dissabte, 17 de novembre del 2012

EL DEBAT DELS CANDIDATS A
LA PRESIDÈNCIA DEL RCD ESPANYOL SAD.

Aquesta nit ha tingut lloc als estudis de Televisió de Catalunya pel canal Esports 3 i retransmès també en directe a través de Catalunya Radio, el debat entre els tres candidats a la Presidència del RCD Espanyol SAD. Un debat de guant blanc, correcte en les formes i que tan sols ha tingut alguna fricció en alguns dels temes més polèmics, però sense que la sang hagi arribat al riu. Els candidats han exposat el que han vingut dient i oferint durant la pròpia campanya i sense cap tipus de sorpreses. Poc haurà aportat al que ja tots sabíem. 

Primerament ha obert el torn Sergio Oliveró (pel sorteig previ de torns) sobre el mandat de Ramon Condal. Aquest ha dit que no hi ha hagut mandat. No ha pogut fer el que volia fer, doncs ha durat poc més d’un any i s’ha  governat des de fora del consell. Baqué, l’ha qualificat de “no mandat”, manifestament fluix i amb una gran fractura social. Collet ha recordat que va ser escollit amb més d’un 90% del capital social, que va anar força bé la primera temporada, sobre tot la primera volta, però que va punxar l’equip a les darreres jornades. Que aquella frustració de final de temporada, s’ha traslladat a aquest principi de lliga on a més altres factors com lesions, han influït de manera important.  Collet en el següent torn afirma que en les grans decisions Condal ha pogut demanar opinió a Dani, però no en el dia a dia. En tot el debat per desmuntar els arguments del candidat Oliveró, l’actual Conseller Delegat ha manifestat que tot el succeït era responsabilitat de tot el Consell. Tots eren responsables, incloent lògicament al Vicepresident Oliveró.

Oliveró ha reconegut que hi ha una fractura social més enllà del que hagi suposat aquestes eleccions. S’ha governat des de fora. Ell ha fet o al menys ha intentar fer autocrítica des de dins del consell.  Baqué diu que la fractura ve donada per dues circumstàncies: Una, interior, des de dins el consell al haver-hi dos bàndols. La segona entre el Consell i la grada, l’afició.  Una profunda desafecció ha dit entre l’afició, que ha dut a la pèrdua clara d’associats en les darreres dues temporades i en especial la darrera.

Sobre Pochettino Collet ha dit que té el poder que ha de tenir. No s’ha sortit de la seva parcel·la esportiva. Sempre ha estat Condal al seu costat. Oliveró ha manifestat que Pochettino ha tingut que sortir en certs moments degut al desgovern que hi havia. Potser massa preponderància però ha sigut degut a les circumstàncies. S’ha mostrat contrari als tres anys de renovació que se li van signar a Pochettino, dels que sorprenentment ha afirmat que no va passar pel Consell aquesta decisió.  Baqué creu que és el millor entrenador possible en aquests moments. S’ha trobat tot sol en alguns moments.

Collet ha dit que tots hem de fer autocrítica més enllà de que es pugui ara dir que “jo no hi era” “no m’ho van dir” en clara al·lusió a la postura d’Oliveró en certs temes. Tot el que pugui haver passat diu Collet és responsabilitat de tots, ha tornat a incidir. Culpa de tots. A Condal diu, el que li ha fet força mal ha sigut el tema del futbol base que li ha “explotat” . Decisions ja executades que han arribat al Consell sense que en aquell moment ningú digués res reflectit en les actes de les sessions del Consell.      

Oliveró diu no tenir-ne ni idea del tema en aquells moments del que es feia doncs arribaven ja els temes fets (Morales, Manresa, etc.). Aquest, (el futbol base) ha sigut un dels punts negres. La pedrera espanyolista era fa pocs anys la joia de la corona de l’entitat. Quan algú dins del Consell plantejava algun dubte “està tot fet” “todo está solucionado” eren les respostes que Germán de la Cruz al front de l’esportiva donava als companys de Consell. Baqué, sorprès per aquestes declaracions ha qualificat de “surrealista” aquest escenari, que vinguin dos il·lustres candidats reconeixent que aquestes coses passaven, aquestes dissonàncies tant greus li ocasionen un estupor total. Manifesta que el tema del futbol base ha sigut una gran esquerda i un gran desgast a la parcel·la esportiva. 2012 ha sigut un any terrible.

Collet ha tornat a dir que “responsables som tots” i que les decisions en el futbol base només afectaven a empleats, coordinadors, ja que Antonio Morales va dimitir ell quan es va cessar a un home de la seva confiança (Ferran Manresa). Res de grans decisions de club. Dona la raó a Baqué però torna a dir que fou tot el Consell i que tant ell com Oliveró no eren pas vocals d’aquell Consell, sinó Conseller Delegat en el seu cas i Vicepresident en el cas de l’Oliveró.
Oliveró li contesta que en bastants assumptes no el tenien en compta. Germán de la Cruz ja feia més de tres mesos que tenia que haver dimitit. Que en el consell hi havia fins a cinc vicepresidents de les diferents parcel·les (econòmica, esportiva, social, marqueting...) i que molts temes ja venien tancats. Morales havia sigut designat feia poc temps com a conseller enaltint el propi De la Cruz la seva tasca al front del futbol base, quan poc després succeeix tot. Es va plantejar una votació sobre el propi Germán de la Cruz dins el Consell, però el President va dir que “no es vota”. Ni una votació en els darrers tres anys... Baqué ha mencionat als Pozzo, que en el seu moment abans de la darrera ampliació de capital va mostrar les seves intencions d’anar-hi a la mateixa, entrant fortament en el capital, però no se’ls va deixar entrar tot i ser unes persones els Pozzo amb contrastada solvència esportiva.

En el capítol esportiu Baqué diu si guanya planteja canviar la configuració estructural de l’àrea esportiva, incloure el futbol femení dins l’estructura professional amb dotació pressupostària, un Espanyol B fora del que és el futbol base pròpiament. I com a objectiu jugar competició europea tres de cada cinc anys. Per potencial, ciutat, club, estadi. Tenir molta més ambició, un equip jove, però sense explotar de manera “burda” la pedrera. Només que pugi un jugador ja és pot considerar positiu ja que només ha de ser la pedrera per que puguin i es consolidin els jugadors lluny de fer-ne debutar gran nombre i que no es consolidin.  Joan Collet ha manifestat el seu recolzament total al tècnic Mauricio Pochettino mentre es vegi al 100% amb ànims de seguir. El pressupost actual l’ha xifrat en 21 milions d’euros en  una zona mitjana entre el deu i el dotze de la lliga. Apostem per un equip competitiu i per recuperar la il·lusió en el futbol base, ha manifestat.  Oliveró ha donat també el suport a Pochettino en una entrevista que va tenir amb el tècnic. Li va manifestar tenir forces i confiança màxima en treure endavant aquesta difícil situació. Sobre el futbol base, s’ha de buscar la millor persona per dur a terme aquesta tasca, ja que s’ha de començar des de zero. Per aquesta tasca, Rufete col·laborant amb ell Raul Tamudo.

Es un reclam Raul Tamudo? Per Oliveró és un símbol de l’espanyolisme. Haurà de tornar per la porta gran ja que va marxar de la manera que va tenir que sortir. Baqué diu que Tamudo es una estratègia electoral. I una dicotomia entre Pochettino i Tamudo, ja que les relacions entre ambdós personatges no son precisament gaire bones... Dubta que hi hagi unió entre ambdós. Cal comptar amb el futbol base, però no per quotes del 70/80% com es diu sinó aquells que únicament estiguin preparats i tinguin qualitat per jugar al primer equip.  Si tenim el pressupost entre el 8è i 10è s’ha d’aspirar al quart lloc. No hi ha d’haver conformisme. Collet diu que el tema del futbol base és cíclic. A vegades surten un parell o tres de jugadors estan a Tercera i en canvi no en surt cap estan a Segona B. També és molt important la confiança que tingui el tècnic del primer equip amb la pedrera. Nosaltres tenim un entrenador de la casa que ha donat moltes oportunitats als nois de la pedrera.  Oliveró diu que es necessari que els jugadors pugin des de ben petits, que se’ls inculqui la filosofia de club, i aquest sentiment, i altres valors que ha enumerat com el treball, l’educació...

Collet diu que Pochettino té força crèdit mentre es vegi amb forces. Diu que no s’ha de vendre fum  tal com està la lliga espanyola en al·lusió a les paraules de  Baqué sobre els objectius europeus de l’equip, doncs tots sabem que hi ha dos equips per sobre la resta, dos més, i pràcticament 13,  14 o 15 equips que quan sortim emprenem una llarga carrera... Ha recordat els darrers fracassos dels Betis, Depor, Villarreal per justificar el que esperem no ens acabi passant... Baqué li ha respost que el Villarreal malgrat el descens, era un model de gestió doncs va començar des de tercera creixent des del no res. Ha citat el cas del Llevant, amb poc pressupost, o equips com el Rayo; tots gestionen millor que nosaltres. Collet ha dit que més fàcil és si es troben més recursos per pogué invertir més en el primer equip. Confiar en ser la sorpresa agradable de la temporada (no ho dirà per l’actual es clar).  En aquests moments parlar d’anar a Europa tres de cada cinc temporades es força difícil, ha manifestat. Oliveró ha dit que pressupostàriament cada exercici ja estava decidit que s’havia de vendre jugadors per equilibrar els comptes. La pròxima temporada això ja no es produirà doncs els números s’han anat reduint en quant a dèficit de manera progressiva. Altre cosa és s’interessa acceptar una oferta per bona o que els tècnics ho considerin oportú.

Sobre el fons d’inversió proposat per Oliveró, Baqué s’ha manifestat en contra. Tant del finançament des de dins del consell per la falta de transparència, com en aquest cas en un fons d’inversió. Oliveró ho ha justificat dient que socis i accionistes podrien tots els que volguessin amb il·lusió participa-hi. A risc, amb diferents quotes, i amb transparència absoluta. Collet ha dit que és inviable el tema del fons d’inversió. Ha parlat de la dificultat ja que hi ha en les operacions percentatges del jugador,  dels clubs d’origen, i que certament l’Espanyol no està actualment en condicions de fitxar grans jugadors. Oliveró ha dit que per que sigui gent de fora  que vingui a guanyar diners, que siguin els pericos que voluntàriament ho desitgin. Baqué ha dit que es molt complex aquest tema, i ha coincidit amb Collet en la seva inviabilitat, ja que en algun club s’ha plantejat i no ha funcionat.

En la part econòmica, Collet ha pres la paraula per dir que s’ha de ser rigorós i transparent. Reduir un 10% les despeses i pujar un 5 % els ingressos, el seu objectiu. Ha dit que cada cop hi ha més controls des de diferents organismes (LFP, CSD i UEFA), dient que aquests controls europeus abans no existien.  Ha qualificat d’ofegant el deute a curt termini i que s’ha de renegociar. El deute a llarg termini està plenament controlat dins el crèdit sindicat.  Oliveró ha parlat de la “motxilla” que la societat porta a conseqüència del dèficit, de les pèrdues dels darrers exercicis. Ha manifestat que des que ell és al Consell aquests números  de dèficit s’han anat reduint des dels vuit milions, set, fins un superàvit petit de dos-cents mils euros en l’exercici darrer.  A millor compta de resultat, més solvència davant la banca i per tant millor posició per renegociar el deute a curt termini. Deu milions d’euros poder renegociar-los a llarg termini assegurarien la viabilitat de l’entitat.  Baqué ha mostrat el seu escepticisme. No  es creu el que diu l’auditoria, i per tant per això vol encarregar-ne una segona auditoria. Parla de problemes estructurals. Renegociar els deutes amb els proveïdors, així com el pagament ordinari a Hisenda.  Tot i reconèixer que no sap sobre el funcionament de tot el tema dels avals, segurament en la seva creença creu que haurà influït a l’hora de que l’Espanyol no hagi entrat en concurs de creditors.  Oliveró ha dit que amb superàvit, la societat és més creïble. 10/11 milions d’euros d’ingressos en concepte d’abonaments es podrien pignorar com a garantia per demanar un crèdit. S’ha mostrat també partidari de renegociar el deute amb els proveïdors.  Collet diu que s’ha treballat també el tema de finançament internacional. De fons russos, ha dit. Però ha reconegut que els interessos t’escanyen. Li ha semblat injust que estiguin en millors condicions aquelles entitats que han entrat en concurs de creditors que qui s’ha esforçat amb ajustos els seus comptes. Oliveró ha dit que el club no té (tenia) por per entrar en concurs de creditors, sinó els seus avaladors.  Baqué diu que si no s’ha entrat a bon segur és per que no s’executessin els avals. Han prevalgut interessos dels avaladors abans que els generals de l’entitat. Collet li ha respost que es posi en la pell dels avaladors. Si no haguessin avalat, no hi hauria estadi, li ha contestat. Baqué li ha respost en el frec a frec, que s’hauria de posar en la supervivència del club, i no en l’interès dels avaladors. Oliveró ha dit que els màxims accionistes no van anar a la darrera ampliació. Si els consellers haguessin anat a l’ampliació en comptes de 7,6 milions d’euros, s’hagués arribat als 11. Diu que només Newton i ell van cobrir el 100% del que els hi pertocava a l’ampliació de capital.  El soci, la base social, va complir, ja que van haver-hi 4.000 accionistes nous. Els màxims accionistes no.  Collet al·lega que aquest era un tema voluntari. Es parla molt lleugerament quan es parla de la butxaca dels altres. El primer que és va queixar diu Collet, va ser l’APMAE que tan sols volia que es cobrissin els sis milions del primer tram que obligava la renegociació del crèdit sindicat.  Fer una ampliació de capital com diu Baqué? Si ve alguna persona que vulgui posar diners, però llavors els que van fer l’esforç en la darrera ampliació perden els seus percentatges.  Baqué justifica com a necessària una nova ampliació de capital.  Collet diu que el tema dels ingressos passa per seguir la lluita pels ingressos dels drets televisius. Oliveró parla de possibles ofertes pel nom de l’estadi.  Collet diu que no s’ha pogut assolir aquesta fita, tot i que s’ha intentat doncs no és molt difícil però s’ha de mirar a quin preu es fa. Canviar cada any de nom no fidelitza la marca. Tenim un gran estadi, en una gran ciutat i un gran club, i per tant no es pot vendre el nom de l’estadi a qualsevol preu.

Tema social: Oliveró va directe al tema polític i fa una declaració de principis dient que vol un club plural, obert, apolític. Que hi càpiguen tots, amb la única condició que sigui amb el nom, escut i colors blanc-i-blaus que a tots ens uneix.  Un gran club, que passi de la política. Si entra en política correm el risc d’una fractura social. Pensi el que pensi cada soci nostre, no devem entrar en temes polítics. Baqué ha iniciat aquest capítol referint-se a la desafecció de la massa social. Ha parlat de rebaixes en les quotes, d’afavorir i potenciar el seient lliure. Baixar el preu de les entrades a fi que hi hagi més gent a igual recaptació. Carnet per punts per fidelitzar al soci, amb premis diversos. Un síndic del soci, una comissió en la que es pugui debatre les diferents propostes dels socis. Collet ha tret ferro al tema de les baixes de socis, dient que preguntats telefònicament els socis que no han renovat, la majoria no han al·legat la dolenta gestió del consell ni disconformitat amb el desencís de l’equip per no entrar en Europa en la dolenta segona volta, sinó a la greu crisi econòmica.  Ha dit cercat fórmules per aquesta gent afectada per la crisi, pels aturats una nova fórmula, descomptes. Ha parlat de la màxima atenció a les penyes, de les que ell procedeix.  Baqué ha mostrat també la seva neutralitat en temes polítics que ha de tenir l’Espanyol. La política ha afirmat, s’ha deixar a la porta de casa o del despatx o lloc de treball. No es poden prohibir les banderes per que constitucionalment hi ha llibertat per a dur-les però ha dit que s’ha de fer un profund exercici de conscienciació a la massa social per que només porti la bandera del club, la blanc-i-blava.

Quan Collet ha dit de no posicionar-se, Oliveró li ha respost interrompent-lo que “si que s’ha posionat”. Collet li ha dit si es referia al tema de la Selecció Catalana, i Oliveró ha replicat “I més”... Collet diu, que s’hagués fet el ridícul si en un tema on hi eren presidents de primera, segona, segona B i tercera, no hi hagués sigut present l’Espanyol. Hem de ser un reflex de la societat catalana, un club obert a totes les sensibilitats, però sense viure d’esquenes a la societat catalana. Mai em possicionaré enlloc, però som un club nascut, que ha crescut i que viu a Catalunya. Oliveró ha dit que Condal va participar en l’acte no a títol individual sinó com a President del RCDE SAD doncs duia una samarreta de l’Espanyol i no de Condis, sent una decisió en plena campanya electoral. Collet es mostra contrari a aquestes declaracions i diu que a la llotja de l’estadi venen polítics de totes les tendències. No podem dir que ens  ningunegen (sic) , que els polítics no donen la cara, que no apareixen, i quan venen, els critiquem...  Baqué diu que el President no s’ha de posicionar políticament. Collet respon que sempre hem tingut aquesta ambigüitat que no sabem on estem... Oliveró diu que només banderes blanc-i-baves... Sobre la part social, Oliveró parla de descomptes en famílies nombroses. Que l’Estadi sigui un lloc de trobada per la gent gran i el joven. Parla del Museu, i d’una tenda espanyolista molt més gran. Baqué diu que tenim temes pendents d’explotar a l’estadi, com llogar oficines, etc.

Als quinze minuts del ja dissabte, es passa a efectuar diverses preguntes dels oients a través de les xarxes socials. Es parla sobre si aniran o no a Mestalla, del tema de si pujaran els abonaments, contestant Collet que ja enguany no s’han pujat els preus, Oliveró parla de mantenir els preus i Baqué de rebaixar  un 5%.
Se li pregunta a Oliveró sobre si hi haurà un “Planeta Stadium”. Ha dit que no, però que l’hi encantaria que tornés a haver-hi “Planeta Deportiva”. Ha parlat amb Lara sobre el tema.  Sobre el sou que cobrarà Collet, aquest ha dit que serà el mateix que l’actual per Conseller Delegat (i que naturalment no ha xifrat en euros).  Se li ha preguntat als candidats sobre fer concerts a l’Estadi... Oliveró ha dit que el que es va fer va ser un “desastre”.  Collet ha dit que al marge que fos un desastre, no s’ha fet per que està força malament tot a arreu. Es molt difícil omplir trenta-cinc o quaranta mil localitats.  Baqué ha dit que al menys s’ha reconegut les pèrdues. Ràpidament ha aprofitat Collet per recordar-li que ja s’havia dit en JGA. Baqué se n’ha sortit de l’errada reconeixent que si, però que el soci més enllà del accionista, també tenia dret a conèixer la dada.  Oliveró ha manifestat que l’error fou que el Club actués de promotor en comptes de simplement llogar l’estadi, fet que li hagués servit per obtenir 250.000 euros.  Collet li retreu a Oliveró, que “sempre... ja ho havia dit”.  Oliveró li respon que a vegades moltes coses un no n’està d’acord en un consell, que no sempre hi ha unanimitat, però s’ha d’acceptar el que es decideix tot i que ell ja va expressar la seva idea en aquell moment.
Se li pregunta sobre Tamudo si seria bon entrenador... Seria una persona de la màxima confiança al servei de Rufete en aquesta tasca del futbol base. Se li pregunta a Baqué on era, d’on ha sortit?. Diu que era soci des dels cinc anys, hi que era a la grada. En algun moment ha d’aparèixer... Ha recordat un partit on només hi havia quatre mil persones a l’estadi, i ha dit que a partir del vint de novembre seguirà treballant estigui on estigui, en bé de l’entitat. 

Dient Raquel Mateos que en aquell moment aquest debat era “treding topic” a les xarxes socials del Twitter, s’ha passat a la recta final del debat, amb el darrer minut per cadascun dels candidats:

Baqué ha demanat la màxima participació, que aquesta sigui massiva, ja que ens trobem en un moment força delicat. Necessitem un canvi d’estructures i de persones. Som la única candidatura que no te cap tipus de responsabilitats directes en la gestió feta fins ara. Ha parlat de professionalitat, honestedat, treball.  I ha dit que seria un President professional, les vint-i-quatre hores del dia, que representa un canvi veritable.

Joan Collet ha demanat el vot per il·lusió, confiança amb el seu equip total per tirar endavant el projecte. Pot semblar continuïsta per alguns, però també hi ha una part de canvi en la seva candidatura. Per un club català del 2012. Un referent a la lliga espanyola. Soc una persona combatent, que porto molts anys a l’entitat en els diversos càrrecs. Ens falta només donar un pas qualitatiu a la part esportiva.

Ha tancat el debat Sergio Oliveró recordant als pericos de l’oportunitat pel canvi. No tenir por al futur. Que ningú governi sense tenir en compte a la majoria de la massa social i accionarial. Ha tingut paraules per l’APMAE, per la FCPE. Ha promès escoltar la veu del soci, demanant un canvi real, i acabant amb un Visca l’Espanyol.                           


2 comentaris:

Anònim ha dit...

En Collet va dir "més d’un 90% del capital social" però jo crec q va ser del capital q va votar, NO del total del Club. Josep Mª ens ho pots confirmar? Gràcies
Mar

Josep Maria ha dit...

Es referiria a més d'un 90% del capital social present en aquella JGA.

I quan dic present, vull dir computat com a vot, efectivament... (sigui present físicament o per delegació). Sempre hi ha una part que no apareix de les accions.

Salutacions Mar.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M