L'ESPANYOL VOL COMPLICAR-SE LA VIDA,DESPRÉS DE L'HORRIBLE FINAL DE CAMPIONAT

Real Valladolid: 1 – RCD Espanyol: 0

L’Espanyol ha tornat a perdre, i pas a pas s’està “emmerdant” (per fer servir l’expressió del seu tècnic) de debò i comença a tenir paperetes per una loteria a la que no semblava destinat a participar-hi. A un enterrament del que encara els morts son altres, però que ja l’olor i sensació espantosa de l’infern es va apropant cada cop més.

Sortosament només queden dues jornades i el cúmul de caramboles que s’han de donar fa pensar que l’equip escaparà de l’aparatós incendi, però la sensació final que deixarà l’equip tornarà a ser horrorosa una temporada més i deixarà molt mal sabor de boca a tot l'espanyolisme.  De moment, iguala l’ 1 /18 de la passada temporada en el seu tram final.

No puc dir que l’equip no hagi fet el que ha pogut. A l’inrevés del partit contra l’Almería, avui els jugadors espanyolistes no han merescut perdre per oportunitats clares de gol, sobre tot en el primer temps. Però també és més que veritat que hi ha jugadors que semblen ja que estan pensant més enllà del nostre club i que es troben en un moment o de desmoralització o de tantmenfotisme. Però en línies generals, avui ha mancat la falta d’encert en el primer temps quan l’equip ha posat setge a l’àrea rival. S’esperava molt més en el segon en el que amb el pas dels minuts s’ha anat diluint l’equip, mentre un nerviós i atemorit Valladolid es veia vencedor amb el transcurs del partit degut la inoperància en atac dels visitants.

Per no perdre la costum, el típic gol encaixat, i la típica expulsió en el segon temps quan l’equip podia haver al menys igualat el marcador advers. L’equip afrontava avui l’encontre amb les baixes de Stuani i Javi López, amb la novetats de l’entrada a l’onze de Raul i Alex.  Ningú pot dir que l’equip no hagi sortit endollat al camp, doncs als trenta segons de joc Sergio García superant als dos centrals s’ha infiltrat a l’àrea, però no ha aixecat prou l’esfèrica davant Jaime.      

Pizzi també ha tingut una bona opció amb un remat fort però massa centrat que en dos temps ha aturat el porter del Valladolid. La primera acció local ha sigut al 5’ quan un centre de Rossi pel remat de Manucho que Kiko junt al travesser eviten mals majors.  Al 19’ i escaig, llançament de banda de l’equip castellà: La defensa espanyolista no allunya l’esfèrica en quedar curt el cop de cap precisament de Raul, i des de la frontal el llançament a càrrec de Rukavina es converteix en el primer gol del partit en superà a un Kiko que toca, però no el suficient.

Amb el marcador en contra l’equip anirà aprofitant que el rival va endarrerint posicions per passar a controlar el joc, davant un Valladolid poruc però que ha sabut mantenir bé l’avantatge.  Un centre perillós de Colotto des de la dreta al 25’, ha sigut refusat a córner anticipant-se a un possible remat.    Ocasió espanyolista en un contracop en el que Simao ha ficat en profunditat per Sergio García, i el seu fort remat l’ha tret el porter Jaime, a córner.  Víctor Sánchez ha buscat l’escaire dreta amb el seu llançament des de la frontal, però l’esfèrica s’ha marxat fora.

Eren els millors minuts de l’Espanyol posant setge a la porta del Valladolid. Obertura de Sergio García a l’esquerra per la centrada molt tancada de Fuentes que treu a córner Jaime quan esperava el propi Sergio el centre. Rukavina evita el gol de l’empat en un xut dins l’àrea de David López en una jugada embolicada amb varis refusos.

Només al 41’ Manucho duria perill en una bona rematada de cap que surt ajustada a la dreta de Casilla, després d’un centre de Javi Guerra. En el segon temps continuà la mateixa dinàmica amb un Valladolid defensant-se esperant aprofitar alguna contra o errada del rival,  i un Espanyol que dominaria però de manera més insulsa, sense profunditat.  Aguirre fa les primeres substitucions donant entrada a Córdoba per Alex (qui de cap manera justifica amb el seu rendiment les fortes ovacions que la parròquia perica li dedica cada partit quan surt a l’Estadi al terreny de joc) i posteriorment Lanza per Simao, qui no havia sigut dels pitjors, però que en el segon temps lògicament baixa bastant el seu rendiment.

El joc en el segon temps ha sigut per oblidar, molt dolent i decebedor.  Pìzzi de manera absurda se’n va al carrer en veure la segona groga quan colpeja l’esfèrica amb el braç. Colofó a una actuació molt desafortunada no sol d’avui sinó pràcticament de tota la temporada. Disset minuts més l’afegit, amb deu homes.

Gran doble aturada en el 78’ de Kiko salvant el segon, però la jugada estava ja invalidada per fora de joc en la segona rematada. En els darrers minuts el Valladolid se’n va amunt jugant amb superioritat numèrica, i més, vista la inoperància espanyolista en atac exhibida en la millor fase de domini de l’equip d’Aguirre.  

  

En aquest darrer tram de partit, poca cosa; tan sols un remat dins l’àrea de Colotto en el 86’ que rebotant en un defensor, acaba a córner i similar acció com a rèplica a la jugada següent a l’altre àrea. Lanzarote la ha intentat col·locar des de la frontal, però es marxa fora el seu llançament.

Al final, derrota preocupant, la història es torna a repetir, i les responsabilitats caldrà cercar-les no només a la banqueta, sinó als jugadors que son els que guanyen i perden els partits.  Però també a  la mateixa idiosincràsia històrica d’aquesta entitat que dos mesos abans de finalitzar el campionat només es pensa en vendre jugadors, en interessos particulars de futur dels propis jugadors que cínicament parlen meravelles del club però miserablement no renoven,  en criminalitzar al tècnic tant si s’ho mereix com no, en desertar el públic de la grada per qüestions varies - algunes de caire extraesportives -, sense il·lusió i sense cap esperança de present i de futur,  a les fractures socials existents més que evidents, i a  un Consell d’Administració superat per les circumstàncies (econòmiques, socials i esportives) totalment desaparegut en combat, mentre que la dinàmica de l’equip apunta clarament avall, al pou,  com una brúixola ho fa senyalant el nord magnètic.   I manca Osasuna i el Bernabeu. Agafem-se fort, que venen corbes... mentre que els més vells de l’indret a bon segur se’n recordaran de l’etapa Novoa on també mancava només un punt...

Fitxa tècnica:

Real Valladolid: Jaime,  Rukavina, Valiente, Mitrovic, Peña; Rossi, Víctor, Larsson, Óscar González;  Manucho i Javi Guerra.

Substitucions: Jefren per Manucho, m. 68; J.Rueda per Rossi, m.70; Baraja per Víctor, m. 88.

RCD Espanyol: Kiko Casilla; Raul Rodríguez, Colotto, Héctor Moreno, Fuentes; David López, Víctor Sánchez, Pizzi, Alex, Simao; i Sergio García.

Substitucions: Jhon Córdoba per Alex, m. 59; Lanza per Simao, m. 67

Àrbitre: César Muñíz Fernández, del comitè territorial asturià, assistit en bandes per Víctor Hugo Fernández i Ignacio Rubio Palomino. Cartolines grogues a Pizzi, (m.39, i m.72), Rossi, m. 44,  Héctor Moreno, m. 73, Mitrovic, m. 85, i Javi Guerra, m. 86.

Gols: 1-0: Rukavina, m.19.  

Incidències: Encontre corresponent a la 36èna. jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió, disputat aquesta nit de dissabte a l’Estadi José Zorrilla de Valladolid.