Foto d'arxiu del darrer Espanyol-Rayo.David Medie Jiménez es va cobrir de glòria. Vergonya que sent un col·legiat català regalés el títol al Rayo, i que a més segueixi encara arbitrant...
Espanyol – Rayo: Sadrià, diumenge 12:00 hores.
Amb arbitratge de Raul Calle Martínez, aquest diumenge a les 12:00 hores a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià del Besós, es disputarà el primer dels duels amb rivals directes que com a local afrontarà aquesta temporada l’equip Femení “A” del RCD Espanyol. La competició es reprèn després del parèntesi pels compromisos de la selecció espanyola en el torneig de classificació pel proper europeu femení.
A domicili, l’equip de Luis Carrión va perdre estrepitosament a Lezama en un partit amb moltes baixes. Ara arriba el conjunt del Rayo Vallecano, classificat en cinquè lloc d’aquesta Primera Divisió Femenina a dos punts de les espanyolistes. En altre moment, hagués sigut una final avançada o pràcticament... Amb les retallades pressupostàries d’ambdues institucions afectant el potencial de les dues plantilles, qualsevol evocació a temps passats queden certament en entredit. Malgrat tot, un Espanyol – Rayo en categoria femenina encara té els al•licients suficients com per que l’afició espanyolista estigui diumenge al costat de les nostres jugadores, més tenint en compte que qui perdi, quedarà pràcticament despenjat d’una manera ja definitiva de la lluita pel títol, o inclòs de la lluita per la segona plaça...
El rival de les espanyolistes, el conjunt madrileny, ha vist com tres de les millors jugadores de l’entitat abandonaven aquest estiu la nau vallecana: La migcentre Míriam Diéguez i la golejadora Sónia Bermúdez marxaven a cop de talonari a engrandir més encara el projecte barcelonista, mentre que Adriana Martín després de fracassar als EE.UU. signava per l’Atlético de Madrid.
En el capítol de fitxatges del quadre madrileny cal citar “l’opa” realitzada a “mig” Torrejón amb els fitxatges de Esther Hernández “Puche” (migcentre), Costa, Patricia Gudiel, i Marta García que es venen a sumar a les ja incorporades l’anterior exercici (Mónica, Saray i Ana Rubio, tot i que la primera no ha continuat en la present temporada). Segueix sent el conjunt descendit a Segona del Torrejón, el principal viver de futbolistes per l’entitat vallecana. El fitxatge de més impacte mediàtic, en canvi ha vingut del rival de les vallecanes a la màxima categoria femenina: Marianela Szymanowski Alonso (31/07/1990). L’argentina d’origen polonès que ha jugat les darreres temporades a l’Atlético de Madrid.
Cal dir per finalitzar aquest capítol, que el Rayo Vallecano segueix tenint en les seves files a les porteres Alicia i Estefi, a jugadores del nivell de Burgos, Keka, Rocío Ruíz, Alexandra, Jenny, Chini, Jade i sobre tot Natalia de Pablos.
La marxa del conjunt madrileny en aquest exercici bé condicionada per la seva participació a la UEFA Women’s Champions League on ha estat eliminat en setzens de final davant l’Arsenal (1-1 a Madrid, 5-1 a terres angleses). Va iniciar el seu periple europeu adjudicant-se el triomf en el grup on era presents el ZN Krka (Eslovènia), el Peamount United (Irlanda) i el Pärnu FC (Estònia). A 32ens de Final va eliminar al PK-35 Vanta de Finlàndia per un global de 7-1.
Al campionat de lliga el conjunt madrileny ha perdut a Sant Joan Despí (3-2) a Vallecas davant l’Athletic Club (2-3) i sorprenentment davant l’Estartit (2-1). Les espanyolistes han cedit dos empats, davant Olivenza en la jornada inaugural, davant l’Atlético Féminas (2-2 a Sadrià) i van caure a Lezama davant l’Athletic Club.
La darrera ocasió que es van enfrontar ambdós conjunts es de trist record per l’afició espanyolista ja que va ser en la final de la passada lliga –que no torneig de la regularitat- on les vallecanes van remuntar el gol advers amb molta fe i convicció en el triomf i amb la inestimable ajuda del nefast col•legiat que va decantar amb la seva impresentable actuació el títol de lliga al conjunt madrileny per segona vegada consecutiva amb l’estament arbitral coma principal protagonista en la desfeta de les blanc-i-blaves, amb un penal clamorós sobre la tant alabada i victorejada Vero Boquete (quan està lluny del nostre club) però que aquí va palpar i sofrir en les pròpies carns, la injustícia en el esport feta realitat de la mà de Villar, Sánchez Arminio, i els seu corromput arbitratge.
Remuntada d’Espanya amb gols de color blanc-i-blau.
En altre ordre de coses, la selecció espanyola femenina va aconseguir ahir vespre, una fita autènticament històrica en puntuar davant la potent selecció alemanya després d’anar perdent per 0-2. El gol de la sempre perica Vero Boquete (m.57) i l’aconseguit en l’afegit per Ana Romero “Willy” que acabava de sortir al terreny de joc feia uns minuts, van posar les taules en el marcador en un gran partit.
Amb arbitratge de Raul Calle Martínez, aquest diumenge a les 12:00 hores a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià del Besós, es disputarà el primer dels duels amb rivals directes que com a local afrontarà aquesta temporada l’equip Femení “A” del RCD Espanyol. La competició es reprèn després del parèntesi pels compromisos de la selecció espanyola en el torneig de classificació pel proper europeu femení.
A domicili, l’equip de Luis Carrión va perdre estrepitosament a Lezama en un partit amb moltes baixes. Ara arriba el conjunt del Rayo Vallecano, classificat en cinquè lloc d’aquesta Primera Divisió Femenina a dos punts de les espanyolistes. En altre moment, hagués sigut una final avançada o pràcticament... Amb les retallades pressupostàries d’ambdues institucions afectant el potencial de les dues plantilles, qualsevol evocació a temps passats queden certament en entredit. Malgrat tot, un Espanyol – Rayo en categoria femenina encara té els al•licients suficients com per que l’afició espanyolista estigui diumenge al costat de les nostres jugadores, més tenint en compte que qui perdi, quedarà pràcticament despenjat d’una manera ja definitiva de la lluita pel títol, o inclòs de la lluita per la segona plaça...
El rival de les espanyolistes, el conjunt madrileny, ha vist com tres de les millors jugadores de l’entitat abandonaven aquest estiu la nau vallecana: La migcentre Míriam Diéguez i la golejadora Sónia Bermúdez marxaven a cop de talonari a engrandir més encara el projecte barcelonista, mentre que Adriana Martín després de fracassar als EE.UU. signava per l’Atlético de Madrid.
En el capítol de fitxatges del quadre madrileny cal citar “l’opa” realitzada a “mig” Torrejón amb els fitxatges de Esther Hernández “Puche” (migcentre), Costa, Patricia Gudiel, i Marta García que es venen a sumar a les ja incorporades l’anterior exercici (Mónica, Saray i Ana Rubio, tot i que la primera no ha continuat en la present temporada). Segueix sent el conjunt descendit a Segona del Torrejón, el principal viver de futbolistes per l’entitat vallecana. El fitxatge de més impacte mediàtic, en canvi ha vingut del rival de les vallecanes a la màxima categoria femenina: Marianela Szymanowski Alonso (31/07/1990). L’argentina d’origen polonès que ha jugat les darreres temporades a l’Atlético de Madrid.
Cal dir per finalitzar aquest capítol, que el Rayo Vallecano segueix tenint en les seves files a les porteres Alicia i Estefi, a jugadores del nivell de Burgos, Keka, Rocío Ruíz, Alexandra, Jenny, Chini, Jade i sobre tot Natalia de Pablos.
La marxa del conjunt madrileny en aquest exercici bé condicionada per la seva participació a la UEFA Women’s Champions League on ha estat eliminat en setzens de final davant l’Arsenal (1-1 a Madrid, 5-1 a terres angleses). Va iniciar el seu periple europeu adjudicant-se el triomf en el grup on era presents el ZN Krka (Eslovènia), el Peamount United (Irlanda) i el Pärnu FC (Estònia). A 32ens de Final va eliminar al PK-35 Vanta de Finlàndia per un global de 7-1.
Al campionat de lliga el conjunt madrileny ha perdut a Sant Joan Despí (3-2) a Vallecas davant l’Athletic Club (2-3) i sorprenentment davant l’Estartit (2-1). Les espanyolistes han cedit dos empats, davant Olivenza en la jornada inaugural, davant l’Atlético Féminas (2-2 a Sadrià) i van caure a Lezama davant l’Athletic Club.
La darrera ocasió que es van enfrontar ambdós conjunts es de trist record per l’afició espanyolista ja que va ser en la final de la passada lliga –que no torneig de la regularitat- on les vallecanes van remuntar el gol advers amb molta fe i convicció en el triomf i amb la inestimable ajuda del nefast col•legiat que va decantar amb la seva impresentable actuació el títol de lliga al conjunt madrileny per segona vegada consecutiva amb l’estament arbitral coma principal protagonista en la desfeta de les blanc-i-blaves, amb un penal clamorós sobre la tant alabada i victorejada Vero Boquete (quan està lluny del nostre club) però que aquí va palpar i sofrir en les pròpies carns, la injustícia en el esport feta realitat de la mà de Villar, Sánchez Arminio, i els seu corromput arbitratge.
Remuntada d’Espanya amb gols de color blanc-i-blau.
En altre ordre de coses, la selecció espanyola femenina va aconseguir ahir vespre, una fita autènticament històrica en puntuar davant la potent selecció alemanya després d’anar perdent per 0-2. El gol de la sempre perica Vero Boquete (m.57) i l’aconseguit en l’afegit per Ana Romero “Willy” que acabava de sortir al terreny de joc feia uns minuts, van posar les taules en el marcador en un gran partit.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada