GOLEJADA DEL INFANTIL: ESPERA EL NÀSTIC A SEMIFINALS

Foto d'arxiu.

RCDE INFANTIL "A": 4 - EC GRANOLLERS: 0

L’equip infantil del RCD Espanyol s’ha classificat per disputar la propera setmana les semifinals del Campionat de Catalunya, en derrotar ahir vespre al EC Granollers per un contundent 4-0, després d’arribar-se al descans en avantatge blanc i blava de dos gols a zero.

Domini blanc i blau
Partit dominat per el conjunt de Josep Oliver superior al rival vallesà, i que es va fer mereixedor de la classificació a semifinals on espera el Nàstic, fet per el que es preveu una gran semifinal entre el segon i tercer classificat al campionat de lliga.

La primera ocasió del partit va ser per l’Espanyol al centrar molt be Lucho per l’esquerra i la rematada de cap d’O scar Medina en planxa va ser rebutjada pel meta vallesà a còrner.

Quatre minuts després (7’), Nestor centra per la dreta i la rematada de nou d’Oscar al primer pal troba l’encert del porter del Granollers que impedeix el gol blanc i blau.

Moments en que el Granollers ensenya les urpes
La gran ocasió dels visitants va tenir lloc moments després quan un davanter per la dreta, remata creuant en excés la bola, i aquesta surt a la dreta (no gaire lluny del pal) d’Eric.

La segona ocasió del Granollers va tenir lloc al minut 13, quan “Coco” Corella va salvar el gol creuant-se molt oportú en el darrer instant evitant que el davanter visitant afusellés al porter perico.

Lucho aconsegueix posar en avantatge al quadre espanyolista
Jugada per banda esquerra de Sergio Corella que passa en profunditat a Oscar Medina, i aquest fa un bon control es gira i deixa anar una centrada perfecta al segon pal on Lucho remata al fons de la porteria.

El segon, seria dotze minuts després, quan una passada de Lucho a Aitor, aquest l’aprofita per quedar-se sol regatejar al porter i marcar a plaer en una perfecta jugada de l’atac espanyolista.

Amb aquest resultat s’arribaria al descans.

En el segon temps, domini altern, però els gols... de l’Espanyol
El Granollers comença el segon temps incrementant el domini; s’ha de dir que amb el dos a zero, el partit ja estava pràcticament decidit i l’Espanyol es va dedicar a mantenir el resultat en espera d’aprofitar contracops que poguessin incrementar el compte. El Granollers va demostrar pocs recursos en atac i tan sol un xut que se’n va anar per poc per sobre el travesser només començar el segon període.

Aitor de nou
El tercer espanyolista, al minut onze de la represa, té de nou com a protagonista Aitor que remata molt bé de cap una centrada.
El Granollers ho intenta però tots els seus remats surten desviat lluny dels tres pals.

La millor ocasió en el segon temps dels vallesans té com a resposta la bona intervenció del meta espanyolista que respon amb un rebuig amb la cama.

En les acaballes del matx, l’Espanyol sentenciaria el partit amb un quart gol mitjançant Oscar que en jugada de l’atac espanyolista rep l’esfèrica i supera al porter visitant rematant al fons de la porteria.


RCD Espanyol: Eric; Albarrán. Arroyo, Jose Manuel, Coco; Jacobs, Casado; Nestor, Aitor, Oscar Medina i Lucho.
També van sortir: Didac per Nestor en el primer temps (m.13), Álex, Carlos Ruiz, Tarsi, Ángel, Gerard.

Gols: 1-0: m. 14 Lucho; 2-0: Aitor, m. 26; 3-0: Aitor, m. 47; 4-0 Oscar, m. 65.

VUITENS DE FINAL. (INF)	.	QUARTS DE FINAL		SEMIFINALS	.
FC BARCELONA	3	FC BARCELONA	5	FC BARCELONA	.
FC GIRONA	0
UE LLEIDA	3	UE LLEIDA	1
CF BADALONA	1
.	.	.	.	.	.
CF DAMM	1
UD CORNELLÀ	2	UD CORNELLÀ	1	UD CORNELLÀ.	.
CE L'HOSPITALET	*	CE L'HOSPITALET	1
(Exempt)	.	(pen. *)
.	.	.	.	.	.
RCD ESPANYOL	8	RCD ESPANYOL	4	RCD ESPANYOL	.
CE EUROPA	0
UNIÓ FB JABAC-TERRASSA	0
EC GRANOLLERS *(P)	0	EC GRANOLLERS	0
.	.	.	.	.	.
GIMNÀSTIC TARRAGONA	3	GIMNÀSTIC TARRAGONA	3	GIMNÀSTIC TARRAGONA	.
UE SANT ANDREU	1
FUNDACIÓ MATARÓ	3	CF RIUPRIMER	0
CF RIUPRIMER (pen.)	3

Dir en altre ordre de coses que la Selecció Catalana Sub 14 va guanyar el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques al derrotar a Galícia en la final per un contundent 5-0. En el combinat català, van participar del triomf els jugadors del RCD Espanyol Infantil A, Jose Manuel Ríos que va aconseguir el tercer gol, Oscar Arroyo, en l’onze inicial i Eric Jacobs en el segon temps. Sergio Corella completava la convocatòria en quant a jugadors espanyolistes presents.

CLASSIFICACIÓ FINAL JUVENILS i CADETS (ASCENSOS I DESCENSOS)

QUARTS DE FINAL DE LA COPA CATALUNYA D'ALEVÍNS I INFANTILS AVUI A SADRIÀ

Aquest cap de setmana va cloure els darrers campionats de lliga al futbol base: La Lliga Nacional Juvenil i la categoria Prebenjamí; d'aquesta darrera ja ens referirem posteriorment.

Anem per la Classificació final de la Lliga Nacional Juvenil en el seu grup setè, i de passada oferim les classificacions de les categories cadets, que van quedar "penjades" per diferents partits suspesos per les pluges al seu dia; de fet, el Jabac Terrassa - Espanyol s'ha donat per acabat quan només es va disputar el primer temps (0-1), i encara n'hi ha de pendents de resolució per la FCF, que probablement ja ni es disputin ja que no afecten a la classificació.

EFECTES DE CLASSIFICACIÓ.

Baixen de Divisió d'Honor Juvenil a LLiga Nacional (grup VIIè): UE Sant Andreu. Els altres descendits: Amistad, Casablanca i Balsas Picarrals jugaràn al grup aragonès de Lliga Nacional (VIè).

CLASSIFICACIÓ JUVENIL LLIGA NACIONAL GRUP 7è.

	CLASSIFICACIÓ	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1	FC BARCELONA "B"	34	85	26	6	2	105	17
2	UD AT. GRAMENET	34	80	25	5	4	66	30
3	RCD ESPANYOL "B"	34	72	23	3	8	97	44
4	CE L'HOSPITALET	34	67	21	4	9	84	60
5	GIMNÀSTIC TARRAGONA	33	53	15	8	10	50	52
6	TERRASSA FC	33	53	14	11	8	55	50
7	CE EUROPA "B"	33	52	16	4	13	49	52
8	DAMM CF "B"	34	50	14	8	12	54	43
9	UE CORNELLÀ B"	34	44	12	8	14	50	55
10	REUS DEPORTIU	34	40	13	1	20	46	69
11	UE CASTELLDEFELS	34	39	10	9	15	50	66
12	CE MANRESA	34	38	9	11	14	42	52
13	C. MERCANTIL	34	38	10	8	16	53	67
14*	UE SANT ANDREU "B"	34	38	10	8	16	27	41
15	AT. HORTA	34	31	9	4	20	31	69
16	GIRONA FC "B"	33	28	7	7	19	35	63
17	EC GRANOLLERS	34	26	8	2	24	38	65
18	FP SÁNCHEZ LLIBRE	34	19	6	4	24	36	73

EFECTES DE CLASSIFICACIÓ

Pugen a Divisió d'Honor Juvenil: UD At. Gramanet i CE L'Hospitalet, ja que Barcelona (Campió) i RCD Espanyol (tercer) no ho poden fer.

Perden la categoria d'argent del futbol juvenil: UE Sant Andreu B, que tot i quedar en catorzena posició baixa arrossegat per el descens del "A" de Divisió d'Honor. Acompanyen al conjunt quatribarrat, U At. Horta, Girona FC "B", EC Granollers i FP Sánchez Llibre que no ha pogut mantenir la categoria en la seva estrena.

Pugen de Preferent Juvenil catalana a Lliga Nacional: Unificació Bellvitge, AEC Manlleu, com a campions dels dos grups i els segons AE Prat i Bordeta Lleida, i (curiosament també els tercers per compensar els dos ascensos a Divisió d'Honor), CF Badalona "B" que l'havia perdut la segona plaça amb una impugnació d'un partit i Ricoh Premià .

Aixó és al menys el que es desprén de les actuals normatives tret que la FCF decideixi el contrari, modificant criteris, per desfer aquest embolíc d'ascensos i descensos no compensats.

CLASSIFICACIÓ CADET DIVISIÓ D'HONOR

.	CLASSIFICACIÓ	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1	RCD ESPANYOL	30	80	25	5	0	89	17
2	FC BARCELONA	30	72	23	3	4	105	18
3	UE CORNELLÀ	29	66	21	3	5	66	24
4	DAMM CF	30	52	15	7	8	53	35
5	UD AT. GRAMENET	30	46	13	7	10	44	46
6	UFB JABAC CJ - TERRASSA	30	45	13	6	11	40	49
7	GIRONA FC	30	42	13	3	14	43	43
8	C. MERCANTIL	29	39	10	9	10	42	45
9	CF BADALONA	30	39	10	9	11	46	56
10	CE EUROPA	30	39	12	3	15	47	68
11	FE FIGUERES	30	37	11	4	15	53	59
12	UE LLEIDA	30	33	8	9	13	39	42
13	BARRI SANTES CREUS	30	29	8	5	17	34	64
14	CE L'HOSPITALET	30	28	8	4	18	36	51
15	AE PRAT	30	20	5	5	20	27	68
16	FP SÁNCHEZ LLIBRE	30	8	2	2	26	24	103

EFECTES DE CLASSIFICACIÓ

Campió Divisió d'Honor Cadet: RCD Espanyol.

Baixen a Preferent: Barri Stes. Creus, CE L'Hospitalet, AE Prat, i FP Sánchez Llibre.

CLASSIFICACIÓ CADET PREFERENT GRUP SEGON

.	CLASSIFICACIÓ	PJ	PTS	PG	PE	PP	GF	GC
1	RCD ESPANYOL "B"	30	81	26	3	1	100	21
2	CE MATARÓ	30	53	15	8	7	69	46
3	AEC MANLLEU	30	52	15	7	8	54	36
4	UE CORNELLÀ "B"	30	47	14	5	11	46	46
5	CF DAMM "B"	30	44	11	11	8	39	38
6	UD AT. GRAMENET "B"	30	43	11	10	9	51	51
7	UE SANT ANDREU	30	43	11	10	9	53	48
8	GIMNÀSTIC "B"	29	41	12	5	12	54	52
9	GIRONA FC "B"	30	41	11	8	11	59	52
10	CD BLANES	30	40	10	10	10	59	49
11	JABAC CF-TERRASSA	30	38	12	2	16	41	50
12	EF OSONA	30	37	9	10	11	51	65
13	CD MASNOU	29	33	9	6	14	48	69
14	PB ANGUERA	30	32	9	5	16	40	60
15	JOSEP MARIA GENE	30	23	6	5	19	46	80
16	EC GRANOLLERS "B"	30	13	2	7	21	28	75

EFECTES DE CLASSIFICACIÓ

Campió grup segon Cadet Preferent: RCD Espanyol.

Pugen a Divisió d'Honor: Nàstic de Tarragona (2n classificat grup primer) i CE Manresa (3r classificat grup primer), i CE Mataró (2n classificat grup segon) i AEC Manlleu (3r classificat grup segon).

Baixen a Primera Divisió Cadet: SE AEM, UE Lleida "B", At. Segre, CF Cubelles en el grup primer de Preferent , i en el segon grup perden la categoria: CD Masnou, P.Barc. Anguera, Josep Maria Genè, i EC Granollers "B".

Pugen a Preferent Cadet, els equips següents:

Dels deu campions de grups de Barcelona de Primera Divisió Cadet, després d’enfrontar-se en eliminatòria a doble partit: Cardedeu (va derrotar a l’Europa), Junior (al Marianao Poblet), i els guanyadors del UD Sabadell Nord- Badalona B, Juventus – Gavà "B" i Sants - Martorell

Pugen també els campions de la província de Girona i Lleida, l’EF Gironés Sabat i l’EF Tarrega respectivament. De Tarragona sortirà el darrer equip que assolirà l'ascens, de la eliminatòria EF Valls – Rapitenca.

AGENDA

28-5	Espanyol B - UE Cornellà	Ciutat Esportiva. Amistós	2-1
31-5	Espanyol B - AE Prat	Ciutat Esportiva. Amistós	11:00 h.
1-6	Juvenil A - FC Barcelona	Ciutat Esportiva. Anada 1/4 F. COPA S.M. el REI	12:00 h.
31-5	Combinat Juvenil. O.Marsella, FCB, Chenois, Nice, Panionos,	TORNEIG Chenois (Suïssa).	S/C
26-6	Juvenil B - Sevilla, FCB, PArtizán, AT.M., Torino...	IV Mundial de Clubs Sub 17. Trofeo Quixote.	S/C
31-5	Cadet A - Barri Stes. Creus. SEMIFINAL COPA CAT.	Ciutat Esportiva.	16:00 h.
31/1-6	Sel. Mpal. Granadilla - Cadet B / Tenerife- Las Palmas.	Torneig Granadilla de Abona. (Tenerife)	16:30 / 10:00
28-5	Infantil A - EC Granollers 1/4F.	Ciutat Esportiva. COPA CAT.	4-0
30/31/1	Infantil- FCB, RMAD, Villarreal, AZ Alkmar, O. Lyon...	Torneig Ciutat de Mataró. Inst. Map. Carles Padrós.	S/C
31/1-6	Infantil B - Can Rull, Albacete, Grama, Damm, Jupiter, Jabac...	Torneig CFU Can Rull RT (Sabadell)	S/C
28-5	Aleví A -UD At. Gramanet. 1/4F.	Ciutat Esportiva. COPA CAT.	1-0
31/1-6	Aleví A - Zaragoza, R.Soc, Villarreal, Valencia, Boavista...	Torneig Memorial Francesc Vila. (Andorra la Vella)	S/C
1-6	Aleví B - CD Castellón. /.... San Gregorio - Getafe	Torneig St. Gregorio. Saragossa	13:30/ 16:30 o 17:40
31-1	Benjamí A - R. MAD., FCB, ATMAD., Villarreal, Valencia, Ferencvaros, Vitoria.	Torneig Memorial Francesc Vila. (Andorra)	S/C
31/1-6	Benjamí B. SE AEM, Lleida, Loyola, At. SEgre, CN Helios...	Torneig AEM Lleida	S/C
31-5	Benjamí C - St.Cugat, Mercantil, Sabadell, S.Llibre, Nastic, Lleida, Europa	Torneig St.Cugat Valles	S/C
1-6	Benjamí C - CF Esplais, Girona, Farners, Figueres, Palamós...	Torneig Castelló d'Empuries (Girona)	Matí
31-5	Pre Benjamí. EF Bordeta, Pardinyes, FCB, Amistad, Lleida, Mollerussa...	Inst. Esp. UE Bordeta (Lleida)	S/C
1-6	Pre Benjamí - Porqueres, CF Farners, Cadaqués, CF Esplais, Palamós,	Torneig Castelló d'Empuries (Girona)	TARDA
1-6	CD Transportes Alcaine / Prainsa - Femení A	Campos Federación (Saragossa). .................1/4 COPA SM la REINA. ANADA	12:00 h.
31-5	Femení B - FC St. Quirze de Besora - AMISTÓS	Ciutat Esportiva	18:00 h.
1-6	Femení C - Vilanova, St.GAbriel, Suburense, Xaica...	Torneig St. Pere de Ribes. (Mpal. St. Pere)	S/C
1-6	Femení Cadet - Reus Deportiu	Mpal. Levante las Planas (S. Joan Despí).	11:00h.
30/30/1	Santpedor -Femení Infantil A.	Torneig. Mpal. Santpedor	S/C

PRESENTAT CRISTIAN ÁLVAREZ

Foto: Club Atlético Rosario Central. com

COMENTARI: TRES CENTES MIL RAONS PER CALLAR.

A Can Perico, signar un contracte a un entrenador per més d'un any... uf!
(Fotos d'arxiu)

Valverde no ens explica per que se’n va. Solament ens ho insinua lleugerament.

Ernesto Valverde se’n va del RCD Espanyol per que “el ambiente en el vestuario, no era el mejor” segons les seves pròpies paraules.

Els socis es preguntaran (sense obtenir clar cap tipus de resposta) el per què Valverde ja que llença aquesta afirmació a l’aire, no ens explica d’una vegada que cony passa en aquest vestidor, per que ja no és el primer que salta per aquest mateix argument (i jugadors també han apel·lat a la mateixa excusa per marxar).

Daniel Sánchez Llibre ens respon sempre quan és entrevistat en els mitjans que el “vestuari es un santuari”. No n’estic d’acord; s’està parlant d’una entitat centenària que arrossega desenes de milers de socis i aficionats que senten i pateixen per aquests colors; s’està parlant d’un club que mou més de quaranta milions d’euros (més de sis mil milions de les antigues pessetes). Crec que tot el que afecte al rendiment de l’equip, que és l’únic fi de la societat, (és un club de futbol no cap ONG) interessa, preocupa, i té que saber-se per qui a la fi a de passar comptes, com son els socis accionistes.

Per que no parlem de friccions puntuals entre persones en un moment donat, si no que s’especula (no sé si amb encert o es fals) que dins del vestidor hi ha un autèntic poder fàctic (no m’agrada l’altre paraula que es fa servir molt sovint per qualificar la situació, per que en els moments de joia –Final Copa, Glasgow, primera volta- també eren els mateixos membres en el vestidor). Per tant més que càncer, diria poder fàctic que mana massa dins l’entitat. Però es clar, sempre que algú mana més és per que algú mana menys. (Donant per un moment per certes aquestes informacions). I aquí caldria preguntar qui és qui fa abandó de les seves responsabilitats...

L’entrenador per poc caràcter? El director esportiu està al corrent dels veritables motius? Ha pensat en dimitir ell també com a co –responsable de la desfeta? Segueix encapçalant el senyor Sebastián Javier Rodríguez l’àrea esportiva del Club? O pot ser ja no... ara és el senyor president davant la fugida o passada a segon pla del senyor que ens tenia que sortejar un apartament entre tots els socis i ningú, cap absolutament periodista, li pregunta quan complirà la seva paraula. Per que amics, si no és capaç de complir una paraula donada d’aquesta envergadura, amb anuncis als diaris, com ens podem fiar d’altres històries per no dormir.

Aquests 300.000 euros que s’especula en certs mitjans com el Diario As, a bon segur que seran molts bones raons per que el Txingurri no ens expliqui la veritable raó de la seva marxa. ¿Haurà demanat canvis profunds en el club a nivell esportiu, mèdic, i de renovació de la plantilla?

Una altre pregunta em passa per cap: El proper entrenador, ¿El portarà l’ex jugador del RCD Espanyol, Iñaki Ibáñez, com Lotina i Valverde? (Nota: No confondre amb Iñaki Pérez tot i que son de la mateixa època i van coincidir).

Tintín Márquez, (també sona el seu nom), ¿S’informava del que passava per la premsa, com un ex president del govern deia? Hi era present en aquest vestidor amb Lotina i amb Valverde, com a segon – o tercer és igual per el cas- ?
Amb qui estava ell? amb els “poderosos” del vestidor, amb l’ex tècnic, amb l’anterior ex- tècnic, o senzillament aplicava allò de l’exercit de “oir, ver y callar” i de passo cobrar religiosament tots els mesos?


Estarà d’acord el nou tècnic amb els dos fitxatges realitzats?. Per que es clar, podria passar com quan el senyor Herrera va imposar el seu criteri fent que Jonathan Soriano s’incorporés a l’equip i ja em vist el resultat davant la poca confiança del tècnic i la poca aportació del davanter.

"FINAL ANTICIPADA" DE LA COPA DEL REI JUVENIL

COPA DEL REI JUVENIL	QUARTS DE FINAL (1 i 8 Juny)
RCD ESPANYOL	FC BARCELONA
RC CELTA	R. ZARAGOZA
RAYO VALLECANO	UD VECINDARIO
SEVILLA FC	REAL SOCIEDAD

EL JUVENIL B S'ACOMIADA DE LA LLIGA AMB DERROTA I MAL JOC

A les 18.00 ja només quedaven tres autocars, però a les 17.00 n'estava ple tot el parking de Sadrià.

RCD JUVENIL B: 1 - GIRONA FC: 2

Dolenta la imatge que va oferir dissabte a la Ciutat Esportiva el Juvenil B, davant el descendit Girona FC en la darrrera jornada de la Lliga Nacional Juvenil, en un encontre dominat del primer al darrer minut per els gironins, en el que cap dels dos equips es jugaven res a la classificació; diguem-ne tal com està de moda dir ara en el mon perico, que se’n va anar de vacances una jornada abans.

El fet era que Pepín va donar minuts a suplents, davant les baixes i davant la nul·la transcendència del matx, donant descans a titulars. El Girona es va agafar molt seriosament el xoc, i d’un bon principi va posar setge a la porteria defensada per Pol Freixanet.

Ja en el minut quatre una falta llençada pels gironins va ser rematada fora per un dels davanters visitants que es trobava tot sol.
Una de les poques jugades espanyolistes va ser una centrada de Raul, i el remat d’Álvaro de cap es va marxar fora.

L’Espanyol no existia sobre la gespa natural del camp principal; els gironins van pogué marcar en dues ocasions però Pol el perico més encertat en el primer temps va salvar d’encaixar el segon.

Però com l’Espanyol no reaccionava va acabar venint el gol visitant, amb una rematada de cap rebutjada per Pol, que va ser rematada davant la passivitat defensiva en segon instància en la boca de gol, sense que ja Pol pogués fer res per evitar el gol.

Després d’una sortida erràtica de Pol, acaba la pilota colpejant al travesser. De l’Espanyol, un xut fora llunya en les acaballes del primer temps i res més.

El segon temps més del mateix, l’Espanyol va dominar més intentant el gol de l’empat, però li va faltar imprimir molt més ritme al partit i major idees, fet que no va tenir lloc i el Girona va acabar marcant el segon en la recta final del matx i va deixar en anècdota el gol de Caballé en temps d’afegit.

L’Espanyol acaba tercer, fent 16/30 en els deu encontres des de que Pepín Cabezas es va fer càrrec de l’equip substituint a Josep Clotet en la moguda de tècnics que hi va haver al club amb motiu de la destitució de Rubi en el filial.

Dir per últim que l’encontre es va disputar al Camp 1er. debut a que en la jornada del dissabte es va celebrar durant mati, migdia i tarda un torneig internacional “LAPP KABEL”, (no em pregunteu més, per que ignoro que era allò) i la Ciutat Esportiva estava envaïda per autocars i gent de totes les edats i nacionalitats jugant partits (molts eren alemanys o al menys portaven en les samarretes el nom de clubs germànics). Això va obligar a que l’Escola canviés d’horaris i omplís el camp tercer a partir de les sis de la tarda, obligant al juvenil B a disputar l’encontre darrer de lliga al principal.

VALVERDE DEIXA DE SER ENTRENADOR DEL RCD ESPANYOL

El que ahir era blanc, avui es negre
Poc més de vint-i-quatre hores ha durat Ernesto Valverde com entrenador, des de que ahir el President manifestés que tenia una temporada de contracte i que no hi havia cap problema per que el “Txingurri” continués i complís el seu compromís.

En canvi la realitat va per altre banda: Avui Ernesto Valverde ha deixat de ser entrenador del RCD Espanyol: El tècnic està explicant en aquests moments els motius per els que renuncia a la temporada que té de contracte.

Ernesto Valverde Tejedor, (Viandar de la Vera, Càceres, 09/02/64) va ser jugador del RCD Espanyol les temporades 1986/87 i 87/88 (temporades del 3r lloc i de la que l’Espanyol va ser finalista de la UEFA) després de ser fitxat del Sestao. Va ser traspassat junt amb Miquel Soler a l’etern rival i va acabar jugant en la seva darrera etapa al conjunt de l’Athletic Club i al Mallorca a la divisió d’argent.


Confirmat com a tècnic per el Consell d’Administració del RCD Espanyol el 25 de maig de 2006 en substitució de Miguel Ángel Lotina, qui va fer despertar les passions fins el màxim als espanyolistes amb la consecució del títol de Copa al Bernabeu i la salvació en temps d’afegit amb el gol de Coro davant la Real.
El “Txingurri” va ser presentat amb els seus col·laboradors Jon Aspiazu i Gonzalo Abando, homes de confiança de la seva època en l’Athletic Club.


Com entrenador va començar a les categories inferiors de l’Athletic Club, arribant al primer equip i després de dues temporades a l’Athletic, l’Espanyol es va fixar amb ell després d’agafar-se un any sabàtic. Va signar en principi per una temporada, amb els fitxatges de Moha, Lacruz, Rufete, Velasco, Peixoto, Jonatas, la recuperació de Riera, i l’ascens de Torrejón al primer equip.

Les coses en un principi no van acabar de funcionar. Com sempre es va perdre en un encontre lamentable en la inauguració del campionat davant el resen ascendit Nàstic de Tarragona, i els primers compassos de la lliga van ser molt complicats amb diverses friccions amb alguns dels jugadors (el casos més sonats van ser els de Luis i Costa qui va també va obsequiar al públic amb un bon sortit botifarrer)

A la Copa del Rei l’equip va tocar fons, caient eliminat a Montjuïc davant el Rayo Vallecano de segona B. Va ser el primer cop fort de l’Era Valverde. El públic va mostrar tota la seva indignació amb crits ofensius dubtant de la professionalitat dels jugadors.


El pobre bagatge en la lliga, quedava compensat per bons encontres en la competició europea, que també amb un començament dubitatiu (Artmedia), les victòries a Praga, a Amsterdam davant l’Ajax, donaven una certa tranquil·litat i prestigi, que es va estendre al campionat de lliga intercalant grans partits (triomf 3-1 al Barça), amb desfetes vergonyoses (Nàstic 4-0).

A mida que va avançar la temporada després de molts experiments, per fi el “Txingurri” va trobar una alineació tipus, que li va permetre consolidar l’equip en la zona tranquil·la de la classificació i centrar-se en la UEFA en la que cal destacar el paper dels teòrics suplents com Gorka, Lacruz, Coro i en especial Pandiani, qui va prometre i va complir anotar divuit gols a la temporada.

Eliminatòries superades davant Livorno i Maccabi, portaven l’Espanyol a quarts de final després de gairebé vint anys. Davant el Benfica amb un Gorka estel·lar i davant el temible Werder Bremen, l’equip va donar el millor de si mateix, amb inoblidables nits de futbol que seran recordades per sempre.

L’Espanyol tornava a reviure altre cop una final i altre cop acabava el somni amb la tragèdia dels penals que li privaven d’aixecar el trofeu continental. Valverde va ser l’únic que com a jugador i entrenador havia perdut dues finals i per penals. I a més, sense perdre cap encontre; fins i tot a Glasgow l’Espanyol tirava d’èpica amb un home menys durant massa temps i es resistia agonitzant fins arribar a l’altre riba del riu per morir allà amb dignitat i orgull.


Valverde havia estat renovat durant la temporada i amb els fitxatges de Valdo, Lola, Clemente i Lafuente, però amb els traspassos de Gorka i de Pandiani, totalment incompresos per la majoria de la massa social, l’Espanyol començava de nou la temporada tant malament com sabia tornant a perdre a l’Olímpic amb el Valladolid.

Després d’uns partits de solvència incerta, l’equip va començar a desplegar el millor joc, jugant per bandes, contracops letals, obtenint victòries a llocs com a Sevilla, Valencia, Atletico de Madrid a domicili, i a casa triomfs davant el R. Madrid, empat amb el Barcelona, i l’apoteòsic triomf davant el Villarreal per 3-0 que feia que l’equip comencés en tercera posició el primer cap de setmana l’any 2008.


Sense que ningú s’ho expliqui encara aquella meravella d’equip, de conjunt, de joc col·lectiu sense fissures que feia 36 punts en 18 encontres, es venia avall, primer per les baixes, (lesions de homes bàsics, Kameni a la Copa d’Àfrica i comiat de Jonatas) després acusant el cop de l’eliminació de la Copa del Rei (igual que a la Uefa passada sense perdre cap partit i en la tanda de penals amb el mateix protagonista en el darrer llançament), i finalment per unes raons que encara avui ens preguntem els socis, aquesta ratxa va prendre un caire vergonyós a ulls dels socis.

L’equip es va difuminar, donant a Murcia la pitjor imatge i encadenant una ratxa dels 10 darrers encontres sense conèixer la victòria en els que tan sols destaca l’empat a rés davant l’etern rival en un moment força dolent d’ambdós rivals ciutadans.

Valverde ha estat incapaç de capgirar aquesta greu dinàmica perdedora en la que l’equip per diversos motius, ha acabat en dotzena posició més a prop del descens que dels llocs europeus, perdent inclòs tota opció de classificar-se per la Intertoto.
Ni rastre d’aquell equip, d’aquella màquina de futbol que va enlluernar i va fer somiar als pericos amb altes cotes com podia ser la classificació per la màxima categoria.

Per últim dir, que l’afició espanyolista ha quedat força dividida entorn a la figura de Valverde. Des de qui culpa en exclusiva als jugadors exculpant-lo a ell, fins qui considera que Valverde, era el màxim responsable de fer rutllar l’equip i que incapaç d’alterar el sistema de joc, ni de variar o asseure a aquells elements que no donaven tot el que devien en el camp, o pensaven solament en els seus interessos individuals en comptes del interès del col·lectiu, s’ha deixat arrossegar en aquesta espiral d’indolència i de desgavell que ha estat el conjunt espanyolista en aquesta segona volta, la pitjor de tota la historia d’aquesta entitat i una de les pitjors de tota la historia de la lliga espanyola.


Des d’aquí volem desitjar la màxima sort a Ernesto Valverde pel futur, ja que som persones agraïdes amb qui en certs moments ens va permetre somiar amb un Espanyol gran. Amb un Espanyol sense límits i amb un gran futbol del que malauradament només vàrem tastar-ne uns quants mesos; pot ser, el despertar d’aquest somni, hagi sigut massa decebedor i fins i tot terrorífic. Sort, txingurri !.

COPA CATALUNYA CADET: ESPANYOL - BARRI STES. CREUS A SEMIS

VUITENS DE FINAL (CADETS)	.	QUARTS DE FINAL		SEMIFINALS
RCD ESPANYOL	2	RCD ESPANYOL	4		.
CE L'HOSPITALET	0	.		RCD ESPANYOL	.
CF BADALONA	3	CF BADALONA	1		.
UNIFICACIÓ LLEFIÀ	0	.			.
CF DAMM	3	.			.
UFB JÀBAC TERRASSA *p	3	UFB JÀBAC - TERRASSA	2		.
BARRI SANTES CREUS	4	BARRI SANTES CREUS *	2	BARRI STES. CREUS	.
AE PRAT	1	(* pen.)			.
FC BARCELONA	2	FC BARCELONA	1	FC BARCELONA	.
FE FIGUERES	0	.		.	.
UD AT. GRAMANET	3	UD AT. GRAMANET.	0	.	.
C. MERCANTIL	1	.		.	.
				.
UD CORNELLÀ	1	UD CORNELLÀ	4	UD CORNELLÀ	.
CE EUROPA	0	..		.	.
FC GIRONA	.	FC GIRONA	1	.	.
(Exempt)	.	.		.

PLUJA DE PERICOS A SANT CUGAT

XVIII Aplec de Penyes de Sant Cugat.

Ha passat ja l’Aplec. Ho ha fet amb tota la solemnitat i tot el previst que l’aigua, que amb generositat queia, va permetre. Per que un cop més la meteorologia ens va jugar una mala passada i no es van poder celebrar la major part dels actes que amb tanta cura tenien organitzats la Penya Els Pericos de Sant Cugat. Com va dir l'Alcalde, "esperavem una pluja de pericos, però ha estat d'aigua". Amb tot, més de 600 penyístes es van donar cita.

L’acte, a la seva tercera i darrera jornada va començar amb un esmorzar popular a l’espai “Els Plataners”, als jardins del Monestir de Sant Cugat, símbol i referent d’aquesta vila vallesana.

Baixant de l’Estació per l’Avinguda Macià, ja la pluja feia acte de presència; amb tot, ja començaven a trobar-nos pericos coneguts, dels que ens veiem cada cap de setmana a Sadrià.

L’esmorzar es va desenvolupar amb molt precàries circumstàncies; el líquid fluid començava a caure amb ganes. Potser en moments delicats de sequera n’haurien de fer més sovint d’aplecs, “solucionaríem problemes endèmics d’aquest país” i estalviaríem un motiu de fricció i enfrontament polític.

Es van tenir que suspendre les actuacions d’entitats santcugatenques a la Plaça Octavià, de l’Entitat Sardanista de Sant Cugat, dels Castellers als que vaig veure que anaven ja preparats però no ens vam pogué delectar amb les seves exhibicions, els Bastoners (aquests també serien adients ja que estem un club molt procliu al “ball de bastons” massa sovint), l’Esbart de Sant Cugat, els Geganters, la Societat Coral La Lira, etc.

Una llàstima, per que son aquests moments en els que els pericos ens sentim dins la veritable societat, mostrant les arrels d’un club fundat per catalans, reivindicant el dret de ser del club que ens doni la gana; son aquests moments en els que tenim el reconeixement de les gents i entitats d’aquesta ciutat en el cas que ens ocupa, oblidant encara que sigui per moments, , les tremendes injustícies i indignes discriminacions que massa sovint pateix la nostra entitat en altres indrets per part d’aquells que volen i intenten fer-se amb el control de la societat catalana a nivell esportiu.

El Pregó d’en Tomás Guasch tampoc es va pogué dur a terme tal com estava previst, però va tenir lloc en el Restaurant on es va celebrar el dinar de les Penyes.
La cercavila des de la Plaça Octavià fins l’ajuntament on els abanderats i pubilles tenien que mostrar els seus estàndards davant les autoritats tampoc es va dur a terme.

Vàrem aprofitar per visitar el Museu del Monestir, contemplar el Claustre romànic actual dels segles XI al XIV que substituí un, original del segle IX. Els seus capitells, les sales en les que s’explica tota la història arquitectònica i religiosa del que està considerat mes important monestir del Comptat de Barcelona on la tradició diu on va ser martiritzat un sant (Sant Cucufate, Cugat).

Altres pericos, els que les seves conviccions religioses li permetien, van entrar al Monestir a participar de l’ofici religiós. Els que no, esperàvem si se’n cansava ja de ploure i es podia salvar quelcom de la jornada. Però no va ser així.

I per tant, vàrem tenir que marxar cap a la Masia de Can Magí, on tindria lloc el dinar tradicional de tots els aplecs.

Mentre, anàvem esbrinant quin era la situació del partit del nostre juvenil que s’estava jugant el passi als quarts de la Copa i dels més petits a Brunete on només la desgràcia permanent i “pertinaz” com deia aquell que tots sabeu, van tornar a barrar el pas dels nostres cap a altre gesta històrica com hagués pogut ser derrotar al combinat de “bàsquet del Camerun” a la final.

Sortosament les informacions van anant venint a mida que el nostre juvenil donava la volta a l’encontre i esclafava a un bon Villarreal. Només la sort esquiva dels alevins va impedir que l’eufòria fos complerta.

Dani acompanyat per un grapat de consellers, Condal, Botet, Martín, Collet, Bertomeu, Beltrán, així com el Director General Tomás, Xavi Andreu, Jaume Martínez, va entrar acompanyat de les autoritats, president de la Penya amfitriona, el president de la FCPE Ramon Rius, Tomás Guasch... Segueix tenint predicament el nostre president dins la massa social espanyolista. Ningú ho pot negar...

Tomás Guasch va fer el pregó (dins el restaurant, es clar) i va destacar com per sobre de totes les adversitats l’Espanyol és el que és, gràcies als seus socis fidels i als seus penyistes. Un cop més Tomás Guasch va estar amb el poble perico amb la seva eloqüència expressiva. Va recordar que no pot faltar mai la presència d’Anna Maria Fusté (la “no consellera” tal com em diu sempre que l’anomeni); Anna Maria mai pot faltar... No seria el mateix.

Moment per que dos santcugatencs, com Lucas Porcar i David López fossin protagonistes de l’èxit continuat del nostre juvenil.

Àngel Casas primer alcalde democràtic de Sant Cugat i ara president de la Penya Pericos de Sant Cugat, va dirigir-se als presents, per lamentar el fet de la pluja però per afirmar que malgrat tot, els pericos presents estàvem passant un gran dia com així té que ser.

Tota la raó, senyor Casas; de pitjors n’hem vist i de molt pitjors ens n’hem sortit. Que per comoditats, qui en vulgui que es quedi a casa. Aquí es participa del moment a les dures i a les madures; amb sol o amb pluja i malgrat aquest imponderable, l’Aplec va ser tot un èxit i des d’aquestes línies el felicitem a vostè i a tots aquells que han participat organitzant-lo durant tant de temps, per que amics lectors, només aquells que participen en l’organització d’actes d’aquesta índole saben el que costa i el treball que porta.

Dani va recordar que el proper aplec ja seria amb el nou estadi de Cornellà –Prat. Que, l’any anterior per un penal no vam ser campions de la UEFA i aquesta temporada s’havia fet tot el que estava en les nostres mans (?) per anar a Europa (?) però no havia sigut possible. Suposo que no es referiria a l’equip...
Va tornar a comparar (quelcom bastant habitual darrerament amb Dani) les trajectòries paral·leles d’ell i de Ramon Rius - en dimitir, dir que un se’n va, i no marxar- (son paraules del President Dani, no meves...).

L’Alcalde Lluís Recoder va tenir una actuació impecable, mostrant tot el seu recolzament, es va lamentar de no poder-se dur a terme tots els actes en els que es sumaven a l’aplec totes les entitats que conformen les tradicions i les arrels d’aquest poble que ens rebia amb els braços oberts. Com acostuma a dir Dani, a l’Alcalde li posarem un “onze sobre deu”, per que en tot moment va mostrar tot el seu millor saber fer , el respecte que l’acte mereixia, i afecte en vers als espanyolistes.

Es va lliurar un record de la diada, a totes les penyes presents (62) i per cloure l’acte es van lliurar els típics obsequis del RCDE, dels patrocinadors Dani, Quat, etc.
L’acte va acabar als voltants de tres quarts de sis de la tarda.


Ahir tocava Aplec. Era la gran festa de l’espanyolisme. De l’espanyolisme militant i actiu com son les penyes. Del voluntariat perico. Un breu parèntesi a la complicada situació esportiva que travessa nostre club.

Aquest acte només la “Senyora Pluja” té tot el dret d’espatllar-nos; els demés ningú: Ni mals professionals, ni adversaris, ni les derrotes ni els descensos quan s’han produït. Ningú absolutament, ni tan sols el recordar que cap jugador del primer equip era present, per que tots ja sabeu que estan molt fatigats, esgotats i necessiten molt repòs.

Era la festa organitzada pels Pericos de Sant Cugat, que van donar el relleu ja a la Penya de Vilassar de Mar, (a Lluís Font) que serà la que organitzarà el proper, en el que Daniel Sánchez Llibre deixarà la presidència (o potser no?..., per que ja sabeu tots que el que avui es blanc demà pot ser negre).

Fet aquest parèntesi, de joia i alegria, la realitat esportiva tornarà a ser la que desgraciadament és: I a qui tornarem a mostrar els nostres dubtes, els nostres temors, i sobre tot la nostra crítica objectiva i constructiva per que solament reconeixent els errors, es pot millorar. Ahir em va demostrar Daniel Sánchez Llibre (aclamat per la gran majoria dels presents) la seva poca ambició i el seu fatal conformisme. Contrasta la seva versió de la película amb la que va oferint Antonio Martín pels diferents llocs on passa. Sería bo, que entre ells, es possesin d'acord a l'hora de mostrar-nos un discurs coherent i homogeni.

Sento acabar així aquestes línies, (i no penso reproduir converses off the record) però de les seves paraules patètiques sobre el tema esportiu (a nivell privat) em porto aquesta desagradable impressió. I res té a veure amb la seva etapa presidencial que a bon segur serà el millor president de la nostra historia; però l’un, no treu lo altre.

Felicitats a la Penya Pericos de Sant Cugat !. Sort, Vilassar !

UN APLEC PASSAT PER AIGUA.

EL LLOC: SANT CUGAT DEL VALLÈS.

EL DINAR, A MASIA CAN MAGÍ

Josep Antó. President de la Penya de Tortosa, va ser jugador de l'Espanyol en 1954-55

L'ARRIBADA DEL PRESIDENT




Sergio Fidalgo, director de 23 Perico i Grada Perica.

Inma Casares

Pedro Tomàs, Director General del RCDE.


Fina Torres i Patricia Coma.


Els jugadors del Juvenil, Lucas Porcar i David López, sancugatencs protagonistes.

PREGÓ DE L'APLEC A CÀRREC DE TOMÁS GUASCH.

ACTE SIMBÒLIC DE TALLAR EL PASTÍS.




L'alcalde, el president de Pericos de S. Cugat, Dani, i Ramon Rius

62 PENYES REPRESENTADES.

LLIURAMENT DE PLAQUES CONMEMORATIVES.

L'alcalde de Sant Cugat, senyor Lluís Recoder, Dani i Ramon Rius

Angel Casas, president de Pericos de Sant Cugat.


****