COMENTARI: QUO VADIS, KAMENI?

KAMENI, FENT-LI COSTAT EL PRESIDENT, VICEPRESIDENTS I UN DELS CAPITANTS, IVAN DE LA PEÑA, DEMANA PERDÓ PER L'INCIDENT, EN RODA DE PREMSA.

Altre cop Sentiment Perico es té que posicionar en un tema delicat, però fidel sempre al seu esperit de defensa del RCD Espanyol i del millor del seus actius que son els seus socis, i per a més inri contra l’atac en aquest cas d’algú de la pròpia entitat.

Parlem primer des de la vessant diguem-ne no esportiva, per que em sembla més greu:
Carlos Idriss Kameni, com qualsevol altre empleat remunerat del nostre club, al marge de les seves obligacions respecte a la feina en si per la qual percep uns emoluments anys llum del que guanyen la resta de mortals que no es dediquen a això de la piloteta, té que tenir total respecte i diria més, agraïment, per qui li paga el seu sou, i sobre tot per que som els socis, els que formem la base principal de l’entitat.

El mer fet de boicotejar mitjans de comunicació pericos per temes personals, per si les critiques son més o menys favorables o no, son fets que han anat succeint en aquesta plantilla sense que s’hagi fet res per tallar-lo de soca-rel. Els veritables professionals s’han comportat fora del terreny de joc moltes vegades com uns nens malcriats que han fet el que han volgut, maltractant socis, penyes, i en definitiva la pròpia entitat amb el seu poc compromís vers la institució i la seva gent.

El darrer fet, el que tots sabeu i ha sortit per tots els mitjans i per tant està de més que sigui jo qui expliqui ara els detalls, no és més que la gota definitiva que vessa ja el got ple de la falta de respecte d’uns jugadors (moltes vegades des del mateix moment de signar, considerant trampolí al club) que es permeten censurar a l’afició quan expressa respectuosament amb pancartes la seva indignació per el poc rendiment d’aquests mateixos professionals dins el terreny de joc. Son els mateixos que aprofiten qualsevol conjuntura per demanar augments injustificats de fitxa, o per fer-se estimar per mitja Europa, en comptes de deure’s al seu club que és el que els ha fitxat quan en molts casos ningú comptava amb ells.

Aquest és el cas de qui ens ocupa avui: Kameni, jugador que moltes vegades ha sofert l’atac indiscriminat i racista d’aquells que dins i fora del nostre club pel seu color de pell, és qui més hauria de mostrar unes maneres i ser exemple del jovent i la infància amb unes exquisides actituds. Tampoc voldria pensar que molts el criminalitzin precisament pel seu origen i no per la seva acció, malgrat que ja no es pot descartar res en aquest club dels nostres amors i laments. Les seves disculpes minven el problema però no el solucionen.


Kameni, jugador procedent d’un club francès que militava a segona, i qui després del seu problema amb la malària va declarar que no marxaria sense deixar quelcom de diners al nostre club. No sé que pensaríeu vosaltres, però servidor dubta molt a que el futbolista renunci a una part en benefici d’un club. Tots sabem que el que s’estalvien de pagar de traspàs, va a la butxaca del futbolista i del seu representant... Oi... Lopo, Toni, Oscar Serrano?

Per que el Club li ha ofert renovar moltes vegades i ell encara no s’ha dignat a contestar: Per que ell, “és jugador de Champions” i nostre club se li ha quedat molt petit ja. I ens ho demostra cada setmana amb errades incomprensibles per un meta de la seva suposada categoria i d’aquestes ambicions, i només la falta de confiança amb l’argentí Cristian Álvarez (no s’oblidi, fitxatge del senyor Herrera, ui, ui...) fa que continuï el camerunès de titular.

Per últim, encara que sigui força difícil, voldria a l’hora de fer aquesta darrera reflexió, oblidar-me momentàniament del succeït ahir, i comentar-vos la meva opinió esportiva sobre el rendiment de Kameni.

Kameni va començar molt bé el campionat. Curiosament, a mida que el seu futur s’ha anat situant lluny de Montjuïc, ha hagut una... diguem-ne pèrdua d’efectivitat o concentració en jugades puntuals, i veritablement, partits molt dolents (com tot l’equip). Les seves estrafolàries errades han estat sempre presents (al costat dels seus gran encerts, com va succeir diumenge salvant en dues accions el 2-1), des de la seva arribada.

Els partits no els perd ni els guanya un jugador, si no la suma de tots els esforços i de totes las accions, (o de totes les errades) d’un col•lectiu. Des de les pilotes errades per Luis a l’hora de rematar, o des d’aquell mal control de Callejón dins l’àrea, fins la passivitat defensiva a l’hora de no deixar rematar al contrari.

Des de certs sectors del espanyolisme sempre es va buscant caps de turc: Un cop ha marxat Márquez destituït, les responsabilitats cauen sempre en les persones de certs jugadors; un cop lesionats aquests, les responsabilitats han de caure sempre sobre altre. Kameni ho ha posat molt fàcil; ha estat tan poc llest, tant immadur fora del camp com a vegades ens ho demostra dins la gespa. Però no ho oblideu, els culpables de la situació seran els jugadors, però les responsabilitats s’ha d’anar a buscar molt més amunt; qui planifica i dirigeix l’entitat.

I cal dir que tampoc ha estat sol Kameni, ja que les paraules de Sergio Sánchez fent-li costat, son una punyalada al sentiment de nostre afició per part d’algú que tots reconeixem que és un bon jugador (fet al nostre futbol base), que pot ser un gran jugador, però que masses vegades les seves declaracions li fan un feble favor. Em ve a la memòria aquelles declaracions quan va marxar al Madrid Castilla, declarant-se madridista de tota la vida, pensant-se que aviat jugaria amb el conjunt blanc la Champions.... Prepotència, arrogància, i falta de respecte a tota una afició i a una entitat centenària.

El Consell haurà de filar prim. Per una banda, el poble perico vol d’una vegada per totes que els rectors de l’entitat, actuïn contundentment mostrant a la resta de professionals qui mana, i quines obligacions tenen els que d’aquí cobren. Per altre part, el Club no pot crispar més les relacions amb un planter que ara mateix està defraudant totes les poques esperances i il•lusions amb ells dipositades, amb una caòtica trajectòria, però que son ells, qui ens han de treure’ns d’on ens han ficat.

Estem en mans dels jugadors, però aquests no deixen de ser treballadors privilegiats del club i es deuen a la seva disciplina.
Total, que haurem perdut, si només han guanyat un encontre dels darrers quinze sent els amos i senyors de gairebé tot... Tard o d’hora se’ls hi haurà de fer entendre, per les bones o d’altre manera...