Una nit de les que es fan llargues... La calor enganxosa pròpia de l’època més forta de la calor i la humitat d’aquest indret. Em desperto amb la desesperança i l’amargor de veure’m de nou davant una realitat tràgica, que per desgràcia no ha estat un malson... En Dani Jarque ens ha deixat. Aquells que sempre ens alegrem quan els nens de la pedrera perica es fan grans i acaben arribant al primer equip i dins d’aquests pocs, un grup encara molt més selecte i reduït, acaben mantenint-se, consolidant-se i triomfant, avui plorem encara més a llàgrima viva aquesta injusta mor que cau sobre tota una afició que encara gaudia de les imatges gravades a les retines de tots aquells ulls que van veure i gaudir de la inauguració de la nova llar perica.
En aquests moments, el primer que faig és intentar afegir unes quantes paraules per expressar un sentiment; un sentiment de ràbia continguda, d’impotència davant la cruel vida... Sempre deixa més impacte la mort, quan aquesta es presenta davant algú que coneixem. Sempre l’impacte és més fort quan son els pares qui han d’enterrar a un fill i no a l’inrevés, com biològicament és el normal. Sempre l’impacte és més fort quan és un futbolista, un ídol, que l’has vist fa pocs dies córrer per un camp de futbol, o l’has sentit fer declaracions d’aquelles sempre tòpiques, però que formen part del mon del futbol.
En aquests moments, el primer que faig és intentar afegir unes quantes paraules per expressar un sentiment; un sentiment de ràbia continguda, d’impotència davant la cruel vida... Sempre deixa més impacte la mort, quan aquesta es presenta davant algú que coneixem. Sempre l’impacte és més fort quan son els pares qui han d’enterrar a un fill i no a l’inrevés, com biològicament és el normal. Sempre l’impacte és més fort quan és un futbolista, un ídol, que l’has vist fa pocs dies córrer per un camp de futbol, o l’has sentit fer declaracions d’aquelles sempre tòpiques, però que formen part del mon del futbol.
Del futbol, que avui està de dol, ja que la noticia ha consternat a tothom, inclòs com no podia ser d’altre manera al nostre rival, i així ho han fet saber per boca del seu propi president. Les mostres de condol es succeeixen... L’equip, - encertadament - , torna i dona per finalitzada la gira a Itàlia. No és el moment ara en calent, d'extreure les conseqüències posteriors que aquesta desaparició pot comportar ni a nivell esportiu, ni social, ni moral. Ara tot queda minimitzat davant la pèrdua d’en Dani Jarque, d'aquell noi amb el que hem estat subcampions d'Europa i campions d'Espanya, liderant l'eix de la defensa, en definitiva, de la persona per sobre qualsevol altre tipus de consideració.
No ha sigut justa aquesta puta vida amb Dani Jarque... Com tampoc ho va ser el seu dia amb altres pericos, com Glaría, com Canito per citar uns exemples ben coneguts i per motius ben diferents, o d’altres que no citaré ja que encara sortosament son vius, però la vida els ha deixat cicatrius difícilment de superar. En la memòria Fernando Lara, aquell que si gaudia de les victòries del conjunt espanyolista...
El fet que hagi estat durant la mateixa concentració de l’equip, en la mateixa pretemporada, afegeix encara més, la crueltat a aquesta tragèdia. Dani, feia menys d’un mes que havia estrenat capitania. Portava el braçalet amb la senyera catalana, aquell que havien dut jugadors com Raul Tamudo, com Arteaga, i tants altres que han dut amb honor i lleialtat a l’entitat aquesta distinció des d' aquell llunyà i pioner Carril de Monasterio.
Quan les llàgrimes m’envaeixen ja no puc escriure rés més... No puc dir-vos ja més que, Dani Jarque, passa a la historia del RCD Espanyol, a la memòria de milers de seguidors que de generació en generació, el recordarà per sobre de tot com un dels nostres, ja que sempre ho has donat tot sobre la gespa de l'Olímpic, i el poc que has pogut gaudir de Cornellà-El Prat, que ara plora la teva desaparició.
No ha sigut justa aquesta puta vida amb Dani Jarque... Com tampoc ho va ser el seu dia amb altres pericos, com Glaría, com Canito per citar uns exemples ben coneguts i per motius ben diferents, o d’altres que no citaré ja que encara sortosament son vius, però la vida els ha deixat cicatrius difícilment de superar. En la memòria Fernando Lara, aquell que si gaudia de les victòries del conjunt espanyolista...
El fet que hagi estat durant la mateixa concentració de l’equip, en la mateixa pretemporada, afegeix encara més, la crueltat a aquesta tragèdia. Dani, feia menys d’un mes que havia estrenat capitania. Portava el braçalet amb la senyera catalana, aquell que havien dut jugadors com Raul Tamudo, com Arteaga, i tants altres que han dut amb honor i lleialtat a l’entitat aquesta distinció des d' aquell llunyà i pioner Carril de Monasterio.
Quan les llàgrimes m’envaeixen ja no puc escriure rés més... No puc dir-vos ja més que, Dani Jarque, passa a la historia del RCD Espanyol, a la memòria de milers de seguidors que de generació en generació, el recordarà per sobre de tot com un dels nostres, ja que sempre ho has donat tot sobre la gespa de l'Olímpic, i el poc que has pogut gaudir de Cornellà-El Prat, que ara plora la teva desaparició.
Descansa en pau. Glòria als herois, glòria a l’heroi Dani Jarque!!!
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada