SANT JORDI PERICO

Sentiment Perico amb les penyes espanyolistes

Si aquesta Setmana Santa, Sentiment Perico s’ha bolcat (i continuarà amb els equips que manquen) amb l’actualitat dels torneigs de futbol base que al llarg de la geografia catalana i de la resta d’Espanya lluïxen els colors blanc-i-blaus del nostre club, ahir Diada de Sant Jordi, va voler estar al costat del major nombre de penyes possible que estaven presents dins la societat catalana a les diferents fires de llibres per Sant Jordi establertes amb motiu d’aquesta diada. 

Tenia feta la “fulla de ruta” per totes aquelles penyes que tret de la dels Pericos de Riudecanyes que logísticament m’era molt difícil ( i més pel motiu que ara explicaré), tenien representació a les diferents fires per Sant Jordi. 

Iniciava a dos quarts de deu del matí la ruta, però sempre hi ha quelcom que no es compta... Un descarrilament entre Sants i Bellvitge a la línia Rodalies 2, d’un regional servit per un 470, que obligava a circular en via única pel viaducte de Bellvitge en els dos sentits junt a la bifurcació Gornal. Els retards eren espantosos. Així, més de 20 minuts a Clot-Aragó, més 34 a Passeig de Gràcia sobre l’horari de sortida de l’enllaç Vilanova. Sempre hi ha imponderable i si utilitzes el transport públic com les nostres autoritats polítiques ens suggereixen, encara més...

Si arribar a Castelldefels va ser un autèntic calvari, desplaçar-se  poc més de set quilomètres de Vilanova (PK 636,0) a Sitges (Pk 643,3), que en poc més de set minuts es du a terme el viatge, va ser una autèntica desesperació amb prop de tres quarts d’hora esperant a l’estació vilanovina, ja que tan sols circulaven els combois que sortien de Sant Vicens de Calders, i amb força retard. 

       

Amb moltes dificultats (més de cinquanta minuts esperant l’enllaç Aeroport-St. Celoni a l’estació barcelonina de Passeig de Gràcia, arribar a les quatre de la tard no va ser plat de bon gust...

En el camí se’ns va quedar visitar la Penya Blanc-i-Blava del Prat tal com era la meva intenció. Ho sento!. Les meves disculpes, però pocs sabem el que és agafar un dia així als nostres ferrocarrils, ara per cert transferits a la Generalitat en la seva branca de rodalies, però amb els mateixos problemes i el mateix pobre nivell que quan era administrat per l'estat espanyol. 

Després de dinar, torna a començar, i a Montmeló, per acabar a Montcada i Reixac. No falta dir, que encara a avançades hores de la tard, els retards eren a la R2 Nord, de dotze minuts com a mínim...   Dit això, us deixo el següent reportatge gràfic.   

CASTELLDEFELS

Primera foto: Junt a l'Església de Santa María, tenia lloc la fira de Sant Jordi a Castelldefels.

(Plaça de l’Església, Castelldefels, Baix Llobregat; Josep Maria)

Començava aquest particular “tour” per aquelles ciutats catalanes en les que l’Espanyol estava present en aquesta Diada de Sant Jordi a través de les seves penyes, visitant l’estand de la Penya Mediterrània Blanc i Blava de Castelldefels.

Aquesta ambaixada perica a la turística Castelldefels, es presidida per Emilio Girón i ja l’any passat en aquesta peculiar ruta per les penyes per Sant Jordi, ja havíem constatat la seva presència fent espanyolisme en aquesta diada tan assenyalada.

VILANOVA i LA GELTRÚ

 Primera foto: Junt a l'estació, monument a Francesc Gumà, creador de la línia fèrria.

(Rambla Principal, Vilanova i la Geltrú; El Garraf: Josep Maria)

De Castelldefels a Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf.  Aquesta ambaixada perica també repeteix la experiència i enguany van estar presents al final gairebé de l’emblemàtica Rambla Principal, centre neuràlgic de la ciutat vilanovina.

Aquesta ambaixada perica es presidida per Toni López i fa ben poc temps va estrenar un nou local social al carrer Jardí, m 11.

SITGES

Primera foto: Lloc emblemàtic de Sitges: La Platja de Sant Sebastià. 

(Passeig de la Ribera de Sitges; El Garraf: Josep Maria)

Si l’any passat era a la zona de la Platja de la Fragata al costat d’on s’alça la Punta imposant-se  l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, enguany va ser una mica més enllà, justament al Passeig de la Ribera,  on s’alça entre altres monuments l’estàtua del Greco, el lloc triat per que s’establiren els diferents estands de les diverses entitats en aquesta Diada de Sant Jordi.

La Penya Espanyolista de Sitges, presidida per Daniel Farrerons, un any més també present, representava l’espanyolisme en aquesta cita, en un dels llocs junt a la veïna Vilanova on més destaca en quant a número, l’espanyolisme militant a les seves ambaixades periques.

MONTMELÓ 

Primera foto: Església de Montmeló, en la plaça on es duia a terme la fira de Sant Jordi.

(Plaça de la Vila, Montmeló; Vallès Oriental: Josep Maria)

A la tarda, visitava l’estand que tenia aquesta jove però lluitadora i emprenedora penya perica del Vallès Oriental que de la mà del seu president, Jaume Pérez, i dels seus membres de junta fan possible que aquesta localitat cèlebre per altres esdeveniments esportius gens relacionats amb el futbol, estigui l’espanyolisme militant present en els mes importants certàmens populars de la ciutat.

MONTCADA i REIXAC

Primera foto: El Turó de Montcada, lloc emblemàtic de la vila vallesana. 

(Carrer Major, Montcada i Reixac; Vallès Occidental: Josep Maria)  

I finalitzàvem a la localitat on resideix qui escriu aquest article, a la vallesana Montcada i Reixac, on la  Penya Blanc i Blava de Montcada i Reixac representada pel seu vicepresident Jaume Batlle, era present al Carrer Major de la població representant l’espanyolisme en aquesta localitat vallesana.

Era la segona Diada de Sant Jordi que participa aquesta antiga penya perica, presidida per David Gerbolés, revifada en els darrers anys després d’una llarga travessia pel desert.