RCD Espanyol: 3 – Real Mallorca: 3
L’Espanyol ha tornat a la vida després que Ivan i Nené hagin neutralitzat un gairebé definitiu 1-3 amb el que el conjunt balear ha aconseguit assolir gràcies a una desastrosa actuació arbitral i als propis errors (avui defensius i greus). Malgrat la situació continua sent d’extrema gravetat, a la UVI, podem dir que continua l’equip encara lligat al fil prim de la vida després d’estar gairebé mort.
Molt es jugava l’Espanyol en l’embat, i Pochettino ha donat tot el protagonisme a la “vieja guardia”. Així, Ivan ha sortit reubicat de nou al doble pivot amb Moisés, per fer un lloc a la mitja punta a un desafortunat Luis García que continua sent titular malgrat el pèssim rendiment i a Raul Tamudo que malgrat que ha lluitat molt, segueix molt lluny de la seva millor forma i encert.
En els primers compassos, l’Espanyol intentava dur perill per la dreta amb varies centrades d’un Rufete que ha començat bé, i mica a mica s’ha anat apagant fins que ha acabat lesionat i s’ha hagut de retirar un minut abans del descans. Feina pels serveis mèdics del club...
Ayza Gámez ha estat protagonista en anul·lar un gol (un que en fa !!!) a Raul Tamudo per més que difícil situació de fora de joc del de Santa Coloma, a instàncies del jutge auxiliar.
Aduriz ha donat el primer avís quan la seva rematada creuada es desviada encertadament per Kameni, i sortosament no hi ha cap altre davanter per aprofitar-se de la pilota refusada morta en l’àrea petita.
Tamudo, amb la pólvora mullada
Fins a quatre ocasions tindrà el capità espanyolista per obrir el marcador; al 24’, l’esfèrica surt per sobre el travesser després que l’elevi massa davant Aouate. La segona (29’), després que una centrada de David García, es destorbi amb Rufete en el mig de l’àrea petita. La tercera (34’), més clara encara, quan rep d’esquenes, controla, mitja volta i engalta un xut sec i ras que s’estavella en la base del pal dret.
La darrera i més clara, quan es troba tot sol, i davant Aouate en l’u contra u, intenta una vaselina molt desafortunada que ni va a porta ni per casualitat a un Nené que seguia la jugada en el cantó contrari.
Aquest desencert de Tamudo, ho nota l’Espanyol i molt.
Es torcen les coses
En ple domini espanyolista, quan semblava que era qüestió de minuts de veure el gol perico, en el llançament d’un servei de cantonada espanyolista, la jugada (un cop més) acaba amb estrèpit, amb un contracop de 5 jugadors visitants contra dos, i Nico Pareja es veu en l’obligació de frenar al contrari carregant amb una cartolina. El llançament l’executa Arango, establint el 0-1 en el marcador, de xut ajustat al pal.
Kameni protagonitzaria una més de les seves errades en els darrers instants del primer temps; sortosament aquest cop sense conseqüències en el marcador.
Empat, gol del Mallorca de nou, i expulsió
El partit entra en el segon temps en una dinàmica de bojos. L’Espanyol empata mitjançant Callejón que resoldre en el minut onze de la represa després de fer-se amb el rebot en una jugada d’oportunisme.
Luis García es substituït per Lola tres minuts desprès, col·locant a De la Peña a la mitja punta (que és on de veritat fa mal, a veure si ens adonem ja, Mauricio, i no al mig molt lluny de la zona ofensiva).
Ha arribat la jugada desgraciada en la que després d’un llançament de falta, el Mallorca a punt de marcar, la pilota li cau a David García que en comptes de rebutjar a zona tranquil·la “li regala” l’esfèrica a Santana que aprofita per posar al seu equip per davant en el marcador.
Altre polèmica. Cau Tamudo dins l’àrea després de l’entrada d’un defensor visitant. El col·legiat no assenyala rés, i mostra cartolina groga a De la Peña per protestar.
Un minut després, Moisés es expulsat en una acció rigorosa, una més, que l’estament arbitral aprofita per estrenyi més la corda al coll que el conjunt perico té.
L’Espanyol es queda amb deu, i poc desprès arribarà el tercer gol visitant, desprès que en un contracop molt perillós, en la darrera acció, Dani Jarque s’ho quedi mirant una i altre vegada com Jurado llença una pilota enverinada a l’escaire, davant la passivitat del central blanc-i-blau.
Toca èpica...
Quan comencen alguns aficionats a marxar de l’Olímpic i es comencen a sentir els primers i aïllats crits de “Directiva Dimisión” en veu gairebé baixa, l’Espanyol crea perill, li arriba la bola a Ivan en disposició de tir, dribla al defensor i amb tota la sang freda que el caracteritza, marca el segon, i passa a ser el màxim golejador de l’equip junt amb els altres tres que sabeu...
L’afició torna a enganxar-se amb l’equip desprès del desencís. L’equip conscient que la derrota el deixa a l’abisme ja de manera definitiva, es llença a l’atac en un esforç titànic jugant amb un home menys.
Dos minuts desprès, el col·legiat indica lliure indirecte dins l’àrea balear, degut a una acció de joc perillós davant Tamudo, a l’alçada de la lateral de l’àrea petita. Ivan, toca enrera i Nené, engalta un xut que supera a la tanca col·locada sobre la línia de gol. Era l’empat a tres, resultat que seria ja definitiu.
Els darrers instants, el Mallorca a la contra a portat molt perill. Kameni molt valent i encertat aquest cop, surt del seu àrea anticipant-se al davanter mallorquinista. El camerunès bloca un xut de Keita, i en els darrers moments, altre contracop balear porta camí de repetir la jugada del tercer, i de nou els mateixos protagonistes, amb un Jarque horrorós i un Jurado que aquest cop buscant la “rosca”, se li marxa fora la seva rematada. Cinc minuts d’afegit, però el marcador ja no s’ha mogut.
Aquest punt, és important per que s’ha aconseguit amb esforça i lluita remuntant un 1-3 advers i amb un home menys. Serveix per retallar un punt la distància amb el Getafe, però no ens enganyem, allunya més la salvació ja que falta una jornada menys, i per tant, s’haurà de retallar aconseguint victòries faltant un encontre menys. L’equip segueix sense guanyar a l’Olímpic precisament des de fa una volta sencera. Pobre bagatge per somniar en miracles. A Pamplona, si no es guanya, potser ja haurà estat la darrera oportunitat per no despenjar-se. Tant de bo, això no succeeixi, i l’equip segueixi lluitant fins que s’esvaeix la darrera opció.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (6), Sergio Sánchez (6), Jarque (3), Pareja (6), David García (4); Moisés (5), De la Peña (8), Rufete (6), Nené (8), Luis García (3) i Tamudo (5).
Substitucions: Callejón (7) per Rufete, m. 44; Lola (5) per Luis García, m. 59; Ivan Alonso (s.q.) per Sergio Sánchez, m. 81.
Real Mallorca: Auate, Santana, Josemi, David Navarro, Martí, Nunes, Varela, Jurado, Corrales, Arango, i Aduriz.
Substitucions: G. Castro per Varela, m. 72; Keita per Aduriz, m. 88.
Gols: 0-1: Arango, m. 39; 1-1: Callejón, m. 56; 1-2: Santana, m. 59; 1-3: Jurado, m. 70; 2-3: Ivan de la Peña, m. 72; 3-3: Nené, m.82
Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez. Molt malament. Ha expulsat amb targeta vermella a Moisés en el minut 64. Ha mostrat cartolines grogues a Nico Pareja, m. 38, Moisés, m. 47, Ivan, m. 63, Callejón, m. 91 per part local, i Santana, m. 31 Josemi, m. 68, i David, m. 92 per part visitant.
Incidències: Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona. 29180 espectadors que han mostrat suport i recolzament en tot moment a l'equip, malgrat l’adversitat.
L’Espanyol ha tornat a la vida després que Ivan i Nené hagin neutralitzat un gairebé definitiu 1-3 amb el que el conjunt balear ha aconseguit assolir gràcies a una desastrosa actuació arbitral i als propis errors (avui defensius i greus). Malgrat la situació continua sent d’extrema gravetat, a la UVI, podem dir que continua l’equip encara lligat al fil prim de la vida després d’estar gairebé mort.
Molt es jugava l’Espanyol en l’embat, i Pochettino ha donat tot el protagonisme a la “vieja guardia”. Així, Ivan ha sortit reubicat de nou al doble pivot amb Moisés, per fer un lloc a la mitja punta a un desafortunat Luis García que continua sent titular malgrat el pèssim rendiment i a Raul Tamudo que malgrat que ha lluitat molt, segueix molt lluny de la seva millor forma i encert.
En els primers compassos, l’Espanyol intentava dur perill per la dreta amb varies centrades d’un Rufete que ha començat bé, i mica a mica s’ha anat apagant fins que ha acabat lesionat i s’ha hagut de retirar un minut abans del descans. Feina pels serveis mèdics del club...
Ayza Gámez ha estat protagonista en anul·lar un gol (un que en fa !!!) a Raul Tamudo per més que difícil situació de fora de joc del de Santa Coloma, a instàncies del jutge auxiliar.
Aduriz ha donat el primer avís quan la seva rematada creuada es desviada encertadament per Kameni, i sortosament no hi ha cap altre davanter per aprofitar-se de la pilota refusada morta en l’àrea petita.
Tamudo, amb la pólvora mullada
Fins a quatre ocasions tindrà el capità espanyolista per obrir el marcador; al 24’, l’esfèrica surt per sobre el travesser després que l’elevi massa davant Aouate. La segona (29’), després que una centrada de David García, es destorbi amb Rufete en el mig de l’àrea petita. La tercera (34’), més clara encara, quan rep d’esquenes, controla, mitja volta i engalta un xut sec i ras que s’estavella en la base del pal dret.
La darrera i més clara, quan es troba tot sol, i davant Aouate en l’u contra u, intenta una vaselina molt desafortunada que ni va a porta ni per casualitat a un Nené que seguia la jugada en el cantó contrari.
Aquest desencert de Tamudo, ho nota l’Espanyol i molt.
Es torcen les coses
En ple domini espanyolista, quan semblava que era qüestió de minuts de veure el gol perico, en el llançament d’un servei de cantonada espanyolista, la jugada (un cop més) acaba amb estrèpit, amb un contracop de 5 jugadors visitants contra dos, i Nico Pareja es veu en l’obligació de frenar al contrari carregant amb una cartolina. El llançament l’executa Arango, establint el 0-1 en el marcador, de xut ajustat al pal.
Kameni protagonitzaria una més de les seves errades en els darrers instants del primer temps; sortosament aquest cop sense conseqüències en el marcador.
Empat, gol del Mallorca de nou, i expulsió
El partit entra en el segon temps en una dinàmica de bojos. L’Espanyol empata mitjançant Callejón que resoldre en el minut onze de la represa després de fer-se amb el rebot en una jugada d’oportunisme.
Luis García es substituït per Lola tres minuts desprès, col·locant a De la Peña a la mitja punta (que és on de veritat fa mal, a veure si ens adonem ja, Mauricio, i no al mig molt lluny de la zona ofensiva).
Ha arribat la jugada desgraciada en la que després d’un llançament de falta, el Mallorca a punt de marcar, la pilota li cau a David García que en comptes de rebutjar a zona tranquil·la “li regala” l’esfèrica a Santana que aprofita per posar al seu equip per davant en el marcador.
Altre polèmica. Cau Tamudo dins l’àrea després de l’entrada d’un defensor visitant. El col·legiat no assenyala rés, i mostra cartolina groga a De la Peña per protestar.
Un minut després, Moisés es expulsat en una acció rigorosa, una més, que l’estament arbitral aprofita per estrenyi més la corda al coll que el conjunt perico té.
L’Espanyol es queda amb deu, i poc desprès arribarà el tercer gol visitant, desprès que en un contracop molt perillós, en la darrera acció, Dani Jarque s’ho quedi mirant una i altre vegada com Jurado llença una pilota enverinada a l’escaire, davant la passivitat del central blanc-i-blau.
Toca èpica...
Quan comencen alguns aficionats a marxar de l’Olímpic i es comencen a sentir els primers i aïllats crits de “Directiva Dimisión” en veu gairebé baixa, l’Espanyol crea perill, li arriba la bola a Ivan en disposició de tir, dribla al defensor i amb tota la sang freda que el caracteritza, marca el segon, i passa a ser el màxim golejador de l’equip junt amb els altres tres que sabeu...
L’afició torna a enganxar-se amb l’equip desprès del desencís. L’equip conscient que la derrota el deixa a l’abisme ja de manera definitiva, es llença a l’atac en un esforç titànic jugant amb un home menys.
Dos minuts desprès, el col·legiat indica lliure indirecte dins l’àrea balear, degut a una acció de joc perillós davant Tamudo, a l’alçada de la lateral de l’àrea petita. Ivan, toca enrera i Nené, engalta un xut que supera a la tanca col·locada sobre la línia de gol. Era l’empat a tres, resultat que seria ja definitiu.
Els darrers instants, el Mallorca a la contra a portat molt perill. Kameni molt valent i encertat aquest cop, surt del seu àrea anticipant-se al davanter mallorquinista. El camerunès bloca un xut de Keita, i en els darrers moments, altre contracop balear porta camí de repetir la jugada del tercer, i de nou els mateixos protagonistes, amb un Jarque horrorós i un Jurado que aquest cop buscant la “rosca”, se li marxa fora la seva rematada. Cinc minuts d’afegit, però el marcador ja no s’ha mogut.
Aquest punt, és important per que s’ha aconseguit amb esforça i lluita remuntant un 1-3 advers i amb un home menys. Serveix per retallar un punt la distància amb el Getafe, però no ens enganyem, allunya més la salvació ja que falta una jornada menys, i per tant, s’haurà de retallar aconseguint victòries faltant un encontre menys. L’equip segueix sense guanyar a l’Olímpic precisament des de fa una volta sencera. Pobre bagatge per somniar en miracles. A Pamplona, si no es guanya, potser ja haurà estat la darrera oportunitat per no despenjar-se. Tant de bo, això no succeeixi, i l’equip segueixi lluitant fins que s’esvaeix la darrera opció.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (6), Sergio Sánchez (6), Jarque (3), Pareja (6), David García (4); Moisés (5), De la Peña (8), Rufete (6), Nené (8), Luis García (3) i Tamudo (5).
Substitucions: Callejón (7) per Rufete, m. 44; Lola (5) per Luis García, m. 59; Ivan Alonso (s.q.) per Sergio Sánchez, m. 81.
Real Mallorca: Auate, Santana, Josemi, David Navarro, Martí, Nunes, Varela, Jurado, Corrales, Arango, i Aduriz.
Substitucions: G. Castro per Varela, m. 72; Keita per Aduriz, m. 88.
Gols: 0-1: Arango, m. 39; 1-1: Callejón, m. 56; 1-2: Santana, m. 59; 1-3: Jurado, m. 70; 2-3: Ivan de la Peña, m. 72; 3-3: Nené, m.82
Àrbitre: Miguel Ángel Ayza Gámez. Molt malament. Ha expulsat amb targeta vermella a Moisés en el minut 64. Ha mostrat cartolines grogues a Nico Pareja, m. 38, Moisés, m. 47, Ivan, m. 63, Callejón, m. 91 per part local, i Santana, m. 31 Josemi, m. 68, i David, m. 92 per part visitant.
Incidències: Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona. 29180 espectadors que han mostrat suport i recolzament en tot moment a l'equip, malgrat l’adversitat.
CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ
. | CLASSIFICACIÓ | PTS | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
1 | F.C. BARCELONA | 66 | 27 | 21 | 3 | 3 | 78 | 24 |
2 | REAL MADRID C.F. | 60 | 27 | 19 | 3 | 5 | 63 | 21 |
3 | SEVILLA F.C. | 51 | 27 | 15 | 6 | 6 | 38 | 25 |
4 | VILLARREAL C.F. | 45 | 27 | 12 | 9 | 6 | 43 | 37 |
5 | ATLÉTICO DE MADRID | 43 | 27 | 12 | 7 | 8 | 56 | 41 |
6 | MALAGA CF | 43 | 27 | 12 | 7 | 8 | 45 | 40 |
7 | R.C DEPORTIVO | 42 | 27 | 12 | 6 | 9 | 36 | 36 |
8 | VALENCIA C.F. | 40 | 27 | 11 | 7 | 9 | 47 | 40 |
9 | REAL VALLADOLID | 39 | 27 | 12 | 3 | 12 | 41 | 42 |
10 | REAL RACING CLUB | 33 | 27 | 8 | 9 | 10 | 34 | 34 |
11 | REAL SPORTING | 33 | 27 | 11 | 0 | 16 | 35 | 57 |
12 | U.D. ALMERIA | 31 | 27 | 8 | 7 | 12 | 33 | 43 |
13 | ATLETIC CLUB | 31 | 27 | 8 | 7 | 12 | 37 | 46 |
14 | RECREATIVO | 30 | 27 | 7 | 9 | 11 | 26 | 38 |
15 | REAL BETIS B. | 29 | 27 | 7 | 8 | 12 | 37 | 43 |
16 | R. MALLORCA | 29 | 27 | 7 | 8 | 12 | 31 | 46 |
17 | GETAFE C.F. | 28 | 27 | 6 | 10 | 11 | 36 | 41 |
18 | C. AT. OSASUNA | 26 | 27 | 5 | 11 | 11 | 27 | 33 |
19 | C.D. NUMANCIA | 23 | 27 | 7 | 2 | 18 | 28 | 55 |
20 | R.C.D. ESPANYOL | 22 | 27 | 4 | 10 | 13 | 25 | 44 |
3 comentaris:
Estamos al borde del abismo!!!!
Saludos.
http://sentimientoperico.blogspot.com
Josep Mª, Estoy muy de acuerdo respecto a Dela Peña. Debe jugar de mediapunta. El año de la remontada con Machote Luis Fdez. DLP jugaba de media punta y los partidos que ganamos el pivote lo ocupaban Morales y Fredson.
Para mi el peor fue Sergio Sanchez y el mejor en defensa David Garcia. Fijate por donde llegaron los ataques del mallorca y te sorprendera que no llegaron nunca por la banda de David y si por la derecha y el centro. El cambio de Sergio fue pq Poche vio ,lo mismo que yo que Sergio igual se habia concentrado en el sutton de nuevo y andaba desorientado
pere Joan
la esperanza es lo ultimo que se pierde pero cada vez tenemos menos
Pues si, David, prácticamente. A ver si esta remontada a medias, sirve para que cojan moral, y ganemos de una vez un partido. Para ganar partidos hay que ganar el primero, de la misma manera que para marcar dos o tres goles hay que marcar el primero. Es de perogrullo, pero es la realidad. Si hacemos cuentas de los partidos que se han de ganar es para asustarse. Mejor no hacerlas.
Pere Joan. David García, aunque no estuviera mal defensivamente, cometió aquel error muy grave que significó el 1-2. En la situación en que estamos no podemos permitirnos esos errores de consideración. Tampoco Jarque pudo con su par en ningún momento. Jurado le hizo dos veces la misma jugada, llegando tarde, dejandole rematar como quiso. Suerte tuvimos, aún dentro de la desgracia, que la segunda de Jurado no entró buscando la rosca, por que un 3-4 hubiera sido ya definitivo para este equipo.
Sí, cada vez menos, pero mientras no sea matemático hay que seguir, seguir, seguir. No hay otra.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada