(Auditori de Cornellà de Llobregat: Josep
Maria)
Plàcida junta.
Aquest dijous ha tingut lloc la Junta General
Ordinària d’Accionistes del RCD Espanyol de Barcelona SAD, a l’Auditori de
Cornellà. Dos minuts per sobre les 18:00 hores, ha donat començament aquesta junta
d’accionistes prenent la paraula el President Joan Collet després que
finalitzessin de sonar les notes del himne del RCD Espanyol. El President ha indicat que la junta es
desenvoluparia sota la direcció del secretari Xavier Fontcuberta, qui ha pres
la paraula seguidament per indicar que en aquells moments el quòrum era del
71,32% amb la presència de 319 accionistes presents a la sal i 1238
representats. Ha fet les habituals referències
al mètode indiciari a l’hora de votar i ha donat la paraula al Il·lm. Sr. Notari
de Cornellà del Llobregat, senyor Parejo-Merino
qui ha preguntat si hi havia reserves per part d’algun accionista.
Complits els tràmits de rigor, s’ha passat al
que era pròpiament la junta d’accionistes amb el primer punt de l’ordre del
dia, l’informe de gestió en boca del President de l’entitat, Joan Collet i Diví.
Collet ha iniciat el seu informe de gestió
fent referència al que ha sigut en la parcel·la econòmica el seu aspecte més
positiu: renegociar el deute a curt termini en el tema de els pagaments a la constructora
de l’estadi, a Hisenda i reduir les despeses en tots els àmbits. Mal començament en la part esportiva, que
obligà de manera consensuada tenir que prescindir del tècnic Mauricio
Pochettino degut a la situació de l’equip a la classificació i contractar a
Javier Aguirre. Ha reconegut que va ser tot un èxit amb la reacció de l’equip,
però que en les darreres sis jornades de lliga amb l’equip ja salvat, aquest (l’equip)
no va estar a l’alçada. Malgrat el final, tenint en compte la trajectòria fins
llavors, es decidí renovar al tècnic per l’actual temporada. Es traspassaren a
Kalu Uche, Álvaro i Jordi Amat. Al filial, va succeir el mateix, i també es va prescindir
de Raul Longhi, incorporant a Manolo Máquez qui va obtenir la permanència finalitzant
amb l’equip dignament classificat en vuitè lloc, i va ser renovat. Ha reconegut
Collet que el futbol base és la gran assignatura pendent, tot i que els tècnics
li han dit que confien en una fornada de nois del filial i que amb Lardín al
front, les coses milloraran...
Ha parlat també de la baixada en el nombre d’associats
de l’entitat (3000 menys). Al marge de
la crisi econòmica, ha mencionat que s’ha de fer autocrítica, doncs els motius
son varis, diferenciats i també n’hi ha per disconformitat amb l’aspecte
esportiu. Ha parlat dels complicats accessos a l’estadi, un tema que va a
pitjor, quan tot semblava que la famosa rotonda anava a solucionar tots els
problemes i en canvi ha empitjorat la situació. S’està parlant del tema amb les
autoritats corresponents. Ha posat l’exemple d'aquests problemes en el darrer
encontre que disputà a l’estadi la selecció catalana, motius que han fet que el proper
encontre es disputi a l’Olímpic i no a Cornellà-El Prat, precisament per tot el
tema dels dificultosos accessos a l’estadi.
Ha parlat a la vessant social de les diverses
activitats socials, a les penyes, actes solidaris, etc. Dels contractes que s’han
signat amb Puma (tercera marca mundial) tot i que les vendes no han sigut les desitjades.
Del contracte amb televisió, del que es varià d’operador al permet-ho legalment
deixant sense efecte el que restava amb Mediapro. Aquest nou contracte
finalitzarà en juny de 2015. Ha parlat del seu esforç per sortir a fora a “vendre
la marca Espanyol” doncs al mercat català la conjuntura econòmica de crisi es gens
favorable. Ha recordat els seus viatges
a Brassil, Russia, Libia, cercant recolzament financer per l’Espanyol. També ha parlat de les relacions a Méxic degut
a que el sponsor sigui “Cancun”. El President finalitza la seva exposició de la
gestió a les 18:19.
INFOME ECONÒMIC. LES DADES DEL CONSELL.
El màxim responsable de l’àrea económica, José
Luis Morlanes ha agafat el relleu a les paraules del President, i ha exposat
els “números” de l’entitat. Ha parlat de la greu crisi que pateix el país, i
que bona part de les altres entitats a primera divisió es troben en concurs de
creditors. També ha fet referència al gir que ha donat tot el tema d’hisenda, doncs
la posició ara més dura de no permetre als clubs de futbol el que no és permès
als ciutadans. Ha parlat de tot el tema de les reduccions salarials, del
expedient de regulació d’ocupació, dels endarreriments en els pagaments de les
nòmines; tot es va regularitzar en el tram final de la temporada.
Ha xifrat en 117.000 euros el benefici de la
temporada 2012/13, després que les despeses experimentessin una forta reducció.
L’ebitda ha pujat en un 2%. Les despeses han baixat de 41 fins a 36 milions.
Les de personal, de 29 a 26 milions d’euros. Els aprovisionaments d’ 1,8 a 1,2 milions d’euros i altres despeses d’explotació
han baixat dos milions. Les despeses de
personal son el 72% de tot el capítol de despeses. El passiu corrent de 107 ha passat a 73. El no
corrent de 101 a 115. Els recursos propis han pujat de 12,4 a 12,5. S’ha reestructurat el deute a curt termini. S’havia
previst en un 10%, arribant a ser finalment la reducció del 14%. Els ingressos
per venta de futbolistes ha baixat de 19 a 6,9 milions d’euros. El nou
contracte de televisió ha donat 7 milions d’euros més. S’ha cobrat el que faltava
de la venda d’Osvaldo. La Ciutat Esportiva està comptabilitzada a preu de cost
més despeses i no al que tindria actualment tenint en compta que una part està
requalificada. Es va aconseguir una nova línia de crèdit de 4 milions
imprescindibles per pogué fer front als pagaments d’Hisenda per evitar l’embargament
dels drets de televisió.
Ha parlat a continuació precisament dels
pagaments a Hisenda. Des de l’1 de gener, qui més ha cobrat de l’Espanyol ha
estat Hisenda, amb 17 milions d’euros. S’ha renegociat el deute vençut amb la
constructora de l’estadi passant a ser a cinc anys, fent el primer pagament al
juliol. Dels 80 milions a curt termini,
63,3 de deute ja vençut ha quedat ajornat. 25 milions estan pendents de
renegociar amb els clubs als que es deu (traspassos i agents). L’endeutament bancari ha passat de 55 a 51
milions. El deute total net de l’Espanyol passa de 145 milions d’euros a 142.
Afirma que a partir de la temporada 2015/16 el
club ja no tindrà cap necessitat de vendre per quadrar els comptes. Ho farà només
quan consideri oportú, per que les quantitats li convinguin a l’entitat però no
per necessitat. Ha enumerat els 8
patrocinadors oficials als que s'ha passat dels fins llavors 6. Ha reconegut que
no estan gens contents amb el rendiment que a través d’events, se li treu a l’estadi.
Considera encertada la iniciativa de
vendre samarretes més barates en atenció als socis de l’entitat, preus més
ajustats en consonància amb els temps que estem vivint. Ha xifrat en un 70% el percentatge de venda d’entrades
per línies telemàtiques (servi Caixa, etc.), i només el 30% a través de les
taquilles, fet que encara creu que anirà en augment fins arribar a un 80%-20%.
Han baixat els ingressos en concepte d’abonaments en un milió i mig d’euros
degut a la pèrdua de socis esmentades anteriorment, així com
la recaptació de taquilles a conseqüència que els dos partits més importants
van arribar quan ja tot estava decidit en el tram final de lliga. A les 18:50 ha finalitzat la
seva exposició el Vicepresident Morlanes.
Les dades finals de l’assistència facilitades
pel Secretari Xavier Fontcuberta, ha sigut el següent: 72,31%, 372 persones
presents a la sala i 1297 representades. Llavors ha llegit el tercer punt de l’ordre
del dia, que era el referent als auditors que com cada any (i van ja...) és l’empresa
Tax and Auditing Consultants SL. El
quart punt a l’ordre del dia feia referència al nomenament del senyor Francesc
Ciprés com a nou conseller de l’entitat, del que ha mencionat la seva experiència
i saber fer, demanant un vot favorable dels accionistes. El cinquè punt, l’autorització
per executar, desenvolupar, esmenar, interpretar, els acords que s’adoptin així
com la concessió de facultats per elevar a instrument públic els acords que la junta
hagi pres.
A les 18.52 ha tingut lloc el torn pels precs
i preguntes. El primer ha sigut Juan Calero de l’Associació Esportiva Blanc i
Blau-Pro Seccions. En una llarga exposició que ha topat amb les limitacions
pròpies del temps (han sigut sis minuts per cadascun dels oradors que des del
seu lloc han pres la paraula), ha iniciat les seves paraules fent un al·legat
en defensa de les seccions esportives. S’ha referit a l’entitat dient que
independentment del nom del president que en cada moment estigui al front de
l’entitat, qui veritablement mana a l’Espanyol, és el senyor Sánchez Llibre junt al seu amic Ramon Condal.
Aquestes dues persones, ja directament o través de persones interposades, son
els que controlen l’entitat. En tots aquests anys s’han pres decisions que han
“lastrado la economia de la entidad”. Ha parlat de la construcció de la Ciutat
Esportiva (com a necessària ja que eren els nostres equips del futbol base uns
rodamóns), tot i considerar-la insuficient,
però no ha estat tan segur de la idoneïtat de la construcció de l’estadi
del que pensa que va ser massa precipitat.
Ha sigut avisat a aquestes alçades de la seva exposició, que ja havien
transcorregut els sis minuts. Juan Calero ha seguit dient que si volien que
acabés, ho feia si no els interessava el que els hi estava dient...
S’ha preguntat sobre el baix cost de
l’estadi... que finalment ha acabat amb els seus interessos estrangulant al
club. També s’ha mostrat contrari a
sortir de Barcelona ciutat “Jamás debíamos consentir que el pensamiento único
nos echara de Barcelona” ha sentenciat. “No queremos un Espanyol encogido,
empequeñecido”. Ha fet menció al nostre nom en el que figura la paraula “Deportivo”.
Ha citat una a una totes les seccions que ha tingut l’entitat al llarg de la
seva història tant de les més exitoses, les més conegudes, com de les més
minoritàries o les que van ser testimonials en curts espais de temps. Ha manifestat que l’Associació que el
presideix, ha finalitzat les seves activitats esportives i ara “es l’hora del
RCD Espanyol”. Ha finalitzat – doncs ja havia sobrepassat amb
escreix el seu temps –que des de 2006 havia l’Associació mantingut conversacions amb l’entitat, oferint
la secció d’atletisme amb total finançament agraint a persones com Claudio
Biern o al grup Velsat entre altres, que es feien càrrec del cost de la secció.
A les
19:02 el torn ha sigut per Arnau Baqué. El que fou candidat a la presidència en
les darreres eleccions, es felicità per la tranquil·litat en aquesta junta en
comparança amb l’anterior, i per què aquest cop si la imatge donada estigué a l’alçada
del nostre Espanyol mereix. Després de parlar de les seves activitats com a
candidat, de la il·lusió per ser algun dia president del RCD Espanyol, ha entrat en matèria reconeixent que en el
darrer any hi hagut una franca millora; que estem en línia ascendent. Em deixat
d’estar a la UVI implementant polítiques de caire econòmic necessàries. Ha dit malgrat
aquestes consideracions, sentir-se molt preocupat per la pèrdua de socis des de
l’estrena de l’estadi. Ofereix al
conseller Puyaltó una reunió per fer-li arribar propostes per millorar aquesta
situació, i evitar aquesta sagnia que suposa aquesta pèrdua de socis. Ha encoratjat
a Joan Collet per continuar la lluita en el tema dels drets audiovisuals,
reconeixent la bona tasca en aquest aspecte.
Ha finalitzat dient que ens deixem tots de política, doncs la política
ens divideix; només els colors blanc-i-blaus que ens uneixen.
A les 19:07h. ha
intervingut el President de la Penya Pericos de Vilassar, Lluis Font. Ha
començat afirmant el reconeixement a l’esforç i dedicació del President, al que
ha qualificat la seva gestió com de notable. Ha parlat del tema dels ingressos
televisius, i dels estadis plens a Itàlia o Anglaterra. Als camps anglesos ha
dit, inclòs perdent 0-4 la gent continua animant mentre que aquí, a Espanya,
amb 0-1 tothom marxa i no queda ningú... Ha sentenciat que l’Estadi està mal
ubicat. Ha proposat llançadores (bussos) per fer més assequible l’accés a l’estadi. Del tema esportiu, ha qualificat de nefast la
darrera part de l’etapa Pochettino, al que considera que se “li anà l’olla”. Ha
citat als damnificats del tècnic hispa-argentí, com els casos de Coro o Javi Márquez
dels que vam tenir prou detalls el passat dissabte... Amb Pochettino –ha dit
Font- van acabar perseguits i marginats.
Algú dins del club ho tenia que haver vist... Sobre l’etapa Aguirre, reconegué
la gran tasca del mexicà com artífex de la salvació, però quan aquesta es va
assolir, el darrer tram de lliga “fou un desastre”. Ha considerat “nefast” els darrers tres anys
del futbol base i ha indicat que “s’hi ha de posar mà, per què la pedrera torni
a donar bons jugadors pel primer equip”. A l’aspecte social, ha indicat que cal
donar facilitats al soci. Ha plantejat tenir un marqueting més potent, no
barrejar política, “doncs quan jo entro aquí,
només tinc una bandera”. Ha agraït als
consellers i membres del club per la dedicació envers a les penyes, però ha
retret el desencís que provoca que mai als actes socials de les penyes puguin
comptar amb la presència de jugadors o del propi tècnic del primer equip.
Torn pel senyor Sergi González Cabello a les
19:13. Va felicitar al President per aconseguir “mantenir viu” al club. Va fer
menció al fet que no queda cap jugador de més de tres anys, de cinc anys, ningú
de la inauguració de l’estadi... Va instar a que en aquests actes es posi la
necessària vigilància per impedir fets com els que van succeir en la darrera
junta, per que a ningú se li talli i se li impedeixi parlar. Agafant les
paraules en el seu dia de Joan Collet sobre el fet de que calia un replantejament
del torneig Ciutat de Barcelona, enumerà els diversos aspectes que fan que
acudeixi o no el públic al mateix: Si es televisat, si es paga o no, si és en
diumenge, festiu o en dia laborable i finalment, el rival. Va recordar els
darrers rivals que han desfilat pel nou estadi, en el Ciutat de Barcelona (Sampdoria,
Boca, Montpellier, West Ham) així com el Liverpool en la inauguració de l’estadi. Fou partidari que aquest esdeveniment, el
Ciutat de Barcelona, es disputi el darrer diumenge abans de l’inici del campionat
i que sigui gratuït pel soci, si es vol el camp ple. Si el que es vol son diners,
“que truquin a Florentino, i tindran ple i ben blanc tot l’estadi”. Com l’altre equip que pot omplir l’estadi ell
mateix el va autodescartar, va citar com a tercera opció, el R. Betis que
aportaria bon nombre d’aficionats a l’estadi.
Va preguntar per l’estat de la situació en referència
als robatoris de nens del futbol base per part del FC Barcelona. Si el club havia parlat amb Villar, amb les
autoritats esportives... En representació del Sr. Sergi Franquesa que no havia
pogut assistir, preguntà sobre el nombre de socis, i si en aquesta xifra
oficial inclou els socis RCDE, i quants d’aquests hi ha actualment.
Finalment plantejà el tema dels ingressos televisius,
recomanant al club que intentin aglutinar el consens no sols dels que ara son,
si no de la resta de clubs de 1a., 2a, 2aB si fa falta. Doncs als cinc en qüestió
se’ns “fa passar per l’aro”. Parlà d’una curiosa estratègia de plantar-se en
els partits davant el FC Barcelona, i Real Madrid com a boicot. El fet de no
presentar-se un partit, pèrdua 3-0 (total igual ens els ficaran o inclòs molts
més), en el segon partit, forçar expulsions per que el partit no s’acabi i l’àrbitre
xiuli el final per manca d’efectius a fi
d’evitar que una segona no presentació porti aparellada sanció de punts, i un
tercer encontre no presentat, la desqualificació de l’equip.
Sergio Oliveró, cap visible de l’alternativa “Genética
Perica”, va intervenir a les 19:21 hores. Ho va fer parlant de la seva
candidatura, fent menció a la necessària transparència. Va proclamar-se com a
guanyador en vots en la darrera elecció a president, en la que “van decidir les
accions”. Lluny del to i les formes de l’anterior compareixença, en aquesta
ocasió va fer un al·legat en favor de la unitat, doncs l’entitat no es pot
permetre divisions internes. Expressà el seu compromís d’unitat i tan sols dos
minuts i escaig després d’agafar el micròfon, finalitzà la seva intervenció.
Xavier Pujol, durant tants anys portaveu en temes
econòmics –i vicepresident- de l’APMAE, intervingué en nom de l’alternativa Genética
Perica després del seu desembarcament amb el grup d’Oliveró. Entrà en matèria,
afirmant que el deute total net no és de 142 sinó de 158 milions d’euros per què
el Consell no ha tingut en compta les reserves que l’auditor ha fet en relació
a varis aspectes del balanç, com el quantificar activant patrimonialment el
futbol base. Parlà ell, d’un resultat negatiu patrimonial net de 21 milions d’euros.
La situació “es pitjor del que se’ns ha dit”.
Insta a que presentin l’opinió dels auditors.
El deute en xifres reconegudes oficialment ha
passat en 10 anys de 30 a 141, en part per la construcció d’un estadi, del que
inclòs en una ocasió en Junta d’Accionistes se’ns va dir “que no costaria res”.
Durant anys “s’ha estirat més el braç que la màniga”. Per fer front al deute total, es
necessitarien els ingressos totals de tres anys. Va mencionar els cinc milions anuals d’interessos,
i qualificà el passiu de l’entitat com “no ben estructurat”. Va reconèixer una
bona feina al renegociar deute a curt termini allargant els terminis, amb
Hisenda i la UTE, però alertar del que pot significar continuar venent jugadors
que ens pot dur inexorablement a un “afebliment del potencial esportiu del club”. Li preguntà al President: “Pot garantitzar
que no es vendrà cap jugador al mercat d’hivern”?. Tot i ingressar 7 milions més
pel nou contracte de TV, s’han hagut de vendre jugadors. Tenim un equip amb
jugadors “low cost” i cedits, va dir, avisant del perill que suposa això per pogué
mantenir la categoria. Una reducció dràstica de les despeses en el pla esportiu
no es pot mantenir en el temps, sentencià Pujol. Demanà un canvi radical en la forma de
gestionar el club, màxim en l’entorn de
crisi que patim. Finalitzà la seva intervenció a les 19:28.
Seguin el torn dels intervinents de l’alternativa
“Genética Perica”, torn per Román Escuer. Fou el més dur dels que van prendre
la paraula del grup opositor. Li recordà al President Collet que durant els
anys en que es va malbaratar els diners al club amb una pèssima gestió, ell hi
era present al consell d’Administració en diversos càrrecs. Culpà de tot aquest
desgavell econòmic al “danisme”, no a la persona en si de Dani, sinó a tot el
que significà unes maneres i unes formes de gestionar una entitat, “un estil”. “En
la casa dels conills, el que fan els pares, fan els fills” digué... Va qualificar
a l’actual Consell com de molt feble, i que amb l’excepció d’Anna Maria Fusté i alguns altres membres, aquest consell era molt “fluix”.
Va dir que no parlaria ni de plusvàlues, ni de negocis, ni del sou del President
(una manera implícita de recordar-ho a tots, mentre amb la retòrica de l’oratòria
afirmava el contrari). Ho hem oblidat voluntàriament “al fons del
calaix”. Qualificà a Collet com l’empleat més retribuït mentre que a avui dia,
no ha mostrat aptituds per aquest càrrec (Conseller Delegat), tot plegat una manera de
salvar el que els estatuts diuen, va afirmar Escuer. (En els actuals estatuts de la SAD no està contemplada la figura de president
professional).
Va ser força rotund quan va afirmar que
aquests comptes menyspreen l’opinió dels auditors. A Morlanes, li disparà amb bala
(i de canó) referint-se a ell com “Tot ha anat com una seda” en clara al·lusió
amics lectors al passat més recent “empresarial” del ara conseller econòmic
senyor Morlanes. Després de preguntar sobre varis dels crèdits concedits a l’entitat,
sobre el tipus d’interès de mercat del préstec n3, qualificà el plantejament
actual dels rectors de l’entitat com “una puntada endavant, i ja ens ho
trobarem” i feu la metàfora esportiva de “Sacada de Kiko llarga buscant el cap
de Stuani... i el que surti” ... Parlà d’escàs rigor. D’un estiu, en el que hem acabat marejats amb el tema dels fitxatges. Un gran fitxatge dit per Morlanes, el qual no va acabar arribant mai...
No ho retreu a la part tècnica del club que han fet el que han pogut... Recorda
els 7.000 associats que han marxat en les dues darreres temporades. D’una mitjana
a l’estadi de 19.800 espectadors la passada temporada (un 30% inferior a la de
fa 4 anys) , mentre que a la resta de la lliga ha augmentat un 5%, i els
abonats un 2%. Es va preguntar si de veritat hi havia algun pla de marquèting.
Deixà caure que la CURVA RCDE potser li estan fent pagar posicionaments anteriors. I en referència al nom de la candidatura
electoral de Collet (Passió per l’Espanyol), comentà irònicament “passiò segons
sant Mateo”... Cità també els viatges presidencials a l’estranger, sense
aparents rendiments, i viatjant amb persones alienes a l’estructura del club...
Li preguntà a Collet si quan va anar a Libia
no havia valorat i previst els riscos existents en aquell país. Culpà al
Consell d’haver efectuat traspassos de jugadors prioritaris pel tècnic. Va anunciar que votarien en blanc a l’entrada
al Consell del senyor Ciprés, al que van considerar com un “sastre que coneix
el paño”. Qüestionà i preguntà en quina junta es va aprovar la incorporació al
Consell de López Marcote sense que s’hagués sotmès a l’autorització de la Junta
com en aquest cas de Ciprés. Va parlar de “barca sense timó”, d’entitat més
pobre i més petita, i de menor recorregut en el nostre país, i que “no ens conformem amb el que ens
proposen”.
El President de l’APMAE, Ferran Marín intervingué
a les 19:38 hores. Feu menció també als
temes explicitats per l’auditor com era l’activació del futbol base, del litigi
amb les actes d’Hisenda al Suprem... Tot plegat, una diferència de 16 milions d’euros
que fan que el deute passi segons la seva valoració de 181 a 193 i el deute
total net de l’entitat de gairebé 142 a 158 i el patrimoni net de 12,5 a -21,1,
o sigui tècnicament en situació de dissolució de la societat. Recordà que ja fa tres exercicis que l’APMAE
vota en contra dels comptes per que no reflecteixen la realitat, no son fidedignes
va sentenciar.
Com a membre destacable de la part econòmica
de l’APMAE va intervenir Daniel Bonilla a les 19:42hores. Es preguntà que si
els consellers signen aquesta memòria, com no son capaços d’aplicar les salvetats
que fan menció els auditors... Afirmà
que escoltant a Morlanes, aquesta institució sembla “Alicia en el país de las maravillas”.
Considerà la mateixa cançó de sempre els bons desitjos de que en un parell d’anys
ja no es tinguin que vendre jugadors per necessitat. Debilitant la plantilla va dir, només ens pot esperar
baixar a segona... Els acusà (als membres del Consell) de no pogué prendre
decisions valentes, per què “vostès estan aquí per la voluntat de dues persones”
i aquestes decisions son totalment incompatibles amb els interessos d’aquestes
dues persones.
El senyor Josep Ma. García (19:47hores) va fer referència a
que la construcció de l’estadi es va fer quan encara no havia arribat la crisi,
doncs anys després no s’hagués fet. Tant la ciutat de Cornellà com l’Espanyol
haurien d’estar mútuament agraïts pel canvi que aquella zona d’Almeda ha
experimentat, revaloritzant-se amb l’arribada de l’Espanyol, del que espera
algun dia tingui també un local a la ciutat de Barcelona. S’oferí juntament amb
la gent de la tercera edat dels que no s’han de desaprofitar a l’hora de
recollir d’ells iniciatives i idees “gratuïtes”, doncs els “han vist jugar amb
orgull a grans jugadors d’aquest club”.
El senyor Cutijac (disculpes si no està ben
escrit), destacà les notícies positives que el senyor Morlanes ha dit, i que s’han
de valorar. Parlà de 9 equips a Primera en concurs de creditors... Recolzà el
lideratge del President Collet en el tema dels drets de TV, que “son els que va
caure la balança” convertint la lliga en un ”duopoli”, “sense competència, i
condemnant als equips de la classe mitjana a la seva desaparició”. Alabà a Joan
Collet que alci la seva veu, que sigui qui “porti la veu cantant” en aquest
tema.
Curiosa com sempre la intervenció de mossèn Dámaso
que a les 19:56 feu menció al fet de què li envià com a present una bufanda del
RCD Espanyol a l’anterior Sant Pare, Benet XVI, implorant espiritualment per l’Espanyol
i els espanyolistes... la seva proposta de que una representació del RCD
Espanyol vagi a Roma i sigui rebuda pel Sant Pare Francesc un papa futbolero,
argentí... Tota la intervenció de Dámaso
fou en clau religiosa, i no entrà en temes estrictes de la Junta. Bé, de tot ha
d’haver-hi a la vinya del senyor, oi?...
Finalment, l’accionista Oscar Ortega fou breu i concís en
la seva pregunta: Hi ha contractes blindats a l’Espanyol?. Es poden rescindir,
o actualitzar als paràmetres actuals de l’econòmia perica?
RESPOSTA DE JOAN COLLET ALS ACCIONISTES.
Respongué el President Joan Collet a les
20:00hores. A l’accionista Sergi González Cabello en referència al Ciutat de
Barcelona, digué que el problema era de dates, doncs cada cop comença abans el
campionat de lliga, l’equip es troba abans fent l’estada de pretemporada...
Collet va dir prendre nota del que li va comentà, però ja d’entrada descarta
dur al R. Madrid o FCB doncs el catxé actual d’aquests equips ho impossibilita.
Va comentar que en les darreres temporades l’Espanyol anava amb Mediapro al 50%
en les despeses i en els ingressos. Sobre els darrers rivals (Sampdoria, Montpellier) eren rivals de Champions (Boca,
Copa Libertadores) doncs aquesta era una de les condicions que l’operadora
posava com a condició en referència a l’equip rival dels espanyolistes en el
Ciutat de Barcelona. Va mostrar-se
partidari de buscar dates mes idònies i que fos sense que tenir que pagar el
socis.
Sobre el futbol base digué que s’ha pres
mesures per evitar el tema dels nens que el FC Barcelona s’ha endut. S’està intentant parlant amb les autoritats, amb
la LPF (Tebas), li consta que s’està pensant en una normativa, i que el club ja
ha pres mesures impedint que els representants no estiguin tot el dia a la
Ciutat Esportiva. Sobre la vaga de clubs, Collet ha aclarit que ell no ha dit
que es faci. El que si ha dit, que si es decidís, “si arriba el moment, l’Espanyol
estarà disposat a recolzar-la”. De moment només som cinc clubs...
Mol tens i nerviós s’ha mostrat el President
Joan Collet quan ha contestat a Roman Escuer. Les seves dures paraules com a míssil
en plena línia de flotació del Consell i del propi Collet poca gràcia li han
fet...
Se li ha dirigit directament dient-li que “fa pena que parlis de coses tant lleugerament
que t’han explicat i que no saps”... en
referència al tema dels viatges “internacionals” del President en el qual cita
als directors de marquèting, al financer, etc. com a persones que l’acompanyaren.
Collet afirmà que s’han tret beneficis d’aquests viatges, tret del tema de
Libia. Censura a Escuer que faci critica amb aquest tema, quan el problema és
per tema d’inestabilitat política a aquell país i no considera “just” que
Escuer ho critiqui “tant alegrement”. Sobre els tres jugadors venuts, “teníem el
vist i plau del tècnic” afirmà Collet. 24 hores abans de la venda de Wakaso s’havia
parlat amb Aguirre. Es va esperar a vendre’l quan les quantitats eren ja prou
importants doncs primerament només donaven dos milions pel ghanès. Colpejà l’argument d’Escuer sobre l’assistència
a l’estadi i el nombre d’associats, preguntant-li si per obtenir aquestes dades
“també fas com Tebas que només tens en compte el FCB i el R Madrid”. “D’on les agafes
aquestes dades?” va preguntar Collet. Tirà d’hemeroteca Collet referint-se a unes suposades
declaracions de Román Escuer menyspreant la dada dels 35.000 socis, al·legant
que alguns milers d’aquests no eren pericos, doncs som els que som i que molts
es donarien de baixa quan passés l’efecte del nou estadi. Li censurà que en opinió del propi Collet, “estàs
en campanya electoral” “no parlis quan vas menysprear a la gent”.
Collet va expressar la seva total confiança
amb el Vicepresident econòmic. Son els
membres de l’àrea econòmica els que han marcat el pressupost. No sols ara, sinó
inclòs quan l’àrea econòmica la dirigia el que ara és cap de l’alternativa “Genética
Perica” en clara al·lusió responsabilitzant a Oliveró dels comptes d’exercicis
passats. També expressà la seva
confiança amb l’auditor. Acusà a l’APMAE
de que mentre eren dins amb un representant al Consell, sempre aprovaren les comptes
de l’entitat, mentre que des de que no hi son, voten en contra. Sobre el tema
de López Marcote, contestà el secretari Xavier Fontcuberta, remetent a la memòria
on aparexen els comptes signats en la darrera memòria. (Cal dir que efectivament
comprovat per un servidor aquesta dada, la memòria 2011/12 apareix la signatura
d’aquest conseller, doncs fins ara no apareixia el seu nom com a integrant ni
tan sols en el web oficial de l’entitat).
RESPOSTA DE JOSÉ LUIS MORLANES ALS ACCIONISTES.
RESPOSTA DE JOSÉ LUIS MORLANES ALS ACCIONISTES.
José Luis Morlanes a les 20:12h. S’alegrà que
aquest cop “tots haguessin pogut parlar, ja que a la darrera alguns no ho vam
pogué fer”, agraint les aportacions de tots.
A Arnau Baqué agraeix que es mostrés partidari de continuar amb el rigor
econòmic que l’entitat està duent a terme, doncs sense aquest rigor no hi ha
futur. Qualificà de “high quality” a l’equip (!) en comptes de “low cost” que
va qualificar Xavier Pujol. Va citar-nos
al final de temporada per a fer balanç esportiu i veure si hi ha o no millor
equip que en la passada temporada i va afirmar que tant la LFP com el propi
govern, o tenen clar: El club que no es sanegi, acabarà desapareixent. No queda
alternativa, va dir.
Va comentar que el crèdit famós dels quatre
milions és al mateix tipus d’interès que el propi banc. A Sergio Oliveró li matisa que en vot popular
ningú va guanyar, doncs de 13.000 accionistes tan sols van votar uns 4.000, i
que en tot cas qui va guanyar fou l’abstenció.
Agraeix les paraules d’Oliveró en el sentit que ells no son oposició,
tot i que afirmà Morlanes que escoltant a alguns membres de la seva candidatura
(de Genética Perica) no ho sembla. Diu
que ells, (el Consell) no estaran 4 anys fent campanya electoral, sinó
treballant per l’entitat. Diu que les salvetats dels auditors, sempre hi eren
(diu des de 2006) i l’APMAE votava a favor dels comptes. Es pregunta per quins interessos ara no ho
fan, a que respon aquesta conducta que no pot comprendre. Diu que “anem a lluitar per que el club
tingui futur”, doncs considera que no es pot dir que el club no té futur. L’entitat segons la seva opinió està millor
ara que fa vuit mesos, tot i que encara sigui força difícil a nivell econòmic
el present. Que el fons de maniobra és negatiu en 25 milions, però abans ho era
en més de 40 i anteriorment en 83 milions...
Dels contractes blindats, diu... els dels
futbolistes!. No evadeix la pregunta – doncs tothom pot comprendre que
l’accionista que li feu la pregunta es referia a la part administrativa i
executiva del club i no a l’esportiva - , i contesta rotundament Morlanes que
no hi ha cap contracte blindat al RCD Espanyol ( desmentint així publicacions
de premsa en sentit contrari a aquesta resposta). “Poden estar tranquils senyors
accionistes”.
A les 20:23 el Secretari anuncia que es
procedeix a les votacions. Primer per procediment indiciari (a mà alçada lògicament, però amb
el gest prou lleig d’enfocar les cameres al públic mostrant el vot dels
accionistes a travès de la pantalla gegant de la sala), resultant guanyadores les posicions del SI, tenint per tant que
aixecar-se a anar a votar als llocs pertinents a tal efecte tots aquells
accionistes que escollissin l’opció del vot negatiu o en blanc.
RESULTATS DE LES VOTACIONS. COLLET AIXECA LA
SESSIÓ.
A les 21:02 hores el Secretari del Consell,
Xavier Fontcuberta, dona els resultats de les votacions:
Al segon punt (Comptes): 70,28% SI; 27,75% NO;
1,95% ABSTENCIÓ; 0,02% BLANC.
Al tercer punt (Auditors): 70,28% SI; 27,69%
NO; 2% ABSTENCIÓ; 0,03% BLANC.
Al quart punt (Nomenament de Ciprés): 68,24%
SI; 3,56% NO; 3,47% ABSTENCIÓ; 24,73 BLANC.
Al cinquè punt (autoritzacions per elevar a
instrument públic els acords)
70,42% SI; 27,09% NO; 1,99 ABSTENCIÓ; 0,50%
BLANC.
Aprovats tots els punts en l’ordre del dia, a
les 21:04 hores, el President Joan Collet amb unes breus paraules d’agraïment tanca
la Junta General Ordinària d’Accionistes del RCD Espanyol de Barcelona SAD, i les
notes del himne del RCD Espanyol posen fi a la mateixa. I serveixin aquestes darreres
paraules, per tancar també aquesta llarga crònica del que ahir es va viure a aquesta Junta,
ben diferent per sort a la darrera.
2 comentaris:
Una volta més, moltes gràcies per aquesta informació completa. :)
Salutacions!.
Publica un comentari a l'entrada