dissabte, 30 d’abril del 2011

DISSABTE 17:30: RAYO - ESPANYOL,
FINAL ANADA SUPERLLIGA I ANUL·LAT L'AUTOCAR ...

L'ESPANYOL DE FUTBOL INDOOR GUANYA 12-16 AL VALÈNCIA, PERÒ QUEDA ELIMINAT AL NO SUPERARA L'EQUIP CHE PER MÉS DE SIS GOLS.

Hora i escaig abans de tancar el termini, èrem 9 espanyolistes per desplaçar-nos a Madrid.



Primer assalt a la Superlliga.

El RCD Espanyol jugarà demà al Teresa Rivero de Vallecas a partir de les 17:30 el partit d’anada de l’eliminatòria final de la Superlliga Femenina de futbol. L’encontre que no serà transmès en directe per cap cadena de televisió, serà xiulat pel col•legiat de la territorial madrilenya, el senyor Hugo José López Puerta.  El Rayo Vallecano farà pagar per omplir les depauperades arques del conjunt madrileny, cinc euros a qui no sigui soci de l’entitat rayista i tres euros als abonats al Rayo Vallecano.

Les noies espanyolistes estaran soles en el feu vallecà, ja que l’autocar que s’havia de desplaçar a la capital del estat per recolzar a l’equip d’Oscar Aja s’ha hagut de anul•lar per l’escassa resposta d’una afició perica que masses vegades s’omple la boca quan s’escolten cants de sirena de que la secció pot desaparèixer, però que a l’hora de la veritat no ha estat a l’alçada de les circumstàncies.

Bé que el viatge era una autèntica pallissa (1250 Km en el mateix dia), però un preu tant assequible com 39 euros tenint en compta el que costava per altres mitjans, no deixa massa bé a una afició de 36.000 socis el fet de no pogué omplir un autocar. Sortosament, Oscar Aja, que de babau no té un pèl, es nega a que es jugui a Cornellà-El Prat i ha decidit amb comunió de les seves jugadores, que la tornada es jugui a Sadrià al camp tercer, autèntic talismà de les espanyolistes. Total, per ser uns pocs centenars a Cornellà-El Prat no paga la pena. En un futur, quan es desterrin de la nostra societat prejudicis i sentiments masclistes rancis de massa gent, potser arribarà un dia que ens podrem comparar amb l’Athletic Club i omplir l’estadi en una final femenina. De moment, hi ha el que hi ha i no serà per que l'Espanyol masculí jugui masses finals... 

Des de la distància i amb l’amargor de no pogué estar present com era la meva intenció al Teresa Rivero de Vallecas, per recolzar i donar suport a les noies del RCD Espanyol, només em resta desitjar-li a l’equip espanyolista la major de les sorts possibles i que el resultat sigui suficientment encoratjador i resolutiu per afrontar amb les màximes garanties el partit de tornada i pogué alçar la segona superlliga femenina de la història, ja que la que era segona ens la van sostreure des dels despatxos federatius.        






S E N T I M E N T P E R I C O . C O M