DEMÀ (17.00 H.) ESPANYOL-SEVILLA.

Demà a les cinc de la tarda, un Espanyol esperonat per el triomf a l’Amsterdam Arena, i els darrers resultats, rebrà a tot un Sevilla FC, campió de la UEFA i de la Supercopa d’Europa, també en estat de gràcia, com ho demostra els seus darrers triomf a la lliga, a Bilbao i a Suïssa davant el Grashopers. El conjunt andalús que ocupa la segona posició amb 28 punts sols ha perdut dos encontres (amb nefastos arbitratges) i ha cedit un empat. Ha marcat 25 gols i només n’ha encaixat 11.

Al llarg de la història, catalans i andalusos s’han enfrontat en 58 ocasions, com a local el conjunt periquito. Amb un balanç de 35 victòries del RCD Espanyol, 11 empats, i 12 victòries visitants. 117 gols a favor de l’Espanyol i 66 a favor del Sevilla FC.

El primer enfrontament va ser la temporada 1934-35 (3-3-1935), i va acabar amb un contundent 1-4 a favor del conjunt sevillista. L’últim la passada temporada com tots recordareu amb golejada perica per 5-0.

El segon enfrontament té data de 12-1-1936 i va acabar amb una gran victòria perica per 6-1. Formaven: Martorell; Pardo, Moreno, Espada, Sole Junoy, Lecuona, Prat, Quesada, Mandaluniz, Edelmiro, i Tin Bosch, amb gols de Pitus Prat, Mandaluniz (2), Edelmiro, Quesada, Sole Junoy (p). El gol andalús aconseguit per Tache.

Per 4-0, va guanyar el conjunt blanc i blau, un 9-3-1947 amb gols de Rosendo Hernàndez (2), Arcas, Munne.

El 21-9-1952 es va donar un 6-2 amb gols d’Artigas, Marcet, Mauri, Arcas (2), Egea, i la formació mítica del RCD Espanyol (la del oxigen) estava formada per: Domingo; Argiles, Parra, Cata, Bolinches, Artigas, Arcas, Marcet, Mauri, Piquín, Egea. Quasi rés...

El 18-2-1968 es va donar altre resultat contundent per part perica: 4-0 amb gols d’Amas, José Maria, Rodilla, i Martinez Vilaseca. Una formació amb Romero a la porta; Ossorio, Mingorance, Ochoa, Martinez V., Riera, Amas, Rodilla, Re, José María, i Pares.

Dos temporades seguides va golejar el conjunt llavors de Sarrià als sevillistes: un 6-4-1986 amb resultat de 4-2 gols de Soler, Mauri, Lauridsen, i Pineda, i un 5-1 la següent temporada, un 16-11-1986 amb gols d’Ernesto Valverde, Golobart, Lauridsen, Michel Pineda (p), Márquez. L’Espanyol formà amb: N’Kono, Job, Gallart, Francis, Soler; Zúñiga, Lauridsen, Golobart; Valverde, Pineda, Pichi Alonso. Entrant després, Diego Orejuela, i “Tintin” Márquez.

Un altre 4-0 el trobem en la temporada 1990-91, un 16 de Setembre, amb gols de Francisco, Sirakov, Ogris, i Gay. La formació de molta menys qualitat, malgrat el resultat era composada per: Biurrún, Sergio Morgado, Mino, Albesa, Mendiondo, Zubillaga, Maestre, Francisco, Ezequiel Castillo, Ogris, Sirakov. A més van jugar, Eloy, i Gay. L'entrenador era l'actual seleccionador nacional, Luís Aragonés.

Per contra les victòries més contundents del quadre andalús, a part de la primera al any 1935, va ser a la temporada 1950-51 amb un 2-4 i fa dos temporades amb una victòria del Sevilla per 1-3 amb gol de Jonathan al minut 73.


Un cop repassat els més famosos enfrontaments, dir que Ernesto Valverde ha convocat als mateixos homes de l’últim partit amb la novetat de Rufete que entra en lloc del brasiler Jonatas Domingos que no acaba per una cosa u altre d ‘integrar-se en el conjunt.