UN SANT JORDI... PERICO 100%

Un any més, Sentiment Perico ha tornat a estar al costat de les penyes del RCD Espanyol que en la Diada de Sant Jordi estaven presents a les seves respectives ciutats exhibint amb orgull els seus estàndards, els colors blanc i blaus del nostre RCD Espanyol, presents dins la societat catalana en data tant senyalada i en aquest moment tant decisius que ens toca viure.  Des d’un bon matí, Sentiment Perico ha fet un tour per totes aquelles ambaixades espanyolistes al llarg de la província de Barcelona que avui han estat presents a les diverses fires amb motiu de la festa del llibre i la rosa. Dificultats comprensibles per l’exigència de la distància i el limitat horari, han fet que no s’hagi pogut cobrir les dues penyes fora de la província que també eren avui protagonistes com la de Cambrils i la de Girona. 

SITGES

Com cada any, la ruta s’inicia al Garraf, avui concretament a Sitges, on no falta mai aquesta nombrosa representació espanyolista a aquest indret abans mariner i les darreres dècades turístic.  Amb la meteorologia acompanyant, ens rebia la Blanca Subur amb un mati radiant que deixava enrera a fosques i plujoses jornades anteriors. Com sempre, majestuosa la Punta amb l’Església de Sant Bartolomé i Santa Tecla, amb la plaça del Baluard i la Sirena de Pere Jou junt les escales.  Al Passeig de la Ribera, passada La Fragata, veiem el primer estand de la jornada. La Penya Espanyolista de Sitges, presidida en aquests moments per Toni Alcázar, tenia ja llest el seu racó blanc-i-blau que a bon segur hauran visitat molts pericos al llarg del dia.      

CASTELLDEFELS

Canviant de comarca però sense allunyar-nos de la costa, tot seguint per aquella meravellosa obra d’enginyeria que son els túnels ferroviaris del Garraf que construí Francesc Gumà a les darreries del segle dinou, ens endinsàvem a la comarca del Baix Llobregat, a la marinera i turística Castelldefels. A la Plaça de l’Església tenia lloc un any més la presència de les diferents entitats en aquesta fira de Sant Jordi. La Penya Blanc-i-blava Mediterrània – Castelldefels, un any més fidel a aquesta fita, enguany amb nou president al capdavant de la institució, el senyor Alfredo Martínez qui va agafar el relleu de l’Emilio Girón.

ESTAND RCD ESPANYOL, RAMBLA DE CATALUNYA, BARCELONA

Per la R-2 Sud de Rodalies, arribem a la capital de Catalunya al migdia. A través dels nous accessos de la reformada estació del Passeig de Gràcia, deixem el carrer Aragó per arribar a la confluència de València amb Rambla de Catalunya, on un any més el RCD Espanyol de Barcelona tenia instal·lat el seu estand en aquesta diada. Allà durant tot el dia han passat milers i milers de barcelonins i de ciutadans del món que han vist aquest punt blanc-i-blau, aquest oasi de diversitat esportiva,  en el que han estat presents des del President Joan Collet a consellers, membres del primer equip masculí i femení espanyolista, així com els escriptors que al llarg del darrer any han aportat a la societat catalana els seus llibres, exemplars escrits de testimonis d’una realitat i d’una història d’aquesta centenària entitat que no es resigna a quedar-se fora del que és la societat catalana, malgrat els intents en aquest sentit de massa gent...

SANT JOAN DESPÍ

Arribant ja a les hores en que la gent té per costum dinar, seguia nostre particular ruta i donant un tomb radical, agafant la línia 5 de metre aniríem a territori cornellanenc per arribar a la Plaça del Mercat de Sant Joan Despí. Allà trobàvem per ben poc al seu President i director del radiofònic  “Llobregat Blanc i Blau”, Rafa Aragón, acompanyat de membres d’aquesta ambaixada espanyolista al Baix. I una sorpresa; la visita no esperada (pel fet que coincidís amb l’horari particular de visita d’un servidor), de l’Alcalde de Sant Joan Despí, el senyor Antoni Poveda, qui no ha dubtat ni un instant a l’oferiment de qui escriu aquestes línies de fotografiar-se amb la resta de membres a l’estand de la penya perica del seu municipi. 

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

I de Sant Joan, a Esplugues de Llobregat, seguint per la carretera que de Cornellà ens porta a aquesta localitat. La pujada, amb la calor central del dia comença a deixar-se sentir, però ningú, ni tan sols els excessos de les primeres calors de l’any, evitaran assolir l’objectiu. Montesa, la Sardana, fins arribar al Pont d’Esplugues, on a la Plaça Magdalena es trobava un any més l’indret destinat als estands.  Allà ens rebia com sempre el senyor Joan Riera, al capdavant d’aquesta ambaixada perica que junt amb els Espada, ben coneguts tots, de la penya perica l’Escullera.

NOU BARRIS (BARCELONA)

El trambaix i el metro ens porten al darrer lloc, on finalitzaria aquesta primera etapa d’aquest Sant Jordi 100% Perico. Seria amb la Penya Espanyolista 9 Barris que un cop més estaria present sota les marquesines de la Via Júlia, en aquest districte barceloní. Aquesta activa ambaixada barcelonina presidida per Alberto Ferrero, ens rebia mitjançant dues membres espanyolistes de la penya, quan el rellotge ja superava les tres de la tarda. 

Per últim, donàvem inici a aquesta segona etapa, la de la tarda, amb els dos punts habituals de presència espanyolista a les comarques vallesanes. A Montmeló, i a Montcada i Reixac. 

MONTMELÓ

Per la R-2 Nord, arribàvem a la nova estació ferroviària soterrada de Montmeló. Les obres del tren d’alta velocitat han deixat gairebé en l’oblit l’antic edifici ferroviari.  A la Plaça de la Vila, la jove penya Pericos de Montmeló presidida per Jaume Pérez ens rebia amb Dani Pérez, membre de la FCPE i escriptor perico precisament de tot el que ha sigut l’espanyolisme a aquesta vallesana població mitjançant l’antiga i l’actual institució penyística. 

MONTCADA I REIXAC

Finalitzem un any més, a Montcada i Reixac com no podia ser d’altre manera, per la pròpia logística del viatge. Francisco Martínez, President de la Penya Blanc Blava de Montcada encapçala aquesta ambaixada que ha fet tot just els seus quaranta anys d’històries. A l’estand del carrer Major, ha estat acompanyat de membres de la seva junta directiva, i no ha faltat tampoc la visita del President Honorífic i fundador de la mateixa, Josep Maria Blanch.  

Fins aquí, aquest recorregut per les penyes espanyolistes al llarg de la província de Barcelona. Un any més, objectiu complert. L’Espanyol, més enllà de temes societaris, de les majories i minories producte de les accions, més enllà dels seus dirigents, i més enllà dels professionals que fora i dins del terreny de joc representin en cada moment a l’entitat, és la voluntat constant de supervivència de la seva massa social. La voluntat de continuar la sorda lluita contracorrent dels seus socis i seguidors. I dins de la massa social, les penyes constitueixen part fonamental de la primera línia, del que podríem dir punta de llança del moviment social d’aquesta institució. Son la veu coordinada, l’esperit i l’ànima, del moviment perico a les ciutats i pobles de Catalunya, i inclòs més enllà de la geografia catalana en diversos indrets del món on hi ha gent que estima aquest club, que té aquest sentiment.