Amb Manel dels Incansables i altres igualment bons pericos, anàvem cap el camp de futbol. Als anys setanta i vuitanta hi havia darrera el camp de futbol un camp de tir… Ara l’indret estava amb una tanca tot el perímetre i no s’hi pot accedir…
Quan vam entrar dins el camp, l’equip espanyolista guanyava 0-2 als veterans del Puigcerdà tot just es complia el minut vint-i-tres. Algun dels nostres se’n va dur més d’una puntada com el cas del Pedro Aragón amb el genoll inflat, al que desitgem la més ràpida recuperació… Els locals van acabar empatant, però l’Espanyol va anotar el gol del triomf al minut 70 (es va jugar el partit a dos temps de quaranta minuts). La neu dels cims del Puigmal ens recorda la peculiar climatologia de l’indret…
Finalitzat als voltants de les dues de la tard amb el triomf dels veterans, mediàtics i penyistes de l’Espanyol davant el Puigcerdà, ens dirigim amb el trenet al Pavelló Poliesportiu de Puigcerdà (la pista de gel fou inaugurada en 1983). Allà tindrà lloc el dinar de germanor.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada