PRIMERES DE GRUP !!! (4-0)

RCD Espanyol Femení “A”: 4 – UE L’Estartit: 0

Matemàticament primeres de grup

El RCD Espanyol es va assegurar ahir nit la primera plaça del grup “B” de la Superlliga Femenina, en vèncer a un Estartit molt disminuït per les importants baixes que va plantar cara inclòs tenint ocasions clares de gol, però de nou les individualitats de l’Espanyol van acabar imposant la seva llei i les blanc-i-blaves van ser mereixedores del triomf.

Per començar aquesta crònica, és inevitable que tingui fer referència al horrorós i inhumà horari que es va decidir jugar. M’és igual qui ho va decidir i els motius (tots i que també crec que me’ls conec); els vuitanta seguidors -socis, seguidors del femení, inclòs tot els amics familiars de jugadores ex periques ara a l’Estartit - que vam estar veient per dir quelcom, un partit en un terreny de joc a cinc graus de temperatura (amb l’efecte del vent, la sensació de fredor augmenta com si s’estigués uns quants graus més avall) i en un terreny de joc en el que les disposicions antigues de les torres elèctriques, la llunyania amb el terreny de joc del públic, i el no estar completes totes -les torres- il•luminades en quant als focus encesos, donen una sensació de pobresa que un club com el nostre no es mereix. O per un dia i atès les circumstàncies, podia haver-se jugat al camp 1er ... Això mentre aquest migdia sobren hores a Sadrià i s’ofereix plat únic amb aquells colors que no penso mencionar ...

A sobre, per rematar la feina, el tema arbitral. Quan es va tard tot surt malament. Aquest impropi horari va coincidir amb que l’àrbitre no es presentava. Passaven els minuts des de les vuit del vespre i faltaven els jutges que havien de dirigir l’esdeveniment futbolístic. El senyor Albert Ávalos Martos i els seus ajudants de la delegació de l’Anoia ha saber per quina carretera es va quedar i no va pogué arribar a temps. Al final amb mitja hora de retard es va pogué iniciar aquest encontre, mentre mica a mica, gotejant, els pocs espectadors anaven marxant amb el pas dels quarts d’hora. Al final, uns trenta sent bastants generosos i comptant familiars. No crec que sigui així la millor manera de fomentar el futbol femení, tot i que un mal dia tothom el tenim i tots ens podem equivocar a l’hora de planificar un horari. Però el soci, també mereix un respecte. I ho dic, com deia aquell governant que tots sabem, “sin acritud”.


Dit això que era d’obligat compliment en un mitja lliure i independent com aquest que representa única i exclusivament (o al menys ho intenta) la veu del soci perico sense cap altre lligam que el propi bé del club – en aquest cas del futbol femení perico – anem a parlar del partit, per que també hi va haver-hi i les jugadores d’ambdós equips van oferir el millor que van pogué malgrat les circumstàncies.

Disculpareu si algunes jugades no puc explicitar-ne bé les autores de les mateixes –sobre tot les foranies que no les conec tant – però amb la poca llum es fa el que es pot... L’Estartit malgrat el que pugui semblar o indicar el resultat final, no ho posar gens fàcil en els primers minuts a les espanyolistes. De fet, la primera gran ocasió va ser una penetració per banda dreta però la rematada surt fora passejant-se per l’àrea sense que ningú pogués tocar l’esfèrica. La rèplica espanyolista, un xut de Silvia Meseguer alt, per sobre. L’Espanyol dominava més però el partit no semblava tenir amo en els primers compassos del mateix.

Amb el pas dels minuts comença a emergir com no, Veronica Boquete. La seva immensa qualitat tècnica i velocitat supera i sense desmerèixer a cap altre jugadora, per sobre de la resta dels equips. Ara per ara, marca definitivament les diferències i això és va notar en els primers encontres quan no era present, o acabava de venir dels Estats Units.
Però l’Estartit malgrat les baixes – la de Sara Serna, la més important – també té jugadores com Maribel Domínguez que et posar en problemes, i així en una jugada de la mexicana, va estar a punt de marcar sinó per que Alba Montserrat – l’ex portera precisament del conjunt empordanès- ho va evitar llençant-se amb molta solvència als seus peus, mentre que el posterior remat recollint el refús es va marxar fora, desviat. La portera suplent espanyolista va completar un gran partit oferint molta seguretat i realitzant aturades de molt mèrit.

Al minut 32, una pilota al mig del camp la recull Veronica Boquete, es gira, fa un canvi de ritme propi d’ella i per velocitat es marxa fins de dues jugadores de l’Estartit, encara a la meta Esther Sullastres, i la bat amb un precís remat.

L’Espanyol s’avançava en el marcador i no trigaria gaire(41’) en aconseguir marcar el segon després que una precisa centrada d’Ana Romero “Willy” fos rematada de cap perfectament per Kenty Robles.

Al segon temps, l’Espanyol es va acabar d’imposar davant un Estartit que amb el segon gol com era natural, ja quedava bastant tocat moralment. Alba Pomares, la jove jugadora espanyolista va tenir el gol en les seves botes quan en el set de la represa va estavellar la seva rematada en l’u contra u, en el cos de Ester. L’Espanyol buscava el tercer, i en una falta llençada per Willy, l’esfèrica passa a mig metre del pal dret.

L’Estartit també va tenir les seves ocasions; no tan clares com les de l’Espanyol però en una d’elles, un potent llançament va obligar a Alba Montserrat a lluir-se rebutjant a còrner un tret que anava com una exhalació camí del gol.
Vero, que també és humana, ens ho va demostrar quant incorporant-se en carrera al remat tota sola, no va superar Eshter que va rebutjar molt bé amb el peu la rematada de la gallega.

Però el tercer va acabar pujant al marcador quant un xut de Willy per la lateral esquerra de l’àrea ha estat rebutjat en curt per Esther, i Vero Boquete tota sola en la mateixa boca de gol marca a plaer, afusellant.

L’Espanyol va marcar un quart gol obra de Kenty en jugada similar a la del tercer gol però en aquest cas la rematada de la mexicana venia precedida de situació anti-reglamentària quan va rebre la centrada de Willy.

El quart vàlid va ser obra de Willy, quan la sevillana va culminar amb un xut ras i creuat una jugada d’atac espanyolista. L’Estartit va donar entrada a la portera suplent Elena en el minut 78 per Esther.

En el darrer tram de partit, diversos remats a porta com d’Alexia o de Sara Mérica buscant el forat a la dreta de la portera visitant o un u contra u d’Alba Pomares que va salvar la meta del conjunt gironí. Les empordaneses van buscar el gol mal anomenat de l’honor però una segura Alba ho va evitar en les poques oportunitats que van gaudir les blanc-i-vermelles.



Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Alba Montserrat; Ane, Marta Torrejón, Lara, Sonia; Meseguer, Sara Mérida; Kenty, Willy, Alba Pomares; i Vero.
Substitucions; Vanesa per Marta Torrejón, m. 66; Sandra Vilanova i Alexia per Willy i Vero, m. 73.

UE L’Estartit: Esther; Vane, Anna Servià, Lidia, Tania, Mery, Estefi, Geo, Anna Martí, Gore i Maribel.
Substitucions; Silvia per Anna Martí, m. 65; Elena (ps.) per Esther, m. 78.

Àrbitre: En principi era Albert Àvalos Martos de la delegació d’Anoia. Ignorem si va ser el propi col•legiat qui va dirigir l’encontre, ja que va arribar una vintena llarga de minuts passades les vuit, hora oficial de començament del partit. L’encontre es va iniciar a les 20:30 minuts. Cartolina groga a la francesa Lydia Miraoui, jugadora de l’Estartit, al minut 14’.


Gols: 1-0: Vero, m 32; 2-0: Kenty, m. 39; 3-0: Vero, m.63; 4-0: Willy, m. 70.

Incidències: Encontre avançat corresponent a la jornada 13ena del grup B de la primera fase de la Superlliga Femenina. Camp tercer de la Ciutat Esportiva de Sadrià. L’equip perico obtingué la primera plaça de grup de manera matemàtica a falta de la darrera jornada de lliga d’aquesta primera fase. En el conjunt gironí, diverses jugadores amb passat blanc-i-blau com Georgina Carreras, Vanesa, o Goretti Donaire, sense comptar les que no van pogué disputar l’encontre per lesions com Sara Serna, Reche, o Aída García. Presenciant l’encontre, la ex jugadora espanyolista i en l’actualitat del Barcelona, Noemí Rubio.