2-0 !!! PRIMER TRIOMF DE L'ETAPA AGUIRRE.

   

RCD Espanyol: 2 - RC Deportivo: 0 

Altre cop tocava estrènyer les dents i patir fins el final independentment dels paràmetres i del joc en que es desenvolupés el partit. Altre cop tocava recolzar un molt limitat equip que només d’aquesta manera se’n pot sortir d’aquesta desagradable situació. Altre cop tocava empassar-se horaris nefastos, un joc molt dolent durant gairebé tot el partit, quantitat de passades errònies, joc de pati de col·legi en bastants estones, en fi, veure un partit que enfrontava als dos cuers de Primera.

I sortir corrent minuts abans del vuitanta-cinc minuts conscient un que veient l’Espanyol, els partits s’han d’apurar fins el final, i que sempre pot caure un gol (com així va ser) en aquells minuts darrers del matx que a Mediapró gràcies, o a Tebas o a qui dimonis sigui el responsable d’aquest infame horari (en dia laborable i amb metro només fins les 00:00h.), qui escriu aquestes línies i més d’un dels 15280 que vàrem assistir a l’Estadi, no vam pogué veure però que vam donar un tremend salt d’alegria quant ens vam assabentar i vam respirar d’alleujament desprès de sortir de l’estadi compungit i amb el cor en un puny amb un mínim triomf i amb els antecedents que tots sabeu.

Javier Aguirre introduí només una variació de l’equip que sortí al Bernabeu: Capdevila tornava a ocupar la lateral esquerra en detriment de Víctor Álvarez. Sonaven els primers aplaudiments no per nostre himne “Glòria als Herois” (que molts es neguen a cantar i ja sabem massa el per què) sinó pel tècnic del FC Barcelona “Tito” Vilanova, del que li desitgem que en surti d’aquesta veritable final, l’autèntica final, la de la pròpia salut i de la pròpia vida. L’afició espanyolista d’aquest club, si, d’ aquell que un col·lega seu diu que és una “mugre”, mostrà el seu cantó humà en aquests delicats moments per Vilanova. També posteriorment i abans d’iniciar-se l’encontre aquest cop (desprès de masses partits amb minuts de silenci per defuncions que marquen les dolentes vibracions posteriors del partit) hi hagué una bona notícia: Marcel Granollers, mestre ja del tennis, sortí a la gespa i va fer la sacada d’honor rebent l’aplaudiment del públic del seu equip.

Començo a parlar ja del partit... De veritat no ho faria per què l’únic bo es el resultat... i això és el millor !!!! que ens podia arribar a passar ja d’una vegada... Però no seria just a la realitat sinó comentés també que aquest equip amb totes les seves febleses i totes les seves grans misèries esportives, de la mà de Javier Aguirre intenta ser un altre equip. Intenta defensar millor, juga amb força més concentració, i mostra el millor que sempre se li demana a un equip espanyolista: La lluita, el caràcter, el no rendir-se mai i donar-ho tot sobre la gespa. La qualitat d’alguns, doncs bé... això ja és altre història, però com hi ha sis o vuit equips iguals o pitjors, lluitant i confiant en si mateixos i amb algun reforç que vingui a això mateix, a reforçar, si els de negre ens ho permeten, igual ens hem sortim i tot això queda altre cop per engrandir la nostra història de revifades increïbles i de malsons superats.

Però es clar, també perd una quantitat inimaginable de pilotes en passades en curt al company sol, comet errades imperdonables que poden costar cares i sort que el Deportivo doncs és qui és en aquests moments. Però es clar, aquesta darrera asseveració també es pot refutar recordant que tampoc tot un Real Madrid va pogué amb els Aguirre-boys...

Sergio García a la punta d’atac li canvia la cara a l’equip i en dos partits ja ha fet oblidar a un Longo que anava de malament a pitjor i que res d’ell quedava d’aquell que en els primers encontres feia concebre esperances d’un nou ídol a l’espanyolisme. Als tres minuts ja ho va deixar clar quan s’escapa com un llampec trencant la defensa gallega i remata a l’exterior de la xarxa esquerra de la porteria ahir defensada per Lux.

El públic molt sensibilitzat amb la qüestió arbitral, demanà dues penes màximes. La primera, massa poca cosa per què un col·legiat interpretés quelcom de punibilitat a la caiguda de Sergio García que altre cop s’havia marxat directe cap a porta, i la segona de Verdú, res de res.          

El primer remat a porta fou de Riki rematant de cap a les mans de Kiko, una pilota centrada per Pizzi. Després del bon inici, sobre el quart d’hora el Depor es comença a fer amb el mig del camp i domina a un Espanyol que queda en camp propi tancant espais al seu rival. Una forta rematada de Pizzi obliga a rebutjar amb el puny a Kiko Casilla ràpid de reflexes.

Als 17’ el Depor és a punt de donar l’ensurt en una indecisió defensiva, Casilla ha de sortir a tapar, arriba tard i la rematada la treu Víctor Sánchez sota pals. Un xut d’Alex surt per sobre el travesser. Mentre, Wakaso amb més criteri que en la primera ocasió que ho va fer malmetent la jugada, ho intenta amb un xut des de la frontal que atura Lux.

L’Espanyol executa un còrner des de l’esquerra, diversos refusos, li cau la bola a l’altre cantó a Wakaso, que centra, rebutja de punys Lux i la bola li cau al cap de Simao que amb el meta desubicat, li surt una vaselina que acaba dins la porta gallega. Era l’1-0, esperançador resultat després de no veure l’afició espanyolista cap altre triomf més que aquell agònic davant el Rayo Vallecano...

Abans del descans, el Deportivo tindria una gran ocasió de peus de Riki quan rebent de Bruno Gama, finalitza la jugada amb una rematada a l’esquerra de la porta espanyolista. En el 41’ l’oportunitat per enllestir el partit a càrrec de Sergio García que li roba la cartera a Marchena, es marxa com una bala i remata creuat tocant lo just Lux i enviant la bola a còrner.  La darrera jugada una falta llençada per Pizzi que remata de cap Riki, fora.

El segon temps fou horrible en quant a joc. Un suplici aguantar-ho i més sabent el transcendental dels punts en joc pel futur de la pròpia entitat... Aguirre va substituir a V. Sánchez amb una cartolina, per Baena.  En una de les poques estones en que es va veure quelcom assemblat a futbol, l’Espanyol intentà entrar amb varies parets. Una d’elles al 49’ entre Simao i Sergio García, arribà abans llençant-se a la gespa el meta Lux que el portuguès.  Als 55’ una centrada des de l’esquerra del Depor a càrrec de Salomao es passeja no arribant al remat per ben poc un company.

Sobre el quart d’hora, molt bona jugada altre cop de Sergio García (és mig equip el del Bon Pastor), recupera, s’escapa i penetrant envia una gran passada amb molta visió i que ningú esperava per la incorporació a la frontal de Baena. La llàstima que al malagueny no l’hi ha donat Déu la virtut i l’art de saber rematar a porta i altre cop com va succeir a Granada, envià la bola malament fora.

Els següents minuts foren per oblidar. Substitucions d’uns i d’altres. Per part del Depor, surt Valerón. Joc de despropòsits d’ambdós conjunts. Un Espanyol esperant darrera i sortint a la contra esperant rematar al seu rival amb un segon gol. Un Depor que volia però que altre cop tampoc podia davant un Espanyol que en alguna ocasió semblava invitar-lo a provar-ho. Però no... Amb Aguirre al menys sembla que les coses comencen a canviar i ens sorprengué amb una substitució curiosa, sortint Stuani per Wakaso, i col·locant al davanter uruguaià en banda dreta... Mentre cap dels dos equips aconseguia el que desitjava i els minuts s’anaven lentament exhaurint arribant-se al moment suprem dels partits.

Mancaven set minuts pels noranta i en una errada, se’n va tot sol Oliveira sense que Baena el pugui aturar, i de xut creuat intenta batre a un Kiko Casilla que fica lo just la mà enviant a còrner. Aquest es llença i sortosament passa el perill en mig d’un pànic justificat per tants desencisos i tantes jornades tenint la desgracia com a companya de viatge.

Finalment, una mitja volta en la frontal de Stuani, acaba amb el seu xut dins la porteria del Deportivo. I Cornellà – El Prat respirava. Al menys l’equip surt de la zona de descens momentàniament esperant la resta de resultats. I al menys dins la desgràcia que està sent aquesta temporada, l’equip ens deixarà passar uns dies de festes nadalenques sense angoixes i sense tenir el agre sabor de boca d’una altre desfeta a l’estadi, i al mateix temps, ens farà concebre noves esperances, noves il·lusions de que ens hem sortirem tots junts, afició i equip... Al menys a la gespa. Amb els números perillosa i alarmantment vermells de la comptabilitat, els hi toca solucionar-ho als senyors Sánchez Llibre i Condal, (així ells ho han volgut)en ser els propietaris de l’entitat.     

  

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: KiKo Casilla; Javi López, Colotto, Héctor Moreno, Capdevila; Forlín, Víctor Sánchez; Wakaso, Verdú, Simao; i Sergio García.

Substitucions: Baena per Víctor Sánchez, m. 46, Stuani per Wakaso, m. 76; Albín per Verdú, m. 88.

RC Deportivo: Lux; Manuel Pablo, Marchena, Aythami, Evaldo; Aguilar, Alex B; Bruno Gama, Salomâo, Riki; i Pizzi.

Substitucions: Oliveira per Riki, m. 60; André Santos per Alex B, m. 70; Valerón per Salomâo, m. 77.

Àrbitre: Carlos Velasco Carballo, de la delegació territorial madrilenya, assistit en bandes per Roberto Alonso Fernández i Juan Carlos Yuste Jiménez. Va mostrar cartolines grogues als locals Víctor Sánchez, m. 26 i Baena, m. 84 i als visitants Aythami, m. 35, i Pizzi, m. +90.

Gols: 1-0: Simao, m. 30; 2-0: Stuani, m. 89.

Incidències:  Encontre corresponent  a la 17ena. jornada (darrera de 2012) del campionat de lliga de 1a. Divisió, disputada al inadmissible i indigne horari de les 22:00 d’un dijous, que sortosament no feia el fred propi de l’època, a l’estadi RCDE a Cornellà – El Prat, davant 15.280 espectadors. La pitjor entrada en partit de lliga a l’estadi de tota la seva curta història.

Abans de l’inici del partit, pel videomarcador el RCDE va donar ànims al tècnic del FC Barcelona “Tito” Vilanova en la seva dramàtica lluita contra el càncer – ànims amb els quals ens sumem des de Sentiment Perico – i posteriorment va sortir al terreny de joc i va rebre l’ovació del públic perico, Marcel Granollers (ressent campió del “Masters” en la modalitat dobles), fent el tennista perico la sacada d’honor.