Ha mort Alberto Martorell. L’espanyolisme està avui de dol. Qui va ser porter internacional del RCD Espanyol ens ha deixat a l’edat de 95 anys.
Alberto Martorell Otzet va néixer el 13 de març de 1916 a Madrid on era destinat el seu pare que exercia la professió de militar. Al poc temps va tornar a Catalunya, i després de participar en diversos equips de barri barcelonins, va passar a formar part de la Peña Saprissa dirigida per Luis Gamito “Pasabalón”, autèntic viver de futbolistes del RCD Espanyol.
Jugant ja de porter (no havia començat en aquesta demarcació) va debutar amb el primer equip de l’Espanyol en un encontre davant el Granollers el 29 d’octubre de 1933, corresponent al Campionat de Catalunya. En lliga va debutar el 13 de gener de 1934 en un encontre que l’Espanyol va vèncer a l’Estadi de Sarrià per 3-2 davant el FC Barcelona.
En lliga va disputar 9 encontres la temporada 1933/34, 17 partits la temporada 1935/36. Al no haver creuat les línies passant a l’altre zona com van fer molts esportistes aprofitant els JJ.OO d’Amberes de 1937 durant la Guerra Civil, va ser depurat i repressaliat pel règim franquista i sancionat aquella temporada 1939/40 de la que no podria jugar la final de Vallecas de 1940 sent Trias qui ocuparia la porteria en aquella segona Copa d’Espanya que conqueriria l’entitat espanyolista. Si que va participar en canvi a la temporada següent – un cop rehabilitat - a la Copa d’Espanya de la que l’equip espanyolista va tornar a classificar-se per la final, perdent-la en Chamartín per 3-1 a mans del Valencia CF.
Martorell va disputar 5 encontres de lliga i 6 de Copa la temporada 1940/41, 21 de lliga i 6 de Copa la temporada 1941/42, 21 de lliga i 5 de Copa la 1942/43, 18 de lliga i 6 de Copa la temporada 1943/44 i 25 de llliga i 8 de Copa la temporada 1944/45.
El 22 de desembre de 1946, en un amistós que es va disputar a l’Estadi de Sarrià davant el Gimnàstic de Tarragona es va retirar i va rebre l’homenatge merescut de l’afició espanyolista.
Martorell va ser quatre cops internacional absolut amb la selecció espanyola. Va debutar amb la selecció espanyola a Mestalla el 28 de desembre de 1941 contra Suïssa, sent el seu darrer encontre amb el combinat espanyol el 19 d’abril de 1942 a Milà davant Itàlia.
Havia cursat la carrera de medicina i la difícil compatibilitat de la seva vocació amb l’exercici del futbol d’élite, va fer que hagués d’abandonar el futbol a l’edat de 30 anys, malgrat les pressions del club per que continués més temps en l’entitat espanyolista.
El 14 de novembre de 1999 va participar junt a altres dues figures mítiques del espanyolisme, Julián Arcas i Josep Trias, en la hissada de la gran bandera espanyolista al pal d’honor, després d'iniciar el seu camí des de la Universitat de Barcelona (lloc on es va fundar nostre club) portada pels nens del futbol base, fins el terreny de joc de l’Olímpic de Montjuïc on va tenir lloc l’acte central de les celebracions del centenari.
Descansi en pau Alberto Martorell. Glòria als herois de l'Espanyol !.
Alberto Martorell Otzet va néixer el 13 de març de 1916 a Madrid on era destinat el seu pare que exercia la professió de militar. Al poc temps va tornar a Catalunya, i després de participar en diversos equips de barri barcelonins, va passar a formar part de la Peña Saprissa dirigida per Luis Gamito “Pasabalón”, autèntic viver de futbolistes del RCD Espanyol.
Jugant ja de porter (no havia començat en aquesta demarcació) va debutar amb el primer equip de l’Espanyol en un encontre davant el Granollers el 29 d’octubre de 1933, corresponent al Campionat de Catalunya. En lliga va debutar el 13 de gener de 1934 en un encontre que l’Espanyol va vèncer a l’Estadi de Sarrià per 3-2 davant el FC Barcelona.
En lliga va disputar 9 encontres la temporada 1933/34, 17 partits la temporada 1935/36. Al no haver creuat les línies passant a l’altre zona com van fer molts esportistes aprofitant els JJ.OO d’Amberes de 1937 durant la Guerra Civil, va ser depurat i repressaliat pel règim franquista i sancionat aquella temporada 1939/40 de la que no podria jugar la final de Vallecas de 1940 sent Trias qui ocuparia la porteria en aquella segona Copa d’Espanya que conqueriria l’entitat espanyolista. Si que va participar en canvi a la temporada següent – un cop rehabilitat - a la Copa d’Espanya de la que l’equip espanyolista va tornar a classificar-se per la final, perdent-la en Chamartín per 3-1 a mans del Valencia CF.
Martorell va disputar 5 encontres de lliga i 6 de Copa la temporada 1940/41, 21 de lliga i 6 de Copa la temporada 1941/42, 21 de lliga i 5 de Copa la 1942/43, 18 de lliga i 6 de Copa la temporada 1943/44 i 25 de llliga i 8 de Copa la temporada 1944/45.
El 22 de desembre de 1946, en un amistós que es va disputar a l’Estadi de Sarrià davant el Gimnàstic de Tarragona es va retirar i va rebre l’homenatge merescut de l’afició espanyolista.
Martorell va ser quatre cops internacional absolut amb la selecció espanyola. Va debutar amb la selecció espanyola a Mestalla el 28 de desembre de 1941 contra Suïssa, sent el seu darrer encontre amb el combinat espanyol el 19 d’abril de 1942 a Milà davant Itàlia.
Havia cursat la carrera de medicina i la difícil compatibilitat de la seva vocació amb l’exercici del futbol d’élite, va fer que hagués d’abandonar el futbol a l’edat de 30 anys, malgrat les pressions del club per que continués més temps en l’entitat espanyolista.
El 14 de novembre de 1999 va participar junt a altres dues figures mítiques del espanyolisme, Julián Arcas i Josep Trias, en la hissada de la gran bandera espanyolista al pal d’honor, després d'iniciar el seu camí des de la Universitat de Barcelona (lloc on es va fundar nostre club) portada pels nens del futbol base, fins el terreny de joc de l’Olímpic de Montjuïc on va tenir lloc l’acte central de les celebracions del centenari.
Descansi en pau Alberto Martorell. Glòria als herois de l'Espanyol !.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada