EN EL SEGON TEMPS, L'EQUIP S'ENSORRA (1-2)

RCD Espanyol: 1 – Real Sociedad: 2

Poc menys de vint-i-dos minuts faltaven per cloure el partit i l’Espanyol guanyava 1-0 gràcies al gol de Jhon Córdoba. Les coses ja no anaven bé. L’equip naufragava sobre la gespa sense que Aguirre sabés trobar la solució davant una Real que estava disposada no sol a igualar el xoc, sinó inclòs a endur-se els tres punts. 

Quina excusa tant bona (i meravellosa) seria dir que el dimecres l’equip espanyolista va disputar Champions League, i que el dur partit, el viatge esgotador als confins del continent europeu, les poques hores transcorregudes... que tot això havia provocat l’esgotament i posterior enfonsament en el segon temps, la davallada física, la remuntada del rival... Malauradament fou a l’inrevés. La Real capgirà el marcador – d’acord que amb fortuna en el segon gol - , però mostrant una superioritat d’un equip que dolgui a qui dolgui, es força millor en qualitat tècnica al nostre. Qui no vulgui veure-ho, s’enganya a si mateix. Qui cerqui altres responsables de la marxa de l’equip, que la pròpia confecció de la plantilla a tenor de les disponibilitats econòmiques,  s’enganya a si mateix.

Després, hi ha dies que els jugadors ho fan millor, i dies que ho fan pitjor. Que l’entrenador ho fa força millor o força pitjor. Que el col·legiat de torn influeix, favorable o desfavorablement... però el nivell de l’equip malauradament és el que és. Veient la seguretat de l’equip a l’hora de jugar, de passar una esfèrica, de controlar el joc... queda més que demostrat que s’haurà de seguir recolzant al màxim a aquest equip, que s’haurà de seguir confiant amb jornades millors, per que és el que tenim. No hi ha altre. No hi ha més recursos, no hi ha varetes màgiques ni miracles.

Estem condemnats per molts anys - fins que no sorgeixi un grup inversor que aposti pel club o es faci amb la propietat -, al que deia Brindissi: A transitar per la cornisa... I no val a badar. Cal ser molt conscients del que ens juguem. Masses vegades observo a pericos que estan desitjant que l’equip es foti la gran trompada (la de ahir ja en va ser de forta), per uns o altres motius; per uns o altres odis; per uns o altres interessos; per unes o altres comptes passades i presents. Per unes i altres aspiracions. Al final, massa gent dins de la nostra pròpia casa disparant amb bala sobre la nostra pròpia gent. Massa foc amic, per tant poca resistència. Poc més de catorze mil al camp en un horari infernal, però molts després a qualsevol hora del dia per alçar la veu contra tothom, contra tot, i en definitiva afectant el present de la pròpia institució.

Com bé sabeu, l’horari no em va permetre expressar les meves sensacions d’aquest partit en hora i moment adequat i pertinent. Que s’hi farà. Al menys puc dir que soc dels catorze mil i escaig que vam sortir emprenyats i preocupats pel que es va veure. Amb la serenor de les hores ja passades, anem a fer-ne cinc cèntims d’aquest partit.

Ni soc defensor d’Aguirre – no crec que necessiti a ningú que el defensi doncs l’avala la seva trajectòria personal al llarg dels anys – ni molt menys detractor seu. Si que a vegades no puc deixar de confessar que hi ha coses que no entenc. Ignoro per quin motiu Raul Rodríguez sortia a l’onze inicial. Per què Víctor Sánchez o inclòs Abraham quedaren fora dels escollits per enfrontar-se a la Real. També cal dir, que Raúl va jugar el primer temps i aquest va finalitzar amb triomf mínim local. Però en el segon temps, la Real arriscà més i donà un altre sentit al joc, que en cap moment va ser contrarestat per l’Espanyol. Per un Aguirre que decidí tornar a col·locar a un Simao decebedor, del que ja ens fa fastiguejar de tant tenir-lo que aguantar partit si, partit també, quan on estava perdent l’equip el partit, era a la parcel·la ampla del camp. De les altres variacions, poc a dir doncs van ser obligades per lesions d’homes importants.

El primer temps fou acceptable, tenint en compta la línia de l’equip habitual. Als tres minuts de joc una bona acció per banda de Córdoba acabà amb doble remat de David López que s’estavellà amb la seguretat de Bravo. Als 10’ minuts es reclamaren unes mans dins l’àrea realista en un tret de Víctor Álvarez. Teixira, que qui tingué un dolent arbitratge, no observà punibilitat en aquesta acció. Tampoc assenyalaria res en una caiguda de Javi López quan penetrava dins l’àrea, acció que tingué lloc en el segon temps i que fou força protestada.

Entrà el partit en una petita fase en la que la Real arribà fins a tres cops amb molt perill a l’àrea local. Un xut a boca de canó d’Agirretxe s’estavella en el cos de Colotto que molt bé tapona. Una bola pentinada per Vela acaba caient-li a  Agirretxe, i el remat d’aquest el salva Kiko Casilla amb el peu evitant que s’avancés en el marcador el quadre basc. Als vint minuts gran intervenció de Kiko traient sobre la línia un remat de cap a boca de gol,  tot i que l’acció seria invalidada per fora de joc. Una errada d’Héctor Moreno provoca una acció de molt perill, amb sortida de Kiko, i la bola refusada acaba amb un xut bombejat des de fora de l’àrea que el propi central mexicà rectificant l’error, evita que acabi dins la buida porteria espanyolista.

Increïble que David López en el 25’ no aconseguís batre al meta Bravo quan rebent en profunditat en safata de plata de Sergio García, elevà la bola per sobre la mitja sortida del meta visitant amb tot a favor.  I passada la mitja hora de joc, s’obria pas l’esperança del triomf en la parròquia espanyolista quan sortint amb la bola controlada, Héctor Moreno envia llarg deixant passar l’esfèrica molt bé Sergio García, i Córdoba posant la directa i amb molt bona definició, supera a Bravo i aconsegueix el primer gol.  Al 38, un xut potent buscant forat de Sergio García el treu Bravo junt al pal esquerre de la seva porteria.

Però tot es torçà definitivament en el segon temps. Als dos minuts, no pot continuar Jhon Córdoba i s’ha de retirar, ocupant el seu lloc Torje, qui no ho va fer malament, però es trencava l’entesa Córdoba-Sergio que prometia bones sensacions cara a trencar en un segon contracop a la Real i sentenciar el matx. El romanès al 49’ va protagonitzar una bona arrencada, però el seu centre massa llarg no hi va pogué arribar Víctor Álvarez.  Aquest fou substituït abans del quart d’hora de joc per Simao. Mentre la Real donava entrada a Ansótegi, i a Pardo posteriorment. Javi López necessità de les assistències (veure foto), però s’acabà recuperant.

L’equip començà a fer aigües per tot arreu. Es vingué avall moral i tàcticament. Una errada de Javi López provoca una perillosa acció a càrrec del lateral De La Bella, tenint-se que emprar a fons Kiko. Agirretxe sembrava el pànic rematant una pilota aèria. Altre pèrdua de Javi López provoca que Bergara recuperi l’esfèrica, pengi l’esfèrica Vela, i error en la sortida de Kiko, el que provoca que remati a plaer de cap Griezman al fons de la porteria.        

Totes les pors, totes les inseguretats, tots els pitjors malsons d’un equip irregular com el nostre, aparegueren per Cornellà-El Prat. L’equip reculà encara més, i la Real es va fer amb el domini del joc. A l’equip no li durava la pilota als peus gens, cercant un futbol massa vertical morien totes les accions breument, i altre vegada la Real iniciava el seu joc. On era Víctor Sánchez, Abraham o el poc apreciat per Aguirre, Alex Fernández?.

La Real tingué al 70’ una  gran oportunitat de fer el segon amb un llançament de Vela que surt a mig metre del pal esquerre. Mentre, l’Espanyol en una de les poques clares ocasions de gol que tingué, malbaratà una precisa i preciosa centrada de Sergio García, quan Simao rematà tant malament com sabé, enviant l’esfèrica fora a la dreta.

La Real deixà ben clar que no volia marxar sense aprofitar-se de les misèries d’un Espanyol molt tocat, i Pardo amb un gran remat estigué a punt de donar el cop de gràcia, però Kiko salvà en aquesta ocasió al seu equip.

Per a més inri, Sergio García demana el canvi i l‘ha de substituir un Pizzi que de moment seguim sense saber a què ha vingut. La més clara dels locals, un centre de Fuentes, pentina Simao i Stuani no troba l’esfèrica entre els seus peus, i no connecta amb l’esfèrica quan era al bell mig de l'àrea.

Tràgic el final d’aquest guió... Còrner en curt, centre des de l’esquerra a càrrec de Pardo, i Stuani en el seu intent de rebutjar l’esfèrica aconsegueix el gol del triomf... de la Real Sociedad. Una Real que tan sols jugà al futbol des de la sortida de Pardo si exceptuem alguns instants del primer temps. Pocs mèrits en un partit en el que l’empat hagués sigut més just. Però al final, els gols son els que valen, tot i que siguin en pròpia porta... En acabar l’encontre, decepció total, alguns xiulets, i com no, la megafonia de l’estadi ben alta amb les notes del nostre himne que de pas farien a bon segur que no s’escoltés gaire el desencís de part de la grada amb la penosa realitat de l’entitat.  

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Colotto, Héctor Moreno, Fuentes; Raul Rodríguez, David López, Stuani, Víctor Álvarez; Sergio García i Córdoba.

Substitucions: Torje per Córdoba, m. 47; Simao per Víctor Álvarez, m. 59; Pizzi per Sergio García, m. 84.

Real Sociedad: Bravo; Martínez, Íñigo, Mikel, De la Bella; M. Bergara, Ros, Xavi Prieto; Griezman; Carlos Vela i Agirretxe.

Substitucions: Ansótegi per Íñigo, m 61; Pardo per Ros, m. 65; Seferovic per Agirretxe, m. 77.

Àrbitre: Fernando Teixeira Vitienes, del comitè tècnic càntabre,  assistit en bandes per Victóriano Díaz Casado i Manuel Ángel Torre Cimiano. Ha mostrat cartolines grogues a Córdoba, m. 6, Stuani, m. 42, Fuentes, m. 58 i Javi López, m. 78 per part local i a Íñigo, m. 52, Mikel, m. 79 i Seferovic, m. 89  per part visitant.

Gols: 1-0: Córdoba, m. 31; 1-1: Griezman, m. 68 1-2: Stuani, pròpia porta, m.87.

Incidències: Encontre corresponent a la 15èna. jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió, disputat al inhumà horari de les 22:00h. en una freda nit a l’Estadi del RCD Espanyol a Cornellà-El Prat, davant 14.575 espectadors. Abans de l’inici del partit s’ha guardat un minut de silenci en memòria de Cayetano Re, integrant de la mítica davantera dels “Cinco Delfines”, desaparegut recentment. També s’ha informat a través de megafonia i pels videomarcadors de l’èxit de la campanya de recollida d’aliments que s’ha xifrat en 6 tones.