PLUJA DE PERICOS A SANT CUGAT

XVIII Aplec de Penyes de Sant Cugat.

Ha passat ja l’Aplec. Ho ha fet amb tota la solemnitat i tot el previst que l’aigua, que amb generositat queia, va permetre. Per que un cop més la meteorologia ens va jugar una mala passada i no es van poder celebrar la major part dels actes que amb tanta cura tenien organitzats la Penya Els Pericos de Sant Cugat. Com va dir l'Alcalde, "esperavem una pluja de pericos, però ha estat d'aigua". Amb tot, més de 600 penyístes es van donar cita.

L’acte, a la seva tercera i darrera jornada va començar amb un esmorzar popular a l’espai “Els Plataners”, als jardins del Monestir de Sant Cugat, símbol i referent d’aquesta vila vallesana.

Baixant de l’Estació per l’Avinguda Macià, ja la pluja feia acte de presència; amb tot, ja començaven a trobar-nos pericos coneguts, dels que ens veiem cada cap de setmana a Sadrià.

L’esmorzar es va desenvolupar amb molt precàries circumstàncies; el líquid fluid començava a caure amb ganes. Potser en moments delicats de sequera n’haurien de fer més sovint d’aplecs, “solucionaríem problemes endèmics d’aquest país” i estalviaríem un motiu de fricció i enfrontament polític.

Es van tenir que suspendre les actuacions d’entitats santcugatenques a la Plaça Octavià, de l’Entitat Sardanista de Sant Cugat, dels Castellers als que vaig veure que anaven ja preparats però no ens vam pogué delectar amb les seves exhibicions, els Bastoners (aquests també serien adients ja que estem un club molt procliu al “ball de bastons” massa sovint), l’Esbart de Sant Cugat, els Geganters, la Societat Coral La Lira, etc.

Una llàstima, per que son aquests moments en els que els pericos ens sentim dins la veritable societat, mostrant les arrels d’un club fundat per catalans, reivindicant el dret de ser del club que ens doni la gana; son aquests moments en els que tenim el reconeixement de les gents i entitats d’aquesta ciutat en el cas que ens ocupa, oblidant encara que sigui per moments, , les tremendes injustícies i indignes discriminacions que massa sovint pateix la nostra entitat en altres indrets per part d’aquells que volen i intenten fer-se amb el control de la societat catalana a nivell esportiu.

El Pregó d’en Tomás Guasch tampoc es va pogué dur a terme tal com estava previst, però va tenir lloc en el Restaurant on es va celebrar el dinar de les Penyes.
La cercavila des de la Plaça Octavià fins l’ajuntament on els abanderats i pubilles tenien que mostrar els seus estàndards davant les autoritats tampoc es va dur a terme.

Vàrem aprofitar per visitar el Museu del Monestir, contemplar el Claustre romànic actual dels segles XI al XIV que substituí un, original del segle IX. Els seus capitells, les sales en les que s’explica tota la història arquitectònica i religiosa del que està considerat mes important monestir del Comptat de Barcelona on la tradició diu on va ser martiritzat un sant (Sant Cucufate, Cugat).

Altres pericos, els que les seves conviccions religioses li permetien, van entrar al Monestir a participar de l’ofici religiós. Els que no, esperàvem si se’n cansava ja de ploure i es podia salvar quelcom de la jornada. Però no va ser així.

I per tant, vàrem tenir que marxar cap a la Masia de Can Magí, on tindria lloc el dinar tradicional de tots els aplecs.

Mentre, anàvem esbrinant quin era la situació del partit del nostre juvenil que s’estava jugant el passi als quarts de la Copa i dels més petits a Brunete on només la desgràcia permanent i “pertinaz” com deia aquell que tots sabeu, van tornar a barrar el pas dels nostres cap a altre gesta històrica com hagués pogut ser derrotar al combinat de “bàsquet del Camerun” a la final.

Sortosament les informacions van anant venint a mida que el nostre juvenil donava la volta a l’encontre i esclafava a un bon Villarreal. Només la sort esquiva dels alevins va impedir que l’eufòria fos complerta.

Dani acompanyat per un grapat de consellers, Condal, Botet, Martín, Collet, Bertomeu, Beltrán, així com el Director General Tomás, Xavi Andreu, Jaume Martínez, va entrar acompanyat de les autoritats, president de la Penya amfitriona, el president de la FCPE Ramon Rius, Tomás Guasch... Segueix tenint predicament el nostre president dins la massa social espanyolista. Ningú ho pot negar...

Tomás Guasch va fer el pregó (dins el restaurant, es clar) i va destacar com per sobre de totes les adversitats l’Espanyol és el que és, gràcies als seus socis fidels i als seus penyistes. Un cop més Tomás Guasch va estar amb el poble perico amb la seva eloqüència expressiva. Va recordar que no pot faltar mai la presència d’Anna Maria Fusté (la “no consellera” tal com em diu sempre que l’anomeni); Anna Maria mai pot faltar... No seria el mateix.

Moment per que dos santcugatencs, com Lucas Porcar i David López fossin protagonistes de l’èxit continuat del nostre juvenil.

Àngel Casas primer alcalde democràtic de Sant Cugat i ara president de la Penya Pericos de Sant Cugat, va dirigir-se als presents, per lamentar el fet de la pluja però per afirmar que malgrat tot, els pericos presents estàvem passant un gran dia com així té que ser.

Tota la raó, senyor Casas; de pitjors n’hem vist i de molt pitjors ens n’hem sortit. Que per comoditats, qui en vulgui que es quedi a casa. Aquí es participa del moment a les dures i a les madures; amb sol o amb pluja i malgrat aquest imponderable, l’Aplec va ser tot un èxit i des d’aquestes línies el felicitem a vostè i a tots aquells que han participat organitzant-lo durant tant de temps, per que amics lectors, només aquells que participen en l’organització d’actes d’aquesta índole saben el que costa i el treball que porta.

Dani va recordar que el proper aplec ja seria amb el nou estadi de Cornellà –Prat. Que, l’any anterior per un penal no vam ser campions de la UEFA i aquesta temporada s’havia fet tot el que estava en les nostres mans (?) per anar a Europa (?) però no havia sigut possible. Suposo que no es referiria a l’equip...
Va tornar a comparar (quelcom bastant habitual darrerament amb Dani) les trajectòries paral·leles d’ell i de Ramon Rius - en dimitir, dir que un se’n va, i no marxar- (son paraules del President Dani, no meves...).

L’Alcalde Lluís Recoder va tenir una actuació impecable, mostrant tot el seu recolzament, es va lamentar de no poder-se dur a terme tots els actes en els que es sumaven a l’aplec totes les entitats que conformen les tradicions i les arrels d’aquest poble que ens rebia amb els braços oberts. Com acostuma a dir Dani, a l’Alcalde li posarem un “onze sobre deu”, per que en tot moment va mostrar tot el seu millor saber fer , el respecte que l’acte mereixia, i afecte en vers als espanyolistes.

Es va lliurar un record de la diada, a totes les penyes presents (62) i per cloure l’acte es van lliurar els típics obsequis del RCDE, dels patrocinadors Dani, Quat, etc.
L’acte va acabar als voltants de tres quarts de sis de la tarda.


Ahir tocava Aplec. Era la gran festa de l’espanyolisme. De l’espanyolisme militant i actiu com son les penyes. Del voluntariat perico. Un breu parèntesi a la complicada situació esportiva que travessa nostre club.

Aquest acte només la “Senyora Pluja” té tot el dret d’espatllar-nos; els demés ningú: Ni mals professionals, ni adversaris, ni les derrotes ni els descensos quan s’han produït. Ningú absolutament, ni tan sols el recordar que cap jugador del primer equip era present, per que tots ja sabeu que estan molt fatigats, esgotats i necessiten molt repòs.

Era la festa organitzada pels Pericos de Sant Cugat, que van donar el relleu ja a la Penya de Vilassar de Mar, (a Lluís Font) que serà la que organitzarà el proper, en el que Daniel Sánchez Llibre deixarà la presidència (o potser no?..., per que ja sabeu tots que el que avui es blanc demà pot ser negre).

Fet aquest parèntesi, de joia i alegria, la realitat esportiva tornarà a ser la que desgraciadament és: I a qui tornarem a mostrar els nostres dubtes, els nostres temors, i sobre tot la nostra crítica objectiva i constructiva per que solament reconeixent els errors, es pot millorar. Ahir em va demostrar Daniel Sánchez Llibre (aclamat per la gran majoria dels presents) la seva poca ambició i el seu fatal conformisme. Contrasta la seva versió de la película amb la que va oferint Antonio Martín pels diferents llocs on passa. Sería bo, que entre ells, es possesin d'acord a l'hora de mostrar-nos un discurs coherent i homogeni.

Sento acabar així aquestes línies, (i no penso reproduir converses off the record) però de les seves paraules patètiques sobre el tema esportiu (a nivell privat) em porto aquesta desagradable impressió. I res té a veure amb la seva etapa presidencial que a bon segur serà el millor president de la nostra historia; però l’un, no treu lo altre.

Felicitats a la Penya Pericos de Sant Cugat !. Sort, Vilassar !