COMENTARI: OSVALDO, OFICIALMENT TRASPASSAT.

Al final, si quelcom ha quedat demostrat en tot aquest assumpte, és un altre cop la poca fermesa de l’entitat a l’hora de plantar-se i exigir el que han cregut quantitats justes pel jugador (ja de per si rebaixada en un terç la seva clàusula a l’hora d’iniciar les negociacions). Altre cop han quedat paleses les enormes ganes de vendre. Més ganes de vendre que de comprar per part de la demanda. La greu situació del club a nivell econòmic, aquesta que ens suavitzen amb quantitats industrials de vaselina en les Juntes d’Accionistes, fa que ens tinguem que vendre qualsevol jugador que tingui una mínima oferta per ridícula que aquesta sigui. El pla esportiu passa doncs,  a un preocupant segon terme.

Aquesta preocupant situació econòmica no deriva exclusivament de la construcció del nou estadi. Un deute de 150 milions d’euros no es poden justificar només amb els quaranta, cinquanta, etc. milions d’euros que va costar de més (dels 39 del Grupo LAR), l’estadi. Hi ha darrera una situació de crisi endèmica, també una gestió molt dolenta de la que la distribució de l’accionariat i el propi desenvolupament de la competició, fa que mai es demanin comptes ni responsabilitats.  

Els socis, per que no fa falta sentir-los a tots per comprendre-ho, esperen dades oficials del traspàs d’Osvaldo. Transparència i claredat si no volen aquests senyors del Consell que el sector més radical (radical en quant nivell de crítica amb el Danisme-Condalisme) comenci la temporada com la va acabar, o sigui amb escridassades, mocadorades, crispació i una fractura social a la grada. El soci i l’accionista demana informació i transparència. Només llavors es podrà saber si efectivament la venda del killer ha estat una més del llistat de desafortunades vendes dels nostres millors jugadors o ha sigut acceptable tenint en compta les diferents consideracions que s’han donat.

El soci ha sabut estar sempre al seu lloc recolzant l’entitat, desfent-se per que aquest equip surti  viu de les més dures circumstàncies i donant tot el màxim de les seves forces per que la flama d’aquest sentiment continuï sempre encesa; però el que molts ja n’estem farts, és que no se’ns digui la veritat malgrat aquesta sigui dura, i en definitiva se’ns prengui el pel de manera continuada.   

No els hi tremola gens la mà a l’hora pujar els carnets entre un 10 i un 20%, ni els hi tremola la veu a l’hora de prometre un club de 40.000 socis amb aspiracions europees abans d’una votació, ni dubten un instant a l’hora de vendre’s al millor jugador cinc dies després de quan havia d’haver començat el campionat i a tres dies del primer partit un cop desconvocada la vaga. A sobre, llencen als mitjans “amics” (?) missatges de que no s’invertirà ni un sol d’aquests euros que pagui la Roma, en substituir a l’italo-argentí i per tant si es tanca algun tracte sigui de jugadors acabats, grans d’edat i que siguin carn d’infermeria, que per cert encara ens preguntem que li passa a Mattioni (ha superat l’any de lesió sense que s’hagin exigit responsabilitats mèdiques),  o al mateix Dátolo que surt a lesió cada mes.

Després dels traspassos d’aquests tres darrers anys, de Zabaleta, Riera, Sergio Sánchez, Marc Torrejón, Pareja, Moisés, Víctor Ruiz, Dídac Vila, i ara el de Dani Osvaldo i el que els números segueixin reflectint en el balanç comptable de l’entitat aterridors presagis, diu molt clar que les coses malauradament, no es fan tot el be que la situació requereix. Sortosament, en els moments decisius de l’anterior etapa presidencial ens n’hem sortit. Esperem que no haguem de sofrir moments tant dramàtics com en pretèrites situacions, ja que no sempre la fortuna somriu en el temps d’afegit i la sort acostuma sempre ha acudir a qui la busca, no a qui sembla voler fugir d’ella, amb una gestió més que dubtosa i sense cap aspiració ni ambició.