23è APLEC DE PENYES DEL R.C.D. ESPANYOL A PUIGCERDÀ

SORTINT DE BARCELONA (07:20). EL VIATGE






     

Amb encara calenta la memòria pel lamentable final de lliga espanyolista, ben aviat diumenge ens aixecaven en un nou dia. A mal temps bona cara. No oblido el partit del Celta… ja em parlarem em fred, millor que en calent. Llevant-se servidor a les cinc i mitja del matí no li va ser possible analitzar aquest darrer acte d’una obra amb final ja sabut abans que es dugués a terme. L’ Espanyol quan assoleix els 43 punts, allà per on passa deixa l’alegria i la felicitat als rivals. Ja en parlarem amb més temps…

Agafava qui escriu aquestes línies el tren a les sis i quart a l’estació de Montcada i Reixac fins Barcelona – Sants. Enrere quedava tal com deia, un final de temporada per oblidar, i ja el nou dia s’obria pas amb la il·lusió d’un diumenge festiu pel moviment penyístic espanyolista. El dia de les penyes, de la massa social d’aquest club centenari; els que estan sempre al peu del canó per sobre de lamentables espectacles de jugadors o entrenador, de derrotes indignes, o de millors o pitjors gestions dels responsables. La autèntica força de la entitat. I ningú, repeteixo ningú, ens anava ha esgarrar el dia, a amargar la festa.

A les 7:22 sortíem de la Plaça d’Espanya en l’autocar n.2, a l’alçada de les Torres Venecianes, fèiem aturada darrera l’Estadi RCDE i.. Som-hi! Cap a Puigcerdà, capital de la Cerdanya. Autopista, autovia després fins passat Navàs.  Puigreig, Gironella, Berga… Després de passar l’embassament de La Baells, sortíem a estirar una mica les cames (veure foto) junt a una estació de servei. Abans la carretera finalitzava poc més enllà de Bagà. La construcció del túnel del Cadí, dotà a aquestes terres d’una infrastructura bàsica  per travessar la serra i arribar a la Cerdanya sense anar per la C-17 (antiga N-152) i travessar el feixuc tram de la Collada de Tosses.

Passat el túnel del Cadí, ja arribem a les valls ceretanes del Segre. Urús, Riu de Cerdanya, Das, Alp, Queixans (Fontanals de Cerdanya), ja es veu Puigcerdà al fons amb la seva inconfusible torre del campanar. A l’altre cantó, lluny, on arribava la mirada a través de les finestres de l’autocar, els pobles al voltant de la carretera de La Seo d’Urgell es veien ja al peu de les muntanyes (All, Ger, Bolvir, etc.). Iniciem la pujada al poble per la carretera, deixant al fons el pas fronterer i a la nostra dreta els pobles d’Age i Vilallobent. A l’altre banda de la frontera, Bourg-Madame i més a munt a quatre quilòmetres, Osseja.