PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE SAPRISSA A LA PENYA ESPANYOLISTA DE SANT ADRIÀ DEL BESÓS

(Seu Social de la Penya Espanyolista de Sant Adrià del Besós: Josep Maria)

Altre cop visitava una penya i altre cop la noticia en els FF.CC. era la topada d’un 447 que circulava en doble, a l’alçada del Clot – Aragó amb un tren hotel estacionat, descarrilant i obligant a sortir als passatgers per la via dins el túnel. Sortosament no ha hagut víctimes, ferits de caràcter lleu tot lo més, però tot el dia s’han arrossegat retards i s’han suprimit els trens de la relació Granollers-Castelldefels, fet que m’ha tornat a afectar.

Desafiant aquesta incidència, arribava tard a Sant Adrià del Besós i em rebia una forta tempesta amb pedregada que ha deixat gruixos de fins a quatre dits, que inclòs dues hores després encara no s’havia desfet (veure darrera foto). A sobre, el carrer Eduard Maristany era impossible travessar-lo ja que en moltes zones hi havia pràcticament més de pam i mig d’aigua i pel soterrani que creua les vies estava totalment inundat amb més de mig metre d’aigua, motiu pel qual s’ha hagut de mullar un travessant pel mig d’on l’aigua pujava amb nivells menys alts. 

Un autèntic malson per arribar fins la seu social de la penya de la ciutat on està ubicada la nostra ciutat esportiva. Al final, ha valgut la pena tot i que hagi arribat a la meitat del col•loqui, per escoltar tant a Jose Antonio Pastor com a Jordi Puyaltó parlar del personatge del seu llibre, Ricardo Saprissa.

A l’acte al marge dels dos escriptors, hi era els dos editors, Sergio Fidalgo director de 23 Perico i la ex consellera Anna Maria Fusté. La Penya de Sant Adrià, encapçalada pel seu president Josep Guillem, i membres de la seva junta com els Palomar, tant Vicenç com els seus fills David i Adrià.

José Antonio Pastor ens ha explicat més coses de la figura de Ricardo Saprissa. Es nota que la seva relació amb el mític esportista no s’ha limitat sol al fet d’escriure el llibre sinó que amb el munt d’anècdotes que en cada ocasió dona a conèixer, ens demostra que ha estat un autèntic estudiós del personatge, que l’ha tractat infinitat de vegades ja des de la seva joventut,  i diria més, Saprissa ha estat un ídol d’ell com a figura nacional de l’esport que és al país centre-americà.

També l’escriptor costa-riqueny ens ha explicat com ho viu ell això de ser de l’Espanyol des de la distància, com i des d’on seguia ell  els moments més assenyalats i inclòs dramàtics de la recent història perica (Glasgow, Corogol, Copa del Rei 2006,  etc.). Ens ha parlat del femení –del que afirma sentir-se orgullós i no comprendre el seu poc recolzament sent un equip que dona títols a l’entitat- , del futbol base, de les seccions, de la desigualtat de la lliga espanyola amb aquests dos que tots sabem, de les diferències entre una època i altre, del museu que no acaba mai de fer-se realitat, de la poca diligència que en certes etapes s’ha tingut en preservar la història, els trofeus, etc., així com recordar un cop més el desconeixement dels propis consellers actuals de que Ricardo Saprissa va ser designat President Honorari del RCD Espanyol en 1932 per acord del President i Junta Directiva.  

Contestant a  les preguntes dels presents, i signant i dedicant llibres s’ha arribat a la  finalització de l’acte. Tot un luxe. A vegades es preferible mullar-se i passar angunies per pogué sentir aquestes lliçons d’història del nostre club,  que molts dels infumables partits que ens obsequien bastant sovint els nostres professionals...