LA SEVA FIDEL AFICIÓ.
(Puigcerdà, La Cerdanya: Josep Maria)
Finalitzà l’acte, amb el lliurament habitual de record de l’Aplec a totes les penyes assistents. I punt final. A fora del pavelló esperaven ja aparcats tots els autocars. Mentre, veiem per darrera vegada la Cerdanya francesa, amb l’enclavament de Llivia dins una franja de poc més de dotze quilometres quadrats, envoltada de terreny francès com a divisió del Tractat dels Pirineus. A baix, la frontera que marca el Riu Raür, amb Bourg-Madame, seguint per la carretera de Perpinyà junt a Bourg-Madame es troba Ix, i junt a la muntanya Osseja, Nahuja … Els cims emblanquinats al mes de juny ens recordàvem que tot i la forta calor durant el centre del dia (durant el partit de veterans), no cal descuidar mai dur roba de més en aquest indret, ni tan sols a l’estiu, doncs servidor ja ha vist nevar-hi als cims en els primers dies d’agost…
Gairebé dues hores d’autocar, i altre cop cap a la capital de Catalunya. A la plaça Espanya agafant el metro i posteriorment el tren, finalitzaria passades les nou del vespre aquest dia d'Aplec per qui escriu aquest llarg relat. Un dia en el que gairebé set-centes persones demostraren a tothom i en un dels llocs més bonics de tota Catalunya, per què amb aquest club ningú ha pogut en més d’un segle d’existència, malgrat tenir-ho gairebé tot, sempre en contra.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada