RCD
Espanyol: 1 – Rayo Vallecano: 1
Empat
insuficient que a bon segur no deixa content a cap d’ambdós equips per les
aspiracions de fer-se amb la setena plaça, però una mica menys dolent pels
madrilenys que a la fi, jugaven a fora. Ambdós equips resten pendent del que el
Málaga faci davant l’Elx d’aquí a unes hores. Un triomf del quadre andalús allunyaria
ja de manera definitiva aquesta hipotètica opció de que els espanyolistes
poguessin disputar competició europea la propera temporada.
Un
Espanyol molt irregular, amb un bons primers vint minuts, un molt dolent darrer
tram del primer temps i un segon temps en el que ha aconseguit empatar en el
darrer quart, i amb una mica més de
fortuna podia haver-se’n endut els tres punts els de Sergio González. Però un cop més, fiar-ho tot als darrers instants
no sempre acaba sortint del tot bé...
Ha
sortit endollat l’equip espanyolista i als pocs minuts Caicedo ha deixat anar un
tret que ha sortit fora per ben poc. Arbilla al quart d’hora, en un llançament
directe de falta, ha estavellat la pilota al travesser i recollint la pilota
escopida per la fusta, ha llençat enviant un tret a l’esquerra, sortint
finalment fora ben ajustada. Però el Rayo s’ha començat a treure el domini
de sobre, i una perillosa centrada de Tito pujant per la dreta, a punt ha estat
de pogué ser rematada per un company.
Abans
de la mitja hora de joc, la cobertura espanyolista ha assistit impàvida i
descol·locada a com Insúa i Bueno han fet una paret pel centre, quedant-se sol
el lateral i afusellant Kiko Casilla en el que era el primer gol del partit. El
Rayo a la primera ocasió clara de gol, marcava. Malament se li posaven les
coses a l’Espanyol. Un equip, l’espanyolista que sempre en els moments més
determinants de la temporada, falla.
Els
darrer quart d’hora del primer temps ha sigut per oblidar. La pitjor cara de l’equip,
amb una sensació d’indolència i de poca esma, ja exhibida en moments molt
concrets de la temporada. El Rayo ha estat a punt d’aprofitar-ho cercant un segon
gol en un xut de Bueno que ha aturat
Kiko. Mentre a la grada, la Curva RCDE demanava a crits la dimissió del
responsable de seguretat, Álvar Mallafré. Amb la derrota mínima i en mig d’un molt
dolent joc dels espanyolistes, s’ha arribat al descans.
En
el segon temps, més problemes per Sergio González. Ha hagut de precipitar en el
temps la clàssica substitució de Caicedo per Stuani, degut a que l’equatorià ha
rebut un cop al cap lluitant per una pilota aèria, i ha hagut d’abandonar el
terreny de joc en llitera. La sortida del uruguaià, al menys ha provocat una major
pressió en atac dels espanyolistes que no han deixat sortir amb la pilota tant
controlada com en el primer temps als madrilenys des de la seva pròpia àrea.
Amb
tot, Rubén Duarte ha salvat en el 52’ el que hagués estat definitiu 0-2 després
que a Arbilla se li anés Alex Moreno increïblement i donés una passada de la
mort que el lateral andalús tallà gairebé sota pals. Posteriorment sortiria Salva Sevilla per
Montañés en el que era la segona substitució del bàndol espanyolista.. L’andalús
en varies accions col·locaria diferents centres de diversa consideració, però
la cobertura rayista es mostrà expeditiva, no donant opció.
La
primera gran ocasió espanyolista del segon temps fou en una acció a base de fe
i força de Sergio García arribant fins Toño, però amb poc angle el seu tret fou
rebutjat pel meta visitant. Minuts
després, un servei de falta lateral executat des de la banda dreta a càrrec d’Héctor
Moreno, la pilota elevada no la pot pentinar per ben poc Stuani i aquesta després
de botar, supera al meta Toño colant-se ajustada per la seva dreta.
Aquests
foren els millors minuts de l’Espanyol esperonat pel seu públic – circumstància
aquesta que ja no es la primera vegada que succeeix, de posar-li una marxa més als
darrers minuts intentant la proesa –.
Llavors l’equip de Sergio González (que no ha esgotat els tres canvis)
ha disposat d’una gran acció en ràpid contracop que Lucas Vázquez davant la
sortida del meta no l’ha pogut superar amb el seu remat en el vèrtex de l’àrea.
Tampoc en un servei de cantonada executat per Salva Sevilla l’equip espanyolista
ha obtingut el premi del gol en una embolicada acció en remats i refusos dins l’àrea. Una pilota centrada per Duarte no l’ha pogut
rematar Stuani en condicions (84’). Els madrilenys durant bona part del segon
temps han buscat la manera de perdre tot el temps del món, forçant
interrupcions i fent que el partit no tingués pràcticament ritme.
Fins
el 88’ durà l’atac i gol espanyolista,
fins que el quadre rayista trobà la manera de tallar la rauxa perica, retenir l’esfèrica
i tallar el ritme dels locals. Durant els quatre d’afegit Cañas veié la primera
cartolina per cometre una falta, i segons després per queixar-se i reclamar a l’àrbitre,
veié la segona i enfilà instants abans que els seus companys el camí dels vestidors.
Ja no hi havia temps per més. Oportunitat perduda. Al menys això si, l’equip ho
seguirà intentant fins el final o gairebé el final; amb millor o pitjor sort...
Es la seva obligació; ni més ni menys.
Fitxa
tècnica:
RCD
Espanyol: Kiko Casilla; Arbilla, Álvaro, Héctor Moreno, Duarte; Cañas, Víctor Sánchez,
Lucas Vázquez, Montañés; Sergio García i Caicedo.
Substitucions:
Stuani per Caicedo, m. 48; Salva Sevilla per Montañés, m. 64.
Rayo
Vallecano: Toño, Tito, Morcillo, Ze Castro, Insúa; Baena, Trashorras; Embarba, Bueno,
Alex Moreno; i Miku.
Substitucions:
Manucho per Miku, m. 60; Jozabed per Baena, m. 71; Licá per Alex Moreno, m. 83.
Àrbitre: Fernando Teixeira Vitienes, del comitè territorial càntabre, assistit en bandes
per Víctoriano Díaz Casado i Manuel Ángel Torre Cimiano. Ha mostrat cartolines
grogues als espanyolistes Arbilla, m. 56, Víctor Sánchez, m. 63, Duarte, m. 87,
i en dues ocasions Cañas, (93’ per falta i 93’ per protestar), sent expulsat.
Per part rayista, el meta Toño, m. 63.
Gols:
0-1: Insúa, m. 28; 1-1: Héctor Moreno, m. 79.
Incidències:
Encontre corresponent a la 35èna. jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió
(LLIGA BBVA), disputat aquest migdia de diumenge al Power 8 Stadium davant la
presència de 15.435 espectadors en una matinal assolellada amb temperatura
pre-estiuenca. La Curva RCDE, per protesta
pel fets succeïts en el passat derbi, no han accedit a la seva ubicació fins
els dotze minuts de joc. Durant el descans, han fet aparició a la gespa de l’estadi, els integrants dels equips Cadet B, Infantil A i Aleví A, recentment campions de lliga en el futbol base espanyolista.
Qui
escriu aquesta crònica i a bon segur molts pericos, han vist amb impotència i indignació com
la ineptitud (en el millors dels casos) dels politicastres d’aquesta terra
responsables en la matèria, han decidit tallar la Ronda de Dalt en un diumenge
de partit (no del FCB, es clar) i en un dia de tornada d’un festiu pont. Però a
sobre, sense avisar en els panells de que estava tallada (i no només en obres),
advertint sobre la marxa posteriorment primer d’un carril, després de l’altre i
a mida que la gent es ficava a la ratera, dels tres. Senzillament, vergonyós i
patètic. A bon segur si això hagués succeït en un d’aquells partits “del segle”
que tant a molts els hi agrada batejar cada any, ja hauria hagut de dimitir algú... El
que no treu també, que sigui adient censurar la pobre entrada a l’estadi, per que una cosa és
arribar-hi tard pels imponderables, i altre molt diferent, quedar-se a la butaca de casa...
2 comentaris:
Ai, si haguéssim jugat tot el partit d'aquest migdia contra el Rayo Vallecano amb la mateixa actitud i intensitat amb què els nostres homes han jugat els darrers 20 minuts. Bons 15 primers minuts de joc amb pilota al,pal d'Arbilla inclosa però després hem desaparegut del camp. Sergio García no ha tingut el seu millor dia, Arbilla ha fet una bona segona part i Salva Sevilla quan ha sortit ha vehiculat tot el joc d'atac de l'equip. La classificació europea s'ha complicat força però encara és factible. Per cert, molt fluixa entrada (15.300 espectadors), en un matí de ple estiu. No ho he acabat d'entendre.
PRÍNCEP
Doncs si... Es molt lamentable que jugant-nos la classificació europea només siguem 15 mil i escaig espectadors. Es clar, que sempre quan podem treure el cap, l'equip falla. Sigui pel motiu que sigui. I sempre quan tenim possibilitat d'assolir alguna fita, jugant un partit decisiu, surten noticies als mitjans terriblement negatives hores abans... Entre unes coses i altres, l'afició espanyolista està totalment desmobilitzada. Mancada d'il•lusió tot i que l'equip és a prop del setè lloc... Quelcom falla en aquesta entitat, que l'equip no acaba d'enganxar a la potencial afició que es queda a casa, i no va hi va. Avui no havia excusa ni de l'horari, ni del temps, ni de pluja, ni de fred, ni ser de nit, ni de ...
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada