COMENTARI:LA MOGUDA AL FUTBOL BASE (1a. part)

Projecte esportiu? Projecte de pedrera?...

Altre cop ens trobem com cada any sense cap visió clara de futur tant amb el que respecta al primer equip (on com cada any esperarem i esperarem als darrers dies per fitxar el davanter centre que ens solucioni la papereta) com al futbol base. Se’ns parla una i altre vegada del “projecte”. El pas de les temporades ens ha mostrat clarament que esportivament no hi ha cap projecte. Vendre’s a preu de saldo el que es pugui, i comprar regatejant fins el darrer moment per la mercaderia que no sempre resulta ser de bon gènere. Sobreviure com es pugui, esperar que surtin jugadors de la pedrera que solucionin les mancances i deficiències del primer equip, on per cert continua al mateix fort ritme de lesions de les darreres temporades i abans d’iniciar el campionat ja hi ha jugadors amb baixes prolongades en el temps, fet que agreuja encara més les negres perspectives.

Però aquesta temporada és diferent. Abans sempre un mirava amb relativa il•lusió o al menys amb la confiança que al futbol base trobaríem el que potser no s’hagués pogut fitxar per unes o altres circumstàncies al primer equip. Seria l’oportunitat aprofitant les desgraciades lesions, per que un o altre nano del filial que esperaria aquell moment com aigua de maig, pogués donar el salt a la Primera Divisió i qui sap si a la glòria futbolística, amb fonaments i una mica de fortuna que sempre ve bé en tots els ordres de la vida i el mon del futbol no és cap excepció.

Però en els darrers mesos l’administració que s’ha dut al futbol base ha sigut de jutjat de guàrdia. Ho dic metafòricament aquestes darreres paraules, tot i que algú pensi que vaig més enllà. La caixa dels trons es va obrir amb la defenestració d’Antonio Morales quan ja s’havia aconseguit un mínim d’equilibri al futbol base (tot i les males formes i alguns que altres capricis del senyor de la Gramenet). La prova va ser que la majoria d’equips no van fer males temporades, tret d’algun cas aïllat per diverses raons; en absolut, van plantar cara al gran monstre i van aconseguir èxits esportius a nivell de títols de lliga i de campionats de Catalunya, torneigs com la NIKE o la Coca-Cola, i amb l’èxit final del Juvenil A com a joia de la corona. Per tant en la meva modesta opinió va aprovar amb nota el futbol base el passat exercici, sempre com és lògic tenint en compta les fortes limitacions de pressupost i la qualitat del rival a batre.

Però pel senyor que s‘havia carregat a Josep Manel Casanova i havia facilitat l’entrada a la parcel•la del futbol base d’Antonio Morales un cop va aconseguir fer-se amb un paquet accionarial, li va semblar que no... Que no anaven bé les coses... o be sent malpensats, que el senyor Morales havia vist masses coses a l’àrea esportiva, masses coses que no tenia que saber i que a bon segur acabaria xerrant massa si les seguia veient des de dins. Llavors s’obliga a dimitir a Morales disparant amb bala al seu braç dret, el senyor Ferran Manresa, a fi de forçar la caiguda de la peça més gran, i un cop aconseguit que rodi el cap de Morales, en aquella posada en escena tan pròpia del personatge, ens demana perdó per enèsima vegada per portar-lo, per mantenir-lo, etc., (però no dimiteix malgrat reconèixer els seus greus i constants errors) i llavors tot està preparat per que comenci la tragicomèdia en que es va convertir el futbol base espanyolista ...

Primer Perarnau... No accepta; li veu les orelles al llop. Després Alex García. Aquest si accepta, fins que li retallen competències, el projecte descarrila, i acaba finalment abandonant tornant a la seva tranquil•la parcel•la de l’Escola RCDE lluny dels problemes i maldecaps d’un lloc on l’incendi crema ja en grans proporcions. Llavors apareix altre cop el senyor José Luis García Martínez (de qui millor no posar el seu llarg currículum esportiu per que no m’hi cabria en aquesta pàgina al enumerar les seves destitucions, i els equips al llarg de la seva vida esportiva en que ha transitat amb mínim d’èxit per dir-ho de manera suau). Però sigui com sigui, la situació explota, apareix en diversos mitjans de comunicació que tant el seu cap com el del seu valedor poden rodar en hores... I que Perarnau accepta el càrrec de coordinador del futbol base.

Sembla tot fet (es parla que només faltava signar en aquell diumenge en el que a Sadrià l’acord era ja imminent), però curiosament des de Vilassar de Mar van arribar ordres en forma de recolzament a Germán de la Cruz i tant el senyor President Ramon Condal com el seu Conseller Delegat, el senyor Joan Collet, van quedar desautoritzats de manera flagrant.

No dimitiria el senyor Germán de la Cruz i Camarillas, sinó que encara (sense l’ombra de Fernando Molinos a l’esportiva al marxar-se al Real Zaragoza) tindria molt més poder amb el recolzament del màxim accionista que aprovava de manera implícita la nefasta gestió del Vicepresident esportiu. El dimitit José Luís García Martínez torna altre cop amb la total confiança per fer i desfer en la joia de l’entitat: El futbol base.

Proposa un coordinador de la seva total confiança (Cristòbal Casado) procedent del CE Mercantil. I a partir d’aquest moment el terratrèmol en el futbol base pel que respecta als equips semi-professionals és un autèntic fet.

Continuarà...