(Seu social de la Gran Penya espanyolista Manigua; Barcelona: Josep María)
Ahir vespre va tenir lloc a la seu social de a capital de Catalunya, una nova presentació del llibre “Coro és la vida: Història d’un heroi de l’Espanyol” després de la que va tenir lloc a la Banyoles natal i dilluns a la Ciutat Esportiva Dani Jarque amb el propi jugador (i amb la destacable absència de consellers del RCDE). Aquesta biografia autoritzada de Ferran Corominas Telechea, es l’autor el periodista ara de “El 9 Esportiu” i anteriorment del períodic “Blanc i Blau”, Marc Raymundo.
L’acte que va iniciar-se als voltants d’un quart de nou amb una petita intervenció com a presentació per part del President de la GPE Manigua, Dani Bosch, qui va donar la paraula al conductor de l’acte, el Director del Grup Editorial 23 Perico, Sergio Fidalgo. Com a ponents van anar parlant successivament Nacho Julià, l’ex jugador del futbol base Guillem Cornellà, Araceli Pérez, Josep Lluis Masriera i Manel Rodríguez.
Fidalgo va fer la presentació de l’acte recordant-nos aquells gols històrics que van fer d’en Coro un jugador que serà recordat per totes les generacions de pericos. Nacho Julià va fer l’incís de que s’ha de conservar la memòria de tots aquells jugadors que han passat a l’historia deixant una emprenta inesborrable i que curiosament la gran majoria d’ells doncs han sortit de la no millor manera i sinó per aquests llibres, els pericos més joves no en tindrien coneixement de molts d'aquests jugadors.
Guillem Cornellà va ser un futbolista que va arribar la temporada 2001/02 al futbol base del RCD Espanyol. Enguany milita al FC Santboià a la tercera divisió i per aquelles casualitats de la vida i del futbol va ser qui va marcar el gol del triomf del conjunt vermell a la Ciutat Esportiva en el partit que l’enfrontà a l’Espanyol “B”. Com a perico, Guillem va viure el gol de Coro a Girona on es trobava cedit per l’Espanyol aquella temporada 2005/06. El futbolista va narrar als presents, el seu article del llibre on reflecteix tots els sentiments d’aquell tràgic encontre i aquells instants decisius per la historia de la nostra entitat.
Araceli Pérez va elogiar les virtuts de Ferran Corominas, la seva serenor, la seva qualitat com a persona sense rancúnia i va agrair en nom de tots els socis per que quedi per les properes generacions la memòria de Ferran Corominas gràcies a aquest llibre. Al marge del seu sentiment eufòric per aquell gol en aquell minut 92 quan ja pocs crèiem en la salvació, Araceli va mostrar també el seu pesar i profund enuig amb els jugadors que havent sigut campions d’Espanya, en canvi ens havien dut a aquella dramàtica situació totalment incomprensible d’estar al costat del precipici segons abans de finalitzar el campionat de lliga, i amb tot allò que hagués comportat un descens de l’Espanyol a Segona.
Josep Lluis Masriera, membre de la Fundació Privada del RCD Espanyol, i President de la Penya “Els pericos economistes” va incidir en el gran dèficit de literatura escrita que hi havia abans d’aquesta darrera dècada envers el RCD Espanyol, on a part del llibre de Juan Segura Palomares poca cosa més hi havia. Va fer esment a la proliferació en els darrers anys de llibres pericos com a sinònim d’un clar creixement a nivell social de l’entitat. També al igual que Julià va reconèixer i lamentar que des de l’entitat no ha hagut una tasca de divulgació de tots aquells jugadors que han tingut una especial rellevància en el seu pas per la institució.
Després el torn va ser pel periodista Manel Martínez del “9 Esportiu” no va parlar de Coro de qui ja ho havien fet la resta de ponents, sinó de l’autor al que coneix perfectament havent sigut company d’ell en els darrers vuit anys i del propi llibre. Va asseverar que l’èxit del llibre serà què és fet amb el sentiment, i dins del nostre club té especial valor tot el que es fa amb el sentiment.
Va tancar el torn dels parlaments com no podia ser d’altre manera, l’autor del llibre Marc Raymundo. Primerament va lamentar que li va ser impossible a Coro pogué estar present en l’acte doncs demà (avui pel lector) té un partit a vida o mort a la Creu Alta en situació desesperada del seu equip el Girona FC. Va explicar-nos que el llibre consta de 65 entrevistes. Ens parla que la idea va sorgir quan ja no jugava ni anava convocat. Llavors va pensar que estàvem davant els darrers dies de Coro a l’Espanyol i que ja més que probablement no el veuríem jugar més amb la nostra samarreta. Va decidir fer un llibre i va tenir que desplaçar-se a Pamplona (on Coro havia anat cedit a Osasuna) per tenir amb ell una entrevista, tot i no havent tingut cap relació anteriorment, el jugador després d'explicar-li el projecte, va acceptar. Després els problemes van ser per cercar una editorial, sent finalment 23 Perico qui va acceptar l'oferiment i el projecte va tirar endavant.
Ens va explicar Raymundo els inicis d’en Coro al Banyoles des dels set anys vestint de blanc-i-blau. El seu pas pel Vilobí, quan va abandonar un entrenament per veure in situ la final de Mestalla, el gol en el seu debut de Copa del Rei a Elx, els seus històrics gols com el que li va salvar el cap a Lotina davant l’Athletic, el de la final del Bernabeu, el de la Copa de Catalunya davant el Barcelona, el mític gol de la salvació –el que segurament fa decidir fer aquest llibre – , els seus gols a la Copa de la Uefa i en especial amb el Werder Bremen a les semifinals als dos camps.
Sobre el gol decisiu que va permetre a l’Espanyol pogué seguir a la màxima categoria del futbol espanyol i tenir tres anys després un estadi com el que tenim, el llibre en parla amb una especial atenció amb entrevistes a 14 personatges de l’espanyolisme i inclòs també no espanyolista, com Rodolfo Bodipo, jugador llavors del CD Alavés i autor del gol que donà el triomf del conjunt basc sobre el Deportivo de la Coruña i que condemnava a l’Espanyol al descens a la Segona Divisió. Molt bo aquest contrapunt ja que aquest testimoni des de l’altre banda de la barricada, ens dona un punt de vista molt sovint oblidat (la història la escriuen sempre els vencedors) del que es va viure a l’altre cantó... es a dir, a Vitòria i com va quedar-se l’afició del club basc quan va arribar la noticia del gol de Coro. Certament esgarrifós, un ambient que lògicament va contrastar amb la eufòria i bogeria d’aquell moment històric viscut al Lluis Companys.
A l’acte hi va ser present a nivell penyístic representant la FCPE, al marge de la Vicepresidenta de la FCPE i Presidenta de la Penya Els Incansables, Araceli Pérez, Salvador Fosas, tresorer de la FCPE i president de la Penya Blanc i Blava de Sabadell, així com a membres d’altres penyes del RCD Espanyol.
Després dels parlaments, va haver-hi un refrigeri i un pica-pica fins que als voltants de tres quarts de deu va finalitzar l’esdeveniment.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada