Un any més, Sentiment Perico ha tornat a estar
al costat de les penyes del RCD Espanyol que en la Diada de Sant Jordi estaven
presents a les seves respectives ciutats exhibint amb orgull els seus
estàndards, els colors blanc i blaus del nostre RCD Espanyol, presents dins la
societat catalana en data tant senyalada i en aquest moment tant decisius que
ens toca viure. Des d’un bon matí,
Sentiment Perico ha fet un tour per totes aquelles ambaixades espanyolistes al
llarg de la província de Barcelona que avui han estat presents a les diverses
fires amb motiu de la festa del llibre i la rosa. Dificultats comprensibles per
l’exigència de la distància i el limitat horari, han fet que no s’hagi pogut
cobrir les dues penyes fora de la província que també eren avui protagonistes
com la de Cambrils i la de Girona.
SITGES
Com cada any, la ruta s’inicia al Garraf, avui
concretament a Sitges, on no falta mai aquesta nombrosa representació
espanyolista a aquest indret abans mariner i les darreres dècades turístic. Amb la meteorologia acompanyant, ens rebia la
Blanca Subur amb un mati radiant que deixava enrera a fosques i plujoses
jornades anteriors. Com sempre, majestuosa la Punta amb l’Església de Sant
Bartolomé i Santa Tecla, amb la plaça del Baluard i la Sirena de Pere Jou junt
les escales. Al Passeig de la Ribera,
passada La Fragata, veiem el primer estand de la jornada. La Penya Espanyolista
de Sitges, presidida en aquests moments per Toni Alcázar, tenia ja llest el seu
racó blanc-i-blau que a bon segur hauran visitat molts pericos al llarg del
dia.
CASTELLDEFELS
Canviant
de comarca però sense allunyar-nos de la costa, tot seguint per aquella
meravellosa obra d’enginyeria que son els túnels ferroviaris del Garraf que
construí Francesc Gumà a les darreries del segle dinou, ens endinsàvem a la
comarca del Baix Llobregat, a la marinera i turística Castelldefels. A la Plaça
de l’Església tenia lloc un any més la presència de les diferents entitats en
aquesta fira de Sant Jordi. La Penya Blanc-i-blava Mediterrània –
Castelldefels, un any més fidel a aquesta fita, enguany amb nou president al
capdavant de la institució, el senyor Alfredo Martínez qui va agafar el relleu
de l’Emilio Girón.
ESTAND RCD ESPANYOL, RAMBLA DE CATALUNYA, BARCELONA
Per la R-2 Sud de Rodalies, arribem a la
capital de Catalunya al migdia. A través dels nous accessos de la reformada
estació del Passeig de Gràcia, deixem el carrer Aragó per arribar a la
confluència de València amb Rambla de Catalunya, on un any més el RCD Espanyol
de Barcelona tenia instal·lat el seu estand en aquesta diada. Allà durant tot
el dia han passat milers i milers de barcelonins i de ciutadans del món que han
vist aquest punt blanc-i-blau, aquest oasi de diversitat esportiva, en el que han estat presents des del
President Joan Collet a consellers, membres del primer equip masculí i femení
espanyolista, així com els escriptors que al llarg del darrer any han aportat a
la societat catalana els seus llibres, exemplars escrits de testimonis d’una
realitat i d’una història d’aquesta centenària entitat que no es resigna a
quedar-se fora del que és la societat catalana, malgrat els intents en aquest
sentit de massa gent...
SANT JOAN DESPÍ
Arribant ja a les hores en que la gent té per
costum dinar, seguia nostre particular ruta i donant un tomb radical, agafant
la línia 5 de metre aniríem a territori cornellanenc per arribar a la Plaça del
Mercat de Sant Joan Despí. Allà trobàvem per ben poc al seu President i
director del radiofònic “Llobregat Blanc
i Blau”, Rafa Aragón, acompanyat de membres d’aquesta ambaixada espanyolista al
Baix. I una sorpresa; la visita no esperada (pel fet que coincidís amb l’horari
particular de visita d’un servidor), de l’Alcalde de Sant Joan Despí, el senyor
Antoni Poveda, qui no ha dubtat ni un instant a l’oferiment de qui escriu
aquestes línies de fotografiar-se amb la resta de membres a l’estand de la
penya perica del seu municipi.
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
I de Sant Joan, a Esplugues de Llobregat,
seguint per la carretera que de Cornellà ens porta a aquesta localitat. La
pujada, amb la calor central del dia comença a deixar-se sentir, però ningú, ni
tan sols els excessos de les primeres calors de l’any, evitaran assolir
l’objectiu. Montesa, la Sardana, fins arribar al Pont d’Esplugues, on a la
Plaça Magdalena es trobava un any més l’indret destinat als estands. Allà ens rebia com sempre el senyor Joan
Riera, al capdavant d’aquesta ambaixada perica que junt amb els Espada, ben
coneguts tots, de la penya perica l’Escullera.
NOU BARRIS (BARCELONA)
El trambaix i el metro ens porten al darrer
lloc, on finalitzaria aquesta primera etapa d’aquest Sant Jordi 100% Perico.
Seria amb la Penya Espanyolista 9 Barris que un cop més estaria present sota
les marquesines de la Via Júlia, en aquest districte barceloní. Aquesta activa
ambaixada barcelonina presidida per Alberto Ferrero, ens rebia mitjançant dues
membres espanyolistes de la penya, quan el rellotge ja superava les tres de la
tarda.
Per últim, donàvem inici a aquesta segona
etapa, la de la tarda, amb els dos punts habituals de presència espanyolista a
les comarques vallesanes. A Montmeló, i a Montcada i Reixac.
MONTMELÓ
Per la R-2 Nord, arribàvem a la nova estació ferroviària
soterrada de Montmeló. Les obres del tren d’alta velocitat han deixat gairebé en
l’oblit l’antic edifici ferroviari. A la
Plaça de la Vila, la jove penya Pericos de Montmeló presidida per Jaume Pérez ens
rebia amb Dani Pérez, membre de la FCPE i escriptor perico precisament de tot
el que ha sigut l’espanyolisme a aquesta vallesana població mitjançant l’antiga
i l’actual institució penyística.
MONTCADA I REIXAC
Finalitzem un any més, a Montcada i Reixac com
no podia ser d’altre manera, per la pròpia logística del viatge. Francisco Martínez,
President de la Penya Blanc Blava de Montcada encapçala aquesta ambaixada que
ha fet tot just els seus quaranta anys d’històries. A l’estand del carrer Major,
ha estat acompanyat de membres de la seva junta directiva, i no ha faltat
tampoc la visita del President Honorífic i fundador de la mateixa, Josep Maria
Blanch.
Fins aquí, aquest recorregut per les penyes
espanyolistes al llarg de la província de Barcelona. Un any més, objectiu
complert. L’Espanyol, més enllà de temes societaris, de les majories i minories
producte de les accions, més enllà dels seus dirigents, i més enllà dels
professionals que fora i dins del terreny de joc representin en cada moment a l’entitat,
és la voluntat constant de supervivència de la seva massa social. La voluntat
de continuar la sorda lluita contracorrent dels seus socis i seguidors. I dins
de la massa social, les penyes constitueixen part fonamental de la primera línia,
del que podríem dir punta de llança del moviment social d’aquesta institució.
Son la veu coordinada, l’esperit i l’ànima, del moviment perico a les ciutats i
pobles de Catalunya, i inclòs més enllà de la geografia catalana en diversos
indrets del món on hi ha gent que estima aquest club, que té aquest sentiment.
2 comentaris:
Extraordinari, Josep Mª. Continúa aquesta tasca única. Mai et podrà agraïr aquest club tot el que fas.
Només per amor a uns colors, si tots fosim com tú seriem el club més gran del món. Gràcies i endevant!!
Moltes gràcies. Salutacions!.
Publica un comentari a l'entrada