RCD Espanyol: 1 – Real Zaragoza: 2
A risc d’equivocar-me ara o llavors, ja vaig manifestar la meva preocupació per les pobres expectatives de l’equip mostrades en una enganyosa pretemporada majoritàriament amb rivals d’inferior categoria i amb uns resultats que amagaven el poc joc de l’equip i la poca solidesa en quant a fonaments del projecte. Si això afegim lesions d’homes importants i fitxatges que o be no arriben o si arriben son de bastant més de trenta anys, el panorama que se’ns oferia no distava gaire del que la realitat tossuda s’ha acabat per mostrar-nos en aquestes dues jornades primeres de lliga.
Dues derrotes, sis punts que volen. Però a aquestes alçades d’una competició resen iniciada el més important per valorar no son aquests punts que s’han escapat sinó la pobre imatge de l’equip, la creença cada cop més estesa dins la massa social que no anem pel bon camí. En suma, la negativitat basada en fets, en realitats incontestable de que en aquest equip falta qualitat en masses llocs, però sobre tot davant, i molt més saber competir. No es de rebut el que hem vist avui de varis jugadors. En primera ningú regala res, i si ets tu qui regales, ho acabes pagant força car.
En primer lloc la dada preocupant que hauria de fer reflexionar a més d’un dels nostres dirigents: 16.923 espectadors, son registres de l’època més negre de l’Olímpic de Barcelona. Res a veure amb la il•lusió d’un estadi nou, o de les entrades més assídues en els darrers temps de Montjuïc comptant clar està, invitacions, mini-grada, etc.
No es un tema menor. Cada cop més socis estan més preocupats en el millor dels casos, i emprenyats, més aviat farts, en el pitjor. Es hora de solucions i no de paraules. No és hora de vendre fum, sinó de realitats. No hi ha excuses, l’equip ha mostrat les seves mancances i les seves deficiències, que van molt més enllà de la falta d’un davanter centre golejador, tot i que aquest sigui el pitjor problema i la més peremptòria necessitat, però no la única .
El partit era força dolent, amb poc joc en un primer quart d’hora que ja ens mostrava la poca capacitat creativa de cap dels dos conjunts. Als 10 minuts la noticia era els càntics de la CURVA RCDE seguits de manera majoritària, “Estamos hasta los huevos del Barcelona i Real Madrid”. Les primeres accions, un parell de jugades de Cristian Gómez amb força i decisió avançant però sense que acabessin en rés. Un servei de falta executat per Verdú que pentina Héctor i remata de cap fora Raúl Rodríguez (que avui tornava a l’eix de la defensa després de la lesió de les darreres setmanes). Al 32’ un llançament de falta de Verdú molt tancat és rebutjat de punys per Roberto. Dos serveis de cantonada (34’ i 38’) executats per Albín i Verdú son rematats de cap pel central Héctor Moreno; el primer desviat, el segon més ajustat per sobre el travesser.
En una errada arbitral, protesta en el 38 Wakaso, i com no!, veu la cartolina groga. Al marge de les limitacions tècniques i tàctiques d’aquest conjunt, a sobre alguns jugadors son ben innocents, o poc intel•ligents, com vulgueu dir-ho. Precisament Wakaso ha de protestar. Amb el perill que suposa que aquest home tingui una targeta i que l’hagi obtingut de manera tant absurda...
Seria el propi jugador ghanès qui amb una de calç i una de sorra, donaria un excepcional passi minuts després per que Álvaro Vázquez (titular malgrat la seva situació) es marxés tot sol enduent-se amb el cap l’esfèrica i rematés a plaer i sense cap tipus d’oposició, afusellant al meta Roberto. Era l’1-0 que responia únicament a una jugada aïllada, doncs ni Espanyol ni Zaragoza amb el seu pobre joc mereixien anar per davant en el marcador. Però bé estava el tema, doncs al menys donava el gol perico esperances que la cosa semblava encaminada tot i el mal joc. I quelcom més que els aragonesos si que havien fet els espanyolistes. Molt poc, però una mica més si...
Però no ha estat així. Un llunyà llançament als tres minuts de la represa de Postiga, no el bloca Cristian Álvarez (quan semblava anava a fer-ho) i la pilota se li escapa perillosament sortint a còrner. Aquest és llença des de l’esquerra i la rematada d’un jugador del conjunt aragonès es aturada amb els braços totalment oberts i dins l’àrea per un nefast Albín, que està donant un molt pobre rendiment des que va arribar procedent del Getafe. Com ja havia vist una cartolina al minut 23, veu la segona i al carrer. L’equip es queda amb deu homes, i Apoño transforma el màxim càstig establint la igualada en el marcador.
Moments d’incertesa, d’un Espanyol que és a punt d’encaixar el segon en una triple acció en la que Postiga i Pintér podien haver marcat salvant primer Cristian, i després de varis refusos els defensors pericos salven sota la mateixa línia de gol. A més de l’ensurt rebut, l’Espanyol es quedaria per moments amb vuit i nou jugadors per tenir a Héctor Moreno i Javi López contusionats. El mexicà hauria d’abandonar el terreny de joc sent substituït per Forlín. Tejera ocuparia el lloc de Wakaso (58’), tan sols tres minuts després que altre cop el ghanès perdés els nervis en la banda esquerra del mig del camp i estigués a punt de veure la segona cartolina. Curiosa la circumstància d’aquest jugador que de moment supera registres de Weiss i Forlín...
L’Espanyol s’ha anat assegurant en defensa i mica a mica tot i jugar amb deu s‘ha estirat en atac davant un Real Zaragoza (això és el pitjor) que poc ha fet i per la imatge donada tot i el triomf serà dels de la part baixa de la classificació, a bon segur.
Al 60’ una centrada de Rodríguez ha estat rematada per Postiga. Cristian en aquesta ocasió ha blocat bé, ben col•locat. Una de les poques jugades trenades per part espanyolista, tocant Álvaro, Tejera, ha acabat amb la passada en profunditat per la incorporació de Javi López qui ha centrat rematant de cap dins l’àrea Álvaro Vázquez, fora, desviada, massa creuada. Al 65’ un llançament de falta en la frontal a càrrec de Sergio Tejera no ha esta a porta, sinó per la incorporació de Juan Forlín que obliga a lluir-se a Roberto, però la jugada ja estava invalidada per situació antireglamentària posterior.
El Zaragoza de tant en tant i amb superioritat numèrica deixa anar algun que altre contracop. Manolo Jiménez havia donat entrada a Aranda i en els darrers instants a Ortí en busca del triomf. En el 71, Víctor Sánchez al tall desvia la passada de la mort de Postiga en una incursió per la dreta de l’atac visitant. Del 77’ al 84’ tan sols hem vist cartolines i més cartolines. Futbol ben poc. Mauricio Pochettino fa el tercer canvi i per sorpresa de tothom l’encarregat d’ingressar al terreny de joc és Rui Fonte, per enèsima vegada jugant, i no Simao. No vull imaginar en quin estat de forma física deu estar el portuguès ressent fitxat quan no l’ha fet jugar tot i el marcador i les circumstàncies. En les acaballes del partit una centrada perillosa aragonesa des de l’esquerra és rematada de cap desviada...
I ha arribat el gerro d’aigua freda. Ortí que fa jugada per l’esquerra superant Capdevila, centra sense que ni Víctor Sánchez ni Tejera sàpiguen rebutjar i dins l’àrea, Postiga afusella Cristian. La tragèdia arribava altre cop en gol en els darrers minuts.
En els dos minuts restants i els quatre del llarg afegit, l’Espanyol ha trepitjat àrea rival en dues ocasions però sense gens d’encert a l’hora de finalitza les jugades. En una d’elles (90’) Capdevila no ha sabut que fer entrant per la lateral i més que un remat o una centrada ha sigut una autèntica pedrada. En la segona jugada (93’) en un llançament molt tancat no bloca Roberto entre l’oposició de Capdevila i Forlín, però amb la pilota morta a un metre de la línia de gol cap dels dos sap rematar al fons de la porteria i allunya el perill un defensor del quadre aragonès.
Dels càntics procedents del sector més d’animació de l’estadi al 72’, “Este partido lo vamos a ganar!!!” s’ha passat a crits de “Directiva Dimisión!!!!” corejats de manera minoritària (doncs força públic ja havia marxat amb el gol del Zaragoza) un cop ha finalitzat l’encontre i el clàssic “Estamos hasta los huevos” significatius del cansament de molta gent davant la situació esportiva de l’equip i les escasses perspectives de futur d’un projecte (el de Ramon Condal) que malauradament, fa aigües per tot arreu. Tampoc el tècnic espanyolista Mauricio Pochettino potser indemne d’aquest comentari. Ell és qui planifica junt a Ramon Planes i qui marca les directrius tècniques de l’equip al camp i fa les alineacions. Ara per ara, això no funciona i s’intuïa que anava a succeir. Esperem remei en els darrers instants abans de tancar el termini de fitxatges. El camí serà força dur i complicat. Agafeu-vos, que venen corbes...
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez; Javi López, Raúl Rodríguez, Héctor Moreno, Capdevila; Víctor Sánchez, Cristian Gómez; Wakaso, Verdú, Albín; i Álvaro.
Substitucions: Forlín per Héctor Moreno i Tejera per Wakaso, m. 58; Rui Fonte per Álvaro, m. 78.
Real Zaragoza: Romero; Goni, Álvaro, Paredes, Abraham; Pinter, José Mari; Montañés, Apoño, Edu Oriol; i Postiga.
Substitucions: Rodríguez per Edu Oriol, m 46; Aranda per Pinter, m. 68; Ortí per Montañés, m. 86.
Àrbitre: José Luis Paradas Romero, de la territorial andalusa, assistit en bandes per Jesús Zancada Lobato i Jorge Canelo Prieto. Molt permissiu amb el conjunt aragonès, però no se’l pot responsabilitzar en absolut de la desfeta espanyolista. Ha mostrat cartolines grogues a Wakaso, m. 58, Goni, m. 59; Pintér, m. 66, Víctor Sánchez, m. 78; Víctor, m.81, Raúl Rodríguez, m 81, Montañés, m. 83 i Cristian Gómez, m 92. Ha expulsat per doble amonestació (23’ i 59’) a Juan Albín. Ha amonestat al tècnic visitant Manuel Jiménez, per sortir-se de l’àrea tècnica.
Gols: 1-0: Álvaro, m. 43; 1-1: Apoño (pen.), m. 50; 1-2: Postiga, m.88.
Incidències: Encontre corresponent a la segona jornada de lliga de 1a. Divisió disputat a l’Estadi del RCDE a Cornellà-El Prat davant 16.923 espectadors. Abans del inici del partit s’ha homenatjat a quants organismes i col•lectius han intervingut en la lluita contra l’incendi que va tenir lloc a terres empordaneses.
El partit era força dolent, amb poc joc en un primer quart d’hora que ja ens mostrava la poca capacitat creativa de cap dels dos conjunts. Als 10 minuts la noticia era els càntics de la CURVA RCDE seguits de manera majoritària, “Estamos hasta los huevos del Barcelona i Real Madrid”. Les primeres accions, un parell de jugades de Cristian Gómez amb força i decisió avançant però sense que acabessin en rés. Un servei de falta executat per Verdú que pentina Héctor i remata de cap fora Raúl Rodríguez (que avui tornava a l’eix de la defensa després de la lesió de les darreres setmanes). Al 32’ un llançament de falta de Verdú molt tancat és rebutjat de punys per Roberto. Dos serveis de cantonada (34’ i 38’) executats per Albín i Verdú son rematats de cap pel central Héctor Moreno; el primer desviat, el segon més ajustat per sobre el travesser.
En una errada arbitral, protesta en el 38 Wakaso, i com no!, veu la cartolina groga. Al marge de les limitacions tècniques i tàctiques d’aquest conjunt, a sobre alguns jugadors son ben innocents, o poc intel•ligents, com vulgueu dir-ho. Precisament Wakaso ha de protestar. Amb el perill que suposa que aquest home tingui una targeta i que l’hagi obtingut de manera tant absurda...
Seria el propi jugador ghanès qui amb una de calç i una de sorra, donaria un excepcional passi minuts després per que Álvaro Vázquez (titular malgrat la seva situació) es marxés tot sol enduent-se amb el cap l’esfèrica i rematés a plaer i sense cap tipus d’oposició, afusellant al meta Roberto. Era l’1-0 que responia únicament a una jugada aïllada, doncs ni Espanyol ni Zaragoza amb el seu pobre joc mereixien anar per davant en el marcador. Però bé estava el tema, doncs al menys donava el gol perico esperances que la cosa semblava encaminada tot i el mal joc. I quelcom més que els aragonesos si que havien fet els espanyolistes. Molt poc, però una mica més si...
Però no ha estat així. Un llunyà llançament als tres minuts de la represa de Postiga, no el bloca Cristian Álvarez (quan semblava anava a fer-ho) i la pilota se li escapa perillosament sortint a còrner. Aquest és llença des de l’esquerra i la rematada d’un jugador del conjunt aragonès es aturada amb els braços totalment oberts i dins l’àrea per un nefast Albín, que està donant un molt pobre rendiment des que va arribar procedent del Getafe. Com ja havia vist una cartolina al minut 23, veu la segona i al carrer. L’equip es queda amb deu homes, i Apoño transforma el màxim càstig establint la igualada en el marcador.
Moments d’incertesa, d’un Espanyol que és a punt d’encaixar el segon en una triple acció en la que Postiga i Pintér podien haver marcat salvant primer Cristian, i després de varis refusos els defensors pericos salven sota la mateixa línia de gol. A més de l’ensurt rebut, l’Espanyol es quedaria per moments amb vuit i nou jugadors per tenir a Héctor Moreno i Javi López contusionats. El mexicà hauria d’abandonar el terreny de joc sent substituït per Forlín. Tejera ocuparia el lloc de Wakaso (58’), tan sols tres minuts després que altre cop el ghanès perdés els nervis en la banda esquerra del mig del camp i estigués a punt de veure la segona cartolina. Curiosa la circumstància d’aquest jugador que de moment supera registres de Weiss i Forlín...
L’Espanyol s’ha anat assegurant en defensa i mica a mica tot i jugar amb deu s‘ha estirat en atac davant un Real Zaragoza (això és el pitjor) que poc ha fet i per la imatge donada tot i el triomf serà dels de la part baixa de la classificació, a bon segur.
Al 60’ una centrada de Rodríguez ha estat rematada per Postiga. Cristian en aquesta ocasió ha blocat bé, ben col•locat. Una de les poques jugades trenades per part espanyolista, tocant Álvaro, Tejera, ha acabat amb la passada en profunditat per la incorporació de Javi López qui ha centrat rematant de cap dins l’àrea Álvaro Vázquez, fora, desviada, massa creuada. Al 65’ un llançament de falta en la frontal a càrrec de Sergio Tejera no ha esta a porta, sinó per la incorporació de Juan Forlín que obliga a lluir-se a Roberto, però la jugada ja estava invalidada per situació antireglamentària posterior.
El Zaragoza de tant en tant i amb superioritat numèrica deixa anar algun que altre contracop. Manolo Jiménez havia donat entrada a Aranda i en els darrers instants a Ortí en busca del triomf. En el 71, Víctor Sánchez al tall desvia la passada de la mort de Postiga en una incursió per la dreta de l’atac visitant. Del 77’ al 84’ tan sols hem vist cartolines i més cartolines. Futbol ben poc. Mauricio Pochettino fa el tercer canvi i per sorpresa de tothom l’encarregat d’ingressar al terreny de joc és Rui Fonte, per enèsima vegada jugant, i no Simao. No vull imaginar en quin estat de forma física deu estar el portuguès ressent fitxat quan no l’ha fet jugar tot i el marcador i les circumstàncies. En les acaballes del partit una centrada perillosa aragonesa des de l’esquerra és rematada de cap desviada...
I ha arribat el gerro d’aigua freda. Ortí que fa jugada per l’esquerra superant Capdevila, centra sense que ni Víctor Sánchez ni Tejera sàpiguen rebutjar i dins l’àrea, Postiga afusella Cristian. La tragèdia arribava altre cop en gol en els darrers minuts.
En els dos minuts restants i els quatre del llarg afegit, l’Espanyol ha trepitjat àrea rival en dues ocasions però sense gens d’encert a l’hora de finalitza les jugades. En una d’elles (90’) Capdevila no ha sabut que fer entrant per la lateral i més que un remat o una centrada ha sigut una autèntica pedrada. En la segona jugada (93’) en un llançament molt tancat no bloca Roberto entre l’oposició de Capdevila i Forlín, però amb la pilota morta a un metre de la línia de gol cap dels dos sap rematar al fons de la porteria i allunya el perill un defensor del quadre aragonès.
Dels càntics procedents del sector més d’animació de l’estadi al 72’, “Este partido lo vamos a ganar!!!” s’ha passat a crits de “Directiva Dimisión!!!!” corejats de manera minoritària (doncs força públic ja havia marxat amb el gol del Zaragoza) un cop ha finalitzat l’encontre i el clàssic “Estamos hasta los huevos” significatius del cansament de molta gent davant la situació esportiva de l’equip i les escasses perspectives de futur d’un projecte (el de Ramon Condal) que malauradament, fa aigües per tot arreu. Tampoc el tècnic espanyolista Mauricio Pochettino potser indemne d’aquest comentari. Ell és qui planifica junt a Ramon Planes i qui marca les directrius tècniques de l’equip al camp i fa les alineacions. Ara per ara, això no funciona i s’intuïa que anava a succeir. Esperem remei en els darrers instants abans de tancar el termini de fitxatges. El camí serà força dur i complicat. Agafeu-vos, que venen corbes...
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez; Javi López, Raúl Rodríguez, Héctor Moreno, Capdevila; Víctor Sánchez, Cristian Gómez; Wakaso, Verdú, Albín; i Álvaro.
Substitucions: Forlín per Héctor Moreno i Tejera per Wakaso, m. 58; Rui Fonte per Álvaro, m. 78.
Real Zaragoza: Romero; Goni, Álvaro, Paredes, Abraham; Pinter, José Mari; Montañés, Apoño, Edu Oriol; i Postiga.
Substitucions: Rodríguez per Edu Oriol, m 46; Aranda per Pinter, m. 68; Ortí per Montañés, m. 86.
Àrbitre: José Luis Paradas Romero, de la territorial andalusa, assistit en bandes per Jesús Zancada Lobato i Jorge Canelo Prieto. Molt permissiu amb el conjunt aragonès, però no se’l pot responsabilitzar en absolut de la desfeta espanyolista. Ha mostrat cartolines grogues a Wakaso, m. 58, Goni, m. 59; Pintér, m. 66, Víctor Sánchez, m. 78; Víctor, m.81, Raúl Rodríguez, m 81, Montañés, m. 83 i Cristian Gómez, m 92. Ha expulsat per doble amonestació (23’ i 59’) a Juan Albín. Ha amonestat al tècnic visitant Manuel Jiménez, per sortir-se de l’àrea tècnica.
Gols: 1-0: Álvaro, m. 43; 1-1: Apoño (pen.), m. 50; 1-2: Postiga, m.88.
Incidències: Encontre corresponent a la segona jornada de lliga de 1a. Divisió disputat a l’Estadi del RCDE a Cornellà-El Prat davant 16.923 espectadors. Abans del inici del partit s’ha homenatjat a quants organismes i col•lectius han intervingut en la lluita contra l’incendi que va tenir lloc a terres empordaneses.
.jpg)
2 comentaris:
Por muchos fichajes que traigamos si tenemos un entrenador que no da la talla no haremos nada, no puede ser que despues tantos años no sepa aun hacer alineaciones (lo de Albin lamentalbe), hacer cambios y no saber leer los partidos. La directiva tiene mucha culpa de lo que pasa pero Pochettino y Planes mas todavia...
Es bastante mejorable, si... PEro fichajes también hacen falta viendo que nos queda arriba con la baja de SG. Pochettino ha tenido mucha suerte en determinados momentos, es hombre de club y traga cuanto le echa la directiva. El también tiene sus cositas... Ahora bien, no sé si es problema de técnico, aunque últimamente sus errores superan a sus aciertos en mi modesta opinión, que todo es rebatible.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada