L'ESPANYOL ESGARRAPA UN PUNT AL BERNABEU. (2-2)

Real Madrid CF: 2 – RCD Espanyol: 2

 

Els gols de Sergio García i Albín i les aturades de Kiko, i la lluita de tot l’equip, obren el miracle.

 

El RCD Espanyol capaç al llarg de la seva història del millor i del pitjor ens ha deixat un partit pel record assolint un empat d’or en el Santiago Bernabeu. Avisava Aguirre d’un altre “Delapeñazo” com el obtingut en els primers compassos de l’etapa Pochettino.

 

I altre cop quan pitjor està el RCD Espanyol, ha sabut treure aquella força d’esperit i de creure en les pròpies possibilitats, i amb un Kiko Casilla esplèndid en un partit  que hauria de deixar-li les coses clares al tècnic mexicà de qui ha de ser el titular a la porteria espanyolista, amb un Sergio García que ell sol en atac és més de mig equip, la lluita, el deixar fer del col·legiat Mateu Lahoz, i la fortuna que en altres encontres no ha acudit a la cita, han possibilitat quelcom que semblava impossible: Puntuar al camp del Madrid.    

 

L’Espanyol deixant enrere l’etapa Pochettino, no ha estat per romanços... Ha deixat totalment l’esfèrica en poder d’un Madrid que ha dominat per complert el joc, i s’ha fet enrere defensant cada pam de terreny i tapant tots els forats inimaginables, oblidant retòriques ridícules de propòsits utòpics. Cada equip en cada circumstància ha de jugar com pot, per contrarestar el joc del rival. No és possible fer-lo maco quan no es té la suficient qualitat per fer-ho.

 

Al Bernabeu, primer l’Espanyol ha aguantat les fortes escomeses del Madrid. Als dos minuts Ronaldo ha enviat una pilota fora a la dreta com a primer avís dels blancs. Un minut després Modric entrant a l’àrea controla amb el pit una bona pilota i amb Kiko ja batut envia una rematada que sortosament surt rassa llepant el pal esquerre. Una falta des de la lateral esquerra de l’àrea es llençada amb força i mol tancada  per Ronaldo, però Kiko contesta al portuguès rebutjant de punys.

 

Als dotze minuts de joc, Wakaso veu la cartolina groga.  Un cert contratemps per l’equip espanyolista. Mentre, el Madrid ho intenta i la bola penjada és rematada en posició reglamentària per Pepe tenint la sort Kiko que anava bastant centrada.

 

El Madrid sembla perdre gas desprès del fort inici, i l’Espanyol comença ja  a intentar sortir amb la bola controlada possibilitant alguns contraatacs. El primer d’ellls seria al minut setze de joc quan Verdú envia per Simao i aquest entrant a l’àrea per l’esquerra davant Iker, remata malament creuat i desviat a l’esquerra del meta madridista.

 

Però ja era un inici que començava a mostrar-nos quelcom de diferent. L’Espanyol estava viu després d’una cinquena part del matx i ja es mostrava amb perill com en el 19’ una passada llarga per Sergio García a la que no reacciona en un primer moment Sergio Ramos, i dividida l’esfèrica davant la sortida del meta Casillas, Coentrao fica la cama per darrera enviant la pilota a còrner, abans que el del Bon Pastor elevés per sobre Iker.  

 

Abans del gol espanyolista, el Madrid portarà perill en dues accions: En un ràpid contracop en una pilota perduda es marxa Ronaldo, però molt bé Héctor Moreno llançant-se al tall evitarà mals majors, i la més perillosa de totes, quan Modric des de la frontal deixa anar un tret que s’estavella a la base del pal esquer (26’).

 

Després de jugar-se la vermella altre cop en una acció de força totalment desmesurada, Aguirre que no és Pochettino, en diu prou... I el ghanès se’n va als vestidors per decisió del tècnic mexicà al minut 28 abans que fos per ordre de Mateu Lahoz amb una segona groga, cosa força factible veient com gestiona la situació aquest jugador amb una cartolina. Ara ja queda ben clar, per si algú li quedaven dubtes, del per què el Villarreal se’l va treure de sobre ben ràpidament.  

 

Passada la mitja hora de joc, s’encén la llum de l’esperança per tot l’espanyolisme. Passada en profunditat de Joan Verdú per Sergio García (qui avui ha jugat en punta d’atac), s’escapa molt bé en mig dels centrals blancs Pepe i Ramos,  i dins l’àrea bat a Iker Casillas amb un tret ajustat a la dreta lluny de l’abast del meta local, posa sorprenentment en avantatge al quadre de Javier Aguirre.  Minuts després altre cop Sergio Garcia faria emmudir el Bernabeu quan recull l’esfèrica a la sortida d’un servei de cantonada mal refusat, i a la mitja volta deixa anar un perillós tret que es marxa a la dreta fora.

 

El Madrid reacciona i al 39’ Ozil envia una bola d’or per Ronaldo qui remata davant Kiko, evitant el meta d’Alcover el gol en l’u contra u. Seria en l’afegit del primer temps quan una pilota penjada per Khedira, elevant la cama fica la bota Cristiano Ronaldo i aconsegueix empatar el partit quan més mal fa i en una acció protestada ja que fregava el joc perillós.  Quan el temps ja estava esgotat, Sergio García tornà a sembrar el pànic en la cobertura blanca al penetrar a l’àrea i deixar anar un tret dur que Iker només pot refusar en curt; malauradament ningú més seguia la jugada i no hi hagué ningú per aprofitar el rebuig.

 

En el segon temps, Mourinho encertaria de ple fent sortir a Di Maria per Modric,  reaccionant poc després Aguirre  substituint a Víctor per Capdevila ja que no podia amb l’argentí. El Madrid animat pel gol sortiria encara més decidit a capgirar el marcador i en la primera jugada de perill abans dels tres minuts de la represa, en una trenada jugada aconseguiria Ronaldo superar a Javi López i ficar dins l’àrea per Coentrao qui controla i de remat creuat aconsegueix el gol que posava als madridistes per davant en el marcador.  

 

En aquesta fase de l'encontre, l’Espanyol ho ha passat malament. S’intuïa que en qualsevol moment el Madrid tancaria definitivament el partit amb un tercer gol. Ocasions no li han faltat. Callejón rebent de Di Maria té l’ocasió però no pot superar a un Kiko brillant. Al 51’ de nou Kiko salva el tercer dels blancs en una gran oportunitat d’Arbeloa. Al 54’ el meta d’Alcover toca lo just per enviar l’esfèrica al pal de la porteria perica després d’una rematada de Di Maria.

 

Cristiano té el gol però erra clamorosament en l’intent d’afusellar Kiko a l’engaltar la rematada. Més tard seria Ozil qui es toparia altre cop amb un genial Kiko que rebutja evitant el gol dels blancs. Aguirre  dona entrada a Albín per Verdú i Mourinho respon pocs instants després donant entrada a Morata per Callejón. Albín només sortit tingué una bona opció dins l’àrea però no arribà a l’esfèrica. Tot just arribant al darrer quart d’hora de joc, el Madrid tindria altre bona opció amb Cristiano enganxat a la línea de fons i elevant per sobre de Kiko pel remat de cap d’Ozil que s’estavella al d’Héctor Moreno i surt a còrner.

 

En els darrers minuts, l’Espanyol ha salvat la dignitat de no caure golejat. Arriba als instants finals perdent, però viu i decideix ja en els darrers minuts jugar-s’ho el tot per el tot davant un Madrid que ha tingut ocasions per fer-lo, però que no ha matat el partit. Començà a ensenyar els dents amb Christian Alfonso movent-se per aquella zona,  amb una primera acció a pilota aturada en la que toca Colotto i Héctor Moreno remata per sobre i després en una llarga jugada en la que la centrada passada és d’esquenes tornada a penjar per Colotto per que Sergio García remati als peus d’Iker.

 

El servei de cantonada s’executaria i després de fins a tres refusos en curt, finalment és Héctor Moreno qui pentina i ficant la bota Albín en la frontal de la petita, aconsegueix batre a Iker Casillas i fer pujar l’empat al marcador. Veuria altre cop la cartolina per treure’s la samarreta en la celebració tal  com succeir a la Catedral quan en acció similar amb el seu gol serví per empatar un partit la passada temporada a davant l’Athletic Club.       

 

Però mancaven dos llargs minuts i més de quatre d’afegit. El Madrid se’n aniria amb tot a pel partit i a punt estigué l’Espanyol de donar-li un ensurt de força més consideració, doncs tingué una acció de força perill a l’àrea blanca i un mal executat servei de cantonada al 92’. Els blancs ho intentarien amb un xut de Di Maria que blocà Kiko, amb un llançament d’Ozil abans del 90’ que rebotant en un defensor sortí a còrner i en varies accions ben defensades per la cobertura espanyolista. Empat en un gran partit dels espanyolistes, i amb una lliçó tàctica de Javier Aguirre.

 

 

 

Fitxa tècnica:

Real Madrid CF: Iker Casillas;  Arbeloa, Pepe, Sergio Ramos, Coentrao; Xavi Alonso, Khedira; Ozil, Modric, Callejón; i Cristiano Ronaldo.

Substitucions: Di Maria per Modric, m. 46; Morata per Callejón, m. 73.

 

RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Colotto, Héctor Moreno, Víctor Álvarez; Forlín, Víctor Sánchez; Wakaso, Verdú, Simao; i Sergio García.

Substitucions: Christian Alfonso per Wakaso, m. 28; Capdevila per Víctor Álvarez, m. 59; Albín per Verdú, m. 69.

 

Àrbitre: Antonio Miguel Mateu Lahoz, del comitè territorial valencià, assistit en bandes per Pau Cebrián Devis, i Jon Núñez Fernández. Com és habitual en aquest col·legiat ha deixat jugar força, s’ha menjat un munt de faltes en favor d’uns i altres.   Ha mostrat cartolines grogues a Wakaso, m. 12, Christian Alfonso, m.60, Víctor Sánchez, m. 78 i Albín, m. 88 per part espanyolista i a Xavi Alonso, m. 69 i Cristiano Ronaldo, m. 80 per part madridista.

 

Gols: 0-1: Sergio García, m. 31; 1-1: Cristiano Ronaldo, m. 45; 2-1: Coentreau, m.48; 2-2: Albín, m. 87.

 

Incidències: Encontre corresponent a la 16ena. jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió, disputat aquest vespre al Santiago Bernabeu a Madrid. La Peña Espanyolista de Madrid ha fet lliurament aquest matí a Joan Verdú del premi “Oso y Madroño”. Abans del inici del partit s’ha guardat un minut de silenci en memòria de Nanette Norma Di Stefano, filla de Di Stefano.