GRAN REMUNTADA DAVANT EL SEVILLA (2-1)

L'ESPANYOL GUANYA I CONVENÇ EN UN GRAN PARTIT

Això ja es altre cosa: Aquest Espanyol independentment que es guanyi o no, com avui podia haver sigut per culpa de la mala fortuna al hora d’acabar les jugades i per la parcial actuació arbitral, il•lusiona per que a més de practicar un bon futbol, Ernesto Valverde ha aconseguit per fi, que els jugadors lluitin, es convencin de que poden i saben jugar al bon futbol, i que es deixin de una vegada de pors, velles històries de vestidors revoltats, i de complexes de inferioritat i mediocritat que per culpa de les vicissituds dels darrers temps s’havien instal•lat a l’equip.

Amb un centre del camp, on Moisés es l’home de contenció deixant fora a tota la triada de brasilers, i “lo Pelat” posa la qualitat, i sembla ja recuperar el nivell dels millors temps amb la samarreta blanc i blava, i on sembla cosa rara, però ara cada setmana marquen els davanters... que la majoria de la gent donàvem per acabats, o no es confiava amb ells per diferents motius. A més, la solidesa de la reraguarda amb laterals amb cara i ulls, sembla que han donat una consistència a l’equip que amb la lluita i l’esforç, poden fer-nos pensar amb altres fites, que no salvar el coll a la darrera jornada.

El partit ha sigut maco. Palop, ja ha tingut que atrapar un xut de Iván al minut 3. Kanouté ja ha donat senyals de vida al 8, amb una jugada personal, que ha acabat amb el seu centre, rebutjat per la defensa i per Kameni, posteriorment. Luís, ho ha provat amb un tret ras que ha sortit fora. Al setze, la millor ocasió fins llavors, un fort tret de Moisés que rebutja a còrner lluint-se Palop. El servei de cantonada es fa efectiu, i Palop novament amb Moisés com a protagonista, té que rebutjar de punys en difícil posició avançant-se al jugador espanyolista. Al 22, una gran jugada de Riera, que al contracop creua mig camp, i deixa de taló a Chica, que continua la jugada, centra i Tamudo per molt poc no arriba a pogué rematar en condicions, en la boca de gol.

Però quant millor jugava l’Espanyol, un contracop amb superioritat sevillista, un cop es superat Chica, Renato, s’interna a l’àrea, i un Kameni atabalat el derriba, segons el col·legiat. En primera instància sembla que no ho assenyala, però per indicacions del jutge auxiliar acaba assenyalant el punt fatídic. Kanouté no perdona, i fa pujar injustament al marcador el 0-1 amb un partit totalment dominat per el conjunt local.

A la mitja hora una molt bona jugada entre Luís i de la Peña, que intenta colar-se pel mig però quan podia xutar, prova la passada difícil a Luís, que al fer el control, s’avança un pel la pilota, lo just per no pogué encarar bé a Palop que rebutja el seu tret, malbaratant-se una molt clara ocasió de gol. Tamudo torna a intentar-ho en jugada personal, després que l’àrbitre donés la llei de l’avantatge per falta a Riera, però li surt la seva rosca desviada. I al 34, la jugada més clara; Riera ho té tot a favor per afusellar a Palop, entrant per l’esquerra, però el seu remat se’n va fora, molt desviat. Kameni ben col•locat atura el llançament de Marti. Al 41, Tamudo es amonestat amb targeta groga per simular penal a judici del col•legiat, provocant la indignació general de tota la graderia.

La segona part comença amb un xut de Moisés que surt fora. De la Peña també ho intenta, però amb la mateixa sort. L’Espanyol no es rendeix i ho segueix intentant. Al 57 una gran jugada que mereixia millor sort; amb la defensa sevillista sortint, de la Peña fa una magistral passada a l’espai on Luís García que ha sabut llegir la jugada recull l’esfèrica, i a la sortida de Palop li creua la pilota, i aquesta se’n va fregant el pal, fora, quan ja es intuïa el gol. De la Peña que ha fet un gran partit, penetra amb la defensa avançada del Sevilla, però el seu centre – xut es marxa desviat.

I quan semblava que el gol es resistia, una jugada que semblava que no tenia perillositat, Tamudo, fa un control, d’esperó, se’n va dels marcadors, i a la sortida de Palop, l’afusella davant el deliri d’una afecció que ara si, creu amb aquest equip. Un gran gol, digne del que aviat serà el màxim golejador de tota nostra història, si les lesions el respecten. L’Espanyol no es conforma amb l’empat i va per la victòria. Pandiani que ha sortit en el lloc d’un molt desafortunat Rufete, es marca tota una jugada, per la dreta, retalla, busca angle, i el seu xut es desviat per el meta visitant. Al 72, la millor ocasió d’un Sevilla que no ha demostrat avui, per la gran tasca del conjunt perico, que la temporada passada va ser el millor equip d’Europa, proclamant-se campió de la Supercopa. Bruno per l’esquerra, veu avançat a Kameni, i el seu centre –xut entre els dits del camerunès i el travesser eviten l’ensurt. I al 79, arriba el segon gol perico. Pandiani en profunditat, superant la defensa visitant, obre a banda dreta, on Iván de la Peña recull l’esfèrica, s’interna, i en arribar a la línia de fons, fa la centrada perfecta per que Luís García en la boca de gol, faci pujar el segon gol i que a la fi, ha estat el de la victòria blanc i blava. Però encara quedava temps per moltes coses. Com es lògic, i per no perdre la costum, comença l’angoixa a Montjuïc, i els minuts es fan llargs. Kameni, molt irregular, erra els llançaments de porteria, però en canvi es mostra segur a l’hora de rebutjar de punys, i surt fora de l’àrea jugant la pilota amb el peu, (¡ai, quin patiment!) llençant el contracop en el que Tamudo porta perill a l’àrea andalusa. Riera en una de les seves entrades que ens obsequia a més del seu bon joc, es fa mereixedor de la targeta vermella, i deixa l’equip amb deu, a falta de set minuts més l’afegit. Valverde mou fitxa, i fa entrar a Moha per cobrir la baixa de Riera, substituint a “lo Pelat”. Costa havia fet el propi amb Tamudo. Amb un Sevilla amb superioritat, llençat a l’atac, Pandiani pot marcar el tercer gol en un contracop, quan se’n va tot sol, però s’entreté massa. Al final, Kameni en el afegit ha de sortir de punys altre vegada davant les pilotes penjades. Un llançament d’Alves a la desesperada que surt per sobre del travesser, acaba amb el patiment i deixa gaudir als pericos de una gran victòria, per el joc i per la manera en que s’ha aconseguit, i per que aquesta gent.... suposo que els mitjans de comunicació del règim no diran que son també una banda....

Fitxa Tècnica
RCD Espanyol: Kameni (6); Zabaleta (7), Jarque (8), Torrejón(8), Chica (8), Moisés (8), De la Peña (9) (Moha 85’ s.c.), Rufete (4) (Pandiani, 56’)(8); Riera (6), Luís García (9), Tamudo (9) (Costa 82’s.c.)

Sevilla CF: Palop; J. Navarro (Kepa 84’), D. Alves, Adriano (Chevanton 76’), L. Faviano (Bruno 61’), Renato, Kanouté, Escude, Puerta, Martí, Drago.

Gols: 0-1 Kanouté (p) 24’ 1-1 Tamudo (67’) 2-1 Luís García (79’)

Àrbitre; Pérez Burrull. Molt malament. S’ha complicat el partit ell sol, ha mesurat diferentment les entrades d’un equip i les de l’altre, i en tot moment ha afavorit els interessos de l’equip visitant. Ha mostrat targetes grogues a Kameni, asenyalant un més que dubtós penal,(22’), a Tamudo (41’) per simular un penal segons el seu criteri, Chica (47’), Zabaleta (71’) i vermella directa a Riera en el 83’. Per part andalusa ha mostrat targes a J.Navarro en el 33’ i Adriano 74’.

Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona: 22.900 espectadors que avui si han gaudit d’un gran partit, (remuntada inclosa), amb el patiment final després de l’expulsió de Riera


La figura del partit: Malgrat que he de reconèixer, que Iván de la Peña, o el propi Luís García han tingut una gran actuació, com la resta de companys que s’han deixat la pell sobre el camp i a més amb bon joc, si que tinc que considerar que la jugada clau, ha estat la del primer gol del partit amb aquesta obra d’art de Raul Tamudo. Per tant, com que a més esta completant la millor primera volta en el club blanc i blau, Tamudo és, la figura del partit.

fotos: rcd espanyol.com