CAMPANYA PRO SECCIONS

SENTIMENT PERICO

RECOLZAMENT A LA CAMPANYA PRO-SECCIONS
Des d’aquest minúscul mitja de lliure pensament i de sentiment perico, vull expressar el meu recolzament públic i espero que tots els que es senten pericos i son conscients del que han significat al llarg de la nostra història les seccions esportives del nostre club, amb els seus èxits, i la seva llarga llegenda i els seus mites esportius, estiguin d’acord en fer seu aquest comentari.

Per motius d’edat tan sols he pogut veure l’última etapa del bàsquet perico, des de que va conquerir l’ascens a divisió d’honor i fins que va ser malauradament mal venguda per la nefasta incompetència del llavors president del RCD Espanyol, i de la lliga professional de futbol, Sr. Baró (D.E.P). Noms com els de Galcerán, Rafols, Mayo, Herminio San Epifanio, Albert Illa, Toni Tramullas, Pepe Collins, Kenny Austin, Victor Anger, Vernon Smith, Maik Philips, Jordi Freixanet, Lete, Manel Bosch, Santi Abad, Piñeiro, Cervantes, segur que encara hi seran a la memòria dels que varen gaudir al Palau d’Esports del carrer Lleida.

I que dir del Volei Femení, amb les seves cinc Copes de la Reina, (amb propietat, per guanyar-ne tres de seguides) y les tres lligues, i eliminatòries europees, que feien sentir-nos orgullosos de tenir una secció com aquella, amb Cecilia del Risco, Silvie Hernández, Marta Gens, Virgina Cardona, Natalia Vilar, Marta Galcerán, Mª Angels García, Elisenda Tamburini, Nona Haitsma, Sara Madariaga, Sabrina Vaz de Melho, Valeria, i una llarga llista de noies que portaren amb orgull i dignitat els colors blanc i blaus per tot Europa.

Del Hoquei, tan sols he pogut veure’l a categoria de nacional, lluitant per l’ascens a divisió d’Honor, que es va frustra amb aquell maleït partit en front el Flix que va acabar amb empat a dos, quan necessitàvem el triomf. De totes maneres, poc futur l’hagués esperat a la guardonada secció (11 campionats d’Espanya) amb aquella situació que es va viure al Club, després del descens a segona, i l’eliminació (fet que ja va començar abans amb el bàsquet) de les seccions esportives.

Capítol apart el tema del futbol sala, que malgrat no ser una secció pròpiament del nostre Club, si que per l’acord que va arribar el Consell i el patrocinador d’aquell moment del Club, el Senyor Eusebio Carrero (propietari de l’equip de futbol sala de Montcada) vam pogué gaudir de l’emoció i el sentiment (malgrat no pujar a divisió d’honor l’últim partit) al pavelló Miquel Poblet (altre mite perico, d’altre secció triomfant, la de ciclisme) de Montcada i Reixac. Va ser només un any, però els que varen seguir aquell equip i com en el meu cas, ser de la mateixa població, no ho oblidarem mai.

Per tant des de Sentiment Perico mostro tot el meu recolzament a aquest projecte, malgrat que sé de las dificultats existents, i les traves que segur trobareu pel camí.

Foto: Jordi Puyaltó (pericos on line.com) als quals agraeixo i molt la seva gran tasca en pro del RCD Espanyol

L’ESPANYOL CAMPIÓ DE CATALUNYA

Per fi, s’ha trencat la ratxa, i s’ha pogut derrotar a l’etern rival en un gran partit jugat de poder a poder, per els homes que han sortit al terreny de joc. Ambdós equips presentaven importants baixes, i s’ha tingut que tirar de pedrera, i els nostres nanos no han desaprofitat l’ocasió junt amb els habituals titulars que han disputat l’encontre, i han bordat un gran encontre que només s’ha complicat després del gol anul·lat a Luís Garcia, i després sobre tot de l’expulsió de Ito.
Molt bo el primer quart d’hora perico. Al mig minut Luís ha recuperat una pilota en la línia defensiva culer, i no ha sabut aprofitar-lo rebutjant el seu remat Jorquera. Poc després ha sigut Chica (que ha tornat a repetir de lateral esquer hi ha completat un grandiós encontre, com tota la defensa). Al minut 5 Lacruz remata alt de cap un llançament de cantonada. La rèplica la ha possat Belletti (un dels millors del conjunt blaugrana) rematant alt, posant el ai al cor dels pericos. Al 10 remata Moisés una falta molt ben llençada per Riera, que ha fet el que ha volgut per la seva banda. Al 19 i 21 jugades de Silvinho i Juli, avortades per Gorka i Marc Torrejón. Poc després Coro no arriva a pogué rematar una gran jugada de l’extrem manacorí. Altre cop al 32 Riera habilita en una gran jugada i el Remat de Rufete, es rebutjat per Silvinho. Després d'una jugada embolicada en l’àrea perica que acaba sense conseqüències, arribaria el minut 38, quant un llançament llarg, el rebutja de cap Belletti, endarrera, (jugada similar a la de l’últim partit de lliga de la temporada passada) i Coro molt llest aconsegueix batre al meta culer. 1-0 resultat en que acabaria la primera part, tot després d’una forta entrada a Jonathas, que no jutja l’àrbitre mereixedora de targeta groga.
La segona part comença amb una jugada al minut 2 de Riera que aconsegueix aprofundir per la seva banda fins l’àrea, rebutja Jorquera, i Jonathas envía el seu fort tret alt i desviat. Al 5, Saviola dona senyals de vida i habilita a Juli, que falla quan era més fàcil marcar... Al 10 el mateix protagonista, i aquesta vegada una gran parada de Gorka que rebutja la pilota enverinada del francès. Al 15, la jugada clau del partit. Una escapada per força i velocitat de Chica, que retalla i envia un centre a l’àrea petita que Luís no desaprofita, i quant tots cantàvem el gol, l’àrbitre del partit anul·la la jugada per suposat fora de joc, que només ell ha vist...A partir d’aquí, el Barça amb els canvis efectuats, i conscient que se l’hi acaba el temps, intensifica el ritme del seu atac, i al 21, Lacruz, salva el remat blaugrana. Rufete no pot aprofitar per rematar una grandiosa jugada de Riera, un cop més. Al 32, Moisés es juga la tarja vermella amb una molt dura entrada al pivito, i al 39 Juli per tercera vegada erra davant Gorka l’incomprensible, per sort del conjunt perico, al que se li estan fent molt llargs els minuts. Al 41, segona tarja groga a Ito, i a defensar el resultat amb deu homes. Armando Sá, que incomprensiblement es alineat per Valverde gaudeix de la millor ocasió, retallant a l’últim defensor culé i marxant tot sol a porta... però la inactivitat del moçambiquès, fa que li recuperi el defensor els metros que l’hi havia tret, i tingui que llençar des de fora de l’àrea, a les mans del meta barcelonista, per manca de velocitat. Al final llançaments un i altre cop de faltes i córners ben defensats, i Chica salva rebutjant el remat de Motta, sent l’última jugada de perill. A la fi podem dir que avui si que hi ha posat el que tots desitgem que hi posin, i podem sentir-nos orgullosos de l'equip. FELICITATS PERICOS. JA TENIM ELS MATEIXOS TÍTOLS QUE ELLS, A L’ESPERA QUE ES FACI JUSTÍCIA.

Fitxa tècnica:
FC BARCELONA: Jorquera: Belletti, Oleguer, Olmo, Silvinho; Motta, Crosas (Jeffren 62’), Sastre (Dimas 45’); Saviola, July, Ezquerro.
RCD ESPANYOL: Gorka Iraizoz; Sergio Sánchez (Velasco 54’), Lacruz, Torrejón, Chica; Moisés, Jonathas (Ito 70’); Rufete (Armando Sa, 82’), Riera (Fede +90), Coro (Fredson 87’), Luís García
Àrbitre: Martin Fuentes, gironí. Molt rigorós amb les targetes als pericos, i ha anulat un gol per un molt dubtós fora de joc a Luís García.

Estadi. Montilivi (Girona). Moisés recull la copa de mans de l’alcaldessa de Girona, per que es veu que era la copa de Girona, i no de Catalunya, i el encara molt honorable Sr, President de la Generalitat no l’hi ha vingut de gust ser ell qui fes el lliurament del trofeu. Presents també, el Conseller Nadal, el President de la FCF, i ambdós presidents dels dos clubs finalistes.

COMENTARI

ALTRE COP EL MATEIX OBSTACLE

Altre cop el mateix obstacle en el nostre camí. I es que mentre no tinguem clar, que els partits de la màxima rivalitat son això, rivalitat en el sentit mes ampli de la paraula, i que els nostres jugadors han de sortir com si juguessin el partit més important de les seves carreres esportives, mai no farem res. Sé que es molt difícil competir amb un club que a més que ens multiplica per masses vegades el nostre pressupost, compta amb els ajuts de tots els estaments federatius, arbitrals, mitjans de comunicació, polítics i demés poders fàctics, per que en un país com aquest es molt fàcil per els oportunistes, per els que desitgen estar contínuament presents en els llocs més importants de la societat, apuntar-se a cavall guanyador. Tot això ho sabem de sobres, malauradament... però no invalida en absolut que uns professionals que cobren d’una entitat centenària i a més bastant bé diria jo, a tenor de les alegries que ens donen, mostrin en aquesta classe de partits la millor cara com a professionals, el màxim esforç, la més gran lluita, el sacrifici total de qui no ens hem d’enganyar es inferior tècnicament, però no pot acabar un partit havent corregut, i havent lluitat menys que l’adversari ciutadà.

Menys abraçades abans del partit, menys actuar com si fossin ídols vostres, i demostrar que vosaltres teniu dignitat, professionalitat com el que més, i que els socis puguem dir que ens sentim orgullosos dels nostres jugadors, independentment quin sigui el resultat. Per cert, ¿tindríem que treure un equip només de jugadors catalans? Malgrat que a la porteria hauríem d’escollir a un basc o a un mallorquí...o en canvi ¿Hauríem de sortir amb la base del equip mes o menys titular, amb jugadors molts que s’agafaran el partit com un més de pre-temporada? Sé que el resultat potser no variarà per que si no ja se encarregarà el sicari de torn que ens hagin designat, com va passar fa dues temporades...o millor dit a la última edició, per que cert equip de futbol que , condiciona calendaris, viola reglaments, incompleix las normes més elementals, no li va venir bé jugar-la en tota la temporada..., però al menys del que es tracta que la imatge sigui decent per part dels nostres jugadors, i que la moral decaiguda per els últims enfrontaments no s’enfonsi encara més... Se m’oblidava; jugadors del RCD Espanyol, si jo fos jugador com vosaltres, potser algú no acabava el partit (jo mateix), però el que estic segur que la primera targeta groga no seria al minut vuitanta. ¿Veritat, que heu captat el missatge?

RESULTATS FUTBOL BASE

2ªB CE Hospitalet 1 RCD Espanyol 1
Divisió d’Honor Juvenil: Binéfar 0 RCD Espanyol 3
Torneig de Terrassa:
Juvenil B: Campió guanyant al Barça en la final 1-0
Cadet A: Campió guanyant al R. Madrid 2-1
Infantil A: Campió guanyant al Valencia CF 3-2
Foto: Josep Maria


Amistosos:
Cadet B- UE Figueres 5-1
Cadet B - UE Lleida 5-2
Infantil B - Figueres 2-1
Junior - Aleví A 1-4
Peralada - Aleví A 0-2
Aleví B - Figueres 5-2
Aleví B guanyador del torneig de Torelló.

Femení A: Segones, “per variar” al Memorial Tomás Caballero
Selecció de Navarra 1 RCD Espanyol 1
Athletic Club Bilbao 2 RCD Espanyol 2 (Guanyador l’Athletic que va
derrotar a Navarra per 1-0)

Femení B - Sant Ponç 9-0. (fotos: josep Maria)
http://www.espanyolfemenino.com/news/amismB5.html

HOMENATJE ALS CAMPIONS

COMENTARI

MALEÏDES ERRADES
Vaig tenir ocasió de llegir ahir un retall del diari Avui, de després de jugar-se la final de la Copa Catalunya de futbol femení al Camp Nou Sardenya, i quant el meu amic em va dir que mirés el resultat de aquesta final, em vaig quedar petrificat al veure que el resultat que figurava al diari en qüestió era el de RCD Espanyol 1 FC Barcelona 7. En sembla ja de per sí, una falta de respecte al futbol femení, a la pròpia competició referent de la nostra terra, a un club centenari, a un equip que assolit sis títols consecutius, guanyant Superlliga, Copa de la Reina, i essent el actual campió d’aquesta competició, i per tant revalidant el títol que l’acredita com el millor equip femení del nostre país, que a més de no haver-hi cap tipus de crònica, a sobra no indiqui qui es el campió i tan sols es faci ressò d’un resultat i a per a mes inri, equivocat, i com es lògic, o maleïda casualitat en favor de l’equip del règim...
¿S’imaginen vostès, senyors del diari Avui o tots els culers, si el dimecres pròxim, a la Copa Catalunya guanyés el Barça per 7-1 i al diari figurés que havia guanyat el conjunt perico per idèntic resultat?...¡No vull pensar, les conseqüències que tal errada comportaria!
I per a més inri, no va ser rectificat a l’endemà, segons m’han informat, motiu per el que s’ha de pensar en alguna cosa més que una simple errada tipogràfica.
Tenia aquest diari, independentment de la seva línia política, (amb això ja no m’hi fico, te tot el dret a defensar les idees polítiques que consideri oportú, i que els seus lectors estiguin d’acord) com un diari seriós...i es per això que tinc que dir que m’ha causat una profunda decepció. Espero, que si llegeixen aquestes línies, senyors del diari Avui, rectifiquin aquest resultat, per que mai es tard, si es tracta d’una equivocació...

EL CIUTAT DE BARCELONA ES QUEDA A CASA.

L’ESPANYOL GUANYA EL XXXIII CIUTAT DE BARCELONA

En primer lloc, com es lògic, començaré per dir que ni ahir era el dia més adient, ni l’horari, però les circumstancies així ho van voler... i als voltants de las dotze de la nit, Moisés Hurtado, aixecava la copa que acreditava com a guanyador el RCD Espanyol de la XXXIII edició del trofeu Ciutat de Barcelona, Memorial Fernándo Lara. Dit això, també em va resultar força estrany el motiu per el qual la copa més petita no va anar a l’equip perdedor, o sigui al subcampió... no vaig entendre els motius que van inspirar a la organització...

Un partit, que no sé si Ernesto Valverde haurà tret moltes o poques conclusions, però que al menys ha pogut servir per reivindicar-se certs jugadors, i al mateix temps aixecar la decaiguda moral després dels últims resultats.

S’ha de dir en honor a la veritat, que la primera part va ser horrorosa, amb un joc molt dolent per part dels dos conjunts, i que només un parell de jugades dels blanc i blaus, van fer gaudir al poc públic que es va donar cita a l’Olímpic de Barcelona. La primera jugada en que el conjunt periquito va rematar a porta, després d’una gran centrada de Iván de la Peña, va ser molt bé rematada de cap, per Walter Pandiani, assolint un gol que feia molts partits i molts minuts que es resistia. Jonathan va tenir en els seus peus el 2-0 però un cop més com ve sent habitual aquesta pretemporada, va errar i el seu llançament va sortir desviat. Als italians amb el 0-0 se els va anular un gol per fora de joc, i havien portat poc, però sempre més de perill que el conjunt espanyolista.

Després dels canvis, a la segona part va canviar per complet el decorat del partit. Una SS. Lazio que amb els canvis introduïts va anar perdent gas, amb nois molt joves, i un RCD Espanyol, que a mica que van anar passant els minuts i es van anar deixant les seves pors, els seus compleixes, i li va donar la responsabilitat del partit al nou fitxatge Jonatas Domingos, molt descol·locat al primer temps, i tots sabem per què...i espero que el mister també hagi vist que amb un 4-4-2 no poden jugar junts Iván i Jonatas, i va acabar sent l’Espanyol clar dominador del joc, i de les ocasions, que ara sí, van començar a produir-se, com les que van gaudir Fredson, Luis García, i a les acaballes del partit, en un molt bo contracop, en el que van participar tots els homes d’atac que en aquells moments estaven en la gespa de l’Olímpic, va concloure amb una passada de la mort de Riera per que Coro, al minut que li fa més gràcia, i va pujar al jumbotron el 2-0 que confirmava la millora en el joc (en el segon temps) i que la XXXIII edició del Ciutat de Barcelona es quedava a casa.

Malgrat ser un partit amistós, es poden treure algunes conclusions. Primer de tot, que em sembla en la meva modesta opinió que Chica donaria molt més de si mateix, jugant per la seva banda, al seu lloc natural, o sigui per la dreta. Que Sergio Sánchez, tot i que es va esforçar molt, seria potser millor jugant de central. Coro, Riera i Luis van donar molta més empenta a l’equip, si ve es veritat van jugar amb el marcador a favor, i amb els suplents de la Lazio.

Del primer temps destacar a Pandiani, que va demostrar ser un bon rematador... quan li centren bones pilotes. També es va pogué veure que hi ha jugadors molt vàlids però que no es troben al seu millor moment, com Iván de la Peña, Fredson o el mateix Jonathan Soriano, que no acaba de disputar els seus minuts amb la moral i convicció que sempre ha disposat. Coro jugant entre línies, amb un joc per bandes, i amb el nou fitxatge Jonatas, un cop es solucioni el problema amb els laterals, i ja puguin jugar amb la forma física adequada tant Velasco com Peixoto, tots esperem que aquest equip ofereixi una imatge molt més decent, i mes engrescadora en el futur, per que segueixo pensant que malgrat no s’ha reforçat com tots esperàvem, aquest equip no es tan dolent com s’entesta en fer-nos pensar un cop sí i altre també.

Em sembla en la meva opinió que el reconeixement que es va fer a la trajectòria professional i humana del doctor Salvador Oliveras, potser es tenia que haver fet en un partit de més concurrència de públic, però al menys hi va haver el detall, de tenir un recordatori a qui va estar dedicat durant gairebé cinquanta anys al club en els serveis mèdics. Per què també es hora que els homenatges en aquest país es facin en vida dels homenatjats.

FITXA TÈCNICA
R.C.D. ESPANYOL: Gorka Iraizoz; Sergio Sánchez, Jarque, Torrejón, David García: Ito, Jonatas, de la Peña, Rufete; Jonathan y Pandiani.

SS. LAZIO: Peruzzi; Bonetto, Siviglia, Cribari, Belleri, Zauri, Ledesma, Quadri, Foggia, Mundingayi, Makinwa.

Substitucions: Per part de l’Espanyol van sortir Moisés per Jarque, Coro per Pandiani, Riera per de la Peña, al començament de la segona part, i després Chica per David, L. García per Jonathan, Fredson per Rufete, Costa per Ito, i Lacruz per Torrejón.

Per part italiana, Berni va substituir al meta Peruzzi, i van entrar també Casini, Diakite, Baronio, De Silvestri, Greco, Firmari, i Capogna.

Àrbitre: Ayza Gámez.(Valencià) va mostrar l’única targeta groga a l’italià Siviglia.

Estadi Olímpic Lluís Companys; 6150 espectadors

Foto: rcdespanyol.com

PEIXOTO. HISTORIAL

Nom : César Peixoto
Nom complet: Paulo César Silva Peixoto
Data de naixement 12-05-1980 Caldas das taipas-Guimaraes
Altura (Mt): 1.82
Peso (Kg): 73
Nacionalitat: Portuguesa
16 Partits disputats 14 de complets (1408’) 4 targes grogues i 4 gols l’última temporada amb el FC Porto.

1999-00 C. Taipas
2000-01 C. Taipas
2001-02 Os Belenenses
2002-03 FC Porto

2003-04 FC Porto
2004-05 Vittoria Guimaraes, i FC Porto
2005-06 FC Porto

ÚLTIMS FITXATGES
Les presses mai son bones.; però en el cas del nostre club, encara menys. Els nous laterals del conjunt perico, Velasco i Peixoto, que acabaran de configurar el planter per aquesta temporada, vindran a omplir el buit que hi havia als dos laterals, cosa que tots ho sabíem, inclòs els responsables esportius del club... vull pensar, per el que es veu. Ja sé que les millors condicions econòmiques a l’hora de pogué fer-se amb aquests jugadors, hauran influït. Com es evident Velasco ve amb la baixa a la butxaca, cosa que potser fa unes setmanes no hagués sigut així. En quant al tema de Peixoto, es un cas similar al de Coco, però amb menys edat, per que malgrat vingui cedit, sempre es més fàcil recuperar-se bé als vint-i-sis anys que als trenta...
De totes maneres, el aspecte preocupant independentment de l’estat de forma d’aquests nous jugadors, (hi podem unir-hi també a Moha), es el que s’amaga darrera d’aquestes últimes operacions. Una improvisació total, incrementada per la desfeta dels últims partits i més en concret per el debut al campionat de lliga. Per molt que l’economia sigui la que és, no es pot esperar quatre mesos per fitxar el que era una necessitat inqüestionable al penúltim dia abans es tanqui el termini per fitxar.

Juan Velasco. Nascut a Dos Hermanas (Sevilla) 17/05/1977
Va disputar el seu primer partit a primera el 5-3-97, perdent a Vallecas, per 2-0 amb el Sevilla F.C.
Després de jugar al Coria, la temporada 1996-97 jugar al Sevilla FC., a l’equip filial de segona B. (15 partits i va marcar un gol)
La temporada 96-97 va debutar al primer equip jugant 13 partits 11 sencers, un de 45’ i altre de 64’ (1099’). 2 targes grogues.
La temporada 97-98 i 98-99 va jugar a segona divisió disputant 34 partits i dos gols en cada una de elles.
La temporada 99-00 va fitxar per el R.C. Celta de Vigo disputant un total de 29 partits: 25 complets, 3 no complets, i un sortint de la banqueta. Total 2502 minuts. Va marcar un gol i va rebre 7 targes grogues i una de vermella. A més va disputar 7 partits de UEFA.
La temporada 2000-01 va jugar 33 partits, 27 complets. (2833’) 10 targes grogues
La 2001-02 va jugar 16 partits dels que 11 va jugar els noranta minuts. (1270’) 3 targes de grogues i una de vermella. A més 1 de UEFA.
La temporada 2002-03 va jugar 31 partits, dels que 25 van ser complets. (2617’) 3 targes grogues. 4 partits de UEFA
La temporada 2003-04 va jugar 25 partits dels que 24 foren complets. (2235’) 3 targes grogues i una de vermella. 7 partits de Champions League.
Després del descens del R.C. Celta de Vigo a segona, fitxa per el Atlético de Madrid, i en la temporada 2004-05 juga un total de 21 partits, dels que 16 son complets. (1731’) 2 targes grogues.
I per últim la passada temporada amb el conjunt matalasser va disputar 25 partits, 23 dels quals jugà els 90 minuts. (2231’). 9 targes grogues.

COMENTARI

El nostre femení, un cop més salva l’honor blanc i blau.

Les nostres noies, el passat divendres estaven desitjoses que el UE Lleida no guanyés al Barça per pogué enfrontar-se al conjunt blaugrana, sense cap animadversió al conjunt lleidatà, i pogué un cop més demostrar qui realment gaudeix de la supremacia del futbol femení a la nostra terra.

Un altre cop, van arrasar a l’etern rival ciutadà, van assolir la xifra màgica dels 7 amb el famós gol del mal anomenat “honor” i ja es la tercera vegada que això succeeix. Molta gent estava a la nostra ciutat esportiva veient la victòria també important del nostre filial, però els que cada cop ens sentim més identificats amb l’esperit de lluita d’aquestes noies, els plantejaments tàctics i tècnics del nostre entrenador, i el esforç de tots els que fan possible que l’Espanyol femení sigui avui un dels setze (de moment) millors equips d’Europa (a veure si hi ha sort hi ens colem entre els vuit millors, malgrat la dificultat que això entranya), no podíem deixar passar l’ocasió d’estar al costat del equip que ens ha donat la primera lliga a la nostra historia, a la secció de futbol, i per tant també el primer doblet, fita aquesta tan sols igualada en nostre club per un altre equip femení... les noies del Volei blanc i blau, amb Cecilia del Risco al capdavant.

De justícia esportiva i moral per que abans de tot son éssers humans, es donar les gràcies a tot l’equip femení i al mateix temps reconèixer la importància de les seves gestes i donar públicament constància de les mateixes, aixecant acta en la xarxa de xarxes dels seus èxits.

Aqui deixo fotografies del partit final del Campionat de Catalunya, jugat el passat diumenge 27 d'agost de 2006 al Nou Cerdenya.



http://img182.imageshack.us/slideshow/player.php?id=img182/4546/11567541780jn.smil

Benvolguts pericos i periques:

Començo aquest projecte de blog, com un racó més que les noves tecnologies permeten de llibertat i pluralitat en un àmbit molt maltractat en aquest sentit com es el àmbit esportiu a la nostra terra. Lluny de les discrepàncies d’ordre polític, social o econòmic, el sentiment perico ens uneix profundament a tots aquells que defensem la llibertat d’escollir, el dret a pensar diferent, no tenir que donar comptes a ningú de quin equip som, no sotmetre’s a cap tipus d’imposició, tant de fet com de fact0, per que una societat que inclòs en l’àmbit esportiu, trepitja sistemàticament el dret de les minories a no caminar en la mateixa direcció dels que han imposat sempre els seus criteris, no es pot qualificar com una societat sana, i lliure.

I ho faig després d’una derrota dolorosa al nostre estadi, per que serveixi d’exemple que hi ha coses irrenunciables, com es el dret a escollir lliurement les nostres afeccions, les nostres il·lusions, sense que ningú ni cap institució ens digui per quin club de futbol hem de simpatitzar, i que això mai s’ha de veure afectat per que els resultats esportius ens donin l’esquena, per que com molt bé diu nostre dita, som la força d’un sentiment.