(Restaurant
Can Palou; Montesa, Esplugues de Llobregat: Josep Maria)
Ahir
diumenge al migdia més d’un centenar d’espanyolistes s’aplegaren en el que era
el dinar de germanor del 50è aniversari de la penya “Els Incansables” al
Restaurant Can Palou d’Esplugues de Llobregat.
La penya que presideix Araceli Pérez es vestia de gala per commemorar
els cinquanta anys, el mig segle, des que es va fundar. Mig segle d’alegries,
de moments menys agradables com succeeix sempre a la vida, però sempre amb el
RCD Espanyol com a referent dels seus pensaments; sempre amb el bé de la
institució espanyolista en l’objectiu dels seus actes; amb la seva història edificada
dia a dia entorn a un voluntariat, que ha deixat sempre el millor de si mateix
per que aquesta institució pugui ser de les molt poques a Can Perico que viu el
suficient per celebrar aquesta efemèrides. Una penya sempre activa, que durant dècades
era de les més viatgeres organitzant desplaçaments per seguir al primer
equip...
En
el seu llegat, milers de records, d’actuacions anònimes, d’altruisme. En definitiva
d’espanyolisme. D’espanyolisme envoltat de sentiment i romanticisme han
conformat aquesta dilatada història, agafant el testimoni d’altres que han
quedat en el camí però que també van aportar el seu granet de sorra; a tots
ells doncs va dedicades aquestes línies d’introducció, a totes aquelles
persones altruistes que han aportat el millor de si mateixos en el
desenvolupament d’una idea, d’un projecte, de la lluita i la fe per uns colors
i un sentiment.
A
l’acte no hi faltaren el President del RCD Espanyol Joan Collet, rodejat de
part del seu Consell d’Administració. Anna Maria Fusté, Enrique Beltrán, així
com els dos màxims accionistes del RCD Espanyol Daniel Sánchez Llibre i Ramon
Condal. El dinar s’inicià a dos quarts de tres després dels prolegòmens amb
copa inclosa mentre es feia l’hora.
Araceli Pérez, Maria Pilar Meseguer, Manel, José Luis.... Els Incansables
que ara encapçalen portant el timó d’aquesta institució amb dedicació i pas
ferm, i sobre tot, amb sentiment i constància, fruït del propi nom d’una penya
incansable malgrat les adversitats que en el camí apareguin.
Exjugadors
com l’ex conseller Iñaki Pérez de Arrilucea, com l’ex Director General Fernando
Molinos (i expresident del R. Zaragoza), i Rafa Marañón (Pr. Agrupació de
Veterans), tampoc van faltar a la cita. I moltes penyes, que en el capítol
dedicat a aquestes es citen per ordre fotogràfic d’aparició.
El
soci número 1 de la penya, i un dels fundadors Antonio Tovar, un dels
personatges més populars i històrics d’aquesta penya, com és el benvolgut “Bombero”.
Els que posteriorment han ocupat la Presidència de la Penya com Eduardo Cubero,
Maria Pilar Meseguer i l’actual Araceli Pérez, qui també té merescudament el càrrec
d’una vicepresidència a la FCPE. Aquesta, la Federació Catalana de Penyes del
RCDE, estigué representada al més alt nivell amb la presència d’Alberto Ariza, acompanyat
de la seva esposa Carmen. Xavi Giménez fou
el speaker de l’acte, i com no Jaume Martínez s’encarregà de que tot acabés
sortint bé en tot el referent a l’organització. També estigué present la que fora President del Futbol Femení espanyolista Fina Torres. Foren ovacionats i se'ls hi lliurà una distinció a dos dels
socis que fa poc van rebre les distincions pels seus cinquanta anys de socis
del RCD Espanyol.
Moment
emotiu quan en el transcurs de l’aparició dels diferents representants de les
penyes assistents a l’acte, al recollir els habituals records de l’efemèride,
amb Vizcaíno com a President de la Penya de Sant Andreu, va fer lliurament d’un
ram de flors Antonio Arcas, personatge d’una militància perica per treure’s el barret.
Tant a qualsevol acte social com a la pròpia Ciutat Esportiva el veureu sempre tot
i haver sobreviscut a un autèntic calvari a nivell de salut darrerament, però
que sortosament torna a estar entre nosaltres en primera línia de l’espanyolisme,
com a exemple per a molts.
L’habitual sorteig de productes pericos, el dinar de germanor, un video que es va passar amb fotografies de diferents moments de la història d’aquesta ambaixada perica (veure fotos), i un altre video amb la intervenció de diversos jugadors del RCDE, del seu tècnic Sergio González i del gran Raul Tamudo, Luis García i Eloy Pérez felicitant i desitjant el millor pel futur a Els Incansables en aquests cincquanta anys. També no faltà l’habitual tall del pastís acompanyat per les notes del Himne del RCD Espanyol, que també podeu veure, immortalitzat amb la presència de Collet, Sánchez Llibre, Condal i les més significades màxims dirigents d’aquesta penya anteriorment mencionades (veure també fotos).
Sergio
Fidalgo, presentà (i la penya feu obsequi a tots els presents) del llibre “Els Incansables:
Un viatge de 50 anys”, dedicat a la penya en aquesta efemèrides i setè llibre dins
d’aquesta col·lecció de butxaca que ell titula encertadament “lluitadors
pericos”. També a l’acte hi estigué present en el capítol de mitjans de
comunicació, el Director del diari “La Grada” Josep Sánchez i el que fora
redactor en cap de la revista 23 Perico, Domènec Gómez, així com Antoni Itarte. Finalitzà l’acte pròpiament dit, amb els parlaments
oficials d’Araceli, Alberto Ariza i Joan Collet.
Als
voltants de les 17:45 es donà per finalitzat l’acte tot i que molts dels
presents encara van romandre en Can Palou durant més temps abandonant mica a
mica el lloc, acomiadant un dels actes més històrics en el món penyistic
perico. 2015, dintre de poc, pràcticament aviat hi serem... li tocarà el torn a
la GPE Manigua; seixanta anys la contemplaran i s’omplirà altre moment de
record històric, de celebració i joia, dins el voluntariat perico.
Ahir
doncs, va ser el gran dia dels Incansables. Antonio Tovar, Joaquín Albero,
Guillermo Acín, Miguel Campoy i Antonio Rubio, els cinc fundadors d’aquesta
penya els que van obrir el camí de la lluita, ensenyant el camí a les
posteriors generacions de pericos. Glòria als veritables herois d’aquest club:
els seus socis i penyistes.
2 comentaris:
Una gran satisfacció compartir taula amb el millor home coneixedor del futbol base de l'Espanyol i alhora gran perico.
Domènec
Gràcies Domènec per les teves paraules. Per a mi és el plaer de compartir taula, amb tant grans pericos en moments sempre tant inoblidables com en aquesta ocasió.
Josep Maria.
Publica un comentari a l'entrada