TOT SOBRE LA JUNTA GENERAL D'ACCIONISTES DEL RCDE (II PART)

RESPOSTA ALS INTERVINENTS.

Inicià aquest capítol el director financer Josep Maria Durán amb farragosses disquisicions sobre el tema de les excepcions dels auditors que servidor malgrat tenir conceptes de comptabilitat i nocions d’economia, li resultà difícil seguir-ho i menys plasmar-ho en aquest article. Tan sols dir que aquestes excepcions dels auditors ja fa sis exercicis que tenen lloc. La llei no permet activar en els balanços el futbol base, però que el RCDE ho segueix fent... Que fins avui s’ha complert el calendari de pagaments amb Hisenda. Reconeix que és força difícil seguir complint-lo i per això proposa que s’ha de modificar. Nega que hagi cap clàusula per part de Power8 per sortir anticipadament de manera unilateral abans del tercer any. Sobre les causes judicials (reconeix el famós llarg centenar d’elles als jutjats) diu que moltes d’elles ja s’han tancades, i altres s’estan negociant.  Admet que no només l’Espanyol és qui està esperant el canvi a la llei en tot el tema dels drets i Hisenda, sinó que hi diversos clubs que estan fent pressió, i que està al caure el decret de la venda centralitzada dels drets. Collet i quatre presidents més son els que han arribat fins el final en aquesta reclamació aguantant fins el final.

A les 21:00hores és el President Collet qui pren la paraula per contestar als intervinents.  Admet que es va equivocar - i diu que va demanar perdó en el seu moment al Consell i ho torna a fer si algun accionista s’ha sentit ofès – per sol·licitar l’ indult a Del Nido. Ho va fer a títol personal.  En el “Dret a Decidir” diu que mai ha posicionat en un sentit o altre al club, sent tot a títol personal  (altre cop).  Diu que sempre ha defensat un club obert a la terra que vivim. No tancat a les institucions i sempre amb la majoria que sigui que la que decideixi, sempre amb la majoria del poble català. I diu que inclòs hi va haver-hi en l’altre sentit, qui volia que l’entitat signés documents d’adhesió al Dret a Decidir, i no ho va fer.  Sobre el tema de seguretat, no és quelcom que depengui de l’Espanyol el que va succeir.  No explica per raonaments d’ètica – com tampoc succeeix a cap empresa va dir – els motius pels quals es prescindí de l’anterior cap de seguretat.  No té cap intenció de destituir a Àlvar Mallofré. No és responsable ni ell ni el Consell del que succeí. Li van recomanar a Mallofré gent del sector com un gran professional a la matèria. L’únic responsable del tema fou el cap dels mossos a l’estadi. Va dir que s’havia fet molta demagògia en el tema dels escorcolls del partit davant el Rayo.  Que ell ja va denunciar públicament l’actuació del cap de Mossos.  

Contestà a Román Escuer que no es preocupi per la marxa de consellers (Iñaki i Morlanes) doncs segons les seves paraules a l’anterior junta, aquest era el pitjor consell de tota la història de l’Espanyol i per tant no crec que li pugui afectar gens que marxin membres d’ell...  També va assegurar que moltes de les demandes als jutjats s’estan guanyant (Cope, Mediapro, Botet). Que només hi ha dos maneres de plegar: Per voluntat pròpia o quan majoritàriament els accionistes ho vulguin i li exigissin.  No està gens d’acord en que se’ls acusi d’immobilisme. Sobre el femení, que s’ha retallat el pressupost els darrers anys fins baixar-ho a una tercera part. Aquest volta els 250.000 euros, dels quals Sergio Oliveró finança 25.000 amb la publicitat, 90.000/100.00 euros per patrocini Rivera Maya, 6.000 euros en quotes dels socis (“del que espero Sr. Arnau Baqué vostè també sigui soci” en contestació de Collet a l’interès pel futbol femení del que fora candidat a la presidència de l’entitat).  Que no es poden admetre grans dèficits en el femení com en temporades anteriors hi va haver-hi. Confessà que és una secció històrica que no s’ha de perdre. Que ell sempre l’ha defensat des del consell. Que mai desaparegui... va assegurar, però sempre amb pressupostos ajustats als ingressos de la secció.  

Admet que està pendent de decisió del TAS 150.000 euros del traspàs d’Osvaldo. Que s’han anat fent pagaments sobre les deutes d’alguns d’aquests jugadors que encara hi ha pendents. “Trampejant”, com bonament es pot, s’ha anat fent pagaments i reduint aquests deutes. Sobre Mattioni, que quan va arribar lliure del Mallorca un club sudamericà tenia el 50% dels drets sobre el jugador. El club no té el control en el tema de seguretat va tornar a incidir en resposta a altres intervinents. Tot és controlat pels mossos (inclòs les imatges internes de tv de les grades que es prenen de l’estadi durant el partit ). Malgrat es pugui pensar que és una propietat privada, no es així. En el futbol des d’abans de l’inici d’un partit tot el tema de seguretat no depèn del club, sinó de l’autoritat dels Mossos. El Club no es gens responsable del que va succeir. 

Vendre al mercat d’hivern?.. No ho sabem el que passarà va afirmar. S’ha sigut rigorós amb les ventes va dir. Podríem arribar a aquesta JGA amb millors números, doncs a l’estiu teníem ofertes per diversos jugadors (Sergio, Kiko, Víctor, etc.), però el club decidí fer una aposta de futur i renovar-los a tots aquests jugadors, per que no marxessin. En una altre “llegenda urbana” va dir, s’ha arribat a dir que no hi ha motivació per anar a Europa per que al club no li interessa. Diu que el propi club té incentius variables amb el naming rigth i que els jugadors tant a nivell individual com a col·lectiu tenen premis i incentius per anar a Europa. El club vol anar a Europa. Considera que no és un fracàs no anar-hi, però si quedar el 13è o per sota... Ha rebut l’aportació d’idees del nou grup “Futur Espanyol”. 

Sobre l’afluència a l’estadi, considera que l’únic que es necessita és un equip que porti gent al camp. Que la desafecció és per no lluitar per cap fita, tot i que lògicament prefereix que si es lluita per quelcom sigui per Europa i no per evitar el descens.  Recorda que va contestar ràpidament a Martínez Flor (Ajuntament Cornellà).  Hi ha dubtes sobre l’estadi, si és cobert o no, doncs això afecta a barems sobre la qualificació de l’indret.  Admet que l’Espanyol es va fer responsable del pagament de 150.000E en 20 anys a les institucions esportives de Cornellà, i que hi ha un tema també de contenciós per les tanques i  personal quan hi ha els partits, que pot arribar a 100.000 euros. S’ha de canviar els contractes. Ens necessitem mútuament; no podem tenir a l’Ajuntament d’esquenes. Sobre la dimissió de Morlanes argumentà motius personals d’aquest. No considera l’enemic a qui li ha vengut les seves accions, doncs pot fer el que cregui més convenient amb les seves accions. Preguntarà a la UTE sobre el tema de la pluja a l’estadi. En cinc anys encara mai havia plogut com dissabte passat. S’intentarà solucionar el problema. Que no vol carpes fora de l’estadi (temes dels bars tancats). El club no es pot fer responsable d’aquesta gestió. S’han donat facilitats als nens i col·legis. Els primers anys a l’estadi no, per que no hi havia llocs buits. Ara malauradament si que hi ha espais buits. 

No pot contestar en aquest moment si és convenient o no  posar l’antic himne als descansos dels partits. Afirma que es negociaran amb Splau metres quadrats de negoci. Que no s’ha contemplat –ni tractat el tema en el Consell – d’una assegurança en una hipotètica independència de Catalunya. Diu que ja es va fer una important rebaixa en els carnets als aturats. Que un 10% seria molt i no ens ho podem permetre aquest luxe.  Que Puma es la tercera marca mundial en roba i no està en qüestió la qualitat de la roba, és un tema fora de lloc, afirmà. 

Que com a President del RCDE té que anar a tot arreu que li demanin, sempre que sigui positiu per la imatge i interès de l’entitat. Sobre el tema de la llotja, hi ha vingut polítics de tots els partits i tendències ideològiques i en al·lusió al lleig assumpte de Trías, aquest ja va demanar disculpes.  Sempre a tots els actes diu Collet que ell ha deixat la seva afinitat política al marge. També reconeix que si hagués sigut per millorar els números, perfectament podien haver vengut la zona requalificada de la Ciutat Esportiva i recollir 8-9 ME, però no ho han volgut fer-ho per que no era convenient per l’Espanyol en aquests moments. Sobre els pagaments als jugadors, una part es va fer al gener, un 25% a 30 de juny i a 5 de juliol un 50%. També explicà que un particular lliurà un crèdit al club de dos milions d’euros avalat al 100% per ell, que s’havia d’amortitzar al 10%.  Aquest crèdit s’havia tornat a renovar.

A les 21:40 es procedí a les votacions, anant a votar tots els defensors de les posicions perdedores en la prèvia votació a mà alçada. Els guanyadors de cada votació a mà alçada ja no tenien que fer-ho i el percentatge s’extreu per defecte de la resta del que sumin els altres posicions.

A les 22:04 es donaren els resultats (favorables al Consell en tots els punts i es van rebutjar els plantejaments de l’oposició), intervenint Joan Collet per agrair als empleats, l’assistència dels presents, desitjar bones festes nadalenques a tots, i tancar oficialment la Junta General Ordinària d’Accionistes del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona SAD.