diumenge, 12 de juliol del 2009

ENTREVISTA A CARLES PADRÓS

Diumenge passat vam estar a Argentona, cita obligada al ser un acte, que al marge de la importància de l’acte en sí mateix, reuneix una gran representació al màxim nivell dins l’espanyolisme.


Hem volgut parlar amb un dels organitzadors de la ja clàssica Mongetada Blanc i Blava, que a més és Secretari de la Penya Espanyolista d’Argentona, webmaster de la pàgina de la penya, entre altres moltes coses més a bon segur, sempre amb la passió i el sacrifici totalment altruista del “voluntariat” perico que conforma les penyes de poblacions més o menys allunyades de Barcelona i la seva àrea metropolitana.



Es tracta d’en Carles Padrós, amb el que hem volgut parlar:
“SENSE PÈLS A LA LLENGUA; SENSE PLOMES AL BEC”,

Parlar, del moment present i futur del nostre club, sense oblidar un passat no sempre tant feliç com en el final de temporada així la realitat ens ho han volgut fer veure.

En primer lloc felicitar-vos per la part que et correspon per la darrera edició, un any més, de la Mongetada d’Argentona.

Com va començar aquesta idea?. Parla’ns una mica de la historia d’aquest acte que s’ha convertit ja en el tercer de més assistència (darrera de l’Aplec i la Gala) en el món penyístic espanyolista.

    Be, Moltes gràcies, en nom de la Penya i personalment, es clar!, la idea va sorgir en la junta anterior, presidida per en Joan Collet, i no era altre que fer un acte diferent, que no fos les clàssiques festes anuals d’aniversari, i van sortir varies alternatives, però es va optar per les “mongetes amb botifarra”, ja que Argentona és terra de “mongetes del ganxet”. Cal remarcar que la Penya celebra la festa d’aniversari cada 5 anys, i enguany en fem 20 o sigui que cap a finals d’any tindreu més noticies.




Em sembla que la fundació de la Penya Espanyolista d’Argentona va ser en 1989 i no precisament en les millors condicions esportives del RCDE... Explica’ns com va començar tot, i quants socis sou ara, aproximadament?

    Els més veterans de la Penya, es desplaçaven amb els seus cotxes a Sarrià. Després i davant l’augment dels simpatitzants per l’Espanyol a la Vila, es va aconseguir que la “Penya Espanyolista de Mataró i Comarca”, de camí cap a Barcelona fes parada a Argentona i ens recollís, això va durar bastants anys, fins al punt que a Argentona ens vam engrescar i vam optar per fundar una penya i organitzar nosaltres mateixos el bus. Cal recordar que sense ser encara penya, podríem dir que el nucli dur d’aquesta ja va estar a Leverkusen, a la final de la UEFA.
    Per més ressenyes us adreço a la web de la penya que diu així:

  • “Amb els amargs records d'una final de copa de la UEFA perduda, i després d'una temporada desafortunada que finalitza amb l'equip a segona divisió, (perdent una promoció contra el RCD. Mallorca.) I a més, encoratjats pels petards que celebraven La pèrdua de categoria, (d'alguns enemics del Club), a la petita vila d'Argentona. El 18 de novembre de 1989, va ésser el dia "D", un grup d'afeccionats al futbol i més concretament al RCD. Espanyol, funden la Penya Espanyolista d'Argentona. (La primera estant l'equip a 2a. Divisió.)”

    A día d’avui som uns 180 socis, a més el Bus de la Penya, recull gent de Mataró i de Cabrera de Mar.



El fet que Joan Collet hagi sigut president i el seu nom hagi (i segueixi) sonant com a presidenciable del RCD Espanyol, haurà afavorit suposo que aquest acte (la mongetada) que a més tanca la temporada, hagi despertat aquest interès sempre...

    Bé, si et dies que no, no s’ho creuria ningú, la veritat és que si, i a més l’amistat que l’uneix amb en Dani fa que quasi cada Mongetada hagi estat present. I es clar mediàticament això omple, només cal recordar aquelles paraules de fa uns quatre anys de: “enguany anirem a la xampions”, tothom en va parlar, i avui encara ressonen.



Creus que el futur president del RCD Espanyol, ha de ser-ho cobrant?

    De debò no ho ser, però no ho veuria malament, sempre que hi tingués dedicació exclusiva.




Montjuïc ja és història. Com valores el pas del RCD Espanyol per l’Olímpic?

    Positiu sens dubte, tot i els inconvenients que hem hagut de patir, però un camp on aconsegueixes arribar a dues finals de Copa del Rei, una de la UEFA, a més de la magnífica festa del Centenari (de les millors fetes fins ara per tots els Clubs d’Espanya), no pot tenir una altra valoració que positiva.



Com veus l’aspecte social del nostre club, a la nova etapa de Cornellà-Prat. Penses que acabarem donant el salt de qualitat a nivell social que tothom menciona sempre, o tot depèn de si la piloteta entra o no entra?

    Crec que si, i penso que ara és el moment. Cal que d’una vegada s’acabi això dels dos bàndols que si Dani o Lara, és el moment d’unir esforços, tots a una.

    I es clar que la piloteta te molt a dir, però nosaltres també, i m’agradaria veure el camp ple cada dia de partit, Això ens farà més grans.



Com es possible que un equip ofereixi sempre en els darrers anys aquestes dues cares tan diferenciades? Hem d’estar els pericos sempre patint del cor, amb aquesta muntanya russa que s’ha convertit el primer equip?

    La veritat no ho se, espero que amb tants fitxatges les coses canviïn, de moment ens estant il•lusionant.




Els 25 punts dels deu darrers encontres ho han tapat tot?

    No, i la prova esta en la resposta de la secretaria tècnica, amb els fitxatges.



Com creus que s’acabarà resolent el tema Tamudo?

    El millor per les dues parts, crec, una venta al futbol estranger, i això si recordar que Tamudo és el millor jugador que ha tingut/te l’Espanyol.


Penses que Dani marxarà o acabarà esgotant el mandat al no tenir clar si no aconsegueix consensuar amb Lara el tema de la successió?

    Crec que marxarà i deixarà un consell fet per al relleu en la propera junta d’accionistes.

José Manuel Lara: Un actiu que l’hem aprofitat poc o una càrrega molt pesada per assolir l’estabilitat a la SAD? Quina creus que hauria de ser la seva postura cara al futur de l’entitat?

    Un Senyor que mai s’ha volgut involucrar en el sí de l’Espanyol.


Marc Torrejón ni vol renovar, ni donen rés pel seu traspàs. El volen lliure... Que penses que ha de fer l’Espanyol en una situació que per desgràcia es ve repetint molt sovint al nostre club?

    De regals res, si el tècnic no conta amb ell cedir-lo o traspassar-lo, i si no es pot que acabi contracte amb l’Espanyol.



En els darrers temps han desfilat per l’entitat un munt de directors esportius i de tècnics: Tant dolents els fitxem? A que creus que es deu que tinguin tots un pas tant efímer i en la majoria d’ells, desafortunat dins la nostra entitat?

    És molt difícil fitxar sense calers, sembla que ara ho estem aconseguint, veurem com surten!!


Tenim clares quines son les senyes identitàries de la nostra institució, i quin és o ha de ser l’objectiu esportiu i social de l’entitat? No penses que cada perico té una visió totalment diferent i tot i que això és enriquidor, també és un seriós contratemps a l’hora de conformar un club homogeni en temes com himne, nom, idioma, política esportiva, pedrera, seccions, etc. ?

    No, segur que no, no és pot llençar un globus sonda com l’any passat, “enguany posàrem la senyera a la samarreta” i per que a quatre no l’hi agrada no posar-la, (i el que ens agradaria portar-la?, o farem que sigui exclusiva del Barça), en el cas del idioma, nom i himne la cosa és clara, com a club català que som el idioma propi és el català.
    Sobre temes esportius, cal que deixem clar ja d’una vegada el model que volem, i jo personalment apostaria per la pedrera, reforçada per tres o quatre estrangers.





Que un president (el nostre) surti a un programa de Radio (Tiempo de Espanyol) i per que truquin dos o tres socis (que no vull dir, en absolut, que no hi hagi molta més gent que també ho desitgi) dient que s’ha de canviar l’himne, contesti llavors que s’ho plantejaran cara al nou estadi, ¿ no evidència fins a quin punt la improvisació i un populisme moltes vegades perniciós, reina en el nostre club?

Penses que hauria de ser el soci a través de referèndum qui prengués aquesta decisió al ser un tema que afecta a la pròpia afició, a l’animació a l’Estadi, o és quelcom que forma part, com deia abans, de l’identitat del club i per tant ha de ser el Consell d’Administració d’acord al rumb dissenyat?


    Son temes que suposo no agraden a ningú, però la veritat és que es tria un consell per lo bo i per al dolent, no es pot fer votacions cada dos per tres, per això hi ha les juntes d’accionistes per aprovar o reprovar les actuacions del consell.


Be, Josep Mª., encoratjar-te a seguir fent la feina que fas, per omplir més la xarxa de colors blanc i blaus.

Força Espanyol!!


Moltes gràcies, Carles.


    1 comentari:

    Anònim ha dit...

    Bona entrevista i bones respostes. En el nostre club sempre han estat més escoltades i tingudes en compte les opinions duna minoria que, això sí, és la que fa més soroll i que no destaca per la seva catalanitat.
    Que el nom, l'himne, l'idioma del club i la bandera catalana sigui a la samarreta no és política en absolut. Simplement, com diueu els dos, és la cosa més natural en un club català.
    Berguedà




    S E N T I M E N T P E R I C O . C O M