EL JUVENIL CAU DAVANT UN SEVILLA, AMB MÉS VERTICALITAT

RCD Espanyol Juvenil “A”: 0 - Sevilla FC: 1

No ha pogut ser...

L’Espanyol ha tornat a ensopegar altre cop a la mateixa pedra. Altre cop ha perdut la final d’una competició que sempre li és esquiva. A Lepe havia fet el que semblava més difícil, desfer-se del FC Barcelona i del C. Atlético de Madrid, però un Sevilla amb més verticalitat, s’ha fet amb el títol guanyant 1-0 a un Espanyol que ha tingut la possessió, que ha combinat en excés, però que ha sigut incapaç de perforar la porteria sevillista. Els andalusos, amb un gol en el segon temps, han derrotat als de Dani Poyatos que a la tercera ocasió, no han pogut remuntar.

L’Espanyol ha sortit amb la idea de no deixar-se sorprendre com en anteriors encontres i controlar el joc en aquest inici de la final. Després d’un primer xut de Rufo en rebre de Gil, que ha rebutjat el meta Sergio Rico, ha sigut el conjunt sevillista qui ha posat la por al cos quan Joaquín ha estavellat un lliure directe executat a uns metres de la frontal, al travesser de la porteria de Germán Parreño.

L’Espanyol dominava més, però l’equip andalús qui en aïllats contracops portava el perill. Jairo tindria altre ocasió en rebre tot sol a la dreta de l’atac andalús, però finalitza pèssimament la jugada amb un xut desviat. A partir dels vint minuts de joc, l’Espanyol comença a controlar ja de manera clara i rotunda el joc, movent bé l’esfèrica però sense pogué superar una poblada i ordenada defensa andalusa. Una bona jugada d’atac espanyolista acaba amb una rematada de Rufo que tapona el central del Sevilla. Altre falta llunyana llençada per Joaquín posa en problemes a Germán que se li escapa i ha d’aturar ràpidament en segona instància. Un contracop sevillà acaba amb una rematada amb poc angle de Rubio, a l’exterior de la xarxa de la porteria espanyolista. Mentre l’Espanyol es perdia per les immediacions de l’àrea de càstig per on no trobava la manera de perforar l’entramat defensiu, tocant i tocant, enrederint i tocant en excés una i altre vegada, i sense xutar...

En el segon temps, al primer minut seria Jafar qui ho intenta xutant després d’una mitja volta en la frontal, però el seu remat li surt fluix i fora. Una bona centrada de Rubén es passeja per l’àrea del Sevilla sense que Jafar (per molt poc) i Kilian (més lluny) puguin connectar amb l’esfèrica.

El Sevilla dona altre ensurt quan una rematada dins l’àrea s’estavella al travesser després que Beto pentinés pel company que remata a boca de canó. La jugada quedava invalidada per posició antireglamentària, però l’ensurt fou de consideració. Un minut i escaig després, altre contracop del quadre andalús seria definitiu per la sort de la final: Contracop i passada a l’espai per que Jairo Morillas finalitzi la jugada amb una rematada creuada que no pot impedir Germán Parreño que acabi dins la seva porteria.

Primera substitució. Aitor per Duarte. Però seria per aquella banda esquerra que Alex Rubio li roba la cartera al lateral espanyolista, se’n va tot sol i xuta a la xarxa lateral en una gran ocasió. L’Espanyol acusa el cop del gol, i durant uns minuts estarà a mercè del Sevilla en uns minuts d’autèntic caos dels espanyolistes.

Segon canvi, Canadell per Kilian a manca de la meitat del segon temps. L’Espanyol comença a partir del 71’ a posar setge a la porteria andalusa. Tercera substitució, Diego per Gil. Els minuts passen i l’equip de Poyatos no té cap oportunitat per pogué igualar l’encontre. El Sevilla es tanca, renuncia a la pilota i de tant en tant deixa anar aprofitant els grans espais, alguna contra perillosa. L’Espanyol molt espès ho intenta però no troba cap forat. Tan sols una centrada passada d’Aitor que tot sol Joan Jordán, remata al cos de Roger Canadell en comptes de fer-ho a porta. El cansament físic i moral del campionat, aquell que es nota més quan es perd que quan es guanya encara que sigui el mateix, comença a deixar-se notar.

El Sevilla tindrà l’ocasió més clara de sentenciar la final quan en un contracop a càrrec de Joaquín acaba amb una rematada encarant Germán, que el meta espanyolista salva amb el peu evitant el segon gol andalús. Els minuts passen i l’equip no troba manera de posar al menys en perill la porta de Sergio Rico. Albarrán substitueix a Arroyo, però ja no hi ha res a fer...

Xiulet final d’un col•legiat que no ha allargat el suficient,  tenint en compta que la meitat del temps supletori s’ha perdut en picabaralles i pèrdues de temps, i el Sevilla que guanya l’encontre fent-se mereixedor del triomf final en un partit en la que l’Espanyol no ha tingut el seu dia. No obstant, tota l’admiració per la feina feta pel conjunt perico que malgrat les dificultats no s’ha rendit fins el darrer instant en cap dels tres partits. I ànims, doncs queda ara la Copa del Rei...  Però, tenir que remuntar en tres partits consecutius, és una llosa massa pesada i no sempre és té la fortuna suficient o l’encert, per aconseguir-ho. .

 

Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Germán; Arroyo, Bonilla, Héctor, Ruben Duarte; Miravent, Joan; Rufo, Kilian, Gil; i Jaffar.

Substitucions: Aitor per Duarte, m. 61; Canadell per Kilian, m.69; Diego per Gil, m, 82; Albarrán per Arroyo, m. 85.

Sevilla FC: Sergio Rico, Moises, Branco, Dani, Javi Guerra, Beto, Cotán, Jaunma, Joaquín, Jairo Morillas, i Alex Rubio.

Substitucions: Enrique per Beto, m. 78; Modesto per Jairo Morillas, m. 85; Cristian per Cotán, m. 92.

Àrbitre: Pedro Jesús Pérez Montero, del comitè territorial andalús, assistit en bandes per Alfonso Hernández Labella i Javier Mañas Larrubia. Cartolines grogues per Enrique, Héctor i Dani.

Gol: 0-1: Jairo Morillas, m. 55

Incidències: Camp Mpal. Ciudad de Lepe. Final de la XVIII edició de la Copa de Campions de Divisió d’Honor Juvenil. A la llotja,  l’indesitjable president de la RFEF, Ángel Maria Villar.