ENTREVISTA: JORDI LLOPIS PARLA SENSE PÈLS A LA LLENGUA.

Avui parlarem amb Jordi Llopis. Lluitador, inconformista, home crític i sincer, ens donarà la seva opinió envers els temes que envolten l’actualitat espanyolista. I ho farà com sol ser sempre amb ell, expressant-se sense complexes, amb total llibertat, en definitiva...

“SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC”

Has sigut vuit anys president de la GPE Manigua. Crema molt el càrrec en una penya?

- Sí, a mi m’ha cremat molt, malgrat haver tingut la sort, i el privilegi, de comptar amb un molt bon equip de persones que hem fet possible, tots plegats, assolir una sèrie de fites irrepetibles.

Que li diries a aquells que critiquen al voluntariat (la paraula que sempre fas servir) dient que son uns privilegiats dins la massa social del club, que només van a menjar, a dinars i sopars, i en definitiva a rodejar-se dels que manen, alabar i glorificar-los als altars, tot i que en molts (masses) moments l’equip ha donat pena i les coses no s’han fet del tot be?

- Que si realment creuen que som tan privilegiats, que s’impliquin en una ambaixada perica i ja veuran que d’això, res de res.
A més, jo els demanaria que si mai els agafa unes ganes irreprimibles de pencar per a l’Espanyol, que no fundin la seva penya i que s’impliquin en una ja creada.
L’atomització de penyes només fa que dispersar i afeblir l’esforç i els objectius del voluntariat perico.

Demanem classificar-nos per disputar la UEFA i després només hi ha 8.000 persones a l’Estadi? Tant de mal ens fa l’Estadi Olímpic, l’excessiva retransmissió d’encontres per TV? Quina excusa treure’m a Cornellà – Prat per no anar-hi?

- Vegem, jo que sóc un perico molt, però que molt rar, comprenc força que la gent es mostri freda amb un equip que et refreda massa sovint, i amb un estadi que et congela sempre; ja sigui pel clima, pels altres actes simultanis al Sant Jordi, o per la lamentable i reiterada actuació de la Guàrdia Urbana.

Una vegada, a Grada Perica si no vaig errat, vas qualificar de “ganduls” als professionals del primer equip... No crec que hagi canviat aquesta opinió gaire després d’aquesta infumable segona volta?

- Per a mi, qui no fa bé la seva feina és un malfeiner, és un irresponsable o és un “gandul”... Potser, l’adjectiu, no va ser prou apropiat, però crec que em va entendre molta gent. La gent que està cansada de tanta misèria esportiva.

Per que creus que Valverde que semblava portava el control de la situació no se n’ha pogut sortir i ha tingut que marxar?

- Sovint escolto quelcom més que insinuacions sobre els greus problemes que han hagut en el vestidor aquesta passada temporada. També em vaig afartar d’escoltar-ne uns altres de similars que va tenir Lotina, fa dues temporades.

Jo no sé amb certesa que això sigui així, perquè Lotina se’n va anar sense dir-nos-ho, Valverde se n’ha anat a “menjar mussaka” sense explicar cap cosa i el Consell, com sempre, sembla que mai no passi res.

Crec, però, que el Consell s’ha de plantejar seriosament d’una vegada què coi passa amb les vaques sagrades del vestidor. Perquè quan les vaques (sagrades o no) es tornen boges, s’han de sacrificar.

Tintín pot ser el recanvi ideal...?

- Tant de bo m’equivoqui, però jo no hi confio. Tots sabem que B. Márquez ha estat la solució més fàcil i la més barata en un club sense recursos (deute sindicat), sense imaginació (Pedro Tomás), ni ganes d’il•lusionar gaire a l’aficionat (Consell). A més, ell ha assistit en directe, i en silenci, als dos darrers aquelarres dels dos darrers entrenadors abans esmentats.

Som un club amb gent molt conformista? Falta ambició?

- Som un club conformista, perquè molts creuen que el fet de sobreviure al costat del monstre que ha devorat a molts clubs catalans, de diferents disciplines, ja és tot un èxit. El no baixar a segona és el nostre principal objectiu, i això, per a mi, és massa poc ambiciós.

Un consell amb tanta gent i molts sense res a fer, no es contraproduent?

- Bé, el tema del nombrós Consell de l’Espanyol, diguem que fa riure (per no plorar). Crec que s’haurien d’auditar les tasques i les gestions que desenvolupen tot aquest col•lectiu de senyors. Perquè si no ens ho expliquen, podem pensar que molts no fan res i que, per tant, ocupen una butaca de privilegi que podria ser rotatòria o per sorteig entre tots els accionistes de la Societat Anònima Esportiva. No?

Amb ironia, i sense “mala intenció”: Quan “cobra” un “filtrador” ? Deu ser tasca fàcil, senzilla i deu tenir una gran recompensa en forma d’amistats i respecte pels mitjans que gaudeixen de destrossar nostres possibles fitxatges al publicar-los?

- No tinc ni idea què pot cobrar el “filtrador” que tu comentes. Però malauradament (ho dic sense ironia), el nostre club té una llarga trajectòria en comptar amb filtradors o “topos”.

Hi haurà prou amb la requalificació i venda parcial de Sadrià per fer front a l’encariment de Cornellà – Prat o anem cara a altre ampliació de capital?

- Jo crec més en una venda que no pas en una ampliació, vista la marxa de la darrera ampliació.

Correm el risc de que es concentri el poder accionarial en poques mans?

- Bé, sobre això no vull fer ara un míting, però encara que l’accionariat estigui molt repartit a l’Espanyol, és molt clar que acaben decidint sempre els pocs que tenen els paquets més importants d’accions. La pela és, ha sigut i serà sempre la pela (o el euro).

Hi ha perill que sobrevolin a part de pericos, voltors per el cel de Cornellà –Prat, o que per les aigües del Llobregat arribin taurons?...Per que tots coneixem com va acabar Sarrià...

- Francament, aquest perill jo no el veig. Malauradament, amb un equip que s’arrossega quasi sempre per la mediocritat més absoluta (ara sóc molt generós), no convida a cap “voltor” o “tauró” a ficar cullerada...

Com pot ser que sempre ens queixem de TV3 (amb raó es clar) però sens oblidi que el primer accionista del Club es president d’una de les televisions privades més importants?

- Jo penso que el compromís del Sr. Lara amb l’Espanyol és només herència sentimental del seu pare (i germà). Ha demostrat per activa i per passiva que se li en fot l’Espanyol, i que les seves darreres actuacions han estat més fruit de rabietes personals amb el Dani, que no pas interès pel futur del club.

TV3 és una vergonya, programes com “Papa Eto” o el de Pep Guardiola de l’altra dia, mostren la ideologia sectària dels seus components. He de dir, però, que ha millorat en una cosa, perquè ara ja cobreix tots els Aplecs de Penyes de l’Espanyol. Je, je...

Amb 270.000 sentències penals pendents d’execució, de les que 56.000 es troben a Catalunya, deu ser un tema menor la demanda contra TV3 que es va interposar quan eres president i que encara està pendent de resolució?... Per que tant temps que fa...

- Sí, és molt de temps. El president de la Manigua, Dani Bosch, va manifestar a la passada assemblea que es posarà en contacte amb l’advocat, perquè ell, o el procurador, intentin saber alguna cosa de la marxa de la sentència...

Que li diries a Albert Riera, després del seu “calentament” en contra de l’afició?

- Que és un impresentable. Algú sap si el Consell o la Secretaria Tècnica li hagi imposat alguna sanció? Jo ho ignoro, com tantes altres coses que no ens informen (perquè tampoc no ho fan).

Per fitxar jugadors cedits o lliures, necessitem pagar-li un sou a un Director Tècnic Esportiu?

- Està clar que no. Crec que ja ha fet mèrits suficients per tramitar-li el passaport. Però com no tenim “un duro”, doncs una cosa està lligada amb l’altra.

Canvis a l’àrea mèdica. Creus que el cúmul de despropòsits ha superat el previst, i per fi, ha esgotat la paciència dels rectors del club (tot i que en la darrera Junta d’Accionistes, Dani treia ferro a l’assumpte en confrontació amb el senyor Arumí que va retreure el problema)?

- “Doctores tiene la Iglésia...” Espero que a l’Espanyol també en tinguem ben aviat, perquè hi ha coses que no s’entenen (i no cal ser metge). L’error de diagnòstic és molt greu per a qualsevol persona, però aquí no hi ha excusa, perquè no tenim les consultes massificades, no tenim llistes d’espera i tenim molt de temps per revisar les proves mèdiques als nostres jugadors. Per tant, els errors, amb els calers que ens juguem aquí, són inadmissibles.

Com veus la pedrera espanyolista. El B, ha baixat, el juvenil una gran temporada. Penses que se l’hi treu tot el profit?

- Està clar que aquesta temporada, en conjunt, ha estat molt dolenta. El descens del B el considero un fet molt, molt greu. El femení també ha decebut d’una manera destacable. En fi, malgrat, tot crec que podem sentir-nos contents amb la pedrera de l’Espanyol, perquè tenim pocs recursos econòmics. Evidentment, però, tot és millorable.

Moltes gràcies a Jordi Llopis!

- Gràcies a tu. És per a mi un plaer col•laborar en aquest Blog tan treballat que fas (i tan poc reconegut, com totes les obres del voluntariat perico).

Bé, té el reconeixement dels lectors, de vosaltres, que per a mi, ja és bastant.