diumenge, 21 d’octubre del 2007

L'ESPANYOL TOMBA AL LÍDER. TAMUDO ENGRANDEIX LA SEVA LLEGENDA










L’Espanyol ridiculitza al Madrid
Gran victòria d’un Espanyol llançat cap a la glòria, que després de guanyar a Sevilla, derrotar al Depor i guanyar en Valencia aconseguia un fet que fa molt de temps que no es produïa: Sumar quatre jornades de lliga consecutives guanyant.

I a més ho va fer, davant el líder invicte de la lliga, que amb Guti recuperat visitava Montjuïc, després de ser campió de lliga, gràcies als gols de Tamudo al Camp Nou. Curiosament, el gol del gran capità blanc i blau va ser definitiu per tombar al conjunt blanc, demostrant que aquest Espanyol concentrat i amb ganes pocs equips el poden frenar com ja va quedar palès la passada campanya en competició europea.

El Subcampió d’Europa dona el cop només començar

Ja no va pogué començar millor les coses: Servei de cantonada al minut i quinze segons, tret per Luis, i Riera, lliure de marca remata al fons de la porteria davant la passivitat de la defensa blanca. Tot començava a posar-se bé per un Espanyol amb moltes ganes d’agradar a un públic blanc i blau que en tot moment va connectar amb un equip amb ratxa.

Minuts després, pilota recuperada en zona de mitjos del Madrid, Riera per alt assisteix a Tamudo que superant al defensa blanc, remata fora ajustat al pal.

El Madrid intenta fer por... Però poca cosa més
Jugada en la que Clemente es superat, i Higuain al intentar rematar, Kameni es llença als seus peus avortant el perill, per acabar aturant un xut fluix de Raul González.

Els dos centrals pericos van estar molt segurs, i precisament Torrejón es creua oportunament davant Higuain quan aquest havia superat a Jarque i Clemente.

Dolent fins a límits insospitats
Pilota sense perill aparent que rebota en un desastrós Texeira, i acaba significant una jugada perillosa per el Madrid, que a més es a punt de culminar Raul en posició clara de fora de joc que no assenyala aquest nefast col·legiat; Kameni un cop més demostrant el seu gran estat de forma, rebutja davant la protesta generalitzada d’un públic que ja venia amb la mosca darrera l’orella amb aquest àrbitre i amb raó.

El Madrid intenta crear joc, però només per certes errades del propi Espanyol arriba a crear quelcom de perill, i sempre sense majors conseqüències. Una errada de Moisés en el mig del camp que s’entreté es a punt de costar car, però el xut del holandès Sneijder surt alt.

El Madrid reclama penal, Teixeira diu que s’ha tirat Van Nistelrooy
Targeta al jugador holandès per fingir penal segons el col·legiat en una jugada embolicada i producte d’una jugada en la que la defensa espanyolista no va estar gaire lluïda.

Posteriorment ensenyarà a Zabaleta targeta groga, quan aquella jugada era precedida d’una falta no assenyalada i després perdonarà la targeta groga a Sneijder en una entrada molt forta, i el mateix a Sergio Ramos.

La darrera jugada serà un xut de Luis rebutjat per Casillas molt bé, després que Lola obrís a l’esquerra on es trobava lliure de marca, el davanter perico.

Un Espanyol immens, toreja al Madrid en la segona part
Amb un genial Lola que va fer el seu millor partit com a perico, superant de llarg a Guti en la medul·lar, amb un Valdo molt desencertat en la primera però que a la segona es va sortir, i va tornar a ser el que vàrem veure davant el Valencia, i amb els tres homes letals com son Tamudo, Luis i Riera (els tres internacionals), el Madrid va ser una caricatura d’equip davant un Espanyol que el va superar ahir en totes les línies, i només la mala fortuna a l’hora de definir, a l’hora de la darrera passada va fer que els merengues no se n’anessin amb una golejada d’escàndol.

Tamudo fa embogir Montjuïc amb un gol d’antologia
Riera remata fora una centrada de Luis al minut quatre. L’Espanyol no es conforma amb aquesta victòria mínima. Pilota en l’atac blanc i blau que arriba a posició de Valdo, a la mitja punta, i li envia una perfecta assistència al capità espanyolista, i davant la mitja sortida de Iker Casilla, li col·loca una vaselina pròpia del crack perico. Ahir ja no va quedar cap dubta qui mereix (malgrat el fastigós tracte dels mitjans de comunicació estatals) anar a la selecció dels dos Rauls...

Crits de “Olé, Olé” davant un Madrid tocat i enfonsat que va tornar a palpar i a patir que els anys daurats ja s’han acabat, i que a casa de l’Espanyol no el volen, i es tant enemic esportiu com pugui ser-lo els que minuts abans havien estat enfonsats per el submarí groc a Vila-Reial.

Pilota recuperada per Jarque, passada a la dreta a Valdo que veu tot sol a Luis però aquest xuta tan malament com va pogué, sortint l’esfèrica molt alt.

Sort va tenir el Madrid, que Riera no va estar fi del tot, pecant d’excessiu individualisme en varies jugades que hi havia altre company sol, o en les dues vegades que va provar el xut a porteria. Sor va tenir el Madrid, que Raul Tamudo tot sol davant Cassilla no va saber definir, després d’una gran jugada de Zabaleta, amb una gran intervenció del porter madridista. Per que ahir, el Madrid hagués pogut sortir de l’Olímpic molt escaldat.

El Madrid sense poder de reacció
Un xut ben blocat per Kameni a càrrec de Higuain, al minut 22 de la segona, es pràcticament tot el bagatge ofensiu de la primera mitja segona part.

Lola un cop més recupera una pilota al mig, cedeix a Riera que després d’una auto-passada en una grandiosa jugada, centra sense que ningú pugui rematar i el refús li cau a Valdo que tot sol des de la frontal envia la pilota als núvols.

Valverde fa canvis, per acabar de matar el partit, dona uns minuts de glòria a Jonathan Soriano (problemes de consciència després que li guanyés el matx davant el Getafe i desaparegués de l’equip), surt el brasiler Domingos, i mentre el Madrid impotent perd els nervis, i la decència sobre la gespa de l’Olímpic després d’una entrada criminal de Guti a Jonathan, que Texeira no s’atreveix a mostrar la targeta vermella que era el que mereixia.

En l’afegit, a patir
Semblava tot dat i beneït...Però no, còrner que treu el Madrid en l’afegit, i amb el peu Sergio Ramos remata establint el 2-1. Faltava molt poc, però el suficient per recordar vells fantasmes del Ruíz de Lopera entre altres. Faltava el suficient per veure a Iker Casillas al remat d’un llançament a pilota parada, davant l’etern del pas dels segons, però aquest cop l’equip va saber sofrir, va saber estrènyer els dents quan tocava i no deixar-se sorprendre i tirar per la finestra tot el gran esforç, el gran joc, i el treball que durant noranta minuts havia portat a terme, escrivint una nova pàgina d’or en la historia espanyolista, i com no, amb les lletres de Raul Tamudo encapçalant aquesta gesta.


Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (8), Zabaleta (9), Jarque(8), Torrejón(8), Clemente(8), Moisés (8), Lola (9), Riera (9), Valdo (7), Luis García (8) i Tamudo (9)
Substitucions: Jonathan Soriano per Tamudo, m 82, Jônatas Domingos per Luis García m. 87 i Lacruz per Riera, m. 90.

Real Madrid CF: Casillas, Marcelo, Hetzelden, Sergio Ramos, Cannavaro, Diarra, Guti, Higuain, Hetzelden, Sneijder, i Van nistelrroy.
Substitucions: Drente per Sneijder, m 60, Soldado per Higuain, m. 73 i Gago per Diarra, m. 84.

Àrbitre:
Texeira Vitenes, del col·legi càntabre. Com sempre malament, tot i que no va influir en el resultat. Desigual tracte a l’hora de mostrar targetes grogues, perdonant als blancs més d’una. Va mostrar targetes grogues a Van Nistelrooy, m. 30, Zabaleta, m. 40, Guti, m. 84, i Jonathan m. 94

Gols: 1-0 Riera, m. 1, 2-0 Tamudo, m. 52, 2-1 Sergio Ramos, m. 92.

Incidències:
Estadi Olímpic Lluis Companys. 36250 espectadors. Ambient climatològic molt fred a causa del fort vent que ahir vespre i nit va tenir lloc a Barcelona. Majoria perica en les grades que un cop més ha tirat per terra el vell tòpic. Ahir a Montjuïc, l’Espanyol va guanyar al camp i a la grada. Curiosa anècdota. Els tres gols van ser marcats pels tres mateixos que en el darrer encontre oficial de la Selecció espanyola.

2 comentaris:

Emilio ha dit...

Que gran noche la de ayer. Hizo frío si, pero con el calorcito de la victoria se llevaba bien ja ja ja.

Anònim ha dit...

HOLA EN JOSEP MARIA I AMICS, TENS MOLTA RAÒ VA SER UN PARTIT EN EL QUAL VAM DOMINAR DES DEL PRINCIPI, ON MEREIXIEM EN TOT MOMENT LA VICTÒRIA. EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE ESTEM ENTRE ELS PRIMERS I QUE SI EL EQUIP CONTINUA JUGANT AIXÍ CONTRA ELS EQUIPS PETITS, EL PROPER ANY PODRIEM JUGAR LA CHAMPIONS.TAMBÉ DESTACAR ELS NOSTRES 2 GRANS CRACKS EL RIERA I EL TAMUDO I COM T'HO DIUS LA AFICIÓ QUE VAM ESTAR EN TOT MOMENT ANIMANT AL NOSTRE ESTIMAT RCD ESPANYOL.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M