QUART TRIOMF A L'ESTADI AMB AGUIRRE,PERÒ ALTRE COP, PATINT MÉS DEL COMPTE... (3-2)

Espanyol: 3 - UD Levante: 2

 

El patiment final, sempre present.

El RCD Espanyol s’ha fet fort a Cornellà-El Prat des de l’arribada de Javier Aguirre a la banqueta i acumula ja quatre triomfs (consecutius) i un empat com a local, quelcom impensable quan s’asseia Pochettino a la banqueta espanyolista. Avui, en un partit en el que l’Espanyol s’ha fet creditor merescut del triomf, també el patiment  ha sigut convidat protagonista en els darrers minuts, un invitat ja clàssic en els partits del nostre club. Les greus errades en cobertura han donat vida a un Levante que ha sortit derrotat davant el millor joc dels espanyolistes, que amb aquest triomf es troben ja a cinc punts del descens.

Aguirre per fi donava entrada en l’onze inicial al brasiler Mattioni (bona actuació)  després de romandre dos anys i mig allunyat dels terrenys de joc en partits oficials, que es diu ben ràpid, aprofitant la baixa per sanció del titular d’aquesta demarcació, Javi López. L’altre novetat era la inclusió de Longo per Stuani, tot  i que avui (a l’inrevés del partit davant el Celta)  el segon li ha guanyat clarament la partida, doncs l’italià ha estat força espès i ha aportat poc al joc, mentre que l’uruguaià ha intervingut en els dos darrers gols aconseguint el que posava l’Espanyol altre cop per davant en el marcador.

L’ensurt se l’enduia la parròquia espanyolista quan als vuit minuts de joc Colotto deixava en una greu errada tot sol a Diop i superant a Kiko Casilla enviava la pilota pràcticament dins, salvant Héctor Moreno sobre la línia llançant-se molt bé i evitant que els valencians s’avancessin en el marcador.     

Al marge d’aquesta jugada, l’Espanyol ha sigut qui ha intentat proposar joc en aquest primer temps, i per banda dreta Mattioni ha aprofundit centrant però Simao en semierrada no ha sabut culminar la jugada.  Una bona arrancada de Sergio García acaba passant a l’espai per Capdevila qui remata creuat colpejant en un defensor i sortint a còrner.  Kiko Casilla molt atent es llença abans que Martins arribi dins l’àrea a una paret amb Rubén. Passada la primera mitja hora, un llarg canvi de Sergio García de banda a banda per Capdevila qui endarrereix per Verdú, però la seva passada a l’àrea es rematada malament per Longo. Tampoc en una centrada de Mationi estaria encert l’italià, enviant la seva rematada a un metre a la dreta de la porteria del conjunt granota.

Al minut 41, treu des de la dreta un servei de falta Simao. El portuguès col·loca una pilota a l’àrea per Sergio García; l’esfèrica rebota en dos jugadors visitants sent Iborra qui toca la pilota tot just abans que acabi endinsant-se a la porta llevantina. L’equip espanyolista cobrava avantatge i encarrilava bé l’encontre en un moment psicològic.  Jugà els darrers minuts l’Espanyol fent-ho bonic. Baena amb bon xut des de la frontal obliga a intervenir a Munua aturant (43’).  Els valencians però, llençarien al 45’ un servei de cantonada mitjançant Barkero molt tancat, que Kiko molt segur rebutja de punys. Gaudiria l’equip local d’un bon contracop en l’afegit que Longo molt malament se l’acaba jugant ell rematant alt i desviat.

Stuani substituïa a Longo en el segon temps. Però, l’Espanyol sortí dormit al camp en la represa. Ja al mig minut disposà Barkero d’una gran ocasió rematant dins l’àrea de cap i salvant Kiko Casilla rebutjant molt bé a còrner. Només un minut i escaig, una errada altre cop de Colotto (avui Héctor ha estat bé però deu ni do quin dia ha tingut l’argentí), intentant passar amb el cap a Kiko i el que fa deixar-li una perfecta assistència per que Rubén rematés superant a Kiko i empatant l’encontre.

L’Espanyol s’ha refet ràpidament i ha començat a posar setge a la porteria rival. Ha llençat pràcticament tres serveis de cantonada de manera consecutiva i ha tancat al Levante. Una caiguda de Sergio García en falta prop del vèrtex de l’àrea ha sigut Simao qui ha fet el llançament directe enviant Munúa l’esfèrica a còrner.

En dos màgics minuts l’Espanyol ha posat terra pel mig en el marcador aconseguint dos gols que encarrilaven el partit. Primer en una gran acció de Sergio García penetrant per la lateral dreta de l’àrea segons l’atac perico, paret amb Joan Verdú, i centre profund que a boca de canó remata de cap Stuani, tot sol, endins.   Sense que els valencians hagin paït el gol, l’Espanyol tornava a colpejar amb una jugada amb idèntics protagonistes però en ordre invers.  Recupera Stuani una bola d’or, passa per Sergio García qui remata creuat i ras ajustat a la dreta i fa pujar el 3-1 davant l’eufòria de la grada que coreja “Falete, selección”.

 

Doble canvi introduirà el tècnic de l’equip granota, i Aguirre substituirà Baena (amb cartolina) per Tejera i posteriorment donarà l’oportunitat a Petrov (molt lluny de la seva millor forma) per Simao. Poc afortunats han estat aquests dos jugadors i l’Espanyol s’ha ressentit bastant de l’absència de Baena, qui amb Forlín, han fet una gran tasca a la medul·lar. Abans de la sortida de Petrov, l’Espanyol farà una gran jugada amb passada de Verdú per Sergio García qui d’esperó endarrereix pel remat de Stuani que atura en dos temps el meta visitant.

El Levante no es rendeix i Iborra ho prova amb un fort però desviat llançament. Mentre, Verdú combinant amb Stuani, porten perill a l’àrea granota amb una centrada que es passeja i a la que arriba molt tard Petrov.

Tot i el 3-1, sobrevola l’Estadi aquella sensació tant habitual al nostre equip de que no està tot fet. Que tocarà patir com marqui el rival. Que sempre hi ha alguna errada de consideració i sempre no s’apareixeran tots els sants com el dia del Mallorca en el 95’... Mai podem els pericos tenir un partit en el que sigui aliè al mateix el sofriment. Avui al 87’ una errada dels membres de l’eix de la cobertura ha possibilitat que Martins hagi aprofitat un ràpid contracop per fer el segon gol i posar la por al cos a tothom.

Força llarg s’ha fet el final del partit. El col·legiat (el del robatori de Valencia i l’affaire amb Sergio i Héctor), ha prolongat el partit en més de quatre minuts en els que el Levante s’ha bolcat sobre la porta espanyolista en pilotes llargues (el propi porter regatejant i superant dos cops la tímida pressió de S. García ha pujat la bola llençant llarg). Una centrada de Rios ha estat rematada per Michel de cap, aturant Kiko (91’).

 

Més llarg s’ha fet encara el temps suplementari, quan Petrov gairebé al 93’ ha rebut de Sergio García i s’ha marxat des de l‘esquerra en diagonal tot sol i ha rematat al ninot en l’u contra u quan es trobava tot sol Verdú al bell mig de l’àrea.  Sortosament no hi ha hagut cap errada més en defensa i l’equip amb total concentració i conscient del molt que s’està jugant en aquestes situacions, ha tret el partit endavant i ha sumat tres punts més.  Les coses milloren, lentament però amb pas ferm,  i l’Espanyol va allunyant-se de les tres maleïdes darreres posicions.    

 

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kiko Casilla; Mattioni, Colotto, Héctor Moreno, Capdevila; Forlín, Baena; Longo, Verdú, Simao; i Sergio García.

Substitucions:  Stuani per Longo, m. 46; Tejera per Baena, m.72; Petrov per Simao, m. 74.

UD Levante: Munua; Cris, Rodas, Navarro, Juanfran; Iborra, El Zhar;  Barkero; Rubén, Diop; i Martins.

Substitucions: Michel per Diop, m.68; Valdo i Ríos per Rubén i el Zhar, m. 72.

 

Àrbitre: Carlos del Cerro Grande, de la territorial madrilenya, assistit en bandes per Teodoro Sobrino Magán i Abrahám Álvarez Cantón. Ha mostrat cartolines grogues a Baena, m. 36, Diop, m. 52 i Rodas, m. 59.

Gols: 1-0: Iborra, pròpia porta, m. 41; 1-1: Rubén, m. 47; 2-1: Stuani, m. 67; 3-1: Sergio García, m.69; 3-2: Martins, m. 87.

 

Incidències: Encontre corresponent a la jornada 22 del campionat de lliga a 1a. Divisió, disputat aquest vespre a l’Estadi RCDE a Cornellà-El Prat, davant 20.121 espectadors.  Abans del començament del partit, es guardà un minut de silenci en memòria de l’exjugador del RCD Espanyol Agustí Faura i Badía, i pel pare polític del jugador espanyolista Sergio García, qui mostrà una samarreta mirant al cel en el moment posterior de celebrar el tercer gol espanyolista, del que ell fou l’autor.