COMENTARI L’actualitat obliga a tractar el cas tan delicat i tan decebedor de Raul Tamudo. Intentaré ser clar i mostrar quina es la meva opinió en un tema que a bon segur pot coincidir molt, poc o gens amb la resta de lectors en un tema on la divisió sembla més patent que mai.
No farà falta (o si?) tornar a referir-me als antecedents del assumpte: Tamudo perd la capitania per mèrits propis al no haver donat la cara per l’equip en el difícil moment en que l’equip es debatia entre la vida i la mort i la seva obligació com a capità del col•lectiu no era altre que transmetre un missatge diàfan a l’afició i a tothom, de que el grup lluitaria fins al final amb totes les forces per evitar un descens del que malauradament teníem bastants números per tant oprobiós premi.
No farà falta (o si?) tornar a referir-me al fet que Raul Tamudo va cometre dues errades molt greus: La primera (via representant) al intentar rebaixar la seva clàusula per afavorir una sortida del club (que va veure amb bons ulls el Consell i per això va accedir i té la mateixa responsabilitat que l’altre part) en el moment menys idoni i més delicat en el que l’equip es trobava en el pou. La segona errada, contestar en roda de premsa la fastigosa actuació de Germán de la Cruz i Ramon Planas en les que de les seves boques van sortir els draps bruts publicitant el problema i creant tot aquest enrenou. Tamudo, havia d’haver callat i assegurar-se primer les repercussions posteriors a la seva declaració, mes encara existint documentació de la que potser inclòs ignorava la seva existència ja que igual tampoc els representats expliquen tots els detalls accessoris als seus representats.
No farà falta (o si?) tornar a referir-me que Tamudo ha sigut el jugador més important de la nostra historia, tant si alguns ho volen veure com si no. I qualsevol que hagi viscut aquesta darrera dècada en blanc i blau, tindrà present aquells moments màgics i il•lusionants que vam gaudir amb els seus gols. Cobrant, es clar que si, com tots els futbolistes. Inclòs més que cap altre del RCDE com així corresponia.
Tamudo ha pagat car (no a tots els jugadors que han comès errades greus se’ls ha tractat així) el seu enfrontament amb Germán de la Cruz. Es pot amenaçar a un soci, es pot fer les mil i unes contra l’entitat en negociacions, es pot menysprear al soci de qualsevol manera; el que no es pot es tocar-li el que no sona als senyors consellers. En les errades greus, també hi ha classes i distincions.
La seva marginació ha estat evident malgrat menteixi’n sistemàticament dient que és un més del planter. Ignoro com està de ritme de joc, i de forma física ja que no veig els entrenaments. Però si entrena com qualsevol, té que ser un més del planter, mentre estigui cobrant i estigui en el club. Si no el volien per la seva indisciplina, haver-hi pagat (ja que no va haver-hi manera de traspassar-lo , no van sortir ofertes atraients segons el seu criteri), i haver-lo liquidat; o haver-lo apartat de l'equip amb totes les seves conseqüències. La historia perica, el soci, i el temps inexorable, jutjaria aquest fet. Però al menys la situació estaria clara per tothom, i pels que vinguin en el futur.
Però un cop no s’ha procedit d’aquesta manera (entre altres temes per la delicada situació de iliquidessa que fa front la tresoreria blanc-i-blava), té que se tractat com un més i així ho ha d’entendre tothom, començant pels seus companys. El temps tot ho cura, i igual que es va tenir aquesta actitud davant Kameni (el perdó a la seva errada greu), Tamudo no ha de ser l’excepció.
Però també diria als “tamudistes” purs i autèntics, que el RCD Espanyol també ha d’estar per sobre de Raul Tamudo Montero, i que sigui un més no vol dir exclusivament que tingui que tenir per decret la titularitat absoluta; el propi Tamudo té que assumir que si la temporada pròxima vol tenir ofertes decents, ha de variar molt la seva situació i el seu rol a l’equip. Sigui jugant mitja hora, vint minuts o recolzant des de la banqueta als seus companys, (o inclòs els noranta minuts si s’ho guanya i demostra que en aquests moments li queda encara aquella genialitat que va tenir i que dubtem segueixi tenint) té que ser un més dels que col•labori en que el RCD Espanyol (que està per sobre de DSLL de GLC o del propi 23) surti d’aquesta complicada situació. Tan difícil és aparcar els egos personals en aquest club?.
Unes paraules per cloure aquest comentari. Sr. Germán de la Cruz... Les rodes de premsa no son lo seu. Tots li recordem des de la famosa com a vedat del Windsor, per deixar-se veure també a un acte electoral de Claudio Biern, o la roda de premsa dels “no fitxatges” en les que va treure totes les misèries per dir-nos els “no fitxatges”, la esperpèntica i ridícula roda de premsa de la “si dimissió revocada” del Dr. Cervera amb Di Blasi (Di Blasio pel senyor Dani), la del “mirlo blanco” i altres perles que un recorda, amén de la que va obrir la caixa dels trons amb l’affaire Tamudo. En la que un Conseller responsable del àrea esportiva mai s’havia de posar a l’alçada d’un representant d’aquesta baixesa moral.
I solament dir-li que si... Que tenim tot el dret de preguntar per Raul Tamudo... Per que si es pot preguntar per Ben Sahar (qui és Ben Sahar?, en comparació amb Tamudo..) o per que juga aquell o l’altre, també es pot preguntar en quina situació es troba el màxim golejador de la historia del RCDE encara en nòmina en l’entitat. Faci-s’ho mirar, senyor Germán de la Cruz.
I per últim, que cadascú pensi com vulgui; està en el seu dret. Totes les opinions son respectables, exigint d’elles al menys això si, el mínim de respecte. L’entitat ha d’estar per sobre dels consellers i dels jugadors. I l’entrenador té que fer tot el possible per treure això endavant. Alineant a qui sigui més adient i deixant a la banqueta a qui s’ho mereixi, però solament per raons estrictament esportives. Per sancions disciplinaries ha de ser el Club via Consell qui assumeixi tal responsabilitat sense amagar-se de les conseqüències, ni derivar en un tercer tal responsabilitat.
No farà falta (o si?) tornar a referir-me als antecedents del assumpte: Tamudo perd la capitania per mèrits propis al no haver donat la cara per l’equip en el difícil moment en que l’equip es debatia entre la vida i la mort i la seva obligació com a capità del col•lectiu no era altre que transmetre un missatge diàfan a l’afició i a tothom, de que el grup lluitaria fins al final amb totes les forces per evitar un descens del que malauradament teníem bastants números per tant oprobiós premi.
No farà falta (o si?) tornar a referir-me al fet que Raul Tamudo va cometre dues errades molt greus: La primera (via representant) al intentar rebaixar la seva clàusula per afavorir una sortida del club (que va veure amb bons ulls el Consell i per això va accedir i té la mateixa responsabilitat que l’altre part) en el moment menys idoni i més delicat en el que l’equip es trobava en el pou. La segona errada, contestar en roda de premsa la fastigosa actuació de Germán de la Cruz i Ramon Planas en les que de les seves boques van sortir els draps bruts publicitant el problema i creant tot aquest enrenou. Tamudo, havia d’haver callat i assegurar-se primer les repercussions posteriors a la seva declaració, mes encara existint documentació de la que potser inclòs ignorava la seva existència ja que igual tampoc els representats expliquen tots els detalls accessoris als seus representats.
No farà falta (o si?) tornar a referir-me que Tamudo ha sigut el jugador més important de la nostra historia, tant si alguns ho volen veure com si no. I qualsevol que hagi viscut aquesta darrera dècada en blanc i blau, tindrà present aquells moments màgics i il•lusionants que vam gaudir amb els seus gols. Cobrant, es clar que si, com tots els futbolistes. Inclòs més que cap altre del RCDE com així corresponia.
Tamudo ha pagat car (no a tots els jugadors que han comès errades greus se’ls ha tractat així) el seu enfrontament amb Germán de la Cruz. Es pot amenaçar a un soci, es pot fer les mil i unes contra l’entitat en negociacions, es pot menysprear al soci de qualsevol manera; el que no es pot es tocar-li el que no sona als senyors consellers. En les errades greus, també hi ha classes i distincions.
La seva marginació ha estat evident malgrat menteixi’n sistemàticament dient que és un més del planter. Ignoro com està de ritme de joc, i de forma física ja que no veig els entrenaments. Però si entrena com qualsevol, té que ser un més del planter, mentre estigui cobrant i estigui en el club. Si no el volien per la seva indisciplina, haver-hi pagat (ja que no va haver-hi manera de traspassar-lo , no van sortir ofertes atraients segons el seu criteri), i haver-lo liquidat; o haver-lo apartat de l'equip amb totes les seves conseqüències. La historia perica, el soci, i el temps inexorable, jutjaria aquest fet. Però al menys la situació estaria clara per tothom, i pels que vinguin en el futur.
Però un cop no s’ha procedit d’aquesta manera (entre altres temes per la delicada situació de iliquidessa que fa front la tresoreria blanc-i-blava), té que se tractat com un més i així ho ha d’entendre tothom, començant pels seus companys. El temps tot ho cura, i igual que es va tenir aquesta actitud davant Kameni (el perdó a la seva errada greu), Tamudo no ha de ser l’excepció.
Però també diria als “tamudistes” purs i autèntics, que el RCD Espanyol també ha d’estar per sobre de Raul Tamudo Montero, i que sigui un més no vol dir exclusivament que tingui que tenir per decret la titularitat absoluta; el propi Tamudo té que assumir que si la temporada pròxima vol tenir ofertes decents, ha de variar molt la seva situació i el seu rol a l’equip. Sigui jugant mitja hora, vint minuts o recolzant des de la banqueta als seus companys, (o inclòs els noranta minuts si s’ho guanya i demostra que en aquests moments li queda encara aquella genialitat que va tenir i que dubtem segueixi tenint) té que ser un més dels que col•labori en que el RCD Espanyol (que està per sobre de DSLL de GLC o del propi 23) surti d’aquesta complicada situació. Tan difícil és aparcar els egos personals en aquest club?.
Unes paraules per cloure aquest comentari. Sr. Germán de la Cruz... Les rodes de premsa no son lo seu. Tots li recordem des de la famosa com a vedat del Windsor, per deixar-se veure també a un acte electoral de Claudio Biern, o la roda de premsa dels “no fitxatges” en les que va treure totes les misèries per dir-nos els “no fitxatges”, la esperpèntica i ridícula roda de premsa de la “si dimissió revocada” del Dr. Cervera amb Di Blasi (Di Blasio pel senyor Dani), la del “mirlo blanco” i altres perles que un recorda, amén de la que va obrir la caixa dels trons amb l’affaire Tamudo. En la que un Conseller responsable del àrea esportiva mai s’havia de posar a l’alçada d’un representant d’aquesta baixesa moral.
I solament dir-li que si... Que tenim tot el dret de preguntar per Raul Tamudo... Per que si es pot preguntar per Ben Sahar (qui és Ben Sahar?, en comparació amb Tamudo..) o per que juga aquell o l’altre, també es pot preguntar en quina situació es troba el màxim golejador de la historia del RCDE encara en nòmina en l’entitat. Faci-s’ho mirar, senyor Germán de la Cruz.
I per últim, que cadascú pensi com vulgui; està en el seu dret. Totes les opinions son respectables, exigint d’elles al menys això si, el mínim de respecte. L’entitat ha d’estar per sobre dels consellers i dels jugadors. I l’entrenador té que fer tot el possible per treure això endavant. Alineant a qui sigui més adient i deixant a la banqueta a qui s’ho mereixi, però solament per raons estrictament esportives. Per sancions disciplinaries ha de ser el Club via Consell qui assumeixi tal responsabilitat sense amagar-se de les conseqüències, ni derivar en un tercer tal responsabilitat.
.jpg)
3 comentaris:
estic d'acord amb vostè josep maria. crec que al mister se li ha donat l'ordre de no comptar amb tamudo. la situació és greu, som l'equip menys golejador de primera, cap dels nostres davanters justifica amb gols les seves reiterades titularitats. per això s'ha de donar l'oportunitat, l'última, a tamudo, per ell, per el club i per els aficionats.
Estic d'acord amb l'opinió referent a que Tamudo ha de canviar molt algunes coses perque, pel moment,el seu futur no és massa positiu. Ja al mercat d'hivern només va trascendir els oferiments del Reial Betis i el meu Hèrcules. Amb la seva trajectòria de problemes físic, estimo un canvi necessari.
Jo reconec que el seu representant no ha ajudat gens. Per a mi, no és aquest tema de l'escrit sino totes les noticies que volia generar fins i tot el 31 d'agost.
Tampoc crec que Tamudo hauria fet millor la seva feina si jugués. El va fer uns quants dies i tornà al seu ostracisme.
PD. Si, Germán de la Cruz l'ha fet de forma dolenta però Tamudo hauria de vore com De la Peña continuarà a l'Espanyol mentre ell haurà de sortir quasi per la porta d'enrere.
PD. Ple recolzament a Pochettino. Crec que cap entrenador llença una pedra al seu sostre.
Salutacions.
Benvolguts lectors Gausfred i Fernando. Amb aquest tema tan sols dono les meves sensacions, impressions, en un tema molt delicat. Qualsevol opinió jo la respecta tant com la meva pròpia. No soc ni "tamudista" ni "anti-tamudista". Veig lo bo i dolent en les actituds i fets del que va ser nostre capità. Sense cap apassionament ni filia ni fòbia.
Després el que passarà o ha de passar el temps ens ho demostrarà si ha estat per be o no.
I agraeixo aquestes i altres opinions amb respecte i consideració, per que en el nostre club quan es toquen sempre segons quins temes la imatge d'enfrontament es sempre molt forta i decebadora. S'ha d'opinar i mostrar cadascú nostra opinió des del respecte. Per aixó moltes gràcies i salutacions.
Publica un comentari a l'entrada