Seu Social Penya Aliança Perica, Carrer Camp
de Barcelona: Josep Maria)
Divendres 21 a les 21:00h. organitzat per la Penya
Aliança Perica a la seva seu social del carrer Camp de Barcelona, ha tingut
lloc la presentació del darrer llibre en òrbita perica, “Rompiendo el hielo” de
l’esportista perico de Skeleton, Ander Mirambell. Al mateix temps hi ha hagut
un interessant col·loqui debat que sobre el tema de “ser olímpic / ser perico”,
amb la presència de tres olímpics de primer
nivell. L’esmentat Ander Mirambell (Vancouver 2010 i Sochi 2014) ha estat
flanquejat per dos grans campions pericos en les seves disciplines: Dani
Ballart al waterpolo (Barcelona 92 plata, Atlanta 96 or, Sidney 2000 i Atenas
2004) i Kiko Fábregas a l’hoquei gespa (Sidney 2000, Atenas 2001 i Pekín 2008
plata).
L’acte ha estat conduït per l’activista perico
Nacho Julià, i han pres la paraula després del President d’aquesta ambaixada
perica Félix Botija, el President de la Federació Catalana de Penyes
del RCD Espanyol Alberto Ariza, i Xavi Salvatella, Director de Comunicació i
Imatge del RCD Espanyol.
Interessants les sensacions viscudes d’aquests
grans esportistes, els pros i els contres en reconèixer ser pericos en una
societat de pensament únic totalitari en matèria esportiva com l’actual que existeix
a Catalunya, anècdotes, els orígens familiars del seu espanyolisme, etc. No ha falta el torn per les preguntes del públic
que omplia el local de gom a gom de socis i penyistes pericos, com sempre cares
ben conegudes del moviment penyístic espanyolista.
També ha estat present Arnau Baqué, candidat a
la presidència en les darreres eleccions i el que fora tècnic del futbol base
espanyolista Matías Borsot, qui va tenir a prova a Ander Mirambell mes i mig
amb el Juvenil B espanyolista, tot i que finalment els designis esportius de l’Ander
no van passar per l’esport del futbol si que va pogué complir el seu somni d’enfundar-se
la samarreta blanc-i-blava jugant a un equip de l’entitat espanyolista.
Però malgrat ser un debat per parlar del
llibre d’Ander i de com viu un esportista d’èlit olímpic la seva condició de
perico, no ha mancat tampoc l’al·lusió al moment actual tant esportiu com institucional
de l’entitat espanyolista. S’ha parlat del desig majoritari de que continuï
Javier Aguirre, qui està fent una gran temporada tenint en compta les
limitacions pressupostàries i el poc invertit en fitxatges, de les rotacions al
futbol tenint en compta altre esports amb major desgast físic i que això no
succeeix, i dels temes sempre recurrents a Can Perico, com
és la manca d’il·lusió per no veure un projecte esportiu continuat en el temps
més enllà de les improvisacions, i del caràcter que conforma la personalitat dels
pericos sempre rodejats d’un mon culer al nostre voltant.
Sobre tot menció a part, les declaracions molt
dures de Dani Ballart alertant del greu moment que viu l’entitat a nivell econòmic,
els seus temors en que algun dia ens aixequem i aquesta més que centenària institució
hagi deixat d’existir, i la manca de transparència sobre la veritable situació
econòmica de l’entitat. S’ha despatxat a gust, sense embuts, i amb alguns
adjectius que no han tingut desperdici doncs el exconseller considera que no se’ns
diu la veritat de la situació real que viu la institució perica.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada