RCD ESPANYOL: 1 (LUIS GARCÍA) - REAL VALLADOLID: 0
Lo millor, els tres punts
El RCD Espanyol ha trencat per fi, el malefici de la primera jornada i ha guanyat per la mínima al Real Valladolid, que havia “esgotat” els gols en els encontres de pretemporada (1-5 a Vila-Reial, 5-2 davant l’Athletic Club) i que només en els cinc darrers minuts ha mostrat intenció i formes per empatar l’encontre i donar un bon disgust a la parròquia espanyolista que ha vist com es complicava un encontre que s’hagués pogut solucionar molt abans amb clares ocasions, tot i ser un encontre amb poc joc en la major part del mateix.
Primer temps, ensopit, difícil de soportar...
Poc digne d’esment en els quaranta cinc primers minuts. Ambdós conjunts han evidenciat molt poca profunditat.
Per part espanyolista, un remat de Tamudo fora al minut tres, un xut de Roman també fora sense conseqüències, i la més clara, al minut 24, una centrada per l’esquerra de Luis, que Valdo no ha arribat al segon pal a connectar amb la pilota. Per part dels de Puzela, res de res.
El joc era dolent, defensant-se be ambdós conjunts, i pèrdues de pilota... Els primers xiulets malgrat tímids, s’han deixat sentir en el minut quaranta, i el centre dels mateixos, Valdo, que no ha estat molt afortunat.
Bons deu primers minuts del segon temps
L’Espanyol ha mostrat altre cara en el segon temps: Major profunditat, major velocitat en la circulació de l’esfèrica, i a més, efectivitat en la primera jugada de perill, en la que Luis en acció individual sobre la frontal escorat al cantó esquer de l’atac espanyolista s’ha girat, ha retallat al defensor i ha llençat un tret creuat que s’ha allunyat junt al pal esquer de la porteria defensada per Asenjo.
Anteriorment ho havia provat Beranger, també amb un xut que es marxa fora.
Ha pogut deixar l’Espanyol l’encontre sentenciat, quan al minut cinc, un gran contracop iniciat en zona defensiva per Jarque que supera dos contraris, i la pilota de Ivan acaba a Tamudo que passa a la seva esquerra a l’espai on Luis lliure de marca té en les seves botes el segon; aquest cop l’asturià s’entreté massa a l’hora d’encarar a Asenjo i el seu remat és rebutjat pel meta del conjunt castellà.
Roman ho prova, però el seu xut mal dirigit acaba sent aturat per Asenjo sense problemes. L’Espanyol surt amb fluïdesa al contracop, amb Ivan, i Roman però no acaben de concretar-se les jugades notant-se en excés que Raul Tamudo encara no ha agafat aquella punta de velocitat (després de lesions i vacances) que el caracteritza com un autèntic matador en l’àrea.
Amb tot, el Valladolid té l’empat en el peu de Víctor, però el seu remat sortosament surt molt alt. Al minut deu, és Ivan qui en jugada individual intenta acostar-se lo suficient per xutar emprenent un slalon que acaba sense fruït al apurar massa la jugada el càntabre.
Márquez dona entrada a Coro en substitució de Valdo, i posteriorment a Ángel per Roman (aquest canvi no l’entenem, suposadament podrem pensar que era per efectuar major pressió al mig del camp amb el jugador gironí i Moisés com a migcentres defensius).
La gran ocasió
Raul Tamudo en el 72’ se’n porta la bola robant-li la cartera al defensor dret del Real Valladolid, però al trepitjar àrea i encarar a Asenjo, el capità blanc i blau, xuta alt i molt desviat.
Moments en el que es perd el control del partit
Jarque ha de resoldre un embolic, rebutjant dins l’àrea petita una situació molt compromesa. La defensa ha ratllat a gran alçada i tant Jarque com Sergio Sánchez han destacat per sobre de la resta de companys, sense desmerèixer a Lacruz molt sòlid i Beranger que ha jugat el segon temps condicionat per la targeta que ha vist en les acaballes del primer temps.
Al minut 82 s’ha produït el desitjat i esperat debut d’Oscar Sielva a Primera Divisió i ha estat en substitució de Ivan, destacant l’aplaudiment general de la grada a ambdós jugadors i en especial al mitja punta reconvertit en mig centre que ara fa cinc mesos jugava al Juvenil B.
Els darrers minuts, un calvari
L’Espanyol ha anat perdent el mig del camp, s’ha deixat de pressionar amb confiança i seguretat la sortida de l’esfèrica del rival, i cada cop s’ha anat tancant més fins que els cinc darrers minuts més l’afegit (3’) han estat un autèntic malson per els aficionats, que han respirat quan Ayza ha assenyalat la fi de l’encontre.
En part per culpa de la desastrosa actuació arbitral que no ha vist unes mans dins l’àrea d’un davanter visitant, en jugada en la que varis remats i refusos han estat a prop de costar l’empat al conjunt espanyolista. La segona, per que un clar de fora de joc de fins a tres jugadors no ha estat assenyalat per el jutge auxiliar i la pilota centrada per Víctor ha acabat després del rebuig en fals de Coro, sent rematada al pal de la porteria de Kameni.
L’Espanyol ha estat víctima dels nervis i de la llosa que li cau a sobre per actuacions anteriors, i ha fet patir molt inclòs en l’afegit: una altre jugada discutida en la grada per fora de joc suposadament, ha acabat amb un rebot en la cama d’un jugador espanyolista quan semblava ja el gol de l’empat, i la darrera quan Ogbache ha rematat tot sol, i Kameni ha tret una ma prodigiosa, enviant l’esfèrica a còrner, després d’una rematada.
Al final, amb angunies, patiments i amb el sofriment ja de per sí previst, al analitzar les circumstàncies que han rodejat a aquest matx, el conjunt de Márquez, amb lluita, sacrifici i amb la fortuna com aliada, s’ha fet amb els tres primers punts. També ha quedat demostrat que quan certs jugadors marxen del camp i surten els relleus i alguns titulars paguen l’esforç efectuat, l’equip minva massa en el seu rendiment. Això només ha fet començar, i de moment per sobre d’altres consideracions tècniques, o tàctiques, ho ha fet amb triomf que és el que compta en una lliga tan igualada com l’espanyola. Tant de bo, sigui només el començament i no una simple anècdota.
Ah, i que no se m’oblidi... Els senyors del consell volien vendre a Luis per dotze milions... Es veu que anem sobrats de davanters..., amb Callejón a la grada i Jonathan sense jugar ni un minut els dos darrers encontres. Depenem una temporada més dels gols de Tamudo i de Luis.
Fitxa Tècnica.
RCD Espanyol: Kameni (8): Sergio Sánchez (8), Jarque (8), Lacruz (7), Beranger (7), Moisés (6), Román (6), De la Peña (6), Valdo (4), Luis García (6) i Tamudo (4)
Coro (5) per Valdo, m. 56, Ángel (5) per Roman, m. 68 i Oscar Sielva (s.q.) per De la Peña, m. 83.
Real Valladolid: Asenjo, Marco, García Calvo, Prieto, P. López, V. Dorado, Borja, A. Rubio, Sesma, Aguirre i Goiton.
Víctor per Borja, m. 46, Kike per Goitom, m. 46 i Ogbeche per Aguirre, 73.
Àrbitre: Ayza Gámez del col•legi valencià. Mal assistit en bandes, ha tingut masses problemes en els darrers minuts amb jugades en l’àrea perica en posicions més que discutides dels davanters visitants. Ha mostrat targetes grogues a Beranger, m. 39, Moisés, 67, Luis, m. 87, Sielva, m. 91, per part local i a Álvaro Rubio, m. 46’ Ogbeche, m 75, Dorado, m. 85, , i Kike, m. 89, per part visitant.
Gol: 1-0: Luis García, m. 47.
Incidències: Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona. 19.350 espectadors en la jornada inaugural de la temporada 2008/09. Debut d’Oscar Sielva amb 17 anys i 24 dies. Després de sis temporades consecutives sense guanyaren la primera jornada, el RCD Espanyol s’adjudica els tres punts en el primer partit.
Lo millor, els tres punts
El RCD Espanyol ha trencat per fi, el malefici de la primera jornada i ha guanyat per la mínima al Real Valladolid, que havia “esgotat” els gols en els encontres de pretemporada (1-5 a Vila-Reial, 5-2 davant l’Athletic Club) i que només en els cinc darrers minuts ha mostrat intenció i formes per empatar l’encontre i donar un bon disgust a la parròquia espanyolista que ha vist com es complicava un encontre que s’hagués pogut solucionar molt abans amb clares ocasions, tot i ser un encontre amb poc joc en la major part del mateix.
Primer temps, ensopit, difícil de soportar...
Poc digne d’esment en els quaranta cinc primers minuts. Ambdós conjunts han evidenciat molt poca profunditat.
Per part espanyolista, un remat de Tamudo fora al minut tres, un xut de Roman també fora sense conseqüències, i la més clara, al minut 24, una centrada per l’esquerra de Luis, que Valdo no ha arribat al segon pal a connectar amb la pilota. Per part dels de Puzela, res de res.
El joc era dolent, defensant-se be ambdós conjunts, i pèrdues de pilota... Els primers xiulets malgrat tímids, s’han deixat sentir en el minut quaranta, i el centre dels mateixos, Valdo, que no ha estat molt afortunat.
Bons deu primers minuts del segon temps
L’Espanyol ha mostrat altre cara en el segon temps: Major profunditat, major velocitat en la circulació de l’esfèrica, i a més, efectivitat en la primera jugada de perill, en la que Luis en acció individual sobre la frontal escorat al cantó esquer de l’atac espanyolista s’ha girat, ha retallat al defensor i ha llençat un tret creuat que s’ha allunyat junt al pal esquer de la porteria defensada per Asenjo.
Anteriorment ho havia provat Beranger, també amb un xut que es marxa fora.
Ha pogut deixar l’Espanyol l’encontre sentenciat, quan al minut cinc, un gran contracop iniciat en zona defensiva per Jarque que supera dos contraris, i la pilota de Ivan acaba a Tamudo que passa a la seva esquerra a l’espai on Luis lliure de marca té en les seves botes el segon; aquest cop l’asturià s’entreté massa a l’hora d’encarar a Asenjo i el seu remat és rebutjat pel meta del conjunt castellà.
Roman ho prova, però el seu xut mal dirigit acaba sent aturat per Asenjo sense problemes. L’Espanyol surt amb fluïdesa al contracop, amb Ivan, i Roman però no acaben de concretar-se les jugades notant-se en excés que Raul Tamudo encara no ha agafat aquella punta de velocitat (després de lesions i vacances) que el caracteritza com un autèntic matador en l’àrea.
Amb tot, el Valladolid té l’empat en el peu de Víctor, però el seu remat sortosament surt molt alt. Al minut deu, és Ivan qui en jugada individual intenta acostar-se lo suficient per xutar emprenent un slalon que acaba sense fruït al apurar massa la jugada el càntabre.
Márquez dona entrada a Coro en substitució de Valdo, i posteriorment a Ángel per Roman (aquest canvi no l’entenem, suposadament podrem pensar que era per efectuar major pressió al mig del camp amb el jugador gironí i Moisés com a migcentres defensius).
La gran ocasió
Raul Tamudo en el 72’ se’n porta la bola robant-li la cartera al defensor dret del Real Valladolid, però al trepitjar àrea i encarar a Asenjo, el capità blanc i blau, xuta alt i molt desviat.
Moments en el que es perd el control del partit
Jarque ha de resoldre un embolic, rebutjant dins l’àrea petita una situació molt compromesa. La defensa ha ratllat a gran alçada i tant Jarque com Sergio Sánchez han destacat per sobre de la resta de companys, sense desmerèixer a Lacruz molt sòlid i Beranger que ha jugat el segon temps condicionat per la targeta que ha vist en les acaballes del primer temps.
Al minut 82 s’ha produït el desitjat i esperat debut d’Oscar Sielva a Primera Divisió i ha estat en substitució de Ivan, destacant l’aplaudiment general de la grada a ambdós jugadors i en especial al mitja punta reconvertit en mig centre que ara fa cinc mesos jugava al Juvenil B.
Els darrers minuts, un calvari
L’Espanyol ha anat perdent el mig del camp, s’ha deixat de pressionar amb confiança i seguretat la sortida de l’esfèrica del rival, i cada cop s’ha anat tancant més fins que els cinc darrers minuts més l’afegit (3’) han estat un autèntic malson per els aficionats, que han respirat quan Ayza ha assenyalat la fi de l’encontre.
En part per culpa de la desastrosa actuació arbitral que no ha vist unes mans dins l’àrea d’un davanter visitant, en jugada en la que varis remats i refusos han estat a prop de costar l’empat al conjunt espanyolista. La segona, per que un clar de fora de joc de fins a tres jugadors no ha estat assenyalat per el jutge auxiliar i la pilota centrada per Víctor ha acabat després del rebuig en fals de Coro, sent rematada al pal de la porteria de Kameni.
L’Espanyol ha estat víctima dels nervis i de la llosa que li cau a sobre per actuacions anteriors, i ha fet patir molt inclòs en l’afegit: una altre jugada discutida en la grada per fora de joc suposadament, ha acabat amb un rebot en la cama d’un jugador espanyolista quan semblava ja el gol de l’empat, i la darrera quan Ogbache ha rematat tot sol, i Kameni ha tret una ma prodigiosa, enviant l’esfèrica a còrner, després d’una rematada.
Al final, amb angunies, patiments i amb el sofriment ja de per sí previst, al analitzar les circumstàncies que han rodejat a aquest matx, el conjunt de Márquez, amb lluita, sacrifici i amb la fortuna com aliada, s’ha fet amb els tres primers punts. També ha quedat demostrat que quan certs jugadors marxen del camp i surten els relleus i alguns titulars paguen l’esforç efectuat, l’equip minva massa en el seu rendiment. Això només ha fet començar, i de moment per sobre d’altres consideracions tècniques, o tàctiques, ho ha fet amb triomf que és el que compta en una lliga tan igualada com l’espanyola. Tant de bo, sigui només el començament i no una simple anècdota.
Ah, i que no se m’oblidi... Els senyors del consell volien vendre a Luis per dotze milions... Es veu que anem sobrats de davanters..., amb Callejón a la grada i Jonathan sense jugar ni un minut els dos darrers encontres. Depenem una temporada més dels gols de Tamudo i de Luis.
Fitxa Tècnica.
RCD Espanyol: Kameni (8): Sergio Sánchez (8), Jarque (8), Lacruz (7), Beranger (7), Moisés (6), Román (6), De la Peña (6), Valdo (4), Luis García (6) i Tamudo (4)
Coro (5) per Valdo, m. 56, Ángel (5) per Roman, m. 68 i Oscar Sielva (s.q.) per De la Peña, m. 83.
Real Valladolid: Asenjo, Marco, García Calvo, Prieto, P. López, V. Dorado, Borja, A. Rubio, Sesma, Aguirre i Goiton.
Víctor per Borja, m. 46, Kike per Goitom, m. 46 i Ogbeche per Aguirre, 73.
Àrbitre: Ayza Gámez del col•legi valencià. Mal assistit en bandes, ha tingut masses problemes en els darrers minuts amb jugades en l’àrea perica en posicions més que discutides dels davanters visitants. Ha mostrat targetes grogues a Beranger, m. 39, Moisés, 67, Luis, m. 87, Sielva, m. 91, per part local i a Álvaro Rubio, m. 46’ Ogbeche, m 75, Dorado, m. 85, , i Kike, m. 89, per part visitant.
Gol: 1-0: Luis García, m. 47.
Incidències: Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona. 19.350 espectadors en la jornada inaugural de la temporada 2008/09. Debut d’Oscar Sielva amb 17 anys i 24 dies. Després de sis temporades consecutives sense guanyaren la primera jornada, el RCD Espanyol s’adjudica els tres punts en el primer partit.
.jpg)
2 comentaris:
HOLA AMICS/GUES:
EL + IMPORTANT ÉS QUE vAM GUANYAR EL PRIMER PARTIT I vAM COMENÇAR AMB BON PEU, ESPEREM QUE CONTINUI AIXÍ LA COSA, DE MOMENT TENIM 3 PUNTS + QUE EL FARSA.
SALUTACIONS. JOSE CARRERA
Josep María: estic d'acord amb tu. Em quedo amb la victória, els 3 punts, el 6è lloc i el poder anar per davant dels altres...tot un plaer.
Ara, que el patiment dels últims minuts em va recordar molt el passat, i malauradament em sembla que ho tornarem a repetir durant la temporada.
Felicitats pel vostre blog, m'agrada moltíssim. Li posaré un link en el meu.
Publica un comentari a l'entrada