ATLETICO DE MADRID - ESPANYOL

L’Espanyol visita l’estadi del Atlético de Madrid, aquest diumenge a les 19.00 hores, amb la intenció de trencar una ratxa històrica no molt positiva en els enfrontaments en el Calderón; 45 victòries locals, 16 empats, i tan sols quatre cops l’equip català s’ha emportat els punts cap a Barcelona. 175-69 es el balanç de gols, clarament favorable al conjunt matalasser.

Vuit anys va trigar l’Espanyol en conquerir la victòria al Manzanares. Era la segona jornada de la temporada 1942-43, un 10 d’Octubre, quan va guanyar 2-3 amb el següent onze: Martorell, Elies, Arasa, Barnet, Llimós, Macala, Jorge, Juncosa, Iraburu, i Tin Bosch. Els gols van ser aconseguits per Jorge i Juncosa en dues ocasions.

Idèntic resultat es va donar a la temporada 1957-58, quan el 6-10-1957 l’Espanyol va guanyar per segona vegada amb Vicente; Argilés, Cata, Faura; Gamiz, Vilchez, Villamide, Benavidez, Piera, Coll, Camps. Els gols del conjunt de Berkessy, foren marcats per Coll, Benavidez, i Marañón en pròpia porta (jugador del equip matalasser, entrenat per Fernando Daucik).

El 26-10-1997 amb José Antonio Camacho a la banqueta, es va guanyar 0-2 al Calderón, amb gols de Kiko en pròpia porta i de Galca. L’Espanyol va formar amb una alineació que molts recordaran, sobre tot la defensa: Toni; Cristobal, Nando, Pochetino, Torres Mestre, Cobos, Quique Martín, Galca, Pacheta, Ouedec, Esnaider. (Arteaga, Luís Cembranos, i Pralija van ser els canvis)

A la temporada següent va tornar a repetir l’Espanyol amb victòria 1-2 , gols de Artega i Darío Silva. La formació perica estava integrada per: Toni, Cristobal, Helguera, Nando, Capdevila, Nan Ribera, Sergio, Brnovic, Arteaga, Posse, Benitez. (Galca, Pacheta i Darío Silva van ser els canvis).

Dels últims set enfrontaments, cal destacar sols una derrota, el 2-0 amb Luís Fernández a la banqueta, i quatre empats a més de les dues victòries abans esmentades. Guarismes que contradiuen el que ha estat la història antiga dels partits entre matalassers i pericos en els que quinze vegades els madrilenys han guanyat per més de quatre gols, amb resultats escandalosos, com el 7-1 del primer enfrontament de la jornada 18ena de la temporada inicial del campionat de lliga 1928-29, un 7-3 (la 1945-46), un 8-3 la següent, 8-1 la 1956-57, o més recent el dia en que Carlos “Macario” Meléndez va tenir que suplir a N’kono que era baixa, quan Javier Clemente va manifestar en una de les seves “intervencions marca de la casa” en roda de premsa, allò tan famós: “no pasa nada...si no está N’kono, ya saldrá otro...”. En efecte, va sortir el bo de Carlos, i...el resultat va ser de 6-1.

Esperem que continuí la tendència dels darrers anys, i la dels últims partits. Hi ha quelcom més que tres punts... Rebre al Madrid a Montjuïc amb moral, i amb un matalàs de punts, a costa dels matalassers.