COMENTARI: ALTRE COP, LA PREPOTÈNCIA CULER

DONCS VOSTÈ SI QUE ÉS UN EXPRESIDENT D’AQUELLA CASA…

En el tercer aniversari de la inauguració de l’estadi també tenim que parlar de coses molt menys agradables a l’àmbit espanyolista... Ja que ahir dimecres ens llevàvem amb una d’aquelles notícies que et posen de mala llet (una més), tot i que molts pericos les necessiten com aigua de maig per reafirmar les seves condicions de “pericos practicants”... La premsa publicava unes declaracions d’aquell personatge caricaturesc que feia les “delícies” dels pericos quan de manera democràtica (això ja sabeu el que vol dir, triat pels socis !!!) va encapçalar la màxima responsabilitat del nostre etern rival... Em refereixo clar està, al ex President del FC Barcelona i Vicepresident com ell se’n carrega de recordar-nos, de la RFEF, Joan Gaspart. “L’Espanyol no és rival” (diu) per una entitat com la barcelonista...

Tot i que esportivament no li falti un mínim de certa raó si tenim en compta pressupost i classificacions (degut entre altres a l’abismal repartiment dels ingressos televisius i als ajuts que sempre com a club gran rep qui tots sabem) , amb les seves declaracions no demostra altre cosa que la seva falta de respecte envers el RCD Espanyol, la seva falta d’esportivitat (no hi ha mai rival per petit que sigui, tot i que en aquest cas a qui ofèn ho és centenari i sisè club a la lliga espanyola per historial) i la seva baixesa moral que acredita com a persona. “Qualitats” aquestes que a bon segur el van catapultar a la presidència d’aquesta entitat. Doncs sense prepotència, arrogància i falta de respecte envers el que representa el rival i en aquest cas l’Espanyol, és molt difícil arribar on va arribar en aquella casa.

En quant al tema de l’ascens del filial, no és la persona més adequada per parlar d’ascensos. Encara sembla que el vegi ridículament justificant-se davant la seva iracunda afició (la quatribarrada) quan el FC Barcelona B va arrabassar per la força del xiulet d’un dèspota servil al règim, l’ascens a la categoria de plata al club que ell presidia, la històrica UE Sant Andreu. I això que ell era Vicepresident de la Real Federación Española de Fútbol, que sinó...

NOMÉS UN NEGOCI. EL NACIONALCULERISME, EL DARRER REFUGI DELS VIVIDORS.

Ara pal pel FC Barcelona i el que molts volen que aquesta entitat privada representi. Aquests dies les relacions Espanyol – Barcelona han estat en primer pla de l’actualitat per la negativa del FC Barcelona a jugar la nova Supercopa de Catalunya, aquest avortament de la FCF en el seu intent per assegurar un derbi de la màxima cada estiu...

L’actitud del club blaugrana deixa ben a les clares l’únic que els importa: Els diners i esclafar tot el teixit esportiu català, no sigui que en futbol o altre disciplina esportiva algú els hi pugui fer ombra, ja sigui l’Espanyol, la Penya, els Igualada o Reus Deportiu d’Hoquei o el Granollers de Handbol, per citar els més representatius. Res més. Poden anar a fer amistosos o gires a la fi del mon, sempre que hi hagi diners pel mig. Encara que la recaptació del partit fos pel futbol català modest... Que passa, que a l’Espanyol no se li poden lesionar també els jugadors?. Que no se li poden lesionar jugadors disputant aquests “bolos” arreu del mon?...

Hipòcrites!!! Desprès s’erigeixen amb la representativitat de Catalunya i del seu esport!!! Sortosament aquest cop el Consell d’Administració del RCD Espanyol si ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies i no s’ha baixat els pantalons davant la servil FCF i els interessos barcelonistes. Felicito al Consell en general i Joan Collet en particular pel que és la seva obligació, en aquest cas, la de defensar al nostre club. Ja hi haurà motius per donar-los pals en altres ocasions, però al menys en aquesta no han cedit davant el Barcelona, cosa que si malauradament ha acabat fent la FCF, que ha quedat amb el senyor Subies al capdavant, totalment retratada. 

 

FOTO:La bandera de Culerunya (repetida), ocupa el lloc preeminent. En protocol, quan el nombre es parell, la bandera central començant per l’esquerra a ulls del observador, representa la bandera de l’estat en que vivim. Per qui ho vulgui saber, Platja de la Menuda, Tossa de Mar, La Selva (Girona).

L’altre dia (dilluns) estan un servidor de visita per un dels bonics pobles de la geografia catalana vaig pogué comprovar fins on arriba aquest pensament únic inculcat de manera inquisitorial. Inculcat des del bressol fins el taüt... Pensava que ho havia vist tot, però em faltava veure protocol•làriament la representació de la República de Culerunya en algun lloc que encara de titularitat privada, sigui d’àmbit públic. En una guingueta d’un platja em va cridar l’atenció veure de quin país era la bandera que presidia el lloc...

Quina era la nació que reivindicaven cara als milers de turistes d’arreu el mon que visitaven aquest cèntric lloc turístic de la Costa Brava. A una banda, la senyera catalana, a l’altre la bandera de la Unió Europea. Al centre, com un avís a navegants del que sembla d’opereta però que pot acabar succeint amb un nacionalbarcelonisme clarament en expansió, la bandera de la nació a la que vivim: Culerunya!. Naturalment vaig sortint fugint com a ànima que s’emporta el diable, no obstant, no vaig voler abandonar el lloc en qüestió sense fer-hi una fotografia que recollís tal demencial acudit d’aquests subjectes d’aquest establiment a ras de platja.

Pot semblar una anècdota curiosa, però va molt més enllà. És una més dins del règim futbolístic que estan muntant uns autèntics vividors que veuen la seva manera d’enriquiment esclafant la pluralitat esportiva a la nostra societat. Una més que es pot afegir al diari Gol, al video de les Bessones, als col•legis que visiten el Museu i fan cantar l’himne oficial de Culerunya als seus alumnes, etc. Una de tantes que no ens deuria d’estranyar que tingui lloc, però que mentre ens quedi un mil•límetre de forces, ho denunciarem públicament amb tota la nostra força.

CATALUNYA ÉS MÉS QUE UN CLUB !!!