Ni amb avantatge de dos gols faltant menys de nou minuts, i a un escenari propici, el Ruíz de Lópera on els darrers anys sempre ha estat un terreny de joc favorable als interessos pericos, els homes de Valverde han pogut emportar-se els tres punts en un partit en el que durant uns minuts han desaparegut pràcticament del camp, en un altre moment d’aquests que tots sabeu, i que per desgràcia no troba Valverde la solució per evitar-ho.
Un Espanyol diferent del de fa vuit dies
Amb Luis García com home punta (¿tan difícil es això del futbol, per veure que Valdo no es el davanter, i si Luis que a tots els equips ha estat l’home punta?), i Valdo a la banda, l’Espanyol volia fer oblidar el horrorós començament de lliga, recolzat per un Jònatas, que va demostrar que tot i estar encara lluny del millor estat de forma, és un dels jugadors més creatius en aquest equip i deuria de tenir molta més presència de la que està tenint, problemes personals al marge.
Després d’un principi una mica titubejant tot i no passar angunies, l’Espanyol va començar a carburar i arribar per bandes (Riera, Valdo, i alguna que altre pujada tant de Zabaleta com de Clemente) amb cert perillositat a les immediacions de Ricardo, però les centrades no anaven acompanyades de les oportunes rematades.
L’Espanyol s’avança en el marcador
Jugada d’atac espanyolista, on Jônatas cedeix a Moises qui dona una perfecta passada per que Pablo Zabaleta centri i tal com li ve, Luis García superi a Ricardo fent pujar el primer. S’havia assolit el principal; marcar primer per pogué jugar amb molta més tranquil·litat davant un Betis, que no havia portar gens de perill i que amb el pas inexorable dels minuts s’anava descomponent a marxes forçades.
La més clara, salvada per Kameni
Un irregular Kameni capaç del millor i del pitjor, treu una cama miraculosa per rebutjar el remat a boca de canó de Pavone quan ja s’intuïa el gol de l’empat bètic.
Però poc més mostraria en el primer temps el conjunt andalús que a més, veuria minuts abans del descans com l’Espanyol cobraria avantatge de 0-2 amb un gol magnífic de Luis, deixant el partit pràcticament sentenciat; pràcticament...
Un gran gol
Inclòs feia molt de temps que no es veia una jugada de perill sortida d’un servei de banda del RCD Espanyol... i menys que aquest acabés amb l’esfèrica dins la porta rival. Clemente treu, passa a Valdo, i aquest li torna l’esfèrica per que centre una pilota mig rebotada en el defensa, aquesta s’eleva molt, i cau a les immediacions d’un Luis García que d’esquenes a porta fa un control perfecte amb la dreta, es gira i deixa anar amb l’esquerra una volea que es cola irremissiblement a la porteria que defensava Ricardo.
Quelcom no acabava de funcionar, malgrat tot
Es que Odonkor, durant gairebé tot l’encontre va fer el que va voler per la banda esquerra de la defensa espanyolista i Clemente en cap moment va pogué amb la velocitat del alemany, ni molt menys Chica el seu recanvi posteriorment. De moment, aquest (Odonkor)feia el més difícil, però per sort dels interessos blanc i blaus no estava fi cara a porta en alguna de les ocasions que es va plantar davant Kameni.
I així mica a mica el Betis s’anava desesperant davant la nul·litat atacant, i ni homes de refresc com Mark González, ni en remats de Pavone, podien superar a un Kameni molt irregular que fins les hores només havia patit (excepció de l’abans comentada jugada de Pavone), la “jugada perillosa” del seu company Clemente Rodríguez davant una indecisió i una sortida erràtica (una més...).
La jugada clau: Luis es queda a punt del hat trick
Era la jugada del partit, després d’una jugada ofensiva que no culmina el conjunt perico, la pilota torna a caure als peus dels espanyolistes, i mitjançant Coro que havia substituït Jônatas, cedeix al centre del àrea on Luis davant la desesperada sortida del meta Ricardo, no creua prou la pilota per superar al meta, i aquesta rebutjada en la cama del meta local, surt desviada impactant al pal esquer de la porteria amb la mala fortuna que no acaba entrant i es perd l’ocasió de veure el primer hat trick de l’asturià i la seguretat total que aquells tres punts acabarien viatjant amb l’equip cap a Barcelona.
Per que som l’Espanyol i tot pot passar...
Tan per lo bo, com per lo dolent, fins que el col·legiat no assenyala la fi del encontre, tot pot succeir quan en mig es troba el RCD Espanyol. I ahir, per desgràcia vam viure la cara amarga d’aquesta passió que es l’Espanyol.
Una lamentable sortida de Kameni, va estar aprofitada per Fernando que havia sortit precisament en comptes del davanter centre (això si es sort, senyor Cúper!), al rematar de cap una centrada de Ilic.
En un minut, dos punts llençats a les escombraries
El pitjor no va ser encaixar el gol... El pitjor va ser tenir que observar com un equip mig mort, per no dir mort definitivament ressuscitava davant un conjunt el perico que en un tres i no rés se’n va venir avall psicològicament i en segons va quedar difuminat en el camp, evidenciant que encara hi ha quelcom que no funciona en aquest projecte del “Txingurri”.
Per que en un minut, davant l’eufòria andalusa, el Real Betis va fer l’empat aprofitant una relliscada de Jarque més inoportuna que mai, i una badada general, que ja es va iniciar al mig del camp quan gairebé es va quedar mirant la penetració verd i blanca sense fer res per tallar la internada. El gol de Sobis, va ser la culminació d’un final patètic d’un equip que va jugar bé, que va merèixer sortir golejant de Heliópolis, però que en minuts va desaparèixer esborrat incomprensiblement del terreny de joc.
No es pot regalar dos punts faltant nou minuts quan guanyes 0-2 davant un Betis molt limitat. Va faltar potser més intel·ligència en els homes de Valverde, o potser frenar els ímpetus atacants i fer una tasca molt més de destrucció al mig del camp, al preu que fos, i sobre tot tallar el ritme del rival un cop va escurçar diferències en el marcador.
Ara ja no s’hi pot fer rés, però a veure si d’una vegada per totes, serveix per que tant Valverde que no va estar molt encertat tampoc a l’hora de impedir-lo com els jugadors que a la fi son els principals responsables, aprenguin la lliçó i que no es torni a repetir més, per que poques vegades ho tindran tan bé per endur-se els tres punts del feu bètic.
Fitxa Tècnica.
Real Betis Balompié: Ricardo, Sobis, F.Vega, Juanito, Ilic, Caffa, Nano, Pavone, Rivera, Somoza, Odonkor.
Substitucions: Capi per Rivera,m. 46, M.González per Caffa, m. 65 i Fernando per Pavone, m. 71
RCD Espanyol: Kameni (5), Zabaleta (6), Jarque (3), Torrejón (3), Clemente Rodríguez (3), Moisés (6), Ángel (5), Riera (6), Valdo (5), Jônatas (7), i Luis García (9).
Substitucions: Chica (3) per Clemente, m. 61, Coro (5) per Jônatas, m. 72 i Lola (s.c.) per Riera, m. 86
Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez, del col·legi valencià amb els assistents Jorge Paredes i José María Silva, també valencians. Va mostrar targetes grogues a Clemente (56’) i a Valdo (64’).
Gols: 0-1 Luis García ,m. 33 0-2 Luis García, m. 41, 1-2 Fernado, m. 82’, Sobis, m. 83.
Incidències: Estadi Ruíz de Lopera. Com en tots els camps es va guardar un minut de silenci en memòria del jugador Antonio Puerta. Anècdota en el minut 57, quan un aficionat totalment identificat per les cameres de televisió, va saltar al terreny de joc per “fer la sacada de porteria” tornant a marxar a les grades d’on havia vingut.
Un Espanyol diferent del de fa vuit dies
Amb Luis García com home punta (¿tan difícil es això del futbol, per veure que Valdo no es el davanter, i si Luis que a tots els equips ha estat l’home punta?), i Valdo a la banda, l’Espanyol volia fer oblidar el horrorós començament de lliga, recolzat per un Jònatas, que va demostrar que tot i estar encara lluny del millor estat de forma, és un dels jugadors més creatius en aquest equip i deuria de tenir molta més presència de la que està tenint, problemes personals al marge.
Després d’un principi una mica titubejant tot i no passar angunies, l’Espanyol va començar a carburar i arribar per bandes (Riera, Valdo, i alguna que altre pujada tant de Zabaleta com de Clemente) amb cert perillositat a les immediacions de Ricardo, però les centrades no anaven acompanyades de les oportunes rematades.
L’Espanyol s’avança en el marcador
Jugada d’atac espanyolista, on Jônatas cedeix a Moises qui dona una perfecta passada per que Pablo Zabaleta centri i tal com li ve, Luis García superi a Ricardo fent pujar el primer. S’havia assolit el principal; marcar primer per pogué jugar amb molta més tranquil·litat davant un Betis, que no havia portar gens de perill i que amb el pas inexorable dels minuts s’anava descomponent a marxes forçades.
La més clara, salvada per Kameni
Un irregular Kameni capaç del millor i del pitjor, treu una cama miraculosa per rebutjar el remat a boca de canó de Pavone quan ja s’intuïa el gol de l’empat bètic.
Però poc més mostraria en el primer temps el conjunt andalús que a més, veuria minuts abans del descans com l’Espanyol cobraria avantatge de 0-2 amb un gol magnífic de Luis, deixant el partit pràcticament sentenciat; pràcticament...
Un gran gol
Inclòs feia molt de temps que no es veia una jugada de perill sortida d’un servei de banda del RCD Espanyol... i menys que aquest acabés amb l’esfèrica dins la porta rival. Clemente treu, passa a Valdo, i aquest li torna l’esfèrica per que centre una pilota mig rebotada en el defensa, aquesta s’eleva molt, i cau a les immediacions d’un Luis García que d’esquenes a porta fa un control perfecte amb la dreta, es gira i deixa anar amb l’esquerra una volea que es cola irremissiblement a la porteria que defensava Ricardo.
Quelcom no acabava de funcionar, malgrat tot
Es que Odonkor, durant gairebé tot l’encontre va fer el que va voler per la banda esquerra de la defensa espanyolista i Clemente en cap moment va pogué amb la velocitat del alemany, ni molt menys Chica el seu recanvi posteriorment. De moment, aquest (Odonkor)feia el més difícil, però per sort dels interessos blanc i blaus no estava fi cara a porta en alguna de les ocasions que es va plantar davant Kameni.
I així mica a mica el Betis s’anava desesperant davant la nul·litat atacant, i ni homes de refresc com Mark González, ni en remats de Pavone, podien superar a un Kameni molt irregular que fins les hores només havia patit (excepció de l’abans comentada jugada de Pavone), la “jugada perillosa” del seu company Clemente Rodríguez davant una indecisió i una sortida erràtica (una més...).
La jugada clau: Luis es queda a punt del hat trick
Era la jugada del partit, després d’una jugada ofensiva que no culmina el conjunt perico, la pilota torna a caure als peus dels espanyolistes, i mitjançant Coro que havia substituït Jônatas, cedeix al centre del àrea on Luis davant la desesperada sortida del meta Ricardo, no creua prou la pilota per superar al meta, i aquesta rebutjada en la cama del meta local, surt desviada impactant al pal esquer de la porteria amb la mala fortuna que no acaba entrant i es perd l’ocasió de veure el primer hat trick de l’asturià i la seguretat total que aquells tres punts acabarien viatjant amb l’equip cap a Barcelona.
Per que som l’Espanyol i tot pot passar...
Tan per lo bo, com per lo dolent, fins que el col·legiat no assenyala la fi del encontre, tot pot succeir quan en mig es troba el RCD Espanyol. I ahir, per desgràcia vam viure la cara amarga d’aquesta passió que es l’Espanyol.
Una lamentable sortida de Kameni, va estar aprofitada per Fernando que havia sortit precisament en comptes del davanter centre (això si es sort, senyor Cúper!), al rematar de cap una centrada de Ilic.
En un minut, dos punts llençats a les escombraries
El pitjor no va ser encaixar el gol... El pitjor va ser tenir que observar com un equip mig mort, per no dir mort definitivament ressuscitava davant un conjunt el perico que en un tres i no rés se’n va venir avall psicològicament i en segons va quedar difuminat en el camp, evidenciant que encara hi ha quelcom que no funciona en aquest projecte del “Txingurri”.
Per que en un minut, davant l’eufòria andalusa, el Real Betis va fer l’empat aprofitant una relliscada de Jarque més inoportuna que mai, i una badada general, que ja es va iniciar al mig del camp quan gairebé es va quedar mirant la penetració verd i blanca sense fer res per tallar la internada. El gol de Sobis, va ser la culminació d’un final patètic d’un equip que va jugar bé, que va merèixer sortir golejant de Heliópolis, però que en minuts va desaparèixer esborrat incomprensiblement del terreny de joc.
No es pot regalar dos punts faltant nou minuts quan guanyes 0-2 davant un Betis molt limitat. Va faltar potser més intel·ligència en els homes de Valverde, o potser frenar els ímpetus atacants i fer una tasca molt més de destrucció al mig del camp, al preu que fos, i sobre tot tallar el ritme del rival un cop va escurçar diferències en el marcador.
Ara ja no s’hi pot fer rés, però a veure si d’una vegada per totes, serveix per que tant Valverde que no va estar molt encertat tampoc a l’hora de impedir-lo com els jugadors que a la fi son els principals responsables, aprenguin la lliçó i que no es torni a repetir més, per que poques vegades ho tindran tan bé per endur-se els tres punts del feu bètic.
Fitxa Tècnica.
Real Betis Balompié: Ricardo, Sobis, F.Vega, Juanito, Ilic, Caffa, Nano, Pavone, Rivera, Somoza, Odonkor.
Substitucions: Capi per Rivera,m. 46, M.González per Caffa, m. 65 i Fernando per Pavone, m. 71
RCD Espanyol: Kameni (5), Zabaleta (6), Jarque (3), Torrejón (3), Clemente Rodríguez (3), Moisés (6), Ángel (5), Riera (6), Valdo (5), Jônatas (7), i Luis García (9).
Substitucions: Chica (3) per Clemente, m. 61, Coro (5) per Jônatas, m. 72 i Lola (s.c.) per Riera, m. 86
Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez, del col·legi valencià amb els assistents Jorge Paredes i José María Silva, també valencians. Va mostrar targetes grogues a Clemente (56’) i a Valdo (64’).
Gols: 0-1 Luis García ,m. 33 0-2 Luis García, m. 41, 1-2 Fernado, m. 82’, Sobis, m. 83.
Incidències: Estadi Ruíz de Lopera. Com en tots els camps es va guardar un minut de silenci en memòria del jugador Antonio Puerta. Anècdota en el minut 57, quan un aficionat totalment identificat per les cameres de televisió, va saltar al terreny de joc per “fer la sacada de porteria” tornant a marxar a les grades d’on havia vingut.
CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ
| CLASSIFICACIÓ | PJ | PTS | PG | PE | PP | GF | GC |
| 1 REAL MADRID | 2 | 6 | 2 | 0 | 0 | 7 | 1 |
| 2 REAL MALLORCA | 2 | 4 | 1 | 1 | 0 | 4 | 1 |
| 3 FC BARCELONA | 2 | 4 | 1 | 1 | 0 | 3 | 1 |
| 4 REAL VALLADOLID | 2 | 4 | 1 | 1 | 0 | 3 | 2 |
| 5 REAL MURCIA | 2 | 4 | 1 | 1 | 0 | 2 | 1 |
| 6 SEVILLA FC | 1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 4 | 1 |
| 7 UD ALMERIA | 2 | 3 | 1 | 0 | 1 | 4 | 2 |
| 8 VILLARREAL CF | 2 | 3 | 1 | 0 | 1 | 3 | 5 |
| 9 VALENCIA CF | 2 | 3 | 1 | 0 | 1 | 2 | 4 |
| 10 REAL BETIS | 2 | 2 | 0 | 2 | 0 | 3 | 3 |
| 11 RECREATIVO | 2 | 2 | 0 | 2 | 0 | 2 | 2 |
| 12 REAL RACING CLUB | 2 | 2 | 0 | 2 | 0 | 1 | 1 |
| 13 AT. OSASUNA | 1 | 1 | 0 | 1 | 0 | 0 | 0 |
| 14 AT. MADRID | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 2 | 3 |
| 15 RCD ESPANYOL | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 2 | 3 |
| 16 REAL ZARAGOZA | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 2 | 3 |
| 17 ATHLETIC | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 1 | 3 |
| 18 GETAFE | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 2 | 5 |
| 19 DEPORTIVO | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 2 | 5 |
| 20 LEVANTE | 2 | 1 | 0 | 1 | 1 | 0 | 3 |
.jpg)
2 comentaris:
Si volem ser un equip que lluiti per estar a Europa no podem fer aquests regals. Aquests dos punts els necessitarem a final de Lliga.
I tant que ens poden fer falta. Son aquells punts que sempre te n'en recordes durant tot l'any. Per que una cosa es que t'empatin als darrers minuts, que deu ni do.. Pero amb dos gols d'avantatge és massa.
Salutacions, a veure si van espabilant, i es recuperen els lesionats.
Publica un comentari a l'entrada