RCD ESPANYOL: 0 (6) - UC SAMPDORIA: 0 (5)
Campions!
El RCD Espanyol es va adjudicar amb la 36ena edició del Torneig Ciutat de Barcelona, 14è Memorial Fernando Lara, en vèncer a la Sampdoria a la tanda de penals després que els noranta reglamentaris acabessin amb l’empat inicial. Es el quart trofeu consecutiu que acaba amb triomf espanyolista i suposa el 19è en el palmarès del trofeu.
En un partit davant un conjunt que disputarà la prèvia de la Champions, en un encontre de lluita en el que ambdós conjunts van anar a totes i en moltes fases al límit del reglament, en el que el futbol (sobre tot en el segon període) va brillar per la seva absència i només en comptades i aïllades jugades es van veure detalls de qualitat, en el que gairebé una seixantena de faltes (57) i un munt de canvis (19 dels que 13 es realitzaren durant el joc), tallaren constantment el ritme de joc, amb joc subterrani propi d’on hi ha un equip italià en el terreny de joc, només els penals podien decidir-ne el guanyador.
I sense que serveixi de precedent, els blanc-i-blaus van tallar la dolenta ratxa en aquest sentit i es van fer amb el trofeu després de superar als italians després del llançament de 14 llançaments des del punt fatídic.
L’Espanyol amb un equip més propi de la passada temporada que de la propera i amb les baixes de Kameni (?), Javi Márquez (?), Ivan de la Peña, David García, Baena, Dátolo, Mattioni, i Pareja al ser traspassat es va presentar amb un equip en el que Luis García ostentava el braçal de la capitania de l’equip.
Va intentar amb les limitacions obvies, anar per partit des del primer moment l’equip de Pochettino davant una Sampdoria que ho va fer al contracop amb la experiència i perillositat d’homes com Cassano en la punta d’atac. La possessió va ser espanyolista i la primera ocasió, un xut de Verdú des de onze metres, va sortir fora a l’esquerra del meta italià, després d’un dels bons detalls tècnics que va deixar Osvaldo. La rèplica un xut de Cassano un minut després que va blocar Cristian Álvarez.
El propi Cassano va rematar de cap, fluix, una perillosa centrada des de banda dreta que de nou el meta argentí va aturar amb seguretat.
El porter italià Curci, es va tenir que retirar als dotze minuts de joc degut a una jugada en la que una falta a favor dels locals es llençada ràpidament en profunditat per Verdú a Osvaldo i el meta italià arriba abans i impacta amb el davanter espanyolista quedant lesionat. Tot i continuar uns minuts sobre la nova gespa de Cornellà – El Prat, es va d’haver de retirar i ocupar el seu lloc el jove meta Fiorillo.
Una jugada de perill dels italians (passada llarga de Cassano al forat agafant les esquenes de la defensa espanyolista) acaba amb la sortida perfecta fora de l’àrea de Cristian, qui llença amb el peu un servei que converteix la jugada en contracop espanyolista al acabar la bola en tres quarts de camp i evitant que surti per banda, Osvaldo profunditza i crea una ocasió de gol que acaba amb xut del italo - argentí obligant a lluir-se a Fiorillo, una situació en la que de José Callejón tot sol remata a l’exterior de la xarxa confirmant altre cop el que ens temem del davanter de Motril.
Pazzini va gaudir d’una bona ocasió a centrada de Casano en el 39, en una fase final del primer temps en la que l’Espanyol ja més cansat (els italians porten més temps de preparació que els espanyolistes ja que han de començar la competició abans i disputant la Champions) no va pogué evitar que els italians es fessin per primer cop en el partit amb el domini del mateix i posessin setge a la porteria espanyolista. Una de les poques errades defensives de l’eix format per Víctor Ruiz i Jordi Amat ahir titulars, acaba amb una incursió de Pazzini que amb l’oposició de Didac que va intentar cobrir, xuta encarant Cristian, i el seu remat es rebutjat pel meta argentí salvant el gol italià. S’executa el servei de cantonada i de nou Cristian salva el gol al reaccionar amb agilitat al remat de ca de Mannini en el minut 43.
Abans, una jugada de contracop espanyolista no va ser ben culminada per Coro rematant fora.
En el segon temps, força canvis, joc cada cop més dur, i molt poc futbol. Això si, l’Espanyol va mantenir el llistó davant un conjunt de champions i de primer nivell d’Itàlia amb una alineació que cada cop més va estar integrada per nois de la pedrera. Així, vam veure en acció a Víctor Álvarez (bon partit malgrat errar el penal), Pau Senent (el també juvenil té una gran qualitat tècnica), Álvaro (el futur a la davantera), i el cas de Rui Fonte, portuguès de vint anys que jugarà al B i que s’ha incorporat del Sporting de Lisboa. En el darrer tram la porteria va ser ocupada per Kiko Casilla, protagonista en aturar el darrer penal que llençaren els italians.
El col•legiat no va saber tallar el joc subterrani i els cops de colze, pica-baralles i faltes continuades trencaren el ritme d’un segon temps molt ensopit i bastant lleig futbolísticament parlant. La primera acció de perill una pujada per banda dreta de Galán (autor del gol del triomf des dels onze metres) amb centrada rasa que no pot rematar Ivan Alonso (incorporat també en la represa) anticipant-se el meta Fiorillo.
Una de les ocasions més clares en el segon període, una ocasió de Paccini que amb tot a favor xuta fora al 55’. La rèplica, una rematada en la frontal de Rui Fonte, - que ja havia deixat alguns bon detalls tècnics -, i que atura el meta de la Sampdoria. Un xut de Tissone, alt i un remat de Fronzi que bloca molt segur el meta Casilla que havia sortit feia uns instants es tot el bagatge ofensiu dels de la Liguria. No hi va haver-hi ocasions, i els penals estaven servits.
Aquest es van llençar sent els italians els que ho feien en primer lloc. I no va pogué començar pitjor l’equip visitant ja que el primer llançament de Cacciatore, molt fort, acaba traient espurnes del travesser. Ivan Alonso per l’esquerra avança als espanyolistes. Vladimir Koman marca superant a Casilla per l’esquerra i empata la tanda. Víctor Álvarez erra llençant massa centrat. Dessena marca també per l’esquerra i Rui Fonte, també ho fa per idèntic lloc, persistint la igualada al marcador. Els quarts llançaments son també transformats tant per Pozzi per la dreta com per Álvarito per l’esquerra, alt, i amb paradinha inclosa. >
En un partit davant un conjunt que disputarà la prèvia de la Champions, en un encontre de lluita en el que ambdós conjunts van anar a totes i en moltes fases al límit del reglament, en el que el futbol (sobre tot en el segon període) va brillar per la seva absència i només en comptades i aïllades jugades es van veure detalls de qualitat, en el que gairebé una seixantena de faltes (57) i un munt de canvis (19 dels que 13 es realitzaren durant el joc), tallaren constantment el ritme de joc, amb joc subterrani propi d’on hi ha un equip italià en el terreny de joc, només els penals podien decidir-ne el guanyador.
I sense que serveixi de precedent, els blanc-i-blaus van tallar la dolenta ratxa en aquest sentit i es van fer amb el trofeu després de superar als italians després del llançament de 14 llançaments des del punt fatídic.
L’Espanyol amb un equip més propi de la passada temporada que de la propera i amb les baixes de Kameni (?), Javi Márquez (?), Ivan de la Peña, David García, Baena, Dátolo, Mattioni, i Pareja al ser traspassat es va presentar amb un equip en el que Luis García ostentava el braçal de la capitania de l’equip.
Va intentar amb les limitacions obvies, anar per partit des del primer moment l’equip de Pochettino davant una Sampdoria que ho va fer al contracop amb la experiència i perillositat d’homes com Cassano en la punta d’atac. La possessió va ser espanyolista i la primera ocasió, un xut de Verdú des de onze metres, va sortir fora a l’esquerra del meta italià, després d’un dels bons detalls tècnics que va deixar Osvaldo. La rèplica un xut de Cassano un minut després que va blocar Cristian Álvarez.
El propi Cassano va rematar de cap, fluix, una perillosa centrada des de banda dreta que de nou el meta argentí va aturar amb seguretat.
El porter italià Curci, es va tenir que retirar als dotze minuts de joc degut a una jugada en la que una falta a favor dels locals es llençada ràpidament en profunditat per Verdú a Osvaldo i el meta italià arriba abans i impacta amb el davanter espanyolista quedant lesionat. Tot i continuar uns minuts sobre la nova gespa de Cornellà – El Prat, es va d’haver de retirar i ocupar el seu lloc el jove meta Fiorillo.
Una jugada de perill dels italians (passada llarga de Cassano al forat agafant les esquenes de la defensa espanyolista) acaba amb la sortida perfecta fora de l’àrea de Cristian, qui llença amb el peu un servei que converteix la jugada en contracop espanyolista al acabar la bola en tres quarts de camp i evitant que surti per banda, Osvaldo profunditza i crea una ocasió de gol que acaba amb xut del italo - argentí obligant a lluir-se a Fiorillo, una situació en la que de José Callejón tot sol remata a l’exterior de la xarxa confirmant altre cop el que ens temem del davanter de Motril.
Pazzini va gaudir d’una bona ocasió a centrada de Casano en el 39, en una fase final del primer temps en la que l’Espanyol ja més cansat (els italians porten més temps de preparació que els espanyolistes ja que han de començar la competició abans i disputant la Champions) no va pogué evitar que els italians es fessin per primer cop en el partit amb el domini del mateix i posessin setge a la porteria espanyolista. Una de les poques errades defensives de l’eix format per Víctor Ruiz i Jordi Amat ahir titulars, acaba amb una incursió de Pazzini que amb l’oposició de Didac que va intentar cobrir, xuta encarant Cristian, i el seu remat es rebutjat pel meta argentí salvant el gol italià. S’executa el servei de cantonada i de nou Cristian salva el gol al reaccionar amb agilitat al remat de ca de Mannini en el minut 43.
Abans, una jugada de contracop espanyolista no va ser ben culminada per Coro rematant fora.
En el segon temps, força canvis, joc cada cop més dur, i molt poc futbol. Això si, l’Espanyol va mantenir el llistó davant un conjunt de champions i de primer nivell d’Itàlia amb una alineació que cada cop més va estar integrada per nois de la pedrera. Així, vam veure en acció a Víctor Álvarez (bon partit malgrat errar el penal), Pau Senent (el també juvenil té una gran qualitat tècnica), Álvaro (el futur a la davantera), i el cas de Rui Fonte, portuguès de vint anys que jugarà al B i que s’ha incorporat del Sporting de Lisboa. En el darrer tram la porteria va ser ocupada per Kiko Casilla, protagonista en aturar el darrer penal que llençaren els italians.
El col•legiat no va saber tallar el joc subterrani i els cops de colze, pica-baralles i faltes continuades trencaren el ritme d’un segon temps molt ensopit i bastant lleig futbolísticament parlant. La primera acció de perill una pujada per banda dreta de Galán (autor del gol del triomf des dels onze metres) amb centrada rasa que no pot rematar Ivan Alonso (incorporat també en la represa) anticipant-se el meta Fiorillo.
Una de les ocasions més clares en el segon període, una ocasió de Paccini que amb tot a favor xuta fora al 55’. La rèplica, una rematada en la frontal de Rui Fonte, - que ja havia deixat alguns bon detalls tècnics -, i que atura el meta de la Sampdoria. Un xut de Tissone, alt i un remat de Fronzi que bloca molt segur el meta Casilla que havia sortit feia uns instants es tot el bagatge ofensiu dels de la Liguria. No hi va haver-hi ocasions, i els penals estaven servits.
Aquest es van llençar sent els italians els que ho feien en primer lloc. I no va pogué començar pitjor l’equip visitant ja que el primer llançament de Cacciatore, molt fort, acaba traient espurnes del travesser. Ivan Alonso per l’esquerra avança als espanyolistes. Vladimir Koman marca superant a Casilla per l’esquerra i empata la tanda. Víctor Álvarez erra llençant massa centrat. Dessena marca també per l’esquerra i Rui Fonte, també ho fa per idèntic lloc, persistint la igualada al marcador. Els quarts llançaments son també transformats tant per Pozzi per la dreta com per Álvarito per l’esquerra, alt, i amb paradinha inclosa. >
Els cinquens també acaben amb gol, depsrés dels llançaments de Gastaldelo (esquerra) i Pau Senent que té la responsabilitat de la pèrdua del trofeu si erraba. El juvenil alacantí transforma per la dreta i per alt amb un bon llançament inapel•lable.
La pròrroga de penals obliga a nous llançadors que no havien estat previstos, i Tant Semioli per l’esquerra per alt, i Javi López ras per la dreta tornen a empatar i forçar dos nous llançaments que ara sí, seran definitius en aturar Kiko Casilla llençant-se per la seva dreta el penal de Maximo Volta i tranformar Galán per la dreta ajustat al pal el definitiu, establint el 6-5 que passa a la història d’aquest torneig estiuenc fundat per Manuel Meler en 1974.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez; Chica, Jordi Amat, Víctor Ruiz, Didac Vilà; Forlín, Verdú; Callejón, Luis García, Coro; Osvaldo.
Substitucions: Galán, Víctor Álvarez, Álvaro i Ivan Alonso per Chica, Jordi Amat, Coro i Callejón (m. 46’). Pau Senent i Rui Fonte per Verdú i Osvaldo, m. 60; Javi López per Luis García, m.73; i Kiko Casilla per Cristian, m. 78.
UC Sampdoria: Curci; Stankevicius, Gastaldello, Lucchini, Ziegler, Palombo, Mannini, Poli, Padalino, Cassano i Pazzini.
Substitucions: Fiorillo per Curci, m. 12; Dessena i Cacciatore, per Poli i Stankevicius, m. 46; Koman i Volta per Ziegler i Padalino, m. 61; Pozzi i Semioli per Mannini i Pazzini, m. 71: Rossini i Marilungo per Lucchini i Cassano, m. 76.
Àrbitre: Alfonso José Álvarez Izquierdo, del comitè territorial català. Va mostrar cartolines grogues a Mannini, m. 31, Lucchini, m. 37, Dessena, m. 49, Gastaldello, m. 52, Víctor Álvarez, m. 54, Galán, m. 70, Pozzi, m. 89.
Gols penals: Cacciotre, al travesser; 1-0: Ivan Alonso, gol; 1-1: Koman, gol; 1-1: Víctor Álvarez, atura Fiorillo; 1-2: Dessena, gol; 2-2: Rui Fonte, gol; 2-3: Pozzi, gol; 3-3: Álvaro, gol; 3-4: Gastaldelo, gol; 4-4 Pau Senent, gol; 4-5: Semioli, gol; 5-5: Javi López, gol; 5-5: Volta, atura Casilla; 6-5 : Galán, gol.
Incidències: 36ena Edició del Torneig Ciutat de Barcelona, 14è Memorial Fernando Lara disputat per primer cop al nou estadi del RCD Espanyol davant 15.134 espectadors en unes dates molt desencertades i amb la presència de les cameres en directe de Televisió de Catalunya. Moisés que havia substituït feia pocs minuts a Luis García, com a capità va recollir el trofeu de mans de la secretària general de l’esport a Catalunya, Anna Pruna. Presència d’un grup de seguidors italians que donaren recolzament al conjunt italià.
Nico Pareja s'acomiadà de l'afició espanyolista al final del partit al ser traspassat per l'Espanyol al Spartak de Moscou, després de dues temporades de blanc i blau en les que ha deixat un bon record entre els pericos.
La pròrroga de penals obliga a nous llançadors que no havien estat previstos, i Tant Semioli per l’esquerra per alt, i Javi López ras per la dreta tornen a empatar i forçar dos nous llançaments que ara sí, seran definitius en aturar Kiko Casilla llençant-se per la seva dreta el penal de Maximo Volta i tranformar Galán per la dreta ajustat al pal el definitiu, establint el 6-5 que passa a la història d’aquest torneig estiuenc fundat per Manuel Meler en 1974.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez; Chica, Jordi Amat, Víctor Ruiz, Didac Vilà; Forlín, Verdú; Callejón, Luis García, Coro; Osvaldo.
Substitucions: Galán, Víctor Álvarez, Álvaro i Ivan Alonso per Chica, Jordi Amat, Coro i Callejón (m. 46’). Pau Senent i Rui Fonte per Verdú i Osvaldo, m. 60; Javi López per Luis García, m.73; i Kiko Casilla per Cristian, m. 78.
UC Sampdoria: Curci; Stankevicius, Gastaldello, Lucchini, Ziegler, Palombo, Mannini, Poli, Padalino, Cassano i Pazzini.
Substitucions: Fiorillo per Curci, m. 12; Dessena i Cacciatore, per Poli i Stankevicius, m. 46; Koman i Volta per Ziegler i Padalino, m. 61; Pozzi i Semioli per Mannini i Pazzini, m. 71: Rossini i Marilungo per Lucchini i Cassano, m. 76.
Àrbitre: Alfonso José Álvarez Izquierdo, del comitè territorial català. Va mostrar cartolines grogues a Mannini, m. 31, Lucchini, m. 37, Dessena, m. 49, Gastaldello, m. 52, Víctor Álvarez, m. 54, Galán, m. 70, Pozzi, m. 89.
Gols penals: Cacciotre, al travesser; 1-0: Ivan Alonso, gol; 1-1: Koman, gol; 1-1: Víctor Álvarez, atura Fiorillo; 1-2: Dessena, gol; 2-2: Rui Fonte, gol; 2-3: Pozzi, gol; 3-3: Álvaro, gol; 3-4: Gastaldelo, gol; 4-4 Pau Senent, gol; 4-5: Semioli, gol; 5-5: Javi López, gol; 5-5: Volta, atura Casilla; 6-5 : Galán, gol.
Incidències: 36ena Edició del Torneig Ciutat de Barcelona, 14è Memorial Fernando Lara disputat per primer cop al nou estadi del RCD Espanyol davant 15.134 espectadors en unes dates molt desencertades i amb la presència de les cameres en directe de Televisió de Catalunya. Moisés que havia substituït feia pocs minuts a Luis García, com a capità va recollir el trofeu de mans de la secretària general de l’esport a Catalunya, Anna Pruna. Presència d’un grup de seguidors italians que donaren recolzament al conjunt italià.
Nico Pareja s'acomiadà de l'afició espanyolista al final del partit al ser traspassat per l'Espanyol al Spartak de Moscou, després de dues temporades de blanc i blau en les que ha deixat un bon record entre els pericos.
.jpg)
1 comentari:
HOLA AMICS/GUES:
S'HA COMENÇAT LA TEMPORADA EL MILLOR POSSIBLE, GUANYANT TOTS ELS PARTITS I TROFEIGS, A EQUIPS PRESTIGIOSOS DE CHAMPIONS COM EL SAMPDORIA. QUE CONTINUÏÏ LA RATXA.
FINS DESPRÉS. JOSE CARRERA
Publica un comentari a l'entrada