dimarts, 4 de setembre del 2007

MARIA VASCO:REBUDA TRIOMFAL, A L'AEROPORT.


















Bronze blanc i blau amb sabor d’or.
Maria Vasco, la millor marxadora espanyola de tots els temps, ha arribat aquest migdia a la Terminal A, de l’Aeroport del Prat, després de conquerir la medalla de bronze als Campionats del Mon d’0saka a Japó. Aquesta ha estat l’única medalla de l’atletisme català, i la atleta de l’Associació d’Esports Blanc i Blau ha tingut la rebuda que es mereixia, per el seu nou èxit, un més a la seva carrera.

Amb presència del President del Grups d’Esports en Blanc i Blau, senyor Joan Calero, amb la plana major de l’Associació, els senyors Tomás Barris, Domingo, Montserrat i familiars entre els que es trobava el seu marit, José Antonio González, també campió de Catalunya de marxa en pista i en ruta, així com medalla de bronze als darrers campionats d’Espanya, i la seva mare que ha volgut estar present també. Per part del RCD Espanyol l’exigua representació es circumscrivia a Xavi Giménez.

El president de l’AEBiB ha fet lliurament d’un ram de roses amb un llaç amb els colors blanc i blaus del RCD Espanyol, que un cop més no ha pogut treure de moment tot e
l profit i el ressò mediàtic que aquest esdeveniment hagués pogut produir en cas de dir-se RCD Espanyol en comptes d'A.E.BiB; problemes per no creure en un projecte...

Diferents mitjans i diferents canals de televisió han fet intervius a la plusmarquista nacional i fotografies, que ha arribat amb un vol de Zurich sobre les dues i mitja del migdia. Eufòrica i molt agraïda per la rebuda ha anat atenent a tots els mitjans i a totes les persones que allà eren per retre-li homenatge per la seva darrera gesta, de pujar al podi als 20 km. marxa en els campionats mundials d’atletisme.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aixó Josep Ma.no ho enten ningú.En fí, hi ha mes endavant farem referencia.
Ets un crac, tu no et perd cap aconteixement.
Salut
Figot47

Josep Maria ha dit...

Aquest és el motiu jeje... El pogué estar en primera fila per informar-vos en dona el privilegi de pogué passar una estona maravellosa sigui en actes com el de avui... Aixó es el premi, passar-ho bé amb l'Espanyol, pogué parlar amb la Maria Vasco, amb grans espanyolistes, amb les noies del femení del Espanyol, amb la gent del futbol base... Això per mi no té preu, es viure i sentir l'Espanyol i no només cada quince dies al fred Montjuïc...
Salutacions.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M