PREGUNTES IMPERTINENTS

Em pregunto si quan el President senyor Ramon Condal – qui després de trenta anys en llocs de responsabilitat, primer com a membre de la Junta Directiva i després al Consell d’Administració de la SAD, no pot al•legar cap tipus de desconeixement del que hi ha a la institució en matèria econòmica – va dir que teníem un futur esplendorós es referia al que estem veient?

Em pregunto si quan va augurar un Espanyol de 40.000 socis es referia a la desbandada que molt ens temem hi haurà al proper mes de juny? Només falta en mig d’aquesta travessia mig a la deriva, i en mig de la greu crisi se’ls hi ocorri una altre garrotada a las butxaques dels socis...

Em pregunto si quan Pochettino en roda de premsa l’altre dia va clamar públicament per que es posicionessin els rectors de l’entitat sobre quins haurien de ser els objectius i aspiracions de la institució, va ser la resposta al tècnic espanyolista envers els seus dubtes existencials, les paraules de Condal donant per bona la permanència?

Em pregunto si aquesta és la filosofia i ambició del senyor Condal, per què es va posar a Kameni als peus dels cavalls quan va fer palesa la falta d’ambició de l’entitat, si tan sols es va dedicar a dir el que tothom pot comprovar de llavis del propi President?.

Em pregunto sinó estem en un cercle viciós del qual no hi ha sortida?. M’explico: Amb aquests números i aspiracions no podrem pagar un deute que cada any es major, doncs no hi ha creixement esportiu i per tant tampoc social i econòmic. Els consellers no només han renunciat a posar diners sinó que han tancat les portes a que vingui ningú de l’exterior a posar-ne. I al mateix temps per alliberar avals i deute, es venen o intentaran vendre tot el que pugui ser digne de ser venut. Motiu pel qual serà impossible altre cop anar a Europa (anant-hi de manera continuada produiria malgrat no es vulgui reconèixer, un augment de massa social, revalorització de jugadors, augment atípics TV i publicitat, i inclòs quan minvi la crisi a mig termini si es mostra regularitat pot sorgir patrocini amb nom de l’estadi, etc.). Llavors tornem al principi. Si no hi ha Europa, hi ha mediocritat i per tant més dèficit. A més, l’afició no els pot fer fora, per que son els amos de l’entitat. I encara que siguin escridassats a l’estadi no poden marxar per que tenen avals. Podríem renegociar el deute entrant en llei concursal (sempre que sigui com altres equips als que no se’ls ha castigat descendint-los de categoria). Però no podem entrar en llei concursal, per què s’executarien els avals dels avaladors. Llavors, algú té la solució a aquest embolic o el pot plantejar d’altre manera que potser jo no he encertat a veure? ... Si algú que llegeix la té, que la digui, la urgència es màxima. Doncs anem clarament a la deriva ...

Em pregunto també com pot ser que qui defensava (junt als germans Malet) el “pedegree perico” indispensable en les persones que estiguessin al front dels destins de l’entitat, sigui precisament qui defensi la “catifa vermella” (Perelló dixit en JGA) pels inversors aliens a l’entitat (Pozzo en el seu dia)? Recordem que es va barrar el pas a Gino Pozzo deixant sense cobrir més de quatre milions d’euros dels dotze de la darrera ampliació de capital...

Es pot permetre que aquest col•lectiu del nostre primer equip cobri més de quatre milions d’euros en primes per fer aquestes miserables campanyes en les que la permanència és tan sols l’objectiu? Les primes no s’haurien de pagar com a premi per assolir alguna fita digna de menció i extraordinària. La salvació no és una obligació ja implícita que no hauria de ser premiada o al menys en tant gran quantitat, o es que se’ls contracta per no salvar-se i han de ser primats per aconseguir-ho?. En la darrera memòria oficial de l’entitat (exercici 2010/11) el RCD Espanyol SAD va tenir que desemborsar 4.043.520 euros en primes –dades oficials -. Al marge es clar, dels 3.815.156 en sous de jugadors, tècnics i personal auxiliar esportiu, 16.258.821 euros en fitxes, 1.446.278 en drets d’imatge. Jutgin vostès mateixos...



Canvi de terç. Em pregunto si els senyors de TV Marca no se’ls podia haver ocorregut portar a ningú més que al senyor en qüestió (Cristobal Soria, exdelegat del Sevilla) per la retransmissió de la final de la Copa de Campions?. Em pregunto com aquest senyor no se li cau la cara de vergonya de fer afirmacions justificant actituds com les que es van veure en els darrers minuts (caigudes fingides per pèrdua de temps, provocacions, picabaralles, etc.) al•legant que això es també futbol, quan estem parlant de futbol formatiu (encara que sigui una final i d’un títol nacional)?. Val que això passi en futbol professional. Es un negoci i el ser murri o senzillament trampós va amb l’assumpte... però no en nois en edat formativa que ho justifiqui i a més públicament per tv. Patètic. (Es clar en un país on fer gols amb la mà se li donen atributs divins, tampoc hi ha res d’estranyar).

Em pregunto si realment no és contraproduent a efectes esportius, fitxar dues estrangeres per l’equip femení que s’incorporen gairebé a l’octubre, que a meitat de desembre marxen a la Índia, que tornen a meitat de febrer i finalitzat abril fotin el camp (i disculpeu l’expressió) deixant l’equip penjat tant a la lliga (de la que no es juga res però podia haver-se jugat), com a la Copa de la Reina?

Em pregunto si pesarà més divendres proper a l’hora de lluitar (o no) per un “Tamudazo” a la Gamper que li arrabassi al FC Barcelona el títol de lliga de futbol femení, l’odi, rivalitat, etc. envers el FC Barcelona o l’atracament i espoli que va patir el RCDE femení en 2007 a mans de l’Athletic Club en aquella lliga robada als despatxos amb decisions contradictòries dels diversos comitès i que finalment li van lliurar al conjunt basc?

Em pregunto si es va trencar relacions amb el FC Barcelona (menjars de directives abans del derbi, etc.) en l’època del indesitjable Laporta per temes com el de Raul Baena i per que se’ns saquejava la pedrera, quin és el motiu que aquestes relacions s’han normalitzat si els mateixos temes continuen amb més vigència que mai?...