EL FEMENÍ GOLEJA 6-1I DONA UNA AUTÈNTICA LLIÇÓ A MÉS D'UN.

RCD Espanyol Femení “A”: 6 – Rayo Vallecano: 1

El femení reivindica el seu dret a continuar donant dies de glòria

Inclòs el dia que marcava clarament aigua per un tub tota la matinal a Sadrià, ha fet un tomb per obrir pas a clarianes que semblaven enllumenar una d’aquelles jornades èpiques i glorioses de nostre club quan pitjor sembla que sortiran les coses. En mig de la dimissió del conseller encarregat del femení, Josep Ramió, de les aparicions de articles en manera gairebé d’esqueles anunciant la defunció de la secció amb més títols dels darrer vint-i-cinc anys –només superada per l'hoquei i el Voleibol femení en esports d’equips, al llarg de tota la història perica -, i de totes les pernicioses intencions de gent que sembla tenir més diners que no sapiència i enteniment dins del Consell d’Administració, les noies han donat una autèntica lliçó de com és defensa una samarreta, uns colors i un escut superant tota l’adversitat i la mala intenció d’aquells que semblen predisposats a acabar amb qualsevol alegria que aquesta entitat doni als seus accionistes i socis. Amb alguns, no necessitem buscar enemics dins dels colors blaugranes; ja els tenim dins del propi club i si em tiren de la llengua (en aquest cas del teclat) dins el propi consell.

El visitant, un Rayo Vallecano, on les noies també saben el que és sofrir les adversitats –en aquest cas molts mesos sense cobrar -, i sense Adriana Martín que tot sigui dit, s’ha notat en atac tot i tenir el Rayo Vallecano a una línia davantera tan letal com Natàlia de Pablos, Jade Boho i Sónia Bermúdez. Però Adriana segueix sent molta Adriana. Igualment es pot dir de Vero Boquete. Ha marcat un gol, ha errat una pena màxima, però ha participat en gairebé totes les accions de perill i ha estat un autèntic malson per les jugadores de la cobertura rayista i la seva portera Alícia.


El partit ha començat ja a lo gran. Després d’una golejada del Femení “B” al que li falta només un punt per guanyar la lliga a la categoria de plata del futbol femení, amb les noies del Sant Feliu de Codines envoltant a les blanc-i-blaus i amb un sol radiant que no ha volgut perdre’s aquesta ocasió, en la que més d’un haurà quedat ben retratat.

 El primer temps no ha estat bo en quant a qualitat fubolística. A les jugadores d’Aja encara estaria present aquell 6-2 i evitar incórrer en els mateixos errors a bon segur seria una de les idees a la ment de les espanyolistes. El partit ha estat molt anivellat, sense ocasions al imposar-se les defenses als atacs i amb un Espanyol que ha volgut davant de tot tenir ben controlades a les jugadores punta del Rayo a fi d’evitar el seu contracop. Molta lluita, molta tensió pròpia del que es jugaven els dos equips i poc futbol de qualitat i ocasions. Solament com a jugades de perill, una pilota dividida a la que Alícia s’ha anticipat a Vero, o un remat de cap d’Erika per sobre el travesser.

La jugada conflictiva, les suposades mans de la meta Mariajo fora de l’àrea espanyolista i que el col•legiat ha castigat amb falta –que s’ha llençat sense conseqüències – i amb una cartolina (s’ha arribat a témer el pitjor, però finalment ha sigut de color groga).

Abans dels quaranta de joc, ha arribat el primer gol espanyolista que obria les portes al triomf blanc-i-blau. Vero per velocitat es marxa de les darreres defensores visitants i obre per Erika qui culmina l’acció amb tot el suspens del món al rematar creuat, colpejar el pal dret, passejant-se la bola per la línia de gol, i finalment junt al pal esquer entrant dins la porteria defensada per Alícia.

En el segon temps, als pocs minuts de la represa, un contracop conduït com no per Vero Boquete, en el que torna a deixar en evidència a les centrals rayistes per velocitat, i tota sola encara a Alícia, i la bat amb xut creuat ras, ajustat a la dreta.

Semblava que el partit es posava bé i que seria un camí de roses, però no hi ha roses sense espines, i massa ràpid es cantava victòria. S’ha encarregat de recordar-lo la ex Míriam Diéguez qui a la sortida d’un falta que s’havia llençat sense aparent perill, ha deixat anar a uns metres de la frontal, un autèntic obús que s’ha colat a l’esquerra de Mariajo fent inútil l’estirada de la sabadellenca. La ex capitana ha tingut el gest de no celebrar el gol davant l’afició espanyolista.

Aquest gol ha fet que el Rayo Vallecano s’hagi crescut per moments i inclòs hagi dominat la parcel•la ampla mentre que l’Espanyol instintivament s’ha tancat durant uns minuts en camp propi.
Però l’Espanyol amb metres per davant, i buscant sempre amb pilotes llargues per Vero, l’esquena de la defensa madrilenya, ha portat autèntic perill. La gallega, en una de les seves accions ha estat agafada abans d’entrar a l’àrea –tot i que l’àrbitre no ha assenyalat res –i a punt ha estat d’aprofitar-se Erika de l’errada de la portera que se li ha escapat la pilota en la seva sortida.

Instants després, Erika ha matat l’encontre amb un tercer gol després que Vero s’hagi marxat per velocitat. Ho ha vist clar, preferint passar una pilota d’or per Ana Romero “Willy” que entrava tota sola, i amb tot a favor ha rematat al cos de la portera vallecana que s’ha llençat ràpidament a taponar la rematada de l’andalusa. El rebuig li ha caigut a Erika –sempre en el lloc just- qui no ha perdonat rematant a mitja alçada a plaer.

Cada arribada de les periques ja era un perill constant degut a que el Rayo, tocat i enfonsat en aquest partit, jugava amb les línies molt avançades i amb la moral per terra. Un altre contracop de Vero ha acabat amb una excel•lent passada a l’esquerra per Willy qui penetra i ara sí, aconsegueix definir amb solvència marcant el 4-1.

Ara amb un Rayo destrossat, l’Espanyol s’ha vist amb suficients ànims com per anar a pel gol-average. Recordem que a l’anada, les madrilenyes li van endossar un fort correctiu de 6-2 a les espanyolistes, i que el general abans d’aquesta jornada estava plenament igualat.

Willy anota el cinquè gol perico en mig de la eufòria de la grada al rematar a porta buida després que en una internada a càrrec de Vero, la gallega topés amb la portera que ha sortit jugant-se el físic i que el col•legiat no hagi interpretat res de punible en l’acció; l’esfèrica solta, li cau a la navarresa que marca a plaer.

Aja ha fet els primers canvis donant entrada a la portuguesa Sonia i a la molletenca Alexia. Posteriorment Kenty i Andrea Pereira també han participat en el partit. Però l’Espanyol no s’ha conformat amb igualar el gol-average i ha anat a superar-lo. Una centrada per l’esquerra de la resen incorporada Alexia, no arriba davant Alícia Vero al remat, i la pilota li cau a Kenty en la zona del segon pal i marca a boca de canó.

L’Espanyol ha pogut inclòs humiliar al Rayo amb un setè gol al tenir l’ocasió Vero Boquete de transformar una pena màxima de la que ha estat objecte. Però, el seu llançament fluix i amb massa relaxació, ha sigut rebutjat per la meta Alícia.

Amb aquest triomf l’Espanyol es situa segon, a dos punts del líder Athletic Club. El Rayo queda a dos punts però amb el gol-average favorable a les periques. La setmana que ve, no hi ha superlliga per compromís de la selecció (altre desgavell de la RFEF, aturar la competició quan manquen dues jornades). Després, Rayo-Athletic Club i FC Barcelona-Espanyol. Pot decidir-se ja amb aquests dos encontres, els dos llocs que donin dret a disputar la gran final i l’ordre dels camps.



Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Mariajo, Ane, Marta Torrejón, Lara, Sandra Vilanova, Vanesa Gimbert, Meseguer, Monforte, Willy, Erika i Vero. Substitucions: Sónia Matías per Lara, m. 73, Alexia per Ane, m. 73; Kenty per Erika, m. 80; Andrea Pereira per Sandra Vilanova, m 83.

Rayo Vallecano: Alícia, Jenny, Alexandra, Míriam, Sonia “Burgos”, “Chini”, “Keka”, Saray, Natàlia, Sonia i Jade Boho. Substitucions: Pili García per Jade Boho, m. 60; Paloma Lázaro per Saray, m. 74.

Àrbitre: Juan Manuel Vico Moreno, del comitè territorial català, delegació de Barcelona. Ha mostrat cartolines grogues a les jugadores del RCD Espanyol Silvia Messeguer, m. 25 i Mariajo, m. 27. Ha expulsat al segon tècnic del conjunt rayista.

Gols: 1-0: Erika, m. 39; 2-0: Vero, m. 51; 2-1: Míriam, m. 53; 3-1: Erika, m. 55; 4-1: Willy, m. 65; 5-1: Willy, m. 68; 6-1: Kenty, m. 86.

Incidències: Camp tercer de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. Bona entrada per veure l’encontre corresponent a la jornada 12ena de la segona fase de la Superlliga Femenina entre el RCD Espanyol –vigent subcampió de la competició i campió de copa – i el Rayo Vallecano –vigent campió de la competició i finalista de copa -.

Destacar la presència del Conseller Delegat del RCD Espanyol Joan Collet – interpreteu com voleu la seva presència i el seu significat –, el ja ex conseller Josep Ramió, la ex consellera Anna Maria Fusté, el esportista perico de skeleton Ander Mirambell, la que fou presidenta d’honor Fina Torres, entre altres personalitats presents.

Les jugadores del RCD Espanyol han sortit acompanyes de les noies del Club de Futbol Sant Feliu de Codines com a premi al joc net dels mesos de gener i febrer. Les noies s’han pogut fotografiar i sortir a la gespa acompanyes de les cracks espanyolistes.

.	GRUP "A"  SEGONA FASE	PTS	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
1	ATHLETIC CLUB	28	12	9	1	2	30	10
2	R.C.D. ESPANYOL	26	12	8	2	2	38	12
3	RAYO VALLECANO	24	12	7	3	2	34	18
4	ATLÉTICO DE MADRID FÉM.	17	12	5	2	5	15	18
5	F.C. BARCELONA	16	12	4	4	4	11	11
6	C.D. SANT GABRIEL	9	12	2	3	7	14	40
7	PRAINSA. TRANSP. ALCAINE	8	12	2	2	8	13	26
8	REAL SOCIEDAD	6	12	1	3	8	4	24