dilluns, 11 de febrer del 2013

GOLEJADA PER A LA HISTÒRIA.
EUFÒRIA PERICA A LA GRADA DE SAN MAMÉS




 
Marian ens ha enviat unes fotografies des de la seva ubicació a la grada del mític San Mamés on els eufòrics pericos presents, gaudien d’una golejada per la història. Com a tercer equip que més cops ha visitat el vell San Mamés, l’Espanyol procliu sempre a grans gestes i a grans desencisos, signar ahir el seu millor resultat a La Catedral de tota la història en lliga des que en la 1928/29 s’inicià el campionat de la regularitat. Uns quants espanyolistes van ser testimonis d’excepció d’aquest increïble 0-4.   
 


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aguirre va donar tota una lliçó tàctica a Bielsa i els nostres jugadors una altra d'efectivitat (4 gols amb 7 xuts a porteria) Gran partit de Casilla, que va demostrar qui ha de ser el porter titular sense cap mena de discussió, i enorme l'entrada de Victor Álvarez que jugant de circumstancial extrem va revolucionar la segona part i va intervenir en els tres gols posteriors. És increïble el que ha fet Aguirre amb el nostre equip!!! I collons com li va costar de marxar al Pochettino!!! Ens hauria portat a la desaparició.

PRÍNCEP

Anònim ha dit...

Gràcies Josep Mª per publicar les fotos i per fer-nos gaudir encara més amb la teva magnifica cronica (en directe es perden molts detalls) El primer gol ja ens va omplir de joia, el segon ens va donar tranquilitat amb moderació, amb el quart vam saltar d'alegria, cantavam, cridavam, saltavam ,... I al quart una mica de greu pel que estava pasant en Gorka.
Tot el partit animant als jugadors i inclos es van sentir crits de "Kiko selección", però tots, TOTS mereixen un 10 i en Aguirre un doble 10!!!
Marian

Josep Maria ha dit...

Gràcies a tu Marian i a tots els que veu estar animant a l'equip.

Sense voler censurar a l'anterior tècnic més del que ja la realitat ho esta fent, amic Princep, si que tornaria a dir, que masses vegades (segur tema econòmic) ens costa massa prescindir dels entrenadors quan ja està més que vist que ens anem a l'infern amb ells. No només en el cas de Pochettino... Amb un principi tant nefast, venint d'on veníem la passada segona volta, no he entès mai com han tingut tanta paciència amb el de Murphi. Segueixo sense entendre-ho.

Ara que no s’adormin, quelcom també molt típic de la idiosincràsia del nostre club, quan pensen que ja ho han fet tot... Sort que Aguirre ja ho ha avisat. Malgrat el resultat històric i la eufòria, amb 28 punts ningú es salva...

Salutacions!.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M