Dimissió de Josep Ramió
Ahir va quedar tancada l’ampliació de capital del RCD Espanyol SAD. Durant aquest termini en el que s’ha dut a terme l’ampliació he procurat evitar qualsevol noticia de marcat caire crític per no desmoralitzar a qualsevol lector que pensés anar a aquesta ampliació. Així, alguna secció, com la de preguntes impertinents, han estat “congelades”. En cap moment he volgut que opinions meves puguin encara que sigui de manera mínima haver influït negativament encara que sigui a tan sols a uns quants socis de la nostra entitat. No tots poden dir el mateix.
Malgrat tot, tal com era de preveure, l’ampliació ha estat un veritable fracàs. Ni el moment era el més adient (greu crisi econòmica que afecta a tothom, i a sobre després del sempre complicat gener), ni el moment esportiu del nostre club –tot i ser cinquens –amb dos encontres guanyats dels darrers nou. Si tenim en compte que al no haver-hi el condicionant de la darrera ampliació (la lluita pel poder en la SAD) que feia que partidaris i detractors del President intentessin augmentar les seves posicions, i el fet també que en l’ànim de la grada ha influït bastant el tema dels traspassos després que en la JGA de desembre no es mencionés cap possible venda, no ens estranya gens ni mica que els que haguem comprat, haguem sigut una autèntica minoria, sense comptar també que hi havia una massa potencial de gairebé 25.000 socis que no eren accionistes i tenien aquesta possibilitat de ser-ho.
El consell d’Administració que els mitjans de comunicació asseguren va convocar dilluns el senyor Condal – no se quina potestat té qui no és President per fer-ho? – va desencadenar importants enfrontaments dins el propi consell, sobre tot per els que no estaven d’acord amb acudir a l’ampliació amb els percentatges que els hi pertocava. També de la família Pozzo - en l’ull de l’huracà en tot aquest assumpte – s’havia especulat amb la seva entrada, però davant les reaccions dins del propi Consell d’Administració a l’hora de alliberar quotes de poder en benefici dels italians, han fet que finalment aquestes reticències hagin dissuadit als Pozzo d’anar a l’ampliació. O sigui, pitjor impossible; pitjor no els hi ha pogut sortir les coses a Sánchez Llibre i consell, en aquesta ampliació.
Segons pública el portal “Crònica Perica”, Josep Ramió, fins ara conseller encarregat del futbol femení i que en el seu moment va entrar al Consell com a membre de l’APMAE, ha dimitit. Esperarem si el propi Ramió vol aclarir si els motius van estretament relacionats amb els arguments anteriorment exposats o si en el seu cas, van més enllà i afecten o no al propi desenvolupament i futur de la secció de futbol femení del propi RCD Espanyol, tal com s’assegura en el portal esmentat. Fer ara mateix una valoració en profunditat de l'assumpte, sense conèixer tots els arguments en qüestió, seria massa temerari per la meva part. Esperarem esdeveniments. Al final, la veritat sempre acaba sortint i cau pel seu propi pes.
Ahir va quedar tancada l’ampliació de capital del RCD Espanyol SAD. Durant aquest termini en el que s’ha dut a terme l’ampliació he procurat evitar qualsevol noticia de marcat caire crític per no desmoralitzar a qualsevol lector que pensés anar a aquesta ampliació. Així, alguna secció, com la de preguntes impertinents, han estat “congelades”. En cap moment he volgut que opinions meves puguin encara que sigui de manera mínima haver influït negativament encara que sigui a tan sols a uns quants socis de la nostra entitat. No tots poden dir el mateix.
Malgrat tot, tal com era de preveure, l’ampliació ha estat un veritable fracàs. Ni el moment era el més adient (greu crisi econòmica que afecta a tothom, i a sobre després del sempre complicat gener), ni el moment esportiu del nostre club –tot i ser cinquens –amb dos encontres guanyats dels darrers nou. Si tenim en compte que al no haver-hi el condicionant de la darrera ampliació (la lluita pel poder en la SAD) que feia que partidaris i detractors del President intentessin augmentar les seves posicions, i el fet també que en l’ànim de la grada ha influït bastant el tema dels traspassos després que en la JGA de desembre no es mencionés cap possible venda, no ens estranya gens ni mica que els que haguem comprat, haguem sigut una autèntica minoria, sense comptar també que hi havia una massa potencial de gairebé 25.000 socis que no eren accionistes i tenien aquesta possibilitat de ser-ho.
El consell d’Administració que els mitjans de comunicació asseguren va convocar dilluns el senyor Condal – no se quina potestat té qui no és President per fer-ho? – va desencadenar importants enfrontaments dins el propi consell, sobre tot per els que no estaven d’acord amb acudir a l’ampliació amb els percentatges que els hi pertocava. També de la família Pozzo - en l’ull de l’huracà en tot aquest assumpte – s’havia especulat amb la seva entrada, però davant les reaccions dins del propi Consell d’Administració a l’hora de alliberar quotes de poder en benefici dels italians, han fet que finalment aquestes reticències hagin dissuadit als Pozzo d’anar a l’ampliació. O sigui, pitjor impossible; pitjor no els hi ha pogut sortir les coses a Sánchez Llibre i consell, en aquesta ampliació.
Segons pública el portal “Crònica Perica”, Josep Ramió, fins ara conseller encarregat del futbol femení i que en el seu moment va entrar al Consell com a membre de l’APMAE, ha dimitit. Esperarem si el propi Ramió vol aclarir si els motius van estretament relacionats amb els arguments anteriorment exposats o si en el seu cas, van més enllà i afecten o no al propi desenvolupament i futur de la secció de futbol femení del propi RCD Espanyol, tal com s’assegura en el portal esmentat. Fer ara mateix una valoració en profunditat de l'assumpte, sense conèixer tots els arguments en qüestió, seria massa temerari per la meva part. Esperarem esdeveniments. Al final, la veritat sempre acaba sortint i cau pel seu propi pes.
.jpg)
1 comentari:
NO PODRAN CONTRA EL RCDE FEM
És una autèntica vergonya el que està fent la directiva del RCD Espanyol,
amb el nostre futbol femení blanc-i-blau costa mantenir-lo menys que el sou d'algunes jugadors
de l'1 equip que només juguen mitja hora, diu Schez Llibre que no hi ha patrocinadors,
normal pagar per posar a la samarreta costa sobre 95.000 €, que baixin el preu.
Va dir que una cosa és tenir femení en l'elit per anar a Europa i una altra no.
Ara el podem tenir en l'elit, perquè si guanyem la Superlliga anirem a la
Champions.Podriamos tenir l'any passat, que presumptament ens van robar, mentre
vostè estava tan content després del partit, i jo feia una impugnació a la RFEF.
Amb que es demanés a l'afició que tots compressin el carnet femení espanyolista d'una
quantitat tan baixa com 20 €, quan es fan els carnet del 1 equip ja estaria
solucionat per exemple 35.000 socis x 20 = 700.000 €. Les jugadores que juguen
amb el 1 equip, hi ha algunes que ni cobren, altres que són bones 500 € i altres millors
2000 €. Les jugadores des de petites fins al C paguen una quota anual superior als 400 € per poder jugar.
Algunes han fet anuncis per al club gratis. No podran destruir un equip que va començar
separat del RCD Espanyol, amb jugadores que gratis portaven els nostres colors i escut,
per persones com la presidenta Fina Torres que el van fundar x la seva gran sentiment periquito.
El RCD Espanyol Femení és de tots els socis i els accionistes, de manera que haurien de
decidir nosaltres, no la directiva.El RCD Espanyol Femení ha estat referent a Catalunya
, perquè les espanyolistes porten anys salvant l'honor del club guanyant a les barcelonistes.
Jose Carrera
Publica un comentari a l'entrada