EL FILIAL CAU A GUIJUELO I PERD LA CATEGORIA.

Comentari: A Guijuelo, es consumà un descens gairebé anunciat…

Vagi per davant que qui guanyen o perden els partits son sempre els jugadors. Però modestament crec que també hi ha causes o factors que incideixen en els resultats d’un equip. Des de la meva modesta opinió i un cop ja ningú em pot acusar ni de desestabilitzar ni de sembrar el malastruc entre l’afició perica, si que afegiria unes quantes consideracions a la premissa major que encapçala aquest comentari.

No ha estat la primera vegada que el filial per la categoria de bronze; és si no vaig errat la quarta ocasió que això succeeix. Però potser l’actual i degut a la política de retallades brusques de despeses i de rejoveniment extrem de les plantilles per la propera temporada, és quan més perillós pot resultat aquest descens, cara a la intenció de tornar a recuperar la categoria perduda en el menor temps possible.

Dit això, hauria de començar pel principi: L’Espanyol B comença la pretemporada amb més de quaranta jugadors. Les veus actuals culpen al ex coordinador, senyor Casanova. Ell, deixava ben clar en “petit comitè” que les responsabilitats de molts dels fitxatges no eren d’ell si no de la comissió esportiva (època Herrera, el senyor Valentín, i no sé si Urbano en l’actual ha fitxat o no...). Com tots sabeu la derrota es orfe, però la victòria té cent mil pares.

Amb el dubte aquest del veritable responsable, Morales fa “neteja” liquidant els jugadors que sobren segons el consell tècnic (Clotet?). Però l’equip comença fatal amb tres empats i tres derrotes en sis partits. Morales, inflexible dona un ultimàtum (i a més, públic) a Josep Clotet. O fa quatre punts en dos encontres (Lleida i Terrassa) o va al carrer. Malgrat empatar a la Terra Ferma no compleix lo anunciat, i destitueix a Clotet per unes declaracions desafortunades del tècnic, però que en aquell moment tenien cert punt de raó, però que mai un tècnic devia ni podia efectuar.

Llavors es dona una circumstància totalment il•lògica al mon del futbol: Es destitueix a l’entrenador que ha aconseguit l’ascens per col•locar a l’entrenador amb el que l’equip va perdre la categoria. Sense tenir res a favor de Clotet, ni res en contra de Perarnau, bones persones les dues, les quals sempre m’han tractat amb total consideració, si que el relleu era poc adient pensant en temes certament psicològics. A Perarnau, se li ha identificat a nivell d’afició des del primer dia amb l’anterior descens i es una càrrega que ha dut a sobre des del primer partit tot i debutar amb victòria. De futbol sabré molt poc, del vestidor menys, del equip gens, però del que pensa, opina, i respira l’afició espanyolista que acudeix a Sadrià si... I des del principi, el seu caràcter no ha respost al que molts pensaven que necessitava l’equip.

Quedi clar que no critico en absolut a Oscar Perarnau com a tècnic. En el futbol a vegades, una persona pot servir i en altres no, en determinats llocs i en determinats moments; és qüestió d’oportunitat. Seria molt fàcil per la meva part fer-lo responsable de tot, però també seria totalment injust. La majoria d’aficionats i socis que segueixen el futbol base sap, que Perarnau és un home més tàctic, defensiu si es vol, estudiós del futbol, però potser aquest nois necessitaven algú amb més caràcter, que els inculqués que no eren tan dolents com la classificació deia; en front tenien a autèntics “treballadors” del futbol, gent veterana que es jugava el pa de les seves famílies en cada partit. Fos com fos, l’Espanyol B, es va jugar la permanència en aquells encontres en que el marcador reflectia una avantatge de dos gols (Gramanet, Badalona, i el mateix Guijuelo sense anar més lluny).

No em ficaré en qüestions tàctiques, per que no soc tècnic ni vull jugar a ser-ho. Si que constato que l’equip ha jugat moltes vegades massa enrera. No se si era necessitat feta virtut, o tàctica prevista, o senzillament el rival que t’obliga. La qüestió es que no ha funcionat i s’han escapat partits que semblaven clarament guanyats. Qui hagi seguit la trajectòria del tècnic sap que en el Juvenil, els resultats positius que conduïren a alçar-se amb el títol de lliga en gairebé dues temporades consecutives (en la segona va ser Clotet qui va agafar l’equip en els dies abans de proclamar-se campió, però el mèrit va ser de Perarnau), l’aspecte tàctic i tècnic a l’hora de plantejar els encontres responia a criteris i paràmetres similars. Al futbol, ni els plantejaments ni els tècnics moltes vegades son ni dolents ni bons; son els jugadors els que els fan bons o dolents.

Es pot al•legar que diferents jugadors han pujat al primer equip. D’acord. Però no es excusa per justificar el descens, ja que la major part de les ocasions, també amb ells s’ha perdut. Sense anar més lluny, ahir...

Es van fer modificacions al mercat d’hivern de la plantilla. Es va fitxar a Gabri que sense ser cap jugador que hagi marcat diferències diguem-ne que ha complert.. (tampoc esperava més) i jugadors com un Oscar Sielva en clara davallada física i moral, l’invent exòtic d’un Azrack que jugava a Primera Divisió minuts, i no a Segona B, o un Julián que poc va durar abans de l’enèsima lesió.

Al final, ascens de jugadors del juvenil amb resultat positiu, però sense estar acompanyat de suficient rendiment sobre la gespa dels “veterans“ de l’equip, quelcom indispensable per complementar la il•lusió i qualitat, amb l’experiència necessària per afrontar un final de lliga amb rivals com Alcoyano o Guijuelo.

I a la promoció més del mateix... Una renda de dos gols que s’escapa mentre alguns jugadors que podien reforçar en defensa l’equip eren a Mallorca, i ja titulàvem aquí, i desitjant equivocar-nos, que el filial tenia “peu i mig a tercera”. El resultat no oferia cap tipus de dubtes. Tenir que marcar (i guanyar a Guijuelo) per un equip tocat moralment i davant un equip en dinàmica prou positiva com era el Guijuelo, era o al menys així m’ho semblava, tasca prou difícil com pensar que era fart complicat aconseguir la permanència a Segona B.

No entraré en altes consideracions. No en tinc cap prova i per tant no diré el que no puc provar ni puc creure o al menys em nego a creure. Vosaltres, amics lectors podeu opinar el que vulgueu. Si es veritat que el senyor Antonio Morales ha repetit per activa i passiva que els “resultats” amb ell no li afecten... Que s’ha de “retallar despeses”... “que s’ha de rejovenir l’equip inclòs “amb jugadors de 17 o 16 anys” per rebaixar la mitjana d’edat de l’equip... (Apreciacions aquestes molt temeràries, i que indiquen una manera i projecte de fer en el futbol base des d’ara en endavant). Malgrat tot, d’aquí, a pensar altres consideracions, hi ha un bon tros i no serè jo qui faci valoracions sobre intencions si no sobre fets.

Veurem com encaren el futur en aquest tema els responsables, i que serà dels jugadors amb contracte, i sobre tot d’aquells que poden o podien donar el salt al primer equip en un futur no gaire llunyà, i si els hi fa gaire gràcia jugar a Tercera... Aviat sortirem de dubtes. De moment, l’únic clar i concís, és que el filial ha perdut la categoria i jugarà a Tercera Divisió i quan això passa, és responsabilitat de tots: Consell, àrea esportiva, tècnics i jugadors.